Cim del Comellar del Frare des de Cervià de les Garrigues

Feia dies que trastejant per «inet» vaig trobar un track amb el nom de «El comellar del Frare», nom que coincideix amb un cim amb vèrtex geodèsic. El track no arribava al cim però vaig pensar que sempre ho podria allargar. Aquest trak era anar i tornar des de la carretera, Vaig estar estudiant si es podia tornar per uns altres camins per no repetir, fet que vaig aconseguir. No vaig deixar de mirar-m’ho, ja que sempre m’agrada sortir des d’un poble o nucli urbà, encara que no sempre ho aconsegueixi, pel que vaig començar a traçar-ho des de la Pobla de Cèrvoles, estudiant com es podia fer dreceres als interminables tombs i canvis de pistes, de cop em vaig fixar que més al nord hi havia la Pobla de Cèrvoles i em resultaria molt més fàcil. I aquest ha estat el definitiu, i el que he fet avui.
He anat fins la Pobla de Cèrvoles, he aparcat a la part baixa, i he sortit a dos quarts de nou del matí, amb una temperatura una mica fresca. A la sortida he tingut una petita distracció que he solucionat amb rapidesa, anant a creuar el pont sobre el Riu Set. Es curiós veure als dos costats del riu uns antics tancats que estaven fets de fang o de pedra recoberta de fang. Alguns d’aquests tancats estan aprofitats, al menys un per tancar un hortet, amb pou a dins. Als set-cents metres de sortir del poble, deixo el Camí Vell d’Ulldemolins per agafar el Camí del Barranc de les Tapiades. Es creua el riu després de deixar un antic tancat en part de pedra i en part de fang, igual que altre tancat que trobo després de creuar el riu.
Es va seguint la pista a la dreta del riu, deixant alguns masets, runes, basses a dreta i esquerra, inclús un mas molt arranjant i habitat, no sé si habitatge principal, on em saluden els gossos al passar.  Tota l’estona vaig per l’ombre i a moments es veu els rajos del sol passar entre la massa forestal de l’esquerra, dalt. També es sent el piulejar d’alguns ocells, fet que només passarà en aquest tros. Els marges, com seran la majoria dels que aniré veien, estan fets per pedres més o menys quadrades, i com passa per tot Catalunya es majoritari les parades abandonades que les conreades en quan surts dels nuclis urbans. Als dos costats abunda les parets rocoses bombades de color gris, com les del Montsant i altres llocs, però molt més baixes.
Deixo a la dreta una caseta de captació d’aigua del Riu de les Tapioles, i un camí que el creua que després de moltes variants i revolts comunica amb el camí per on tornaré. Al poc, elevat, hi ha la Granja del Blai, no sé si en funcionament, les construccions des de sota i més endavant que es veurà millor, semblen que estiguin bé. Al poc ja vindrà el primer tros sense pista i l’únic complicat. Al muntar aquest track hi havia dos trossos de camí ample que no connectaven en el moment de creuar el riu, i en l’ortofoto no s’acaben de veure els camins. Doncs al deixar el camí (pista) pel que circulava, he d’entrar en un de completament tapat per herba baixa, que em fa anar amb el gps en la ma, i llavors al moment de creuar el riu. trobo, brut, l’únic pas que sembla que hi ha ha, encara que m’he de barallar una mica amb les branques. A l’altre costat el començament s’intueix ja que es veu el marge esquerra del camí que va pujant suau. Hi han trossos tapats però que em permet passar amb compte, però poc a poc es va aclarint. Em penso que deu ser camí vell, ja que a la part del penjat encara queden trossos del marge de pedra. De cop el camí ample finalitza en un lloc ple de deixalles, i continua per un rastre i en pocs metres arribo a una pista. Al tros final del camí ja em toca el sol pel que m’haig de treure la dessuadora. Em dirigeixo cap a la dreta, direcció contraria a la que he d’anar, per visitar el desastre de un maset arruïnat amb annexe inclòs, ple de deixalles per tot l’entorn.
Desprès segueixo la ruta que tinc programada, per pista planera en tendència a baixar suaument. A partir d’aquí i per uns vuit-cents metres i amb uns cinquanta metres de desnivell, el camí va fent esses pujant de parada en parada d’ametllers, que es recorren longitudinalment. Jo vaig per la traça del tractor que fa poc havia llaurat, per no xafar la terra que està molt tova. Entre parada i parada hi ha camí molt definit. Entre dos, es passa una cabana de pedra seca. I entre altres dos, a la dreta i separat, hi ha un pou d’aigua, amb el líquid element quasi a sobreeixir.
La pista segueix i abans d’un gran retomb em desvio per visitar un altre cabana de pedra seca, amb una cisterna al seu costat. Al sortir d’aquí vull estalviar-me tornar per on he arribat i fer el retomb de la pista, pel que vaig al dret, però tinc unes petites distraccions, encara que no em fan perdre massa temps ni fer masses metres de més. Quan arribo a la pista ho faig en línia recte on està el vèrtex, encara que no puc anar recte del tot per la vegetació. Al cim faig les fotografies de rigor i aprofito per esmorzar. La visió des d’aquí, a més de la vegetació que tapa, no es massa amplia.
Segueixo camí, entro a trobar i fotografiar un senyal geodèsic. Ja hi entrat al Camí Vell d’Ulldemolins, i aquest camí encara que m’he desviat varies vegades per visitar masets enrunats i abandonats, un altre cisterna i cabana de pedra seca i a veure des de dalt la Cova de l’Heura, es un camí que se m’ha fet bastant llarg; es pista apta per cotxes i molt polsosa. He pogut veure que hi ha molts trossos que les amples parades de conreu, ametllers, olivers o abandonades, els marges només tenen dos o tres filades de pedra quadrada, ja que el desnivell era molt suau. El sol s’ha tapat i l’aire no es massa calent, encara que per l’hora, tampoc es fred. Arribo al lloc on m’he desviat al matí, i només creuar el pont sobre el Riu Set, vaig a visitar la allargada balma i el tancat de fang. Està tot molt brut, a més de deixalles per tot arreu, i costa caminar per dins, però puc veure el que era la porta d’entrada al tancat, una cabana de pedra seca, una font (seca) amb el recollidor, una sínia, destrossada, amb el rentador, el pou, el recol·lector, etc.
Quan surto vaig directe al cotxe, son tres quarts de dos i he fet quasi dotze quilòmetres. Em canvio de samarreta i de calçat i vaig en cotxe fins el centre, on tombo una mica per veure el poble, i dono per acabada la sortida del dia d’avui, que ha estat bastant més agradable del que em pensava, ja que el terreny no es dels més agraïts, però jo sempre dic que tot terreny té alguna cosa especial.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

El Vilosell, la Punta de les Guàrdies, Font de la Teula i Cova del Cintet

Font de la Teula

Cova del Cintet

He tornat al Vilosell però aquesta vegada per anar en un altre direcció, acompanyat amb el Josep Maria, hem fet una caminada cap el nord-oest. Hem arribat a la Plaça Sant Sebastià, hem aparcat i hem sortit a caminar, quan estàvem a punt de deixar la plaça, des del bar de davant on hem aparcat, ens han cridat per dir-nos si podíem apartar el cotxe, ja que allí es posa una furgoneta per vendre fruita; encara que lis retrec que ho hi hagi un cartell indicant-ho, trec el cotxe i el porto a l'altre costat de la plaça. Sortim a poc més d'un quart de nou del matí, tombant pel carrer Raval (sembla ser que es deia carrer de la Muralla) fins a la part nord del poble. Arribem a la Plaça de la Creu, on, si no hagués estat pel company, no hauria vist la creu, arrecerada a la paret i confonent-se amb ella. Miro el gps per veure per on hem de seguir, veig el track i seguim recte, es el camí de Cervià de les Garrigues i també de l'Albi.
Després de deixar el camí de Cervià, seguim pel de l'Albi deixant a l'esquerra, a tocar, un peiró amb una mare de déu i al poc m'adono que alguna cosa no està bé,  ja que devíem haver baixat cap el Riu Set i en canvi a la nostra esquerra hi han camps cerealístics i pujols boscosos. Llavors comprovo que al sortir del Vilosell, en comptes de començar el tomb per l'esquerra com estava previst, ho he començat per la dreta. Ja que estem aquí continuem el tomb a l'inrevés. Des del camí veiem a la llunyania el poble d'Albi i al poc entrem a veure una barraca de pedra seca, en trobarem més durant el dia. Anem deixant dos camins cap a l'Albi, i ja encarem cap a la Punta de les Guàrdies. Passem pel costat del que sembla havia estat una bassa i que ara serveix per una bomba (m'ha semblat) i claus de pas dels grans tubs que porten l'aigua d'una gran bassa (Bassa Sud) que hi ha més amunt i que passarem pel seu costat, però abans encara hem de visitar un antic pou d'aigua, ara sec, i un altra barraca de pedra seca.
La pujada cap el cim no està gens clara. En les descripcions de com arribar al vèrtex tant de l'ICGC com de l'IGN parla d'arribar al dret pel bosc i a l'ortofoto no he vist cap sender. En principi semblava que per un costat de la bassa hi ha un rastre, però no veiem factible arribar-hi. Seguim cap a l'esquerra per les restes d'una pista, segurament feta quan les obres de la bassa, ara menjada per l'herba, i quan aquesta finalitza veiem que al dret, potser podríem pujar a la carena. Ho fem, cada u per un lloc diferent i amb no massa problemes arribem a dita carena, aquí hem de seguir un rastre i ens porta dalt. Fem les fotos de rigor, esmorzem i gaudim del paisatge,
Ara ve baixar, i per això seguim la carena a l'inrevés, deixem a l'esquerra el lloc per on hem pujat i una mica més endavant baixem al dret, cada u per un lloc diferent, un altre vegada. Sembla ser que el lloc del Josep Maria es més fàcil que el meu. Sortim a una pista de conreus que ens porta al Camí Vell de Cervià de les Garrigues al Vilosell, que seguim a l'esquerra. Estem rodejats de camps amb cereals ja completament marrons, que també té el seu encant. Entrem a visitar un altre barraca i allí mateix deixem un altre a la dreta, una mica separada. En aquest camí i de fa poc, han fet una bona neteja forestal, creiem degut a que passa una línia elèctrica. Deixem el camí cap a Cervià decantant-nos cap a l'esquerra. Ara baixem cap el Riu Set, que el creuem per un pont vell, molt maco però que quasi no es veu per la vegetació. Ens desviem a l'esquerra, passant pel costat d'una taula de pedra, un banc de pedra adossat a un gran roc, a una barbacoa construïda a recer d'un gran roc, les tres a tocar el camí, i arribem a una esplanada on hi ha una gran balma, bancs, taules, i el que era una barbacoa per fer foc, destruïda. Aquí per unes escales baixem cap la Font de la Teula. Un lloc petit molt ombrívol, quasi a ras de riu, que sembla netejat però que l'herba de les vores ja intenten entrar-hi. De la font no surt aigua, i el canó de teula està trencat i amb herbes. Pugem i comprovo que en el que era un àrea d'esbarjo surt un camí que va al Vilosell, es el camí que fan o feien servi els de la travessa Montblanc a Borges Blanques. Ara ens toca anar a la Cova del Cintet. Davant d'una gran esplanada hi ha la balma on a la gran roca es que la teulada, i a la part frontal hi ha una figura d'una mare de Déu, tota blanca, que ressalta amb la grisó de la paret. La cova, es una gran balma, molt ampla, la que han netejat de no fa massa, deixant un terra molt pla i net. Inclús ens ha sembla que una part de les parets estan rascades.
Venen trossos de pujada i ara el sol pica una mica. Fa estona que anem sota el sol, però no era massa fort, i en els trossos més oberts feia un airet agradable, però ara no bufa o al menys no ens arriba. Mentre pugem aquest repetjó veiem un mas, i des del començament ja estem mirant si es podrà arribar o no. En una cresta trobem les runes d'un maset i ens adonem que el mas que hem vist pujant està darrera d'aquest i no veiem com arribar-hi des d'aquí. Seguim i al poc trobem un camí que porta al mas. Per arribar-hi hem de passar o pel mig de dues tires d'arnes o per la vora dreta, que es el que fem. Sembla que passarem be però al final una abella ataca al Josep Maria, té un bon ensurt però no l'arriba a picar. El mas del 1866 està arruïnat. Per tornar intentem i aconseguim sortit entre el mas i les arnes, a la dreta, i sembla ser que era el camí vell. Arriba a les runes del maset anterior.
Fem un tros per la pista de Cervià i passem pel costat de la Masia del Xel, on dins del magatzem, vorejant una taula gran hi han dos bancs d'església, curiós sinó més. Hi han altres estris a dins, a més d'una llar de foc. El maset pròpiament dir, està tancat. Baixant fins a creuar el Riu Set. Mentre anem baixant veiem que la nuvolositat que ve per darrera la Llena es bastant fosca i pensem que potser si que els meteoròlegs ho endevinaran avui. Veiem unes runes a l'esquerra i resulta que només queda en peu, un tros de paret, i quasi a tocar un altre barraca com les que hem estat veient. Creuem el riu, es un tros molt bonic ple de noguers que estan amb una fulla verda llampant. En una parada a l'esquerra del camí hi han les restes d'uns tubs d'amiant, en una parada que sembla que estiguin arrencant els arbres plantats. Al poc veiem un camí a l'esquerra i com segons el mapa va a lligar amb el track que porten, una mica més endavant, i com anem per pista, ens aventurem a agafar-lo. Resulta que es el camí vell, que va pujant suaument, i que el camí previst enllaça des de la pista, amb un camí pedregós i que puja fort al dret. Quina sort!, pujar suau en comptes d'anar pla i després pujar fort. Mentre pugem, sota el sol, corre un airet molt agradable. La pista que hem deixat va a sortir a la carretera, a un quilòmetre del poble. El camí vell finalitza amb uns conreus a l'esquerra i una pista que ve de front, que es la que hem de seguir. Encara ens queda una pujada forta, amb senyals de passar algun/s tractor. En un canvi de pendent ja veiem el poble, ens toca una baixada suau i la pujada al poble. Entrem pel costat de «El Maset» i del «Recer dels Jubilats» i pugem fins el «Mirador» que es del poc que queda del castell. Allí aprofitem per dinar.
Uns vegada alimentats i fet algunes fotos, bona visió sobre la Llena, comencem una petita visita al poble. Hi han un munt de cases amb plaques que indiquen que son del segle XVIII. Arribem a la plaça on tenim el cotxe i abans d'anar cap a casa entrem a un bar a fer uns cafès. Arribem quasi a les quatre de la tarda i hem fet quasi quinze quilòmetres. Un dia de caminada bastant fàcil i no massa forta, en un dia amb un sol que no ha picat massa, encara que els braços demostri un altre cosa una vegada arribat a casa. Avui havíem d'arribar aviat a casa i ho hem aconseguit.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

La Pobla de Cérvoles, Sant Miquel de la Tosca, Granja i Castell de Cérvoles

Font del Cabrer

Castell de Cérvoles

Al juny del 1994 la Secció Excursionista del Club de Futbol Reddis va organitzà el Campament Català de Muntanya a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca, que pertany al Vilosell. Dins de les activitats dels campaments d'aquella època, sempre hi havia una excursió portada pel club organitzador. L'excursió d'aquell moment va ser anar des de el pla de l'ermita a la Pobla de Cérvoles, pujar a la carena de la Llena i baixar cap el campament. El que va fer de guia, un reconegut excursionista de Reus, a més d'un dels pioners dels Grs entre moltes altres facetes molt interessants, tenia una lleugera idea per on podia anar el camí vell, però no ho tenia del tot segur. Vam seguir pista avall i a l'estona ens vam desviar a l'esquerra, tot creuant el Riu Set, i agafant, a la dreta, per entre mig d'uns antics camins de marges i algun tros de camins a camps de conreu, ara abandonats, vam empalmar als vells camins de carro (ja convertits en pistes) i vam arribar a la Pobla. Des de feia temps me'n recordava d'haver fet aquest tros i volia intentar repetir-lo. Vaig entrar a «inet» i em vaig trobar amb sorpresa que ara estava enllaçat perfectament per la ruta «Transllena», i que hi han un munt de tracks pujats al «wikiloc». Aprofitant un d'ells i retocant-lo a la meva mida, sobre tot a la baixada per poder passar pel Castell i Granja de Cérvoles, vaig preparar la sortida i la vaig guardar per quan fos adient.

Aquesta setmana, que per cert ha tocat fer l'excursió el divendres, i com encara no estic del tot recuperat, i no em veia en pit de fer res més fort, he decidit fer-la. No m'hauria pensat mai que em costés tant recuperar-me, deu ser l'edat. Per avui hem quedat en Joan Josep, el Josep Maria i jo per anar a la Pobla de Cérvoles i fer el recorregut.

Des de que m'ha aixecat del llit fins a la sortida amb cotxe de l'aparcament he tingut tres petites distraccions que em fa témer que avui podria tenir un mal dia, per ampliar els dubtes està plovent quan sortim de Reus. Fem el viatge cap a la Pobla entre petites pluges, plugims i moments sense res, amb una visió ben negre del cel, damunt dels nostres caps. Durant el viatge anem especulant si en comptes d'anar a caminar ens anem fins l'Albi on fa uns deu anys (menys que més) hi havia (potser encara hi es) un bar on feien uns peus de porc per xuclar-se els dits. Quan arribem el temps està en calma, pel que ens preparem i sortim a intentar fer el que tenim preparat.

Sortim fent la ruta de Transllena, però a l'inrevés, son un quart i mig de nou. En el moment que creuem la nova carretera, sembla ser que es un desviament per no calgué entrar a la Pobla, cauen quatre gotes i quedem a l'espera de com es desenvoluparà el temps. Aquest desviament de la carretera es molt nou ja que encara no hi figuren en els mapes de l'ICGC. El temps sembla que aguanti. Per estalviar-nos un retomb de pista, agafem un camí marcat que retalla; el camí puja suau al començament però després s'encabrita, sort que es un tros molt curt i es fa sense problemes, sortint davant mateix d'unes granges. 

Continuem per pista, deixem la cruïlla al Mas de Peret (de lluny sembla força maco i conservat), i parem una estona al costat d'un camp ple d'orquídies. Val la pena contemplar el colorit del camp, ja que a més hi ha un esclat de farigola florida. Quan portem una mica més de dos quilòmetres i mig de caminar, hem de deixar la pista i baixar per rodejar un camp llaurat, d'ametllers, per entrar en un camí vell, encara que el començament no crec que fos el vell, arribant a anar paral·lel al Barranc del Mas del Peret, que ens portarà per un tros molt maco, fins a la pista de l'ermita de Sant Miquel de la Tosca. En el moment de deixar la pista d'abans i a la dreta hi han les runes d'un maset o corral apegat a la roca, les teules estan amuntegades a la seva vora. A la pista de Sant Miquel ens torna a ploure i cada vegada amb més força. A l'esquerra hi ha una bonica barraca de pedra, una mica deteriorada, però amb la teulada de volta de canó, sencera. En Joan Josep puja fins a una balma obrada on tenim un waypoint que posa que hi ha una sorpresa, però no troba res anormal. Quasi al peu hi ha una escletxa entre roques, no l'havien vist ja que està mig tapada per la vegetació, on també miren amb el mateix resultat. Continua plovent i quan ens arribem a Sant Miquel ens refugiem on hi ha un cobert que en principi semblava que fos per fer foc, quan es podia, però ara no ho veig tan clar ja que no hi ha on haurien estat els fogons. 

Al blog «Trepitjant el territori» explica una bonica llegenda del perquè es va construir aquesta ermita.

Esmorzem tranquil·lament mentre es referma la pluja. Quan estem acabant decidim que el millor es retornar per on hem vingut i si para la pluja intentar desviar-se cap el Castell de Cérvoles, i això ho fem quan sortim. Quan estem arribam al Camí del Barranc del Mas del Peret, la pluja comença a parar. Quan arribem a les runes del maset on hem deixat les pistes, ens adonem que a la vora i ha les restes d'un pou, sembla més un pou que un petit forn, però ens es difícil esbrinar, podria ser un pou d'aigua però que faci molts anys que ja no tingués líquid. També hi ha un cartell, trencat en dos, que posa que es ven, creiem que el tros, aquest o un altre de la vora.

Quan arribem a la granja d'abans, ens surt a rebre uns gossos i darrera els possibles propietaris, mentre estàvem mirant el mapa i ens expliquen el que més o menys ja havien descobert, com arribar-hi des d'aquí al castell. A mes ens expliquen una mica sobre el castell i les poques pedres que veurem. Nosaltres abans d'anar cap el castell ens desviem fins a la Font del Cabrer, passant abans per una bassa rodona de ciment on està entrant aigua, segurament de la font. La font està en una esplanada on arriben els cotxes i d'allí surt un sender paral·lel al barranc, que després de visitar la font seguim amb l'esperança que creui el barranc i tallem per anar cap el castell. La gran sorpresa es que trobem una mina d'aigua, a la que podem entrar d'un en un, jo amb dificultat. Al fons hi ha aigua i al sostre uns ratpenats. Seguim camí amunt fins que la vegetació ens barra el pas. A més si aquest camí s'hagués pogut continuar no hauríem enllaçat amb cap camí fins a la primera carena, a uns 500 metres de distancia.

Retrocedim, avui es la segona vegada i agafem la pista que ens porta primer a l'Àrea de Pícnic del Fontanet i després al Pantà de la Pobla. Al davant tenim dos turons i dubtem quin dels dos pot ser. Al peu del primer trobem unes pedres molt ben tallades i ens pensem que podria ser aquest. Amb dificultat, uns més que els altres, pugem dalt, però no hi ha cap vestigi més, i aquest turó es veu molt petit, pel que ens pensem que deu ser l'altre. Baixem i ens dirigim cap l'altre, i només entrar ja veiem que era aquí, el voregem pel mig entre de dos grans roques, amb forats de possibles cairats entre les dues. Podem pujar a la de la dreta, on quasi dalt ja es veuen restes de les pedres del castell. Dalt es gran, hi ha les restes d'un possible aljub, un bon clot quadrat amb les quatre parets de pedres ben tallades i col·locades. Aquí hi ha les restes de dos geocachings, dic restes perquè ja no hi ha res i les senyals (Unes «G» i fletxes) estan ratllades. A l'altre punta del gran pla de dalt també es veuen unes restes de pedres ben tallades.

Quan baixem i el voregem veiem unes grans parets de pedra molt ben possades que encara es conserven, eren uns trossos de parets del castell. Una mica més enllà, hi han les runes de la granja, una gran construcció però tota enrunada. Conserva encara una arcada interior, es veuen l'arranque de dos arcades més i l'arranque d'unes escales. Entre mig del castell i la granja, picat a la roca, hi ha un receptacle per la sang de sacrificis animals i un abeurador. 

Ens tornem cap a l'àrea del Fontanet per dinar asseguts, ja que hi ha dos taules amb bancs de fusta, tot d'una peça. Una vegada  finalitzem seguim camí, al poc passem pel costat d'una petita bassa metàl·lica, ara tapada amb una lona, un maset amb magatzem incorporat molt enrunats i un pou d'aigua, de pedra, amb aigua al fons. 

De cop el camí queda tallat per les obres de la nova carretera, amb un bon saltiró. Baixem com podem per la dreta a un camp, creuem la carretera. Les senyals actuals ens haurien portat carretera a la dreta, i entrant per un camí cimentat, però nosaltres anem a buscar la continuació el camí tallat, i el trobem, el que ja no tinc tan clar si la baixada que fem es la més fàcil. De seguida trobem una cruïlla i agafem a la dreta, que ens fa baixar per un grauet, fàcil i curt que ens fa entrar pel costat de l'escola. Mirant al mapa, ja a casa em fa la impressió que si haguéssim seguit recte l'entrada hagués sigut amb pendent suau.

Arribem al cotxe a dos quarts de cinc després d'haver fet més de tretze quilòmetres, en un dia sempre tapat, amb estones de pluja, que han estat bastant fortes mentre esmorzaven sota sopluig. Avui que no hem trobat cintes com m'estic trobant en totes les últimes sortides, si que hem trobat una fet indignant, son les pintades d'uns geocachings que van haver i que ara estan tatxats rallant les pedres. La incultura i el tant-fotisme pels altres i per tot ha arribat a tots els àmbits.

No cal dir del cafetó, al mateix poble, abans d'anar cap a casa.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

Del Vilosell a la Punta Curull per Sant Miquel de la Tosca

Avui he anat sol a fer una excursió que tenia preparada a fi de comprovar si es factible fer-la portant als meus ex-companys, en una data propera. La vaig extreure de l'Ajuntament del Vilosell, i encara que posava un nivell moderat, creia que no resultaria tan forta. Des del Vilosell a la carena de la Llena ja l'havia fet i me'n recordava que la pujada des de l'ermita era bastant terrorífica, i això que llavors estava una mica en forma, però al venir de l'ajuntament em pensava que haurien buscat una pujada molt més suau, encara que fos més llarga, però resulta que no ha estat així.

Arribo al Vilosell quan encara no ha acabat d'arribar total la llum de dia. Surto a caminar a les vuit en punt, donant un petit tomb a la plaça, i passant pel costat de l'ermita de Sant Sebastià, que deixo a l'esquerra. Vaig seguint un Pr, el C184, i a l'alçada del Maset del Pigat, amb pou i bassa, deixo els senyals, per seguir l'antic camí, evitant-me un retomb innecessari. Encara que no sé si m'he saltat alguna cosa digne de veure. El tros que he agafat es el tros lògic i més curt. Vaig rodejant camps conreats, on comença a despuntar el color verd, i es el Camí del Crucifix. De cop el camí, que sempre ha estat pista excepte el tros que he retallat que era de camí de carro, es comença a eixamplar, comprovant que fa poc ho han fet, no acabo d'entendre aquestes eixamplades de les pistes, no vull dir que no s'hagin de fer treballs per aplanar i/o treure les pedres que puguin caure, però aquestes eixamplades no s'entenen. Aquesta pista no va a cap masia i finalitza a poc de passar el Crucifix.

Arribo al Crucifix, una petita capella sota una gran roca, està tancada però amb una reixa que deix veure la creu de dins, i dos retaules, un a cada costat. Esta restaurada de fa poc. A quasi tocar, una mica més amunt i a la dreta, hi ha la font i la petita bassa del Crucifix. D'aquí surt el camí cap a Sant Miquel, que agafo. Al poc hi ha una cruïlla on posa que es per anar a la Font de Marinyana, i que està a 300 metres. Com sempre faig en aquests casos, vaig a veure la font. Veig un camí una mica difús, a l'esquerra i planer, on hi ha unes fites. Com el camí que jo vaig es un sender trillat, segueixo amunt. M'estranya que vagi pujant tant, la pujada no es forta ni molt menys, però m'estranya. Quan porto més de quatre-cents metres i en creuar un petit barranc, i veient que ara la pujada s'encabrita una mica, penso que he fet una marrada. Giro cua i quan arribo a les fites d'abans dubto si seguir-les o no, ja que no vull gastar massa temps en descobertes (per a mi) ja que haig de tornar a dinar a casa. Les segueixo, hi ha un lloc de dubte, però ho endevino. Arribo al Barranc del Crucifix i als pocs metres de barranc amunt ja veig el cartell. Ara la font està tancada amb una petita porta metàl·lica dins una caseta d'obra. Retorno cap el camí cap a Sant Miquel, posant unes fites al lloc on hi havia confusió.

Torno a estar al camí que va a Sant Miquel, deixo a l'esquerra el PR que va directe cap a la carena sense passar per l'ermita, i de seguida passo pel coll dels Bons Aires i baixo fent ziga-zagues amb el petit barranc d'en Cabòries a l'esquerra. Deixo a l'esquerra el que em sembla que era el camí vell o una carrerada; es un camí enlairat sobre un marge a cada costat. Jo segueixo el sender que seguia, una mica aprofundit, que dona un retomb per arriba a l'esplanada de l'ermita. L'ermita va ser reconstruida l'any 1.868, i va servir d'hospital de sang a les tropes franceses durant la lluita napoleònica.

L'entorn de l'ermita està netejat de fa poc. Es un entorn molt obac i on entra el sol poques hores al dia. A la dreta hi ha el camí per pujar fins al Coll de l'Abellar i des d'allí anar a la Punta Curull, a Vilanova o a la Pobla. Per anar cap a la font hi ha dues opcions, per un camí ample deixant el barranc a l'esquerra o deixant-ho a la dreta per unes escaletes fetes amb fustes travesseres aprofitant la pendent. A la font cada u li diu d'una manera diferent (La font de Sant Miquel, les Fontetes, Les 7 Fontetes, font del Set ...), es el naixement del Riu Set, on hi han set canons, encara que no surt l'aigua per tots. Entre mig de les dues pujades hi ha un rocam tot verdós, on segons sembla, quan plou fort salta aigua formant un bonic espectacle. Hi ha una serie de taules i bancs de pedra on aprofito per menjar una mica de fruita.

Ara bé la part complicada de la caminada. A partir d'aquí es on em recordava de la molt forta pujada i que l'altre vegada el terreny arenós estava moll i em va costar pujar el primer tros, i després de creuar un roquer venia un tros més o menys pla, deixava a la dreta un petit corriol que anava a un registre d'aigua de les Fontetes i llavors començava una molt forta pujada per terreny descompost i molt perdut, a trossos difícil de seguir, fins el PR i per aquí, primer amb pujada més o menys suau i després tornem amb forta pujada per camí atorrentat, fins que quasi a la carena es suavitza, i sempre deixant el comellar de Sant Miquel a la dreta. Això es el que vaig fer llavors, però en la guia de les Muntanyes de Prades ..., de l'any 1960, parlaven de a trossos de forta pujada, a trossos fent ziga-zagues però sempre deixant el comellar a l'esquerra, incloent el registre d'aigües, que es veia des del camí. A més deia que a molts moments es veia el camí vell, o sigui que el més vell s'estava perdent. Jo, somiejador, creia que potser havien recuperat el més vell o potser per on van pujar l'Iglésies, el Santasusagna i l'Amigó, però no ha estat així, han netejat el camí per on vaig pujar que tant mals records em portava, i això que llavors estava molt més en forma que no pas ara. L'única diferencia entre l'any 2009 i ara son, primer que la primera pujada han fet esglaons i posat una corda a la dreta i l'altre es que el camins es veuen més o menys clars, pel demés igual. En mig del Pr he de parar a recuperar forces.

Quan arribo a la carena em dirigeixo cap a la Punta Curull. Mirant cap a les antenes es veu una furgoneta i dos individus, però estan bastant lluny per veure més detalls. Al cim em torno a trobat una xapa de l'AEC celebrant els 100 anys (anant deixant andròmines a les muntanyes). Hi ha el pal indicador amb el naixement que fa bastants anys estan aquí, i un plafó indicatiu de tot el que es veu des d'aquí. Veig que el temps va passant, i després de gaudir de la visió, vaig avall, per un senderó molt trillat, cap a la pista cimentada. El tros final i per estalviar-me un retomb excavat per les btt, agafo pel costat d'un petit barranc, que em demostra que era camí vell per anar a les parades que hi han aquí, amb els marges que queden, molt malmesos. Creuo la pista i surto al camí vell de Vallclara al Vilosell. Per aquest camí em creuo amb un corredor, un caminat solitari, i el que sembla dues famílies amb varis nens, que estan discutint si les muntanyes nevades del fons son els Pirineus o no.

Aquest camí, antic de carro, al començament està bastant be, encara que totes les petites pedres i roques que agençaven el camí estan soltes, normal si fa anys que no es passa i la terra ha anat marxant pel aigua corrent, pel pas de motos abans de prohibir-se, el pas de les btt (i no estic en contra d'elles)... Però en sec i a trossos està molt malmès i atorrentat, sobre tot en els moments que la pendent s'accentua. Hem salto dues dreceres amb forta pendent i amb molta pedra solta. Quan s'arriba a les primeres parades conreades i es surt del bosc, el camí, ja pista, es bo i ample.

Passo a tocar la cabana de la Serra-Ballester, que segons el plafó encara està en us, amb una porta metàl·lica tancada amb pany, i un tractor a la vora amb troncs tallats a la seva pala. Als pocs metres trobo el pagès tallant llenya i amb qui garlem una mica. Segueixo avall i em passa el pagès amb el tractor en direcció al poble, al poc em passa un cotxe, també en direcció cap el poble. A l'esquerra deixo pendent una visita a un mirador, està senyalitzat, ja que vaig curt de temps. Arribo al Vilosell a un quart de dues de la tarda, després de fer uns onze quilòmetres quatre-cents metres. El dia ha estat rúfol però no tapat del tot, el fred no s'ha deixat sentir massa.

Referent al nom del “Crucifici” o “Crucifix” el filòleg Ramon Amigó l'anomena com Crucifix, que sembla que es el nom correcte, però els cartells informatius i la pàgina web d'Optimot” (el traductor de Gencat), dona com a bo “Crucifici” però només com a nom de la capella i el barranc, pel que no sé amb quin quedar-me ja que el nom ve per la creu que es va trobar. Un altre dubta es que segons la guia abans comentada la font estava al davant de l'actual capella i més amunt estava el desviament cap Sant Miquel, i ara la font i la cruïlla estan juntes, una mica més amunt de la capella. Son dubtes sense massa importància, però que crec que demostra que alguns dels llocs actuals no son els originaris. No entro si es correcte o no, només son divagacions que a vegades em venen al cap.

El que si queda clar que aquest recorregut no crec que sigui apte per portar als ex de caminada.

  

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

Punta dels Marquesos, Punta del Pouet i Els Bessons

Barraca als Marquesos

Els Bessons

Com aquest dijous tampoc he sortit, ja que el company tenia feina, al ser la festivitat de Sant Jordi (es el que passa quan estàs en diferents grups culturals) i jo no em trobava massa fi per sortir sol, avui m'he decidit a fer una petita caminada. Per aquesta vegada he triat un tomb per les Garrigues, que passa per dos vèrtex geodèsics, extret com es normal, del wikiloc, aquesta vegada, com altres, de “cerviarenc”, exactament “Els Bessons”.
Passo per Cervià de les Garrigues, i em vaig a buscar el punt on he de deixar la carretera. Ahir m'havia apuntat les coordenades del lloc, però es veu que ho havia fet malament, pel que he de buscar-ho al sistema vell, quan no teníem gps al cotxe. Ho trobo, resulta que es la carretera de Castelldans. La fletxa que marca Castelldans està tatxada. Per sort les coordenades d'on he de deixar aquesta carretera, l'he apuntat correctament, es el Coll dels Marquesos. Ara son uns cinc-cents metres de pista forestal, de terra, amb bon estat, fins a un cruïlla on deixo el cotxe, es una esplanada. Em preparo i surto a un quart i mig del nou.
La ruta que he de seguir no té cap problema si es segueix exactament el track i los waypoints de la ruta original. A més hi han anotacions que son molt detallades i clarificadores. Però per no mirar-me-les correctament, només sortir ja tinc la primera errada, per sort només son de vint-i-cinc metres que he de retrocedir, però hi ha canvi de pista, que van quasi paral·leles, però a diferent nivell. Al fer-ho m'he estalviat retrocedir uns cent metres. M'he d'apartar del camí per deixar passat un tractor que va al tros. Ens saludem amistosament. Al  poc de caminar trobo el que era un aljub en mig d'un cimentat que seguia per recollir l'aigua de pluja. Podria ser la Font de la Generosa. Després passo a tocar un mas on el “cerviarenc” va tenir uns petits problemes amb uns gossos, jo només trobo dos i lligats, però una mica més enllà em ve de cara un de petit que sembla que vol atacar-me, el veig, poso els pals apuntant-lo i es va corrent cap el mas, donant-me un rodeig.
Vaig passant per varis masos i barraques. Les barraques d'aquesta zona son boniques de veure, encara que hi han algunes molt deteriorades. Son molt més grans de les que hi ha a les meves comarques. Algunes tenen llar de foc i menjadora per l'animal. Durant tot el dia en passaré pel costat de 5.
A diferencia del que es normal en mi, avui no visitaré tots els masos que hi ha prop del camí per on camino. Això es per dos motius, el primer es que hi han molts, i l'altre es que hi quedat per anar a dinar a casa, i empraria massa temps. Un dels masets on em desvio per veure'l, es petit amb la porta tancada, però l'anecdòtic es que al darrere hi ha un aljub amb un cadenat, però aquest està obert.
La segona marrada es per no mirar el gps., a temps, però només em fa caminar uns cent-metres de més. S'ha d'agafar un rastre, a la dreta, que travessa una parada , per una línia ben formada entre el fenàs que quasi arriba a l'alçada del genoll. A l'altre costat de la parada es segueix un camí atorrentat amb molt forta pujada, 70 metres de desnivell per 400 metres de recorregut, que em porta a la Punta dels Marquesos Hi ha una alta antena, un búnquer (crec que devia ser un niu de metralladores). Al damunt hi ha una senyal geodèsica, i al costat una pal amb senyera molt atrotinada.
Aquest es el primer cim del dia. Segueixo fins la Punta del Pouet. Hi ha un vèrtex geodèsic. Bona visió, una mica de vent no massa agradable i un peça de fruita menjada. Al seguir, repeteixo una mica del camí d'anada. Es passa per sota la Punta dels Marquesos. Aquest tros hi ha uns camps florits que alegren molt la vista.
Es va per camí pla, fins que arriba la pujada al Tossal del Xivete. Segons sembla el nom correspon al cim on hi ha un altre antena. Hi han confusions en el nom, segons els diferents mapes. La pujada torna a ser duríssima, amb molt forta pendent en terreny descompost, que fa difícil no relliscar. A continuació es passa vorejant un altre cim, que segons altres mapes es el Tossal del Xivete. Es va planejant per sender, després per un altre camí trillat fins a una pista. A partir d'aquí comença el camí que em portarà als Bessons. Primer baixa una mica, per pujar, un altre vegada amb molta força, que va a sortir a unes parades, que s'han de seguir per la vora, per creuar l'última, i amb una pujada asfixiant s'arriba al cim. Hi ha un vèrtex, un pal on hi havia una senyera de la que queda una mica de la roba, un banc de fusta encarat al nord, un pessebre i un plafó informatiu.
Torna a haver una gran visió, però el dia es molt tèrbol i no deixa veure massa enllà. Me'n vaig a pujar a l'altre dels Bessons. Hi ha dos fites de cim, quasi a tocar, i la veritat es que qualsevol de les dues pot ser el punt més alt. Agafo el camí de baixada des del Coll dels Bessons, fins el Corral de l'Àngel del Camí. Un maset amb aljub incorporat. Molt a prop hi ha el que era una mina. La petita caseta de pedra està molt malmesa, en mig d'un clot. Es veu una mica per on sortia l'aigua, però molt tapat per la vegetació.
Es passa pel costat d'una molt gran i molt nova bassa i en menys d'un quilòmetre i mig arribo al cotxe, quan son tres quarts d'una, després de fer més de deu quilòmetres i mig. El dia ha estat ple de detalls, segurament cada dia ho està, però no sé si es que avui m'he adonat més. En cada cim hi havien deixalles, en més o menys quantitat. Durant la caminada he trobat dos embellidors de rodes de cotxe, a les vores de la pista. Fins al cim dels Bessons, tot el dia he estat escolant el cant dels ocells. A partir dels Bessons potser no m'he fixat o ja era més al migdia i els ocells s'havien amagat, no se. Feia dies que no ho sentia durant tantes hores. El dia ha estat calorós encara que he vist poc el sol. Ara a esperar a la pròxima setmana.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000

0000000000000000000000

El Vilosell, La Punta del Curull i La Pobla de Cérvoles

El Vilosell i A la Punta del Curull

Vaig jo sol a fer un altre 100 cims, aquesta vegada la Punta del Curull, però encara que està molt prop de Vilanova d'Escornalbou, la vull fer pujant des de El Vilosell, passant per Sant Miquel i baixant cap la Pobla de Cérvoles, i d'allí tornar al Vilosell pel camí vell que unia les dos poblacions.
Hi ha el problema que hi ha tres trossos que el mapa no marca camí: Des de Sant Miquel a La Punta Curull, jo me'n recordo que fa molts anys ho vaig fer; el començament des de el Coll de les Marradetes a la Pobla, també ho vaig fer, però a l'inrevés, i per últim el camí vell entre els dos pobles, els camins que venen de la Pobla, tots s'acaben al no res i no creuen el Riu Set, però jo penso que si era el camí vell, per un lloc o altre passava, també podria ser que a mig camí seguia per on avui passa la carretera, i salvés el Riu Set, amb el gran retomb que fa aquesta, però els mapes indiquen una zona, a l'altre costat com “lo Camí del Vilosell”, però no es veu cap; ja veurem el que passa.
Surto a mig quart de deu del Vilosell, i tot seguit per pista en direcció al Crucifici. El camí es Pr però hi ha moments que no es veuen els senyals, i en manquen en alguna cruïlla.
Es passa pel Crucifici, una ermiteta on hi ha una creu de ferro en una base de pedra i dos retaules, un a cada costat. A la porta hi ha una finestra oberta, amb una reixa però que deixa veure a dins.
Al poc es deixa la pista que ens portaria a la carena, per agafar un senderó a la dreta, que primer pujant i després baixant ens porta a Sant Miquel de la Tosca.
Es un indret arranjat com àrea d'esbarjo. L'ermita està molt atrotinada. Me'n recordo de la zona, aquí el Reddis va organitzar un Campament Català de Muntanya, varem treballar molta gent i molts dies, i al campament només va venir una tenda que no era de la nostra Secció. En aquells campaments s'organitzaven una excursió, i el dia de l'excursió només vam anar quatre (El Dr. Aguadé, el Pito Ariño, en Jordi Juanpere i jo).
Ja està be de pensar en el passat, he de seguir amunt, i no me'n recordo per on es sortia, se que hi havia un per l'esquerra, em sembla que fàcil, però amb força repetjons i altre a la dreta, que hi havia un pas "xungo" d'una llisera.
Pujo fins unes parades de dalt, on hi ha un altre font, ve l'aigua canalitzada des d'alt, allí trobo un cartell que posa Vilanova a 2 kms., l'agafo i la sortida es impressionat pel pendent que te, i com encara hi ha fang, del que costa pujar. Després es suavitza una mica, però només una mica, a més el senderó poc a poc es va desdibuixant, fins que recte al dret, surto a un camí una mica mes ample, amb les marques del Pr., la veritat no se d'on deu sortir de l'ermita, ja que hi arribat amb el Pr, però no hi vist la continuació, a més el cartell no tenia cap mes indicació.
El camí continua tenint força repetjons, fins que es converteix en pista, ja sense problemes i deixant la pista que baixa a Vilanova i Vilosell, i la que careneja, ja em dirigeixo a la Punta, arribo a dos quarts de dotze, amb boira, vent i fred. Foto i aprofito per menjar una mica.
Torno per on hi vingut, però ara segueixo la pista de la carena, deixant a mà dreta el camí de pujada, a l'esquerra dos senderons a Vilanova, a la dreta als Calaixos de l'areolada, a l'esquerra el camí a Vilanova, i a les antenes, després a la dreta a la torre de guaita, aquí hi ha una drecera que talla la pista. Creuo el Coll de l'Abellar, i amb camí de munta-i-baixa, molt prop de la carena s'arriba al Coll de les Marradetes, deixant camí que baixa a l'esquerra, i aquí no veig quan deixo el camí de carena; el camí que segueixo comença a baixar, primer suau i després en decisió, fins arribar a la pista del camí del Fontanet.
D'aquí en pista a La Pobla de Cérvoles, després de passar per l'àrea d'esbarjo de la Font del Cabrer.
Visita al poble, i endavant. Deixo la carretera, i me'n vaig al tercer i últim tros que tinc deslligat.
Hi ha un cartell que està redreçat i que indica “Camí Vell del Vilosell”, jo penso que si hi ha camí vell, ha d'arribar al poble, pos no. El primer tros es resta del camí vell, molt agradable de passar i va a sortir a la pista que hi deixat. Es segueix la pista, la direcció es bona, fins que arribo a una cruïlla on en el mapa s'acaben els camins; primer miro a l'esquerra, s'acaba en una parada i no hi ha rastre de continuació. Reculo i miro una pista vella a la dreta, sembla que pugui ser bona, arriba a un replà, on hi ha una font i basseta de recollir aigua, tot arrenglat, i està sota d'un gran abocador que hi ha al costat mateix de la carretera, no hi ha rastre de camí per pujar a la carretera ni de seguir barranc avall, encara que en línia recte estic molt prop de la Granja Estrades, que està a un kilòmetre del poble per carretera.
Aquí penso que si he de recular fins La Pobla, i fer els cinc kilòmetres de carretera, arribaré quasi fosc.
Torno a pujar a la cruïlla de dalt i miro el gps, i em marca que si creuo la parada de l'esquerra, darrera de la que hi anat, a l'altre costat en marca un senderonet que baixa i després es converteix en pista, fet que no tinc al mapa de paper. Ho provo, creuo la parada, i trobo un caminet vell, que va marxant primer una mica avall i després a l'esquerra per les parades, i quan canvio de barrancadeta em trobo una pistota nova, amb la terra remoguda que va baixant, l'agafo i penso que si arribo al Riu Set i el puc creuar, ja està. Abans d'arribar al riu, a la dreta hi ha una balma, on regalima l'aigua per varis llocs i em sembla estrany que no hi hagi res per recollir-la, segueixo, creuo el riu i ja estic a la pista de l'altre costat.
Vaig en direcció a la carretera, i quan estic davant de la granja, veig un camí que marxa a l'esquerra en direcció al Vilosell, al mapa no em marca res, si al mapa del gps. L'agafo i va pujant pel costat de les parades, el camí està destrossat i no de gaire ben passar, degut a les obres de la carretera i de la cremada de fa poc, però es va passant.
Surto a la carretera a 500 mts del Vilosell, passo pel costat d'una font a ma dreta i entro al poble, pujant fins l'església, on al mirador dono per acabada l'excursió, aprofitant per dinar. Son les quatre de la tarda i he fet 19 kilòmetres Després, cotxe i cap a casa.

Track - Mapa - Perfil - Fotografies