Estada a Malmö: dia 05 (últim), Malmö

Radhuset (Ajuntament)

Des de la barcassa, en la visita turística pels canals

Avui es l'últim dia aquí, ja que pocs després de les vuit del vespre ens surt el vol cap a Barcelona. Això no vol dir que no l'aprofitem fins l'últim moment. Encara que ens aixequem com cada dia, com hem de fer les maletes i pagar l'hotel es pel que sortim més tard de l'acostumat. A l'hotel ens permeten deixar les maletes en una petita habitació habilitada per això. Hem de trobar-nos amb Bernat, com cada dia, per anar a dinar, i fent temps ens anem a donar un petit tomb pel centre. A la plaça Stortorget, on està l'ajuntament, ens sobta veure que està molt guarnida amb banderes arc-iris, com si es celebrés algun acte gai. Es curiós aquest ajuntament, que es un gran i magnífic edifici i molt digne de veure'l, que als baixos d'un costat hi hagi un restaurant.

Ens trobem amb el Bernat i ens anem a menjar, anem un altre vegada a Gustav Adolf, i avui com no es festiu tenen el que diríem “menú del dia”, autoservei d'entrant i postres, i triar segon plat, que fa que pugui variar una mica el preu. De beguda es l'aigua la que entra. La veritat es que quedem contents del dinar. Ell se'n va a treballar i nosaltres ens anem a comprar per anticipat, els bitllets per fer, els tres, una visita turística pels canals. La taquillera que parla bé el castellà, encara que no ho es com tampoc llatina, ens perdona 2 corones, al jo no tenir prou xavalla i per no canvii un bitllet.

Maite i jo passegem una mica, aprofitant per comprar els últims records, i per fer córrer el temps tot esperant la sortida de la feina de Bernat, que coincideix, amb molt poca diferencia, amb el que es formi la cua per la nostra sortida.

La navegació es entretinguda, ben explicada por la guia, en suec i en anglès. Berrnat va traduint a Maite el que diu, i jo entre el que agafo de l'anglès i el que agafo de Bernat, m'assabento de moltes explicacions, no totes, està clar. Fer una visita panoràmica-turística te l'avantatge de que t'ho expliquen tot, però no deix de ser una mica difícil pair-ho. Es increïble la quantitat de ponts que té aquesta ciutat, i la guia, que va asseguda a la proa, damunt de la part elevada on sota estan els motors, s'ha d'ajupir sovint.

Una vegada enllestit el tomb, ens dirigim a l'hotel per agafar les maletes i anar cap a l'aeroport de Copenhaguen. Tenim reservat un vol de Norwegian Airlines‎. Agafem el tren al Triangeln, aquesta estació va tenir un premi pel modernista que la seva estructura. Com anècdota dir que els bitllets els paga Bernat amb la seva tarja de crèdit, a qui hauria de reemborsar el seu import en euros, però quan passa el revisor ens diu que el bitllet no han estat pagats, per error en la tarja. Bernat li explica que nosaltres anem a l'estació i queda que pel seu viatge de tornada tornarà el treure comprovant que sigui tot correcte. Ens hem estalviat uns diners però sense intenció de fer-ho.

Nosaltres ja teníem feta la facturació i triat els seients des de Reus, però toca passar per les màquines per que ens donin les tires a enganxar a les maletes, on posi el destí, vol, etc. Per cert no es massa fàcil saber com s'enganxa, per molts dibuixos que hi hagi. Ara resulta que deixar-les a les cintes transportadores també es d'autoservei, sense personal. Tenim dues hores abans de que surti, pels que aprofitem i anem a fer una begudes. Passem les últimes hores junts. Ahir ja li vaig donar tota les monedes que em quedàvem igual que vaig fer amb les monedes daneses, ja que les monedes no es canvien. M'he gastat tot el diner suec que portava i el danès que vaig canviar, però tocarà fer números amb Bernat, per transferir-li els diners que li dec, ja que ell ha pagat molt en targeta, perquè a mi em cobrarien comissió de canvi.

El vol es bastant agradable, l'avió no va massa ple, i com que a la nostra fila hi som tres, i hi ha algunes on no va ningú, a mig vol ens canviem per poder estar més amples. Arribem a Barcelona amb un avançament de 20 minuts. Anem a l'aparcament on tenim el cotxe, paguem el preu acordat a l'oferta i ens anem cap a casa, on arribem molt cansats però molt satisfets de com han transcorreguts tots aquests dies. Aquests dotze dia han estat per recordar. Ara toca descansar, arranjar les fotografies, que han estat unes 1.950, fer els comentaris de cada dia i publicar-los. Com sempre dic, el blog ho faig per a mi, però si la gent pot aprofitar el més mínim jo m'alegraré.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000

El vídeo correspon del dia 3 al 5 d'agost



000000000000000000000000000

Estada a Malmö: dia 03, Malmö

Turning Torso

Oresundsbron

A partir d'ara les coses seran un mica diferents, ja que en els pròxims dies Bernat només podrà estar amb nosaltres per dinar, a les 12, i després quan plegui de la feina, a les 5. Aquest matí la Maite no té massa ganes de caminar, ja que està cansada de l'atrafegament d'aquest dies, en canvi jo vull aprofitar per veure més llocs. Primer vaig a esmorzar, l'autoservei de l'hotel es bastant bo i variat. Variat en el menjar, encara que cada dia hi hagi el mateix, dona per anar variant quan es tracta de quatre esmorzars. Una vegada enllestit aquesta feina diària, toca el moment de sortir a caminar, encara que sol.
Vaig cminant a pas ràpid per Regementsgatan i per Kung Oscars väg, deixo a la dreta el gran parc Slottsträd i el carrer on està el Teknikens och sjöfartens (el museu de la tècnica), i entro al gran àrea d'esbarjo, Ribersborgsstraden, que em queda totalment a l'esquerra. Una gran zona de gespa (o similar) que a trossos està una mica amarronada, entre Turbikanalen i el carrer Vaktgatan, i entre Limhamnsvägen i el mar. A l'altre costat dels dos carrers hi han blocs d'habitatges. Aquesta àrea d'esbarjo es un dels llocs on els “malmoguienses” van a passejar a peu o en bici, sols o en família, o simplement a passar una estona a l'aire lliure.
Des d'aquí es pot veure l'Oresundsbron, el pont que uneix per carretera i ferrocarril Malmö i Copenhaguen. Es veu clarament com surt des de Malmö i després es va perdent en la llunyania. També es veu clarament el Turning Torso. El pont i l'edifici son dos dels elements emblemàtics de la ciutat. No m'entretinc massa ja que he d'estar a no més tardar, a tres quarts de dotze a l'hotel, ja que a les dotze hem quedat amb el Bernat. Me'n vaig a creuar el Turbinkanalen, passant pel costat del Malmö Wake Park, un petit parc d'aventura. Per arribar a Salongsgatan, he de creuar dos petits ponts, a l'esquerra hi ha un petit moll de petits vaixells d'esbarjo i a la dreta quatre habitatges enclavats en un petit ramal del canal.
Per Salongsgatan arribo al peu del Turning Torso (tors en gir). Aquest edifici es un gratacel de 190 metres d'alçada i 54 plantes, sent l'edifici residencial més alt de Suècia i segon d'Europa. Es una obra de l'arquitecte Santiago Calatrava (aquell del que fa un temps, alguns en deien: “Calatrava te la clava). Aquesta torre està inspirada en un tors humà que es retorça sobre si mateix en un gir de 90 graus, des de la base fins a l'última planta.
Extret del wikipedia: “L'origen de l'edifici es remunta a 1999. El llavors director gerent de la cooperativa sueca d'habitatges HSB (la major de Suècia, fundada en 1923, promotora i actual propietària de l'edifici), Johnny Örbäck, va quedar impressionat en veure en un catàleg una escultura d'un tors humà de Calatrava realitzada en 1998. Immediatament es va posar en contacte amb ell i li va demanar que apliqués el concepte a un edifici residencial que la seva empresa volia construir en Malmö.
Una de les raons per construir el Turning Torso va ser restablir un panorama urbà recognoscible per Malmö, que havia quedat orfe des de la desaparició de Kockumskranen (La Grua Kockums) en 2002, situada a menys d'un quilòmetre de l'actual emplaçament de l'edifici. Els polítics locals van considerar que era important per a la ciutat tenir un símbol per Malmö (Kockumskranen, una enorme grua utilitzada per a la construcció de vaixells en les drassanes de l'empresa Kockum, simbolitzava, d'alguna forma les arrels de Malmö com a ciutat industrial; Turning Torso podria ser considerat com un monument d'un Malmö més nou i internacional”.
Estar al peu d'aquest edifici dona unes sensacions estranyes, al comprovar com es va girant la seva estructura. Després d'una bona estona admirant aquesta singular mole d'acer, vidre i formigó emprenc la tornada, per això agafo el carrer Vastra Varvsgatan. De sobta em sembla que alguna cosa no està bé i quan arribo a la cantonada amb Riggaregatan i després de mirar-me millor el mapa, tot el dia vaig amb el mapa a la ma com els “guiris” (que per cert es el que soc aquí), m'adono que he agafat be el carrer, però en direcció contraria. Em torno però per uns altres carrers, una part en construcció. Tota aquesta zona es d'expansió, on junt a algunes cases adossades molt boniques, hi han blocs de pisos de diverses alçades però amb molt bona harmonia, i les que estan construint també sembla que seran harmonioses amb l'entorn. Es veu que es de les zones en expansió, més cares, tot tenint en compte que Malmö té molts problemes d'habitatge, ja que som cars i difícil d'aconseguir els de lloguer. Per assegurar-me que vaig bé, li pregunto a una dona que porta un cotxet de crio, i em diu que segueixi per on vaig, que es correcte.
He d'accelerar el pas ja que he perdut una mica de temps. Passo per davant de World Maritime University i enllaço pel camí per on he vingut. Arribo a temps per, junt a la Maite, anar a esperar al Bernat a que surti de treballar per anar junta a dinar.
Anem a un restaurant on està molt concorregut de gent treballadora (Gränden), i on l'entrant i el postre es autoservei, i s'ha demanat el segon plat, amb beguda d'aigua o un líquid que no sé catalogat però que té bon gust, una mica esdolceït. No entra el cafè o similar. El dinar es molt bo i abundant. Els menjars d'aquests països abunden les salses, o sigui a qui no els agradi o els senti malament, han de portar compte.
Bernat es va a treballar i nosaltres tornem al Teknikens och sjöfartens ja que no vam acabar de veure'l i es bastant interessant, tot passant per dins del Gamia kyrkogärden, que es un cementiri reconvertit en passeig. Un passeig pel cementiri és com un passeig pel passat. Les inscripcions en els làpides de les tombes recorda a les famílies que han jugat un paper preponderant en el desenvolupament de la ciutat durant la dècada de 1800 i principis de 1900. Ara ja no enterren ningú aquí, quedant com el vell cementiri.
Una vegada al museu, Maite i jo, ens dediquem a visitar les sales que no havíem pogut veure l'altre dia, i completar la que vam deixar a mitges. Una visita curiosa es entrara dins del submarí U3. Era un submarí de capacitat per quatre mariners. Per visitar-ho des d'una punta a l'altre s'ha de passar per dos forats rodons, un d'ells doble, on una persona amb excés de volum i poca agilitat, li costa una mica, sobre tot el forat doble. Les comportes si es tanquessin a l'hora faria quedar dividit el submarí en tres compartiments. Poca mobilitat en tot el submarí devien de tenir els soldats que habitaven aquí. Es estret i ple d'instruments de control i d'indicadors.
A l'hora acordada arriba Bernat, i tots tres finalitzem a la sala de la ciència, molt similar al Museu de la Ciència del CosmoCaixa, quan jo el vaig visitar. En tres activitats competim a veure qui guanya, riem molt. Quan manca un quart per l'hora de tancar ja comencen a avisar per que la gent marxi, nosaltres apurem fins l'últim moment. Des d'allí ens anem a l'estació central per agafar el tren ja que volem tornar a l'Ikea a comprar uns quants dels articles que li manquen al pis del Bernat. També apurem fins a l'hora de tancar. Anem a deixar els embalums al pis i després a sopar. Tornem al japonès (Restaurang Yukai), on un altre vegada quedem contents. Després de sopar i a la sobretaula, tot xarrant, no ens adonem que va passant el temps i quan marxem, ràpidament tanquen portes, o sigui que estaven esperant que nosaltres marxéssim per tancar. D'aquí cap a l'hotel i esperar a un nou dia.

Fotografies baixades d'inet

Grúa Kockums (fotografia del 2002)

Oresundsbron

Per baixar i/o veure les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000

El vídeo correspon del dia 3 al 5 d'agost



000000000000000000000000000

Estada a Malmö: dia 02, Malmö i Copenhaguen

Llac Pildammarna dins del Pildammsparken

Den lille havfrue (La Sirenita)

Avui ens toca un altre dia intens, tot visitant aquesta localitat de Suècia i Copenhaguen a Dinamarca. Una vegada ben esmorzats en el autoservei de l'hotel, ens trobem amb el nostre fill i comencem la passejada d'avui. De primer ens dirigim a creuar el Magistratsparken (parken es igual a parc), passem per davant del Malmö Opera, i per l'entrada al Malmö Idrottsplats (Malmö IP) que son unes instal·lacions esportives. Ens endinsem per Pildammsparken, on dins hi ha el magnífic Pildammarna, un gran llac amb sortidors d'aigua en mig i moltes aus, ànecs, gavines, corbs i altres. Sortim quasi al davant del Malmö Stadion, que era el camp on jugava l'equip local de futbol, però per no reunir les degudes condicions per partits internacionals, l'equip local Malmö FF juga al nou estadi Swedban Stadium (més conegut com Malmö Nou Estadi). Aquest nou estadi es darrere de l'anterior.

Ens tornem a introduir pel mateix parc, i el primer que ens trobem es un petit teatre, amb l'escenari a més baix nivell i unes grades al tombant, pels espectadors, on hi ha una persona pujant les escales saltant amb els dues cames juntes, arribant dalt, baixant normal i tornant a pujar saltant. Amb el dia solejat i calorós que fa, no sé com ho pot aguantar. Aquest parc, tal i com he dit abans es digne de visitar, amb jardins molt ben arreglats i vistosos, grans arbredes, escultures, parterres amb flors, pèrgoles, fonts ornamentals ..., o sigui quasi tot del que es pot demanar a un gran parc enjardinat. I tant com també he dit abans, hi han molts ànecs. Tres curiositats, en una arbreda on en mig hi ha una pèrgola d'obra, es el lloc on hi veient més brossa escampada. Un altre es que en un tros tot de gespa a tocar al llac i darrera una bardissa molt ben tallada, hi ha unes dones amb grans bosses de botelles de plàstics, que tot sembla que les van recollint per després portar-les a vendre, aquí a Suècia paguen per tornar els envasos. L'última curiositat que veiem, es que hi ha una escultura que es com si fos una planxa de costat (el electrodomèstic), de pedra amb mànec de ferro.

Ens anem cap l'estació de Triangel, on a la plaça, prop de l'entrada, Maite i jo ens asseiem en uns bancs, ja que Bernat ha de fer una petita gestió. Hi ha un gran aparcament de bicicletes que està “arrebotit” de bicis. Com a tota gran ciutat, estar assegut en un joc de pas, es una petita distracció per la varietat de gent i fets que en fan.

Una vegada finalitzada la gestió, el fill ens ensenya el seu pis, que encara està en mínims, però que ja anirà enllestint. Ens anem a dinar a un restaurant italià, però bastant suecialitzat. (L Angelo pub & Ristorante). Com que dinem a la terrassa, em fixo i comentem que a les terrasses del bars i restaurants hi han unes petites mantes, en moltes taules, perquè la gent es pugui tapar quan fa fred, mentre continuen menjant i/o bevent a fora. Com anècdota, Maite tenia una manta a l'esquena, i quan va al servei, una nena que està en la taula de darrere, els bancs de seure estan a tocar, li fot la manta. Quan Maite torna del servei i ho veu, es fixa que la nena està (com es diu) rient sota el nas. No passa res.

Ens anem a l'estació a buscar el tren cap a Copenhaguen. Des de l'estació anem a peu cap on es la Den lille havfrue, o sigui La Sirenita. Hi han algunes dificultats per poder-la fotografiar sense gent, per la quantitat que s'acumula al seu voltant, tant darrera de la barana, a les escales, com al seu tombant, tot això ajuntat que no es una figura gran, tot al contrari. Al final després d'unes quantes fotografies, pels dos costats i per darrere, la part del davant dona al mar, podem marxar satisfets de feina feta (??). Ens anem a prendre uns gelats a Langelinepavillonen, i després ens dirigim al Kastellet, antic castell on encara viuen un/s destacaments de soldats. Els habitatges es veuen arranjats i molt bé, i el gran jardí que l'envolta, preciós. Té forma de pentàgon, tot rodejat per un fossat amb força aigua i només amb dos entrades, per ponts, una al nord i l'altre al sud. Hi ha un camí que tomba tot el contorn, un camí de ronda elevat, al centre estan les edificacions, l'església (Kastellskirken) i uns monuments dedicats als cascs blaus noruecs mort en servei. Bernat i jo donem tot el tomb al camí, i Maite es queda descansant en un banc. Ens avança un soldat, amb fusell penjat a l'esquena, que fa un a part del camí de ronda, fent sortir a la gent que està asseguda o estirada a la gespa, ja que està fora del camí i fent lligar a un gos que anava solt, al seu propietari. Una vegada reunits els tres, creuem tot el castell, passant entre els habitatges i sortint per l'altre porta. Just estic a temps de veure el canvi de guàrdia, un soldat al davant de la bandera.

Passant pel mig del Churchillparken arribem a l'església de St Alban's Church i al Gefionspringvandet. El Churchillparken està dedicat al polític anglès i on hi han varies figures de persones amorfes, en diferents punts. També entre altres hi ha una escultura dedicada a una walkyria. Gefionspringvandet es una gran i espectacular font on la deessa llaura la illa de Selandia amb els seus quatre fills en comptes de quatre bous. Els bous de la escultura representen els seus quatre fills. Tant l'església com la font l'havíem vist mentre fèiem el camí de ronda, i ens havia semblat que valia molt la pena, tal i com ha estat.

Una vegada enllestit aquestes visites, per Esplanaden i per Gronningen anem cap a l'estació. Abans d'anar cap a Malmö fem una aturada a Svågertorp per comprar uns articles a l'Ikea, però resulta que els diumenges tanquen a les set i nosaltres hem arribar a tres quarts de set. A Suècia els horaris de les botigues van diferents, a més les begudes alcohòliques, son en botigues especials i horaris bastant estranys per nosaltres. Però en general l'horari en aquest país es molt més sensat que al nostre.

Avui per sopar ens conformem amb unes amanides en un McDonalds, en un establiment molt brut. Es veu que no hi ha personal per netejar les taules i el terra, on a trossos t'enganxes al caminar. El menjar es normal en un establiment d'aquesta cadena. Després cada u al seu cau, però Bernat abans d'anar-se cap a casa, cada dia ens acompanya fins a la porta de l'hotel. 

Per baixar i/o veure les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000

El vídeo correspon als dies 1 i 2 d'agost



000000000000000000000000000

Estada a Malmö: dia 01, Malmö

Església de Sant Petri

Església de Sant Johannes

Avui es el dia en que acabem el creuer. El nostre viatge de retornada a Barcelona sortia en un xàrter d'Ibèria, de l'aeroport de Malmö, a les 12:55, pel que si no l'haguéssim anul·lat, tampoc ens donaria el temps suficient per fer cap de les excursions possibles, de les programades, que son per visitar aquesta ciutat o Copenhaguen. Nosaltres em anul·lat la tornada per poder passar uns dies amb el nostre fill, que viu i treballa aquí. Ahir des del vaixell el vaig trucar i vam quedar que ens recolliria al moll a les 9 del matí. Li vaig confirmar el moll on atracaria el vaixell, una vegada el taulell d'informació del vaixell tenia constància de quin seria.

Ahir a la nit vam deixar les maletes a la porta de l'habitació, des d'on van ser recollides, les que retornaven cap espanya les han portar directament l'avió, i les que, com nosaltres, ens quedàvem aquí, a la terminal. Com que hi harien varis vols cap a Barcelona i Madrid, i aquests últims eren a primera hora de la tarda, donava temps per que els que retornaven a Madrid poguessin fer alguna de les diverses excursions o visitar Malmö pel seu compte. Els de Barcelona només donava per fer una visita panoràmica d'un hora a Malmö, ja que llavors ja els porten directes a l'aeroport. Nosaltres junt amb els que es quedaven aquí, els que feien excursions programades i els que visitaven la ciutat pel seu compte, desembarquen quan passa poc de les vuit del matí. Les maletes ja estan a la terminal, però hem d'esperar al nostre fill. Per cert que una empleada ens ofereix de trucar pel seu telèfon al nostre fill, perquè no ens costi res la trucada. La terminal es una gran nau, amb bones filades de cadires, no com la de Trondheim; també hi ha un mostrador amb dos noies donant informació de la ciutat, i marcant als mapes que donen, el millor de visitar i la ruta d'anada i tornada. Per cert des del moll fins a la estació central està marcat amb punts grogs a les voreres.

Com que a mi se'm fa llarga l'espera estan assegut a la terminal, surto i segueixo el camí marcat per anar cap el centre, però només arribo fina a la rotonda amb Carlsgatan. I me'n torno, encara no son les nou. Vaig retornant a pas lent i quan estic prop de la terminal, em giro i ja el veig que va venint a pas ràpid. Com sempre venia amb el temps ben calculat i arriba quan manquen molt pocs minuts per les nou de mati. Ens retrobem els tres, ens ajuda amb les maletes, i prenem el camí cap l'hotel. Aquí no té cotxe, i hem d'anar a peu, carregats amb les tres maletes i la motxilla. No anem per on van els turistes, si no que agafem unes dreceres que ell coneix, com per exemple creuant l'estació.

Em deix sorprès el brut que està aquesta ciutat, llaunes, plàstics i sobretot burilles, quan nosaltres tenim una idea molt diferent d'aquests països. El primer que el fill em diu, es que aquí ha Suècia té moltes coses bones, però que perfecte no ho es. El trajecte fins a l'hotel se'ns fa llarg, a la Maite i a mi, però per fi arribem. Ens confirmen l'arribada, ja ho teníem reservat, ens diuen que fins a les tres no estarà disponible, tal i com posava a la pàgina web de la reserva, i ens deixen les claus per posar els embalums en una petita cambra destinada a aquest us.

Una vegada retornada la clau, ens anem a visitar la ciutat. Per on primer passem es per Kungsgatan, un petit passeig enjardinat que ens porta fins a l'església de Sant Paulí (S:t Pauli kyrka), molt bonica pels quatre cantons, com està en obres no es pot visitar. En aquesta ciutat tenen preferència les bicicletes, inclús davant dels vianants, tota la ciutat està plena de carrils-bici, on si no portes compte els que van llampant t'envesteixen.

Prenem el primer contacte amb la ciutat, creuant el Rörsjökanalen, on veiem un altre novetat per nosaltres, la gran quantitat i varietat d'ànecs, junt a les sorolloses gavines (de les que que també hi han moltes, al ser ciutat marítima) i altres aus, com corbs. Passem pel costat del Moderna museet, on al davant hi ha una curiosa escultura. Passem per Gustav Adolfs torg, Stortorget (on hi ha l'ajuntament), per anar a visitar S:t Petri kirka, trobant-nos que no es pot visitar, ja que hi ha una celebració, quedant que hi tornarem més tard. Una cosa que em sorprèn es la quantitat de cendres que hi ha a la ciutat, perquè els fumadors no tirin les burilles a terra, encara que no tothom en fa cas. El centre està bastant més nets que per on vam entrar al matí, exceptuant les burilles. Hi han habitatges molt macos, igual que passa a la majoria de les ciutats antigues que han conservat els barris vells, encara que per diferents al que tenim, son molt vistosos i a mi m'agraden molt.

Es hora d'anar a dinar i el Bernat ens porta a un restaurant que coneix, el menú no es car i es bo (Gustav Adolf), però resulta que el menú només ho fan els dies laborables i no s'havia fixat que avui es dissabte. Ens quedem igual i demanem a la carta, el dinar es bo i el preu mitjà. Després d'això visitem S:t Petri kirka, amb la sorpresa que en aquesta església i les altres que em visitat hi han lavabos, fet impensable en el nostre país.

El sol pica bastant, i em fixem que quasi tots el bancs, que per cert abunden, estan de cara al sol. Continuem estant de sort, ja que estem en un país on plou uns 180 dies a l'any. Ens dirigim al Malmö museer, tot passant pel costat d'una escultura d'Eva Hild, anomenada Rubato. L'edifici de l'actual museu era una fortalesa construïda a l'any 1434 pel llavors rei de Dinamarca, Erik av Pommern, llavors Suècia pertanyia a Dinamarca. La visita al museu es entretinguda encara que alguna de les sales son difícils d'interpretar, amb unes sales dedicades a Aquàrium que son molt dignes de visitar, amb l'al·licient de poder veure alguns peixos i rèptils ben amagats i mimetitzats amb l'entorn. Com l'entrada val per aquest museu i pel Teknikens och sjöfartens, o sigui museu de la tècnica, allí ens dirigim. Per l'hora que arribem només podem veure unes poques sales, quedant pendent la visita a la resta i al submarí que tenen exposat en pati comunicat. La veritat es que notem que es foten fora, per l'hora, però sense paraules, ni males maneres ni mala cara.

Retornem tot caminant per el gran Slottsträdgärden, amb un reformat molí de vent. Tot un tros de Malmö està separat de la resta pel Rörsjökanalen, però molt ben comunicat pels nombrosos ponts. Es una ciutat amb dos grans parcs, i altres de petits, on la gent va a passejar, a prendre el sol (quan en fa), a meditar, a fer running, etc., o sigui a prendre contacte amb la natura.

Abans de tornar a l'hotel ens anem a sopar a un restaurant japonès (Restaurang Yukai), on amb les dificultats de l'idioma, el Bernat ja s'entén una mica en suec, endevinem els plats a elegir. Ja cap l'hotel on ens donen les claus de l'habitació i els pass pel wifi per quatre dies. Ens sobta que un hotel com aquest no tingui armaris on posar la roba i les maletes, sort que qui hi ha un llit de més, on poden deixar una de les maletes oberta.

Res més per avui, ja que hem de descansar, que demà ens espera un altre esgotador dia de visita a la ciutat.

Per baixar i/o veure les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000

El vídeo correspon als dies 1 i 2 d'agost



000000000000000000000000000