14 Marxa Senderista, Comarca del Matarranya, 2015

Mas del Coco

Masia i ermita de Sant Miquel

Un any més he tornat a la Marxa del Matarranya i com l'any passat, acompanyat pel Jordi. Com que sempre surto una mica abans del l'hora prevista i arribo dels últims (l'any passat vam ser els últims), hem hagut de matinar per estar aviat al poble de Beseit. Com som dels primer d'arribar ens fan aparcar a l'entrada mateix de la vil·la, però el control de sortida està a la plaça de l'església, pel que s'ha de pujar unes quantes escales. Agafem les acreditacions, mengem un tros de pastís i un got de taronjada, ens preparem i nosaltres dos sortim quan manquen cinc minuts per tres quarts de vuit del matí. Hem de baixar per les mateixes escales que hem pujat abans. Mentre marxem ens creuem amb força gent que pugen. La ruta llarga surt entre 8 i 8:30, i la curta entre 8:30 i 9:00. Quan arribem a l'ermita de Santa Anna, a la sortida del poble, un de l'organització ens diu que encara no es hora de sortida, jo li contesto que em miri bé, ja que serà la cara de l'últim que arribi, i tot rient sortim del poble. Fa molt de fred i si no fos per poder fer fotos em posaria els guants.

Sortim pel Camí de la Cerverola, per deixa-lo per pujar pel camí del Barranc de les Voltes, per tornar a sortir al primer quan portem més de quatre quilòmetres de marxa. A la cruïlla al Mas del Coco, que es veu a la dreta, es on està situat el primer control, entrepà de pernil, aigua, vi en porrons i olives auberquines. Fins aquí ja ens han avançat un munt de caminants. Sortim amunt i anem fins al Coll de les Saleres, on a la pista que hem de creuar hi ha un cotxe de la “Guardia Civil” i dos civils. Pel que sembla per aquí passa normalment transit, no sé si de dos o quatre rodes. Per arribar s'agafa una drecera, però hi ha un grup de caminants que no l'han agafat i veiem com els guàrdies els indica el fet. Una mica més amunt, en un altre pista hi ha el segon control, una pasta a triar i aigua. Hi ha dues classes de pastes, pastisset i altre que no sé, amb un cartell que només es pot agafar una. La temperatura no dona per treure's roba, encara que tampoc cal tapar-se més. Aquí es separen les dues rutes.

Ara si venen unes pujades que es deixen sentir, fins a un collet on es separen el camí de baixada i el que puja a l'Argaret. Hi ha uns elements joves de l'organització. No tinc clar si era opcional pujar-hi, però si era opcional no ens diuen res, potser perquè no es pujava o perquè ja anem amb bastant de retràs. Ara es la baixada la que es fa sentir, en un quilòmetre i mig es baixa més de tres-cents metres de desnivell. El primer tros difícil es un tros amb força pendent, de terra fina, amb un bon escòrrec en mig. En alguns dels trossos de màxima pendent, han posat cordes al llarg de camí, per què la gent que baixa força de pressa pugui anar frenant. En aquest tros, diverses vegades, ens hem apartat una mica perquè ens avanci la gent. Una vegada a la pista del Matarranya, al Prat de la Mina, ens desviem a veure les pintures rupestres de la Fenellassa i ens creuem a un gran grup de xavals acompanyats per els seus mestres. La baixada m'ha deixat molt desfet.

On està l'aparcament de les Gubies, tenim el tercer control, taronja o plàtan i aigua. Comença a caure una mica d'aigua-neu. Des d'aquí agafem el camí cap a les masies de Sant Miquel. Encara que he estat tres vegades en no massa temps i estic bastant fos, la ruta que queda m'agrada i a més penso que al Jordi li agradarà. Pujant a Sant Miquel hi han intents de sortir una mica de sol, i la petita pluja ha finalitzat. A Sant Miquel tal i com arribes han fet un caminet amb pedres als dos costat per facilitar saber per on es va, ja que aquí no hi han arbres per enganxar les cintes. Hi ha molt poca gent que entri a visitar-ho. Nosaltres ho fem, a més anem a veure la font i la bassa, on hi ha aigua, i després l'alzina grossa, que no està ni senyalitzada. Pujant cap a la Cova de la Mosseta encara ens passa un grupet. Nosaltres ens desviem cap a la cova, i ja baixem a buscar el Gr i el Mas de Garcia.

Al Mas, que segons les descripcions havia d'estar el quart control, només hi ha els de Protecció Civil, i ens diuen que el control està a la pista. Aquí ens passa una família amb nens. Baixant pel GR cap a creuar el Barranc de les Marrades, es passa per un tros que es conserva de la Calçada Romana, molt bonic per cert. L'únic que trobo malament d'aquest tros, es que hi ha uns metres que s'han de baixar entre roques, per on han marcat el GR, quan hi ha una esse molt maca i fàcil de netejar que faria molt més agradable la baixada. Jo avui l'ha he fet i encara que està bruta es pot passar, i per netejar-la només es necessitaria unes estisores. Es el GR i s'ho podrien mirar millor.

A la pista trobem el control, que per cert ja l'estan desmuntant, torna a caure aigua-neu, han acabat els fruits secs que tenien i ja es tard. Podem veure aigua que es l'únic que tenen. Entre aquí i el poble ens passen dos grupets més. El control d'arribada es al pavelló, que està a la part de dalt del poble. Arribem i ens envien directe a buscar el dinar. Manquen cinc minuts per dos quarts de quatre i hem fet més de vint quilòmetres. Ens trobem al del matí, i comentem que tenia raó que seriem dels últims, només queden tres o quatre persones darrere. On donen el menjar preguntem per les samarretes i el que fa els plats ens diu que no hi han, al menys es el que entenem. Agafem el dinar, plat de fideuà, taronja i pa. A la taula hi ha taronjada, coca-cola, vi negre i blanc, aigua, gasosa, crec que res més. Ja queda poca gent, el pavelló ja està més de mig buit. Mengem amb tranquil·litat, mentre les dones comencen a treure els mantells de paper de damunt de les taules no ocupades, recollint les deixalles que la gent ha deixat, sobre tot pa, recollint cadires ..., mentre ens fan saber que no correm; a més encara hi ha gent de l'organització que encara estan menjant. Una vegada atipats ens acomiadem, baixem cap el cotxe i cap a casa.

A la nit envio un mail a l'organització dient que el tríptic posa dinar i obsequi, em contesten que son samarretes, però com estava ploviscant les havien amagat i que me les enviaran per correus, no he volgut comentar que el poca-solta que repartia els plats ho podia haver comentat quan l'hem preguntat i s'haurien estalviat l'enviament. Molt bon dia de muntanya, molt bonic, la meitat ja l'havia fet però m'ha agradat repetir-ho, encara que la veritat es que he quedat molt tocat. El sol quasi que no l'hem vist, només un petit moment, en general ha fet fred de valent, una mica d'aigua-neu sense importància. Com a curiositat, es el primer dia que veig a més d'una persona, sola o amb grup, fent-se "selfies" mentre caminaven. Ara a esperar on faran la de l'any 2016 i que jo pugui anar.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

50e Dia del Camí de Muntanya, Cardó

Antic Convent-Balneari de Cardó

Ermita de Sant Àngel

Avui es el dia que van triar per fer el 50è Dia del Camí de Muntanya, per ensenyar al mon excursionista els camins netejats que poden connectar les ermites de l'antic convent-balneri de Cardó. Ens hem ajuntat uns 400 excursionistes de tots els clubs de la zona i rodalies. Jo he anat amb en Jordi, i allí ens hem trobat amb el Josep Maria, fent el tomb els tres junts, entre mig de la resta. He de deixar ben clar que encara que sembli que en alguns moments pugui criticar en alguna cosa a l'organització, està lluny de la meva intenció, ja que crec que ho han fet magnífic, tant el treball de camp com la logística. Per mi un 10 total, però no vol dir que en coses puntuals hagi trobat a faltar alguna cosa, crec que també per poca atenció per la meva banda. Ja sé que seria demanar massa, però una cosa que he trobat a faltar ha estat un petits cartells amb el nom de les ermites, fonts, o altres punts d'interès. Repeteixo sempre amb bon rotllo i que més voldria que totes les caminades organitzades estiguin, al menys, com aquesta.

Nosaltres hem arribat una mica d'hora i el passar per la taula d'inscripció, a recollir la paperassa que donàvem ja que inscrits ja ho estàvem, ha estat sense fer cap cua ni aguantar cap aglomeració. Després el nescafé amb el pastisset i esperar l'hora de sortida, tot xarrant amb tots els coneguts que anaven arribant i he trobat, que per cert han estat uns quants. El cotxe l'hem deixat en un gran aparcament de la propietat, que avui han obert per poder absorbir la gran quantitat de cotxes i algun autocar.

La caminada ha començat cinc minuts abans de les nou del matí, segons el rellotge del meu gps. No acostumo a portar rellotge ja que amb el gps sempre puc saber l'hora que es. Només sortir ens hem saltat l'ermita de Sant Elias, que està a tocar a la carretera. Llàstima que no m'he adonat, ja que tenia intenció de fotografiar-les totes. Ens desvien per visitar la ermita del Carme, tot veien a dalt l'antic convent-balneari. Passem pel costat de les restes del Pantano. Després i reculant una mica pugem a la carretera, tot passant pel costat de lo Paller i ja enfilem cap a la Santíssima Trinitat, per un antic camí on es conserva algun tros de l'antic empedrat. Es digne de visitar el que era l'estable de l'ermita, amb els noms de les cavalleries. D'aquí a Sant Àngel i al Portell de la Creu de Cosp. Si la pujada fins aquí ha estat per escalfar-se una mica, ara ve la pujada de veritat, fins la Cova Lluminosa. Al que no estat mai aquí, sorprèn molt, es una de les que s'ha de veure. El camí passa pel mig, amb un camí amb restes empedrats i que fa esses pels marges molt ben construïts. Aquí ens donen unes mandarines per refrescar-se. Per arribar fins aquí s'ha fet un bon treball de neteja i recuperació, incloent unes fustes per assentar el camí i una cadena de seguretat, que crec sincerament que no faria falta, encara que passes pel costat d'un gran roc i el pas es estret damunt de l'assentament que he dit. Pugem una mica més a un mirador que hi ha.

Baixem un tros una mica dolent i planejant arribem al desviament opcional a la Roca Foradada. Pugem, jo tampoc havia estat mai, val la pena al menys veure-la. La sobrepassem a veure si veiem el camí que puja a la carena, però no veiem ni rastre, deu estar totalment perdut. Seguim avall, amb alguns trossos que han reobert al dret, sense seguir el que devia ser el camí vell, ja que aquests no saltaven mai els marges. Segurament perquè ja devia fer molts anys que devia estar perdut i el rastre que es van trobar els netejadors, era per on han reobert. Saltem, tal com sona, a la cruïlla que per l'esquerra va a la Cassola del Diable, i a la dreta el nostre camí que ens porta a Sant Roc, amb una font que raja. Aquí es la parada d'esmorzar.

Una vegada finalitzat seguim i passem per la Font del Prior, Sant Josep, la Font de l'Avellaner per sortir a la pista que es el Camí de Tivenys. En tot aquest tros ens hem saltat l'ermita de Santa Agnès, que des de lluny sembla que es la millor conserva la façana, no així la teulada. Parlat amb l'organització em comenten que el camí exacte no està completament localitzat, a més queda una mica lluny del tomb. Per la pista ens desviem a Sant Simeó Estilita (Ermita de la Columna), abans de pujar davant tenim la font d'aquesta ermita, sense aigua i sense aixeta. D'aquesta ermita no cal parlar gaire ja que es una de les mes conegudes, ja que quasi tothom que ha estat per aquestes contrades ha pujat. Una vegada hem baixat de l'ermita aconsellen als caminants anar avall, cap la sortida, ja que consideren que el queda es massa per l'hora que és. Es una mesura que fan servir en moltes caminades populars, per que els últims no arribin massa tard, però nosaltres tres diem que seguim.

Per un camí molt boscós i obac, netejat de fa poc, en quasi continua pujada ens porta, a Sant Onofre, ens hem hagut de desviar una mica, i a la Font de l'Argelagar, sense aigua però que té un aljub incorporat (maca de veritat), abans de tornar a tocar el Camí de Tivenys. Ens hem saltat l'ermita de Sant Jeroni, però està clar o passàvem per Sant Onofre i la font o ho fèiem per Sant Jeroni.

Aquí ja estan tallant la marxa, però nosaltres tres diem que seguim. Quasi que no veiem la ermita de Sant Joan, com tenim els escombres a prop no busco arribar-hi, només la fotografio des de la pista. Al poc de deixar la pista ja tenim els escombres darrera i que ens acompanyaran la resta del camí. Passem a tocar el Pouet de Sant Bernat, i l'ermita del mateix nom, es l'Ermita Cremada, es veu que va ser cremada en una de tantes guerres. Sense deixar de pujar arribem al Coll de Murtero, on hi ha les restes del que sembla un forn de calç. Una mica més de pujada i ja ve baixada que no deixarem fins al final. S'arriba al camí de la Font de Calces, que jo em pensava que era un camí bo, i a trossos han hagut de reobrir-ho i fer-hi una bona neteja, a trossos encara es veu el camí antic. També saltem algun marge. Ens desviem per veure l'ermita de Santa Anna, i ja cap el final, passant a tocar l'antiga muralla. A l'arribada ens saltem l'ermita de Santa Teresa. Al arribar ens donen beguda i pica-pica, d'aquest quasi no queda res, sort de la companya Cori, que ens ha guarda una mica. Nosaltres hem arribat quasi a dos quarts de tres, després de fer quasi onze quilòmetres, amb un dia bastant calorós, sort que hem anat la major part de temps per bosc i zones cobertes.

El Jordi i jo decidim de no quedar-nos a dinar, de motxilla, i anar-nos cap a casa. Bon dia de muntanya. Només queda tornar a felicitar l'organització, amb gent a tots els lloc possibles conflictius, i amb una esplèndida senyalització, que dono fe que des del Camí de Tivenys ha quedat tota treta, ja que ho he pogut comprovar al anar caminant al seu costat.  

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

13a. Marxa Senderista Comarca del Matarranya (Cretes)

Pou de Rodes - Font d'Arbusé

En Jordi i jo ens hem anat fins a Cretes per participar a la 13a. Marxa senderista del Matarranya, tot i que anunciaven pluges intenses a partir de mig mati. Quan arribem a Cretes ens indiquen on hem d'aparcar, em dona la impressió que som entre els cinc primers cotxes en arribar. Entrem al pavelló municipal, agafem les acreditacions, anem a agafat un tros de pastís i una beguda (jo suc de taronja) i ens ho mengem. Una vegada comença a arribar una mica més de gent, nosaltres ja sortim, manquen deu minuts per les vuit del matí. Les senyals ens fan donar un petit tomb pel poble, fet que es d'agrair ja que quan finalitzem segur que no ens vindrà de gust visitar-ho i sempre es convenient visitar els pobles per on es passa. Al sortir del poble anem per una pista en direcció sud-oest. El cel està completament tapat, grisós, amb una calma que es senyal de pluja assegurada. Una vegada passat el poblat Pre-ibèric Domenges i davant la mirada d'estranyesa d'alguns marxadors ens anem a fer el vèrtex geodèsic de Domenges, que està a tocar a la pista, dalt d'un turonet. Una mica abans ja ens comença a ploure.

La resta de la marxa ha estat seguint pistes amb alguns senders normalment agradables. Ens ha estat plovent més o menys fort durant tota la marxa, encara que amb petites estones amb només plugim, però sobretot des de que em passat l'entorn de la Peña Caballera han estat unes pluges intenses, que han anat convertint les pistes en fangar, amb terra molt argilosa que ens dificultava bastant el caminar.

A les pintures rupestres Els Gascons no aconseguim veure les poques pintures que queden, ni els altres quatre caminants que també hi son quan nosaltres hem arribat, en canvi a les de la Roca dels Moros, una mica desviat del camí, si que les veiem, però soc incapaç de fotografiar-les.

Poc abans de la cruïlla del Barranc de la Font Clara, ens uneix la ruta mitjana. Quant arribem al tercer avituallament, ja estan esperant als últims, que son un grupet que va darrera nostre. Ens aconsellen que agafem la mitjana i ens deixem de la llarga, ja que es possible que el últim avituallament hagi estat desmuntat per la tempesta, però nosaltres seguim. El camí cada vegada està pitjor i l'aigua continua caient.

Desprès d'una estona ens passa un 4x4 totalment ocupat que es preocupa de com anem, nosaltres li diem que continuem sense problemes. Quan estem per les Llagunes ens ve el 4x4 d'abans per agafar-nos i portar-nos al poble, indicant-nos que el quart control ha tancat i ha marxat, nosaltres li agraïm però volen continuar finalitzant-la a peu.

Passem per on estava el control, encara hi ha restes del foc encès, hi ha una mica de flama, i poc a poc ens anem acostant al poble, fins que entrem per on està la Font de les Aixetes. Pel que veiem som els últims. Hem fet quasi 23 quilòmetres i son tres menys cinc. Marquem i anem a buscar el dinar, fideuà, poma i pa, la beguda està a les taules de l'envelat que han posat a la pista poliesportiva. Quasi que no queda ningú a part dels organitzadors. Pel que m'ha semblat no em sortit un nombre massa nombrós, o la majoria s'han anat per la ruta mitjana.

Una vegada dinat ens anem cap el cotxe, i enfilem cap a casa després de canviar-se totalment de roba, ja que la que portàvem està totalment xopa, tot i que portàvem capelina, amb els baixos ben enfangats.

El recorregut ha estat molt ben triat, hem passat una sèrie de sénies, la majoria de sang (bellugades per bestiar), dos abrics amb pintures, quatre entre poblats i necròpolis ibèriques, una sèrie de fonts ben boniques, camps de conreu tot verds, i havia algunes vistes dignes de veure, que avui no ha estat possible pel temps. El recorregut amb sol hauria estat complert. La majoria han estat pistes, alguns trams una mica pesats, encara que no hagués hagut fang, però combinat amb senders i camins molt agradables. Hauria estat una marxa amb molt bon sabor de boca, encara que em penso que la recordaré amb afecte. De la companyia, en Jordi, no cal ni parlar, es un company amb el que es pot anar a tot arreu, només un defecte, no hi ha manera de fer-ho enfadar. Bon rotllo com sempre.

He pujat el track al wikiloc perquè l'únic que l'he vist pujat, ha tingut una petita marrada abans de la font de la barra, no passa per la font de l'Arbuser (s'ha de veure l'entorn), la arribada la ha fet per la carretera, en comptes pel camí senyalitzat, saltant-se un sender bonic i l'última font, a més de no ha entrar a visitar les sénies, pintures, etc., i no cal dir que tampoc va al vèrtex. Ell l'ha fet en 4h47m., i nosaltres dos en 7h.06m, amb quasi un quilòmetre de mes nosaltres.
Moltes fotografies han quedat tacades amb gotes d'aigua, que li farem.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000

00000000000000000000000

V Marxa senderista de la Tinença de Benifassà

El Boixar - Mas de Petxí

Avui en Josep Maria i jo hem anat a la V Marxa Senderista de la Tinença de Benifassà, que aquesta vegada surt de El Boixar. Es la tercera a la que jo vaig, no he anat a la primera ni a la quarta.

Arribem a El Boixar després d'un llarg viatge, no pel quilometratge si per la porqueria de carretera entre la Sènia i El Boixar, tombs i mes tombs sense descans. Després d'aparcar a la zona on l'organització tenia previst ens apropem al poble on agafem l'identificatiu i esperem que donin la sortida, però abans d'això han de fer el parlament explicant les normes bàsiques de tota caminada múltiple i del perquè d'aquesta marxa.

Al final sortim quasi a un quart de deu del matí. La descripció del itinerari que posa en el tríptic es:

“Eixim del Boixar pel camí vell de Coratxà, remuntant el barranc de la Canal, seguint el PR-CV-75.11. Arribem a la carretera i continuem per esta fins al maset de Josep. Aquí l'abandonem i descendim fins la pista del molí de Joaquin.

Ara anirem remuntant fins al encreuament del mas de la Mola, on tombarem a l'esquerra en direcció aquest. Recorrerem tota la pista fins a la seua extinció gaudint del passeig a mitja vessant per les terres de la Fredat i en bones vistes del barranc de la Canal.

En morir la pista remuntem el barranquet que ens marca l'antic camí del mas de Petxí fins a ell, i des del mas continuem fins a la pista de la mola de Mitja-Vila on coincidim amb el camí de la Rogativa de Vallbona a Pena-Roja, que es celebra enguany.

Agafem la direcció cap a Coratxà passant pel pi de Petxí amb la seua singular fisonomia degut a la ferida d'extracció de pega. Continuem fins a desviar-nos per pujar a veure l'avenc de l'Ase, un avenc espectacular, i des d'aquí carenejarem, per tal de gaudir de les espectaculars vistes cap al Matarranya, fins a la font del Catxo.

Ara planejarem fins al Coratxà on ens espera el dinar.

En reposar les forces tornem al Boixar pel camí vell travessant les Albardes i de nou el barranc de la Canal. En poca estona finalitzem la marxa proposada. Bona ruta.”

Això es el que posava el tríptic la realitat ha estat la següent. La sortida sembla ser que havia de ser per la carretera però tots surten per les escales cap a la part alta del poble, pel que es forma el primer embús del dia, nosaltres salvem una mica el tap sortint pels carrers que fan una gran ESE pel que no hi va ningú, i quan arribem a la part alta ens trobem la cua de l'embús, però al menys no hem tingut la sensació angoixa. Baixem cap a la carretera, la que es deixa de seguida, però amb un altre embús doble, un perquè s'ha de saltar un cable de tanca i altre al creuar el barranc de la Canal ja que les roques de la seva llera estan molles i rellisquen molt. Després de creuar el barranc la cua ja avança mes fluida. Seguim per la carretera i on diu que la deixem al trobar el maset de Josep, encara que el maset ni el veiem, ve el tercer embús, però aquest d'aquells que et fa estar una bona estona parat, hi ha gent que protesta, així si, amb ironies. La baixada te bastant de pendent, terreny boscà amb molta fulla de pi al terra, però amb dos llocs on el terra està molt descarnat i s'ha de portar una mica de compte per no relliscar i caure de cul, però res que no es pugui solucionar, però quan es camina amb 500 persones es el que passa. Aquest tros es el que diuen de les Males Terres, encara que el camí es boscà i bonic. Pel que sembla es passa a prop d'un til·ler que hi figura als mapes, que tampoc ni el veiem. Arribem al Molí de Joaquin on ens donen d'esmorzar, un bocata de tonyina, una poma, una botella d'aigua i quatre carquinyolis una mica grans. Veiem que poc després d'arribar nosaltres ja venen treien les cintes, els “graneres”, i això que ens pensàvem que no anàvem massa enrere.

Després d'esmorzar pugem fins el Mas de la Mola, una pista ampla i retocada on ens semblen veure unes dreceres (nosaltres agafem una), però la senyalització va per la pista que va pujant fent llaçades, excepte al final que agafem el que era el camí vell o carrerada, i una mica abans del mas, davant d'un bassot ple de granotes hi ha un control d'aigua. La senyalització fa sortir del camí per passar per davant del mas, a partir d'aquí no se si hi havia camí o s'ho han inventat totalment, però la baixada fins a trobar de nou la pista sembla bastant artificial. Fa estona que es sent tronar a la llunyania.

Tornem a agafar pista, molt boscana, a trossos amb bones vistes a la vall del Barranc de la Canal, son les terres de la Fredat. Fins que finalitza la pista i agafem un senderó que va a creuar el barranc de Petxí i ara es la pujada la que ha estat fabricada, fins arribar a un replà on enllacem a un camí molt bonic on ens comença a ploure, a estones una mica fort. Passem el Mas de Petxí sota la pluja que poc a poc va remetent però sota una boira bastant espesa.

Arribem a la pista de la Rogativa i sembla ser que ja hem aconseguit ser els últims, compartint el merit amb dues dones que venen uns metres darrera. Visitem el poc que es veu del pi de Petxí, i arribem a l'alçada d'un mas on hi ha un parell homes, com si fossin control, però sense que donin cap explicació de res, anem seguint la pista. Una pista molt enfangada on alguns moments tenim problemes per caminar. A l'estona ens adonem que no hi han senyals, i pensem si ens hem perdut, i quan ja començàvem a estar una mica preocupats ens passa un tot-terreny i preguntem al conductor si anem be, i ens diu que si, pista avall, i que on estava aquell parell la marxa s'havia de desviar però quan ha vingut la boira, al ser terreny molt perdedor, han desviat als marxadors cap a la pista. Arribem a Coratxà, i ens diuen que no som els últims, les dues dones fa estona que ens han passat, perquè quatre que encara havien anat pel camí programat, abans que es possés la boira, s'han perdut. La boira ja ha marxat.

Aquí ens donen de dinar, un bocata gran de pernil, un tetrabric petit de suc, una pera, quatre carquinyolis i un pastisset. Mengem asseguts en un banc de la plaça. Al poble han posat dos “quiosquets” un fent servir de magatzem la petita església.

Quan tornem a sentir tronar i veiem que quasi no queda ningú sortim anant a buscar el camí de El Boixar, que es baixar a creuar el Barranc de l'Avellanar tot passant a tocar els antics rentadors al costat d'una font, que avui no raja perquè s'ha espatllat la bomba, segons ens explica un pagès que està esperant que passi tothom per tornar a posar la cadena de tanca.

Ara surt el sol que pica una mica, veiem gent que ve darrera, però que no trigaran a passar-nos. Pujant des del Pont de la Ballestera no veiem la font que ens queda a ma dreta i que a l'altre marxa que va passar per aquí varem anar a visitar. El camí està una mica destrossats però es camí vell, fins que arriba als plans, on hi ha una gran plantació d'alzines, esperem que es facin grans, però de manera incomprensible han plantat, també, en el que era el camí, ara una mica perdut, o sigui que si alguna vegada es volgués recuperar ja no es podrà.

Baixem a la carretera i enllacem amb el camí de vinguda que ja ens porta al Boixar, però encara que està senyalitzat de pujar a la part alta i baixar per les escales, nosaltres arribem per la carretera, una mica mes llarg, no massa, però totalment planera.

Quan arribem a dos quarts de cinc després de fer quasi dinou quilòmetres, ens diuen que queden molt poques persones darrera i que son quasi els últims. La pega d'això es que no quedem samarretes de la nostra mida.

El dia en conjunt ha estat bo, trossos que no coneixíem, però la veritat es que no els hem pogut gaudir massa, massa trossos de pista no agradable, massa embussos, massa trossos de camí fabricats per aquesta caminada. De la pluja res a dir, encara que sembli que no sigui agradable només trobo l'inconvenient que no em deix fer fotografies, però la boira si que es molesta, a més ens ha fet canviar un tros de carena amb la visita a l'entrada d'un avenc, per una pista enfangada, està clar que això no es massa culpa de l'organització, encara que es podia haver solucionat reforçant la senyalització.

Després sols ens queda agafar el cotxe i cap a casa. 

No pujo el track al wikiloc ja que veig que hi han dos d'aquesta marxa pujats i no cal omplir de tracks del mateix.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000

0000000000000000

Marxa de Sant Martí Sarroca, per pair els torrons

Església de Santa Maria - Can Barceló

Com vaig tenir prou amb la pallissa que em vaig fotre ahir, no es que fos massa forta però com jo no acabo d'estar del tot be, vaig acabar cansat, però avui m'he anat a Sant Martí de Sarroca a fer una marxa popular que diuen que es per pair els torrons. La descripció està publicada a la pàgina web del Centre Excursionista del Penedès que son els organitzadors.
Arribo a Sant Martí Sarroca i pregunto on està el Parc de Sant Julià, lloc de trobada, a les dos persones que li pregunto no tenen ni idea d'on es, pel que porto el cotxe fins el conjunt monumental, amb el Castell de Sant Marí i l'església de Santa Maria.
Van arribant els cotxes, i amb varis que parlem els ha passat el mateix que a mi, han pujat en cotxe per què no han sabut on era el parc. Per internet es pot trobar molta informació del conjunt monumental i del poble, però com a curiositat:
“El pla on avui hi ha el nucli urbà, en temps prehistòrics havia estat un gran llac, i el turó de La Roca estava unit a la muntanya fins que uns grans terratrèmols el van fer desprendre per obrir pas a la riera de Pontons i van fer extingir el llac”.
Sortim quan passa poc de les nou del matí, baixant pel poble vell anant a creuar la Riera de Pontons, anant vorejant uns camps de conreu de vinya, fins que deixem el camins amples per agafar un corriol que puja fort cap el Turó de les Bruixes, com es normal aquí comença el primer embús seriós, i això que no crec que passem de les 150 persones, però com soc dels últims em trobo l'embús de ple.
Mentre pujo vaig passant a uns quants. El cim està ple a vessar, estar clar, ja que es petit. Aquí em trobo una cosa estranya per part de l'organització. Han senyalitzat el recorregut amb uns cartons amb el nom del club i una fletxa, que van deixant a les cruïlles i en llocs una mica confusos, resulta que dalt del cim se'ls havien acabat i tenien la gent esperant per què arribés l'escombra amb els cartons replegats per donar-los al guia i tornés a començar a posar-los en el tros següent; fet que s'anirà succeint durant el matí.
Del turó, que no es el lloc mes d'alt d'aquesta carena, seguim carenejant, passem pel Pujol d'en Revell, aquest si que es el punt mes alt, encara que no està indicat, i baixem fort cap la Guàrdia, masia destinada a casa de colònies, lloc on hem d'esperar un altre vegada per l'assumpte dels senyals. Seguim per camins boscans i al poc de creuar la Riera de Comallera agafem una pista molt nova, solana i amb vegetació de garriga, o sigui sense ombra que ens portarà fins al cim de Turó dels Pins de Samuntà, on tenen previst l'esmorzar, llesques pa, tomàquets, oli, embotit, formatge, mandarines, vi i aigua, cada u es prepara el seu. Arribo amb el primer pilot pel que no tinc gaire problemes per preparar-m'ho tranquil·lament Vaig a fer cim i em fixo que soc l'únic a fer-ho.
La gent està una mica nerviosa, l'itinerari extret d'inet parlava d'un hora i jo que he estat del primer grup he estat un hora i tres quart, pel que la gent compta que les tres hores i mitja de marxa prevista en seran moltes mes.
Quan el guia surt amb la senyalització, seguim ruta, ara passem per la Muntanya Cremada de la Font de Maiol, continuen les pistes noves, solanes i sense ombra, fina arribar a la creu de Can Barceló. Per pista boscana baixem cap a Can Barceló, gran masia agrícola amb un monòlit digne d'admirar, no per bonic si no per com està fet. Nou re-agrupament. Aquí veig un altre mostra del mal comportament d'uns nens amb la complicitat dels pares, uns nens pugen a un ametller i comencen a agafar ametlles sense que els seus pares els diguin res, i això que esta dins de la finca del mas.
Seguim tombant camps de vinyes, i uns pocs anem a visitar l'alzina de Can Grau, com es anar i tornar la majoria no hi va. Per camí boscà baixem fins a Can Vallés, gran masia al costat del que era una industria farinera, de la que queda la gran fumera amb les construccions de la fàbrica.
Per camps de conreu arribem a l'ermita de Sant Joan Lledó, on es fa una foto conjunta. Ens dirigim cap a Sant Martí, però en comptes de pujar directe, anem cap a la Riera de Pontons, resseguint-la, parem a la Font de la Salut i anem a buscar el camí de sortida, pel que pugem on tenim els cotxes.
Arribo a tres quarts menys cinc de dues, després de fer uns tretze quilòmetres.
El dia ha estat bo, sense núvols, la ruta ha estat bastant acceptable, el camí a trossos bonics i a trossos pistotes, però les vistes han estat agraïdes, i alguns llocs dignes de veure. He de tornar a visitar el conjunt monumental, ja que quan he arribat estava tancat i quan he acabat la marxa ja era tard, havia quedat a dinar a casa.
Avui he trobat al grup anomenats “Los Folloneros”, que a més de ser un referent a les marxes populars tenen una pàgina d'internet on tenen informació de quasi totes les marxes que s'aniran fent.
No pujo el track a internet, a més de que ja hi son uns de similars, hi han altres persones que el pujaran.

Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000

XI Marxa de Reis, a Massanes

No se on vaig llegir que la marxa popular de Massanes, que es celebrà cada any el dia 6 de gener - aquesta es la XI edició – es una de les mes significatives de La Selva, potser es per que es fa el dia de reis.

Ahir a la nit vaig pensar que podria estar be anar-hi, pel que em preparo la motxilla i poca cosa mes, ja que donen d'esmorzar. La propaganda diu que la sortida es a les 9 del matí del pavelló municipal. Quan estic arribant al poble em trobo que bastant "marxaires" estan creuant la carretera, el que demostra que fa una estona que han sortit, per què es creua al dos kilòmetres de marxa. Aparco al camp de futbol, habilitat per això, i per unes escales de fustes, molt relliscoses, baixo fins el pavelló a fer la inscripció. M'adono que tots els que veig son corredors i no marxadors. Pregunto a l'organització i resulta que a les nou surten els corredors, però que a partir de les vuit la gent va sortint i pel que sembla serè dels últims caminants a sortir.
Em donen el número 309, al final hi han 320 inscrits, i surto a les nou en punt, per un camí asfaltat. Al poc em passen tots els corredors. Durant la marxa em passaran un matrimoni una mica mes jove que jo, un grupet de tres persones on va una persona amb una mica de grassa al damunt que esbufega fins en les petites pujades i un altre matrimoni mes gran que jo, i resulta que quan arribo només tinc darrera tres dones; per poc tanco marxa. A l'arribada em donen un entrepà de llom a la brasa, pa cruixent i llom boníssim, una coca-cola i un petit record.
Escolto comentar als organitzadors que la marxa popular que un no s'ha de perdre es la d'Arbúcies, que la fan a la primavera. Prenc nota.
Referent a la marxa d'avui, no massa cosa a explicar, es un tomb per les rodalies de Massanes, poble de la comarca de La Selva. Fins el kilòmetre set tot per pistes asfaltades, cimentades o de terra ben trillada pels cotxes. A partir d'aquí segueixen les pistes, però ara ja mes boscanes amb algun lloc bastant enfangat, encara que tot el tomb ho hauria pogut fer amb el meu cotxe. El paisatge ha estat bonic, encara que a la primavera o tardor hauria estat millor. Boscos de pins, alzines sureres i no sureres, pollancres, eucaliptus, etc. Hem passat prop de varies masies, alguna xabola, i algun xalet, també pel costat d'alguna fabrica de “merdel núm. 5” (granja de marrans).
En total he fet 11,500 kms. en dos hores i tres quarts. El que si que no val la pena es estar 3 hores i mitja a la carretera per caminar menys de dotze quilòmetres.

Per baixar el track, teclejar aquí. Avui no hi han fotografies.

0000000000000000

III Marxa Senderista per La Tinença de Benifassà

Bel i la Moleta - La Pobla de Benifassà

Feia dies que vaig llegir que per avui estava programat la III Marxa Senderista per la Tinença de Benifassà. Aquesta marxa es va iniciar com a protesta pel Pla Urbanístic de la Pobla de Benifassà. Es una marxa que limiten la participació a 450 persones, encara que amb les excepcions que fan, arriben a quasi les 500 persones, però intenten no sobrepassar-ho massa. Quan vaig intentar fer la inscripció em vaig trobar que ja estava tancada, pel que vaig suposar que no podria anar. Al veure que podia comprar la samarreta per contrareembols, em poso en contacte via mail, i després de varies comunicacions, em comuniquen que puc anar, però que porti alguna cosa de menjar i aigua, per si de cas.

Quan arribo a l'altura del pantà quedo sorprès, ja no per què el pantà està a un nivell molt baix, sinó que el Riu Cenia, el tros que ve de la Pobla de Benifassà, està completament sec, amb un aspecte llastimós.
Arribo a El Ballestar, i abans de la pujada al poble, al davant de l'ermita de Sant Antoni han preparat una parada per l'aparcament dels cotxes.
Pujo al poble i vaig a la zona d'inscripcions, i em troben inscrit, pel que em donaran menjar i beguda. Això fa que torno al cotxe a descarregar el menjar que portava i torni a pujar al poble, uns tres-cents cinquanta metres de cada viatge fa que ja porti quasi un kilòmetre i mig, i això que encara no em sortit.
Quan passen poc de les nou del matí, l'organització fa un petit comentari, de com va començar, per on passarem, etc., i ens donen sortida quan quasi es un quart de deu, un pilot de gent pels estrets carrers, per de seguida haver-se de fer fila índia, en quan es surt del poble i s'entra en un camí vell, devia ser un camí de carro, però que sembla poc transitat per l'herba que ha crescut.
Anem en direcció sud-est i abans que arribem a creuar el Barranc de la Pobla agafem un camí a ma dreta que va paral·lel al barranc, deixant els Estrets a l'esquerra. Anem seguint un camí vell, passem pel costat de les restes d'un forn de calç, i de seguida creuem el barranc, a la Teuleria dels Estrets i ja comencem a enlairar-nos, pel camí vell del Bellestar a Rossell ara ens toca fer uns 350 metres de desnivell en dos kilòmetres i mig de recorregut, tot per bosc, primer dominen les alzines i carrasques, i després els pins, per arribar dalt al Coll de l'Esquetxe, i trobar tot una zona de prats, amb unes vistes impressionants de la valleta del Barranc de Requena, les muntanyes que rodegen Bel i El Rosella, part dels Ports Valencians, i la mar. Del coll, per pista arribem a la Lloma del Pastor on hi ha el primer control, que a més es el d'esmorzar. Ens donen una bossa (que es pot fer servir de motxilleta) amb dos llesques de pa “bimbo” amb formatge i pernil dolç, dos carquinyolis (no gens petits), un poma i una botella de mig litre d'aigua.
Després de menjar toca un tros de pista, uns dos kilòmetres i mig, amb ondulacions, pel que deixem a l'esquerra el Mas de l'Esquetxe, una mica separat, que em dona l'impressió que hi ha un tros arranjat i la resta la fan servir per guardar el bestiar boví; mes endavant passem a tocar el Corral Nou, i quan arribem a la cruïlla amb amb el Mas de n'Insa (que el deixem, dalt, a la dreta, agafem un camí que va a buscar el Barranc de n'Insa. Tot el tros de la pista, ha estat completament solà, la pista va entre prats i terrenys abandonats, sense quasi arbres, ara la baixada ens toca passar per terreny de garriga (rostolls, garrics, argelagues, etc.), sort que ha estat netejat de fa poc i no et rasques, però continua la solana.
Arribem baix al barranc el creuem, i anem paral·lels amb ell, hi ha trossos de garriga i trossos amb pins, però el general es bastant solà. Passem les runes del Mas de Marcó i de seguida ens toca un altre baixada, per creuar el Barranc del Rull. Aquí el paisatge es mes bonic, que no pas el tros que hem anat seguint el Barranc de n'Insa, i ja es veu la nova pujada que ens espera. Des de que em començat a baixar hem fet uns dos kilòmetres i mig, amb un desnivell, de baixada, d'una mica menys de 300 metres.
La pujada es una mica feixuga, però igual com la del començament, el camí va fent llaçades, encara que hi ha algun lloc que va al recte, per que s'ha perdut la traça original. Es estrany però igual qua a l'anterior, torno a passar gent que van mes lents que jo, la veritat no es que els passi per què van lents, sinó per què estan aturats, agafant l'alè.
Aquí el camí torna a ser de garriga, fins que quasi arribem al Mas de les Cardones, que trobem bosc de pins. El Mas està enrunat i abandonat, i al costat hi ha una gran era, i un pou d'aigua, ara sec. Aquí el terreny es de prats. Aquí dalt trobem un cotxe del Servei d'Emergències. Agafem un camí que va pujant, primer dins d'un bosc alzines, després entre parades de conreu abandonades, i ja arribem a la carretera de Bel, que hem de seguir uns 800 metres fins el poble.
Al poble de Bel hi ha el segon control del dia i el dinar. Ens donen un entrepà de mes d'un pam (de la meva ma) amb pernil, un suc, una pera i un pastisset.
Després de dinar ens toca tornar a pujar, anirem a buscar el camí vell de Bel a la Pobla. Primer pujarem per un antic camí fins a un collet, baixarem per pista per anar tallant-la per terreny rocós i pelat, fins que la deixarem per un camí, amb rastres de marges que aguantaven el camí, però terreny totalment de garriga, sense cap mena d'ombra. Arribem al Coll del Xumador, i encara ens queda l'última pujada, fins a trobar la pista que ve del Mas de n'Insa, i que nosaltres l'agafem de baixada, encara que com a pista, de seguida s'acaba, continuant per un camí boscós i agradable, amb molta alzina, i que baixa fent esses, pel que es fàcil i no gaire cansat de baixar. Quan estem bastant baixos, hem de creuar unes tarteres, però sense complicacions.
Arribem al Barranc de Bel, i hem de seguir una bona estona per la llera del barranc fins a pujar a la Pobla de Benifassà. Sent un camí vell no crec que abans el camí passes pel barranc, crec que el deuen haver tallat els trossos conreats que hi ha abans del poble.
A la Pobla vaig a donar un tomb per visitar-ho, pujant fins la part de dalt, on està l'església. Surto de la Pobla per la carretera, per deixar-la de seguida, veig uns quants marxadors que van per la carretera, però el camí que ha preparat l'organització estalvia un bon retomb i es fàcil de seguir. Es surt a la carretera, que es segueix per uns sis-cents metres, per deixar-la, (aquí trobem la Guàrdia Civil regulant el poc transit que hi ha, avisant als cotxes que venen marxadors), i primer en pla-baixant fins el safareig de El Ballestar i després en una exigent pujada d'uns cinc-metres s'arriba al control d'arribada. Jo arribo a les quatre de la tarde. Ja em fitxen l'arribada, em donen la samarreta de regal, hi ha menjar del que ha sobrat (entrepans, fruita i pastissets), jo agafo una pera i un pastisset, hi me'n vaig al costat de l'església a menjar i descansar. Després descansar i fer unes poques fotografies ja hi vaig a buscar el cotxe, passant a visitar la petita Ermita de la Trinitat.
Un bon dia de muntanya, amb visita a una zona que no havia estat mai, encara que trobo que la marxa de l'any passat era molt mes bonica, però tot te el seu interès, i això que he començat el dia molt malament, només des-aparcar he fotut una trompada amb una columna del parking, després per la carretera comarcal, màxim de 80, anava a 100 i m'ha saltat la foto del radar, m'he posat nerviós i m'ha començat a fer mal el pit, m'he pres la pastilla i no sabia si tornar cap a casa o no, m'ha marxat el mal i ja no m'he recordat mes, o sigui un bon començament ...
Volia pujar el track al wikiloc però he comprovat que un altre participant ja la pujat, i com es el mateix no cal duplicar-ho.

Per veure les i/o baixar les fotografies, teclejar, aquí.

:::::::::::::::::::::

IX Marxa Senderista de la Comarca del Matarranya, Valjunquera

Mas del Llaurador - Antiga estació de Valjunquera

Per avui ens havien inscrit (amb el pagament corresponent de la quota) a la IX Marxa senderista del Matarranya, que aquest any es celebra al poble de Valjunquera. L'any passat ja varem anar i ens va agradar bastant, va ser una caminada distreta, va passar per tres poblats ibèrics (millor dit, els cartells posen Despoblats Ibèrics), a més el menjar durant la ruta var ser molt bo i abundant.
Sortim de Reus, en Josep Maria, la Montse (ella no farà la marxa, però ens ha acompanyat) i jo, arribem a Valjunquera, des de la general, per la carretera de la estació i aparquem en un prat que tenen habilitat a les afores del poble.
Anem fins a la plaça de l'Ajuntament on agafem la credencial, prenem la llet (jo amb cacau) i el tros de coc que ens donen, ens acomiadem de la Montse i sortim quan passem cinc minuts d'un quart de nou, per la part nord-est del poble. Anem a buscar una “pistota” nova, d'on agafem un camí vell, per de seguida sortir a un altre pista, tot el dia anirem per pistes amples. Passen les Bassoles, deixem a l'esquerra (a tocar el camí) un pou i ja arribem al Control 2 (El control 1 era la sortida), on ens donen un entrepà de pernil i on hi ha vi blanc i negre, aigua i olives negres. Seguim, sempre per pistes, passem les Fontanelles, una font seca, però amb l'entorn arranjat i recuperat. Passem el Pont Redó, en realitat es un desaigüe sota la Via Verda, però fet d'obra i no amb les canonades que es posen avui en dia.
Després d'uns retombs pugem a la Via Verda, de la Val de Zafán. Després de deixar-la passem per la Font del Molí, també seca, on hi ha les runes d'un molí, un pou (sec) amb rentadors i ja pugem al Mas del Llaurador, poble abandonat i enrunat, on només queda en peu, i pel que sembla en bones condicions, l'església de Sant Joan Degollat, es el control 3 on ens donen pa sucat amb vi, i ametlles amb avellanes.
Seguim per pistes, pugem un altre vegada a la Via Verda, la marxa curta no puja i ja va cap a Valjunquera, passant un altre vegada per les Bassoles. Trobem el control 4 a l'estació abandonada de Valjunquera, on donem pastissets i un altre pasta (no se el nom), amb vi dolç. Abans del control 5 deixem les restes d'un pou d'aigua, a l'esquerra; al control ens donem plàtans i pomes.
Continuen les pistes, entre camps d'ametllers i d'olivers, que ens han acompanyat tot el dia, i ja entrem a Valjunquera, per la part alta, on hi han les Eres Altes, simplement unes eres que estan a la part alta del poble, i ja baixem fins a peu del poliesportiu, on hi ha el control 6 (final), on arribem a tres quarts de dos, i després de fer 22 kms 300. Ens fitxen i ens donen una samarreta de record. Hi ha una cua terrible per entrar a dinar, encara no han començat a repartir, pel que ens estirem a un tros de gespa lliure de la piscina municipal.
Quan veiem que la cua ja està corrent, ens col·loquem, i ja entrem a dinar, ens donen una bossa amb una taronja, els coberts de plàstic i un tovalló de paper, i un plat de fideus a la cassola, amb costella i restes de gambes (al menys a mi), però ho trobo bo. A la taula hi han les botelles, de vi negre i blanc, aigua, gasosa i coca-cola. Per dinar se'ns ha ajuntat la Montse, amb un entrepà que s'havia comprat.
Després ja marxem cap a casa, amb una parada a Gandesa, per motius personals d'ells dos. Després parem a visitar l'entorn de l'ermita de Santa Madrona a Arnes, i el seu àrea de lleure.
Dia bastant justet, el paisatge ha estat molt monòton, totalment per pistes, entre mig de camps d'olivers i ametllers, i algun petit conreu. De positiu es que ha estat un altre dia que hem visitat un poble i un entorn nou, encara que no val la pena fer tants kilòmetres per fer el que hem fet.
L'any que ve, quan facin la pròxima, si tinc el dia disponible, primer miraré millor on es fa i el seu entorn.
Però com sempre dic, a tota reu hi ha coses interessants.

Per les fotografies, aquí

..........................

Caminada de Nulles als Meandres del Gaià, per Vilabella

Celler modernista de Nulles - Els Set Pons

Em van informar que el dia d'avui feien una caminada des de Nulles a Vilabella, i als meandres del Gaià, organitzada pel Servei Comarcal de turisme del Consell Comarcal de l'Alt Camp, amb la col·laboració, entre varies entitats, de la Xiruca Foradada.
Vaig fins al Celler Nulles, que es el lloc de sortida, i ho fem a un quart i mig de deu, després d'una petita xarrada des del Consell i marxem en direcció al poble de Nulles on es dona un tomb per visitar-ho.
“El municipi esta situat al sud de la comarca de l'Alt Camp, compta amb 382 habitants (2006) i inclou també els agregats de Bellavista i Casafort. El paisatge és típicament mediterrani. Les primeres referències de Nulles les trobem al document on es formalitza el traspas del poble de Guillem de Claramunt a Guillem de Reixac, l'any 1165. El nucli esta format al voltant de l'església i dels murs de l'antic castell, situat en un turonet a la vora del Torrent dels Garidells. Els carrers del nucli antic conserven la tipologia de les cases rurals de la comarca i els ravals obren el poble cap al campo. L'Església parroquial està dedicada a Sant Joan Baptista, l'edifici es va començar a construir entre el 1510 i el 1520, tot i que es va refer al segle XVIII, seguint les línies d'estil barroc de transició al neoclàssic. El campanar és octogonal, però neix d'una base quadrada; sobresurt la torre octogonal, que culmina amb una cúpula de ceràmica vidriada que reflecteix la llum del sol”.
Arribem a Vilabella, on esmorzem a la zona esportiva, del que porta cada u porta, on ens donen avellanes, olives arbequines, vi, aigua, cafès i llet.
Després d'aquí ja seguim per baixar cap el riu Gaià i el seguim una estona per la seva vora i el creuem tres vegades per ponts que han posat nous al arranjar aquest camí, passem per quarta vegada el riu, aquesta a gual, i arribem al Set Pons, una gran obra d'enginyeria per fer que el ferrocarril salvar el gran tall del Gaià.
D'aquí, ja pugem per una pista cimentada, passem per un mirador on es veu a primer terme la Tossa Grossa de Montferri, i al costat gran part del Alt Camp.
Tornem a passar per Vilabella, i agafem un camí vell, entre terres de conreu, per arribar a Casafort, un petit llogaret, on hi ha el Restaurant “Quinta Forca”.
“Aquest llogaret agregat de Nulles esta situat al nord-est del poble. Se sap que l'any 1359 pertanyia a Francesc de Montbui. L'edifici més destacat del poble mostra un escut del S. XVIII que correspon als comtes de Perelada, barons de Vallmoll, on apareix la llegenda "El senyor mou causa i la jutja”, atribuïda al Sant Ofici o Inquisició”.
D'aquí ja cap a Nulles, on arribo a tres quarts de dos, podent visitar el Celler Modernista.
“La Cooperativa Vinícola de Sant Isidre va ser fundada l'any 1917. La major part de la collita es destina principalment a l'elaboració de cava, tot i que també s'hi fan vins de prestigio l'edifici modernista que acull la Cooperativa és el monument emblemàtic de Nulles i va ser declarat Bé Cultural d'interés Nacional. Aquest edifici és una de les principals obres de Cèsar Martinell. La façana exterior, pensada com una doble portalada monumental, combina l'obra vista amb murs de pedra seca. Les naus interiors estan configurades per uns arcs que sostenen amb molta força i originalitat l'estructura de l'edifici".

...............................

Mapa del recorregut

Perfil del recorregut

Per baixar el track, polsa aquí. I per les fotos, aquí.

Com es pot comprovar pel perfil, es una caminada fàcil i apta per tothom, que m'ha anat molt bé, després del temps que he estat sense fer quasi res.

000000

II Marxa Senderista de La Tinença de Benifassà

Mas de la Cova - El Boixar

Feia dies que el company Josep Maria havia col·locat a la nostra pàgina del “facebook” la noticia que avui es feia la II Marxa Senderista, per la recuperació de la Tinença de Benifassà, son uns petits nuclis urbans, agrícoles i ramaders, de la província de Castelló, on volen fer una macro urbanització.
Al final només anem nosaltres dos i la Castanya, no podia ser d'un altre manera.
L'organització ha previst l'aparcament en unes parades, força grans, a uns 600 metres del poble de El Boixar, lloc on sortirem, està previst a les 9 del matí. Arribem al lloc de sortida, hem de buscar el tarjetó de participació, ho tenen per ordre de números i per saber aquest, s'ha de buscar en unes llistes que estan ordenades per ordre de localitat. Ens donen el tarjetó i esperem. Abans de sortir ens expliquen, amb un megàfon, per on anirem, la finalitat de la marxa, intentar que els polítics tinguin una mica de seny (??), i quatre consells que si tothom fossim conscients no caldria, però com tothom no ho es .....
Ens donen la sortida quan passen 20 minuts de les nou, i sortim per la part alta del poble, en direcció E-NE. Decidim deixar passar el gruix de la gent, i ens quedem dels últims. Creuem la carretera de Coratxà (aquí hi ha el primer embus), el Barranc de la Canal; la carretera la creuarem dues vegades mes, abans de la primera ens desviem per visitar la font de la Ballestera, aprofitada per fer bassis pel bestiar, la segona la creuem al Pont de la Ballestera, mes que creuar es sortir a la carretera, fer 100 metres i deixar-la per una camí que va a creuar el Barranc de l'Avellanar. Pugem al Coratxà pels Horts, a mà esquerra hi ha un dipòsit d'aigua que perd, i forma un gran xapoller al camí, i a la dreta hi ha una font, amb rentadors, i bassa, encara que en bastant bon estat, trossos de l'entorn se l'està menjant l'herba. La pujada al poble es per un camí empedrat. Dalt ens espera l'esmorzar, ens donen una bossa amb un entrepà de pa “bimbo” amb pernil dolç, un botella petita d'aigua, un carquinyoli (al Josep Maria no en te) i una poma.
Després sortim per la part de dalt, deixant a l'esquerra l'Església de Sant Jaume i anem per un senderó, paral·lel a la carretera, com hi han uns petits esbarzers, es torna a embussar, nosaltres intentem guanyar terreny, pujant a la parada de damunt i passar l'embus, això comporta tenir que baixar de la parada al camí per un marge de uns dos metres, tot desfet, fent “numerets”, davant de la gent que ve pel camí, a més de perdre la Castanya. Arribem a la carretera i veiem que no hi es, en Josep Maria retrocedeix amb la creença que com que la Castanya sempre va al davant i de tant en tant el controla que vingui darrera, al no veure'l ha retrocedit, per fer mes via va per la carretera, la troba quasi a Coratxà.
Seguim per carretera, per deixar-la només passar el Pont del Quinto, seguint per una pista, que deixem per un camí, que després de passar el Mas de la Cova, s'embosca, un tros molt bonic, al costat del mas, en el camí, hi ha una cisterna i al poc a la dreta hi ha una gran balma, que potser es la que dona el nom al mas. Aquest camí boscós, va a sortir al Mas de Vilalta, bastant enrunades les quatre o cinc construccions, aquí hi ha un cartell de Prs, un d'ells va a l'Ermita de Sant Cristòfol. Aquí portem, al davant, un grup de jovent que no deuen ser gaire “caminadors” i que creiem que hauríem d'intentar passar-los, si no volem patir.
Sortim a una pista que ens porta a El Maset, molt enrunat, encara que amb la teulada, escoltem un grup que comenta que millor no entrar, que un d'ells fa poc va entrar i va comprovar què en qualsevol moment caurà la teulada. D'aquí baixem a creuar l'aiguabarreig dels barrancs Fondo del Mas de Vilalta i de la Saltadora, aquest ultim es el que remuntarem, amb un camí de bon pujar, encara que llarg. A mida que anem pujant cada vegada porta menys aigua, fins que arribem un lloc que ja està sec. Ens anem enlairant i deixant a ma dreta el veïnatge del barranc, sortint del bosc, arribant a una collada i ja baixem fins a Castell de Cabres, on ens donen el dinar, una bossa amb un entrepà “grosset” de pa amb pernil, una barra energètica i un suc de fruites. Ens anem a comprar un parell de cerveses que sempre van be.
Quan acabem, com ens queden quasi 8 kms,sortim pel que devia ser el camí vell, que va retallant la carretera; hi ha un moment que encara que està ben senyalitzat s'ha de deixar el camí mes ample, i cridem a uns quants que s'anaven pel camí dolent. Toquem la carretera cinc o sis vegades per tornar-la a deixar, es millor caminar pel camí, a més es de bon passar. En aquest tros trobem en Josep, de Tortosa, que te tota la pinta de ser un “pagesot” de la zona, en canvi es excursionista de Tortosa, i ha estat bastant a les muntanyes de Prades i coneix al moviment ecologista que va haver allà pels anys 70/80.
A l'altura de la Caseta dels Bous, agafem la carretera per uns dos kilòmetres, encara que nosaltres la deixarem un moment per anar a veure una barraca que hi ha a uns 100 metres vora la carretera.
Ja la deixem definitivament per baixar en direcció a El Boixar, que entrem per la part alta. Arribada, control i samarreta, parada a beure aigua a la font, ens acomiadem d'en Josep i cap al cotxe. Al cotxe quan passem cinc minuts d'un quart de cinc i hem fet 20,500 kilòmetres. Un desnivell acumulat de 880 metres.
Una excursió molt maca, es la continuació de les terres de Fredes, no massa desnivells, molts camps per pasturar el bestiar, en fi una sortida que val la pena.
D'anada hem anar per la carretera que passa pel Ballestar, però de tornada per la de Fredes. Per acabar-ho d'adobar hem entrar per la pista del Pantà d'Ulldecona, fins on surt el camí del Portell de l'Infern, però a mà dreta hem baixat i ens donat un bon bany, inclòs la Castanya s'ha banyat.
Un dia esplèndid.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí

000000000000

XXX Lletissonada (Puigsacalm)

Pujant cap el Barret i Sant Quintí de Bas

Vaig sol a la Lletissonada, encara que som 1.232 participants. Aquest any surt de Joanetes, per arribar ja es pot anar pels túnels de Bracons, encara que quan surts a la Vall d'en Bas es una mica liat arribar-hi.
La sortida està prevista per les set del matí, però jo, una vegada agafat els papers i arribat al lloc de la sortida, manquen encara 2 minuts, i ja han sortit bastants marxadors.
Itinerari de la marxa es pot veure a la pagina de l'organització www.geca.cat.
A la sortida, si vols prendre un cafè o llet amb un bescuit has de pagar, com jo ja vaig menjat de casa, passo completament (i això que he sortit a les quatre del matí).
Al primer control, al kilòmetre 1.110, unes palmeretes, aigua, moscatell, llimonada i taronjada. Tot el camí està molt enfangat i relliscós Hi ha un moment que es espectacular, quan es te tota la pared dels Puigsacalms, Llop, etc., al davant, s'esta pujant cap El Barret, i es veu una professó, molt acolorida, al davant i un altre darrere, tot pujant amb força desnivell. Al Barret, hi ha la separació de camins, no ho entenc massa be, si els que no volen pujar pels Ganxos, aquí està la cruïlla o era abans, el que si que tot recte es cap els Ganxos nous, segons em diuen de l'organització, en 20 minuts s'arriba a Santa Magdalena, i si no, cap els Ganxos vells, s'arriba en 45 minuts, però que es molt mes fàcils i no tant esposats, com es normal son els que trio jo. Des d'aquí fins l'entrada de la canal dels ganxos es un senderó estret, acabat de netejar, però de no gaire bon caminar. Quan arribo a l'entrada de la canal, em trobo un embús considerable, però poc a poc es va avançant. Abans del tros final de la canal, hi han tres roquers amb ganxos (per posar els peus i agafar-se les mans), un roquer que s'ha de creuar, on han posat una cadena, en tots aquests i ha gent de l'organització ajudant, i després en un tros de terra relliscós han posat una corda com a passamà.
Ja al coll de Joanetes, on hi he arribat molt cansat (la pujada ha estat molt dura), segon control, i esmorzar al davant de la font de Santa Magdalena. Pa amb tomaca, embotits variats (pernil, no), i el de sempre per veure, aigua, vi, llimonada i taronjada.
Després de menjar, cap el Puigsacalm, des del coll de Joanetes fins arribar a l'altura de Puig del Llops, el camí esta molt moll i s'ha d'anar sense presa, per no relliscar.
Al cim, foto, petita parada i ja avall, a l'arribar a la Font Tornadissa, com entrem en terreny obac, es torna a trobar el fang, tant molest de ens està acompanyant.
Al Coll de Bracons, nou control, aquí beguda, rodanxes de taronja i iogurt de la zona. Agafem una pista, enfangada, que la deixem per baixar amb molta força, en un senderó que han reobert, i on el fang arriba fins els turmells, això tot i la força pendent. En aquesta baixada em deixo els genolls, però .....
Quart control a Can Gelada, rodanxes de taronja i beguda, com sempre, i ja de pla, amb trossos per camí obert entre els camps de conreu, fins al poble de Bas, on arribo quan manque cinc minuts per tres quarts de tres. A l'arribar mes pa amb tomaca i embotits, beguda i samarreta commemorativa.
Dos autocars van pujant la gent a la sortida, on tenim els cotxes. Com anècdota diré que hi ha una carretera que dona el tomb a Joanetes, i que s'aparcava a tot el tombant, jo m'equivoco de costat i com l'autocar ens deixa a la separació, he de donar tot el tomb al poble, per arribar al cotxe.
Per a mi ha estat un dia esplèndid, però molt dur, hi arribat molt cansat. A més, un altre 100 cims.

Mapa - Perfil - Fotografies

Ruta dels Poblats Íbers

VIII Marxa Senderista Comarca del Matarranya

Avituallament al Poblat Ibéric dels Castellans i de camí al Poblat del Tossal Redó

Des de l'any passat que vaig veure que es feia aquesta marxa popular, a la que no vaig poder anar, tenia moltes ganes d'anar-hi, pel que aquest any hi convençut a Josep Maria Balanyà i Jordi Juanpere, i els tres hem anat fins Calaceite per participar-hi.
Segons ens han dit l'organització hem estat uns 1.600 participants, dels que uns 600 hem fet la llarga (21,300 kms.) i la resta la curta (14 kms).
Arribem a Calaceite, aparquem al costat de pavelló municipal, ens han dit que es el lloc d'arribada i pugem fins la Plaça Major, lloc de la sortida. A les taules de recepció donem el nom i ens donen el cartró amb el número; ja passem a la taula de queviures, llet amb cacau, un tros de pasta i una magdalena.
A mig quart de nou donen la sortida i tots a creuar la carretera i pujar cap l'Ermita de San Cristóbal, a la sortida trobem a un soci de Reddis, en Marquès, que a perdut els seus companys. Deixem l'ermita a l'esquerra i ens dirigim fins al Poblat Ibèric de San Antonio, visita de tot el poblat, on hi ha un vèrtex geodèsic, i ja retornem pel camí de vinguda, abans de l'ermita agafem pista avall, i seguint pistes arribem a l'Ermita de Santa Anna, lloc on esmorzem, pa sucat amb tomata i pernil (hi amb pa sucat i sense sucar), aquí retrobem en Marqués que va molt despistat; com que ell fa la curta, ens separem, de seguida es deixa la pista per anar per un camí que va seguint el barranc de Santa Ana, fins arribar a una font, al costat de camí, lloc on comença una pista que seguim.
Ja arribem al segon control, a peu del Poblat Ibèric dels Castellans, aquí ens donen pa amb mel i ametlles, amb vi ranci. Pugem a visitar el poblat, i baixem a una pista que anem seguint, creuem el Barranc del Vall d'en Figuera, a l'altura del Mas de l'Avogat, una raconada molt bonica. Agafem un senderó que tot passant per la Bassa dels Gossos ens porta al Mas del Xiprer i de seguida a la Carrasca del Mas del Xiprer.
Nova parada, aquí un pastis i beguda; seguim, passem per la Bassa d'en Pitarc, travessem la carretera A-1413, on hi ha un avituallament només d'aigua, i per un senderó rocós arribem a un altre pista que ens porta al Poblat Ibèric del Tossal Redó, a l'entrada hi ha control, i poma o plàtan, i aigua. Visitem el poblat, fem una parada, ja es veu Calaceite.
Baixem fort per senderó, arribem a un altre pista, i per pistes entrem a Calaceite, anem fins a l'explanada del costat del pavelló, que es lloc d'arribada, segellem la tarja, bevem aigua, i veiem que hi ha una cua molt llarga per entrar a menjar. Son les dos menys cinc, i hem fet 22,100 kms. Anem al cotxe a canviar-se i treure'ns la roba suada i ens anem a posar a la cua, aquesta comença a córrer, ens tornem a trobar en Marqués que ja surt de dinar, va sol, sense els seus companys. Mentre van sortint ja dinats entren els següents, no ho entenc, per que quan entrem nosaltres hi ha molt de lloc. Estan fent dos paelles de fideus a la cassola amb costella, petxines i gambes, ens donen un plat ben ple i poma, a les taules hi ha aigua, vi, gasosa, coca-cola, llimonada a dojo.
Després de dinar anem a un bar a prendre un cafè i cap a casa.
Ens van donar un fullet amb l'explicació dels tres poblats ibers: aquí.

Mapa - Perfil - Fotografies