 |  |
Església de Santa Maria - Can Barceló
Com vaig tenir prou amb la pallissa que em vaig fotre ahir, no es que fos massa forta però com jo no acabo d'estar del tot be, vaig acabar cansat, però avui m'he anat a Sant Martí de Sarroca a fer una marxa popular que diuen que es per pair els torrons. La descripció està publicada a la pàgina web del Centre Excursionista del Penedès que son els organitzadors.
Arribo a Sant Martí Sarroca i pregunto on està el Parc de Sant Julià, lloc de trobada, a les dos persones que li pregunto no tenen ni idea d'on es, pel que porto el cotxe fins el conjunt monumental, amb el Castell de Sant Marí i l'església de Santa Maria.
Van arribant els cotxes, i amb varis que parlem els ha passat el mateix que a mi, han pujat en cotxe per què no han sabut on era el parc. Per internet es pot trobar molta informació del conjunt monumental i del poble, però com a curiositat:
“El pla on avui hi ha el nucli urbà, en temps prehistòrics havia estat un gran llac, i el turó de La Roca estava unit a la muntanya fins que uns grans terratrèmols el van fer desprendre per obrir pas a la riera de Pontons i van fer extingir el llac”.
Sortim quan passa poc de les nou del matí, baixant pel poble vell anant a creuar la Riera de Pontons, anant vorejant uns camps de conreu de vinya, fins que deixem el camins amples per agafar un corriol que puja fort cap el Turó de les Bruixes, com es normal aquí comença el primer embús seriós, i això que no crec que passem de les 150 persones, però com soc dels últims em trobo l'embús de ple.
Mentre pujo vaig passant a uns quants. El cim està ple a vessar, estar clar, ja que es petit. Aquí em trobo una cosa estranya per part de l'organització. Han senyalitzat el recorregut amb uns cartons amb el nom del club i una fletxa, que van deixant a les cruïlles i en llocs una mica confusos, resulta que dalt del cim se'ls havien acabat i tenien la gent esperant per què arribés l'escombra amb els cartons replegats per donar-los al guia i tornés a començar a posar-los en el tros següent; fet que s'anirà succeint durant el matí.
Del turó, que no es el lloc mes d'alt d'aquesta carena, seguim carenejant, passem pel Pujol d'en Revell, aquest si que es el punt mes alt, encara que no està indicat, i baixem fort cap la Guàrdia, masia destinada a casa de colònies, lloc on hem d'esperar un altre vegada per l'assumpte dels senyals. Seguim per camins boscans i al poc de creuar la Riera de Comallera agafem una pista molt nova, solana i amb vegetació de garriga, o sigui sense ombra que ens portarà fins al cim de Turó dels Pins de Samuntà, on tenen previst l'esmorzar, llesques pa, tomàquets, oli, embotit, formatge, mandarines, vi i aigua, cada u es prepara el seu. Arribo amb el primer pilot pel que no tinc gaire problemes per preparar-m'ho tranquil·lament Vaig a fer cim i em fixo que soc l'únic a fer-ho.
La gent està una mica nerviosa, l'itinerari extret d'inet parlava d'un hora i jo que he estat del primer grup he estat un hora i tres quart, pel que la gent compta que les tres hores i mitja de marxa prevista en seran moltes mes.
Quan el guia surt amb la senyalització, seguim ruta, ara passem per la Muntanya Cremada de la Font de Maiol, continuen les pistes noves, solanes i sense ombra, fina arribar a la creu de Can Barceló. Per pista boscana baixem cap a Can Barceló, gran masia agrícola amb un monòlit digne d'admirar, no per bonic si no per com està fet. Nou re-agrupament. Aquí veig un altre mostra del mal comportament d'uns nens amb la complicitat dels pares, uns nens pugen a un ametller i comencen a agafar ametlles sense que els seus pares els diguin res, i això que esta dins de la finca del mas.
Seguim tombant camps de vinyes, i uns pocs anem a visitar l'alzina de Can Grau, com es anar i tornar la majoria no hi va. Per camí boscà baixem fins a Can Vallés, gran masia al costat del que era una industria farinera, de la que queda la gran fumera amb les construccions de la fàbrica.
Per camps de conreu arribem a l'ermita de Sant Joan Lledó, on es fa una foto conjunta. Ens dirigim cap a Sant Martí, però en comptes de pujar directe, anem cap a la Riera de Pontons, resseguint-la, parem a la Font de la Salut i anem a buscar el camí de sortida, pel que pugem on tenim els cotxes.
Arribo a tres quarts menys cinc de dues, després de fer uns tretze quilòmetres.
El dia ha estat bo, sense núvols, la ruta ha estat bastant acceptable, el camí a trossos bonics i a trossos pistotes, però les vistes han estat agraïdes, i alguns llocs dignes de veure. He de tornar a visitar el conjunt monumental, ja que quan he arribat estava tancat i quan he acabat la marxa ja era tard, havia quedat a dinar a casa.
Avui he trobat al grup anomenats “Los Folloneros”, que a més de ser un referent a les marxes populars tenen una pàgina d'internet on tenen informació de quasi totes les marxes que s'aniran fent.
No pujo el track a internet, a més de que ja hi son uns de similars, hi han altres persones que el pujaran.
Arribo a Sant Martí Sarroca i pregunto on està el Parc de Sant Julià, lloc de trobada, a les dos persones que li pregunto no tenen ni idea d'on es, pel que porto el cotxe fins el conjunt monumental, amb el Castell de Sant Marí i l'església de Santa Maria.
Van arribant els cotxes, i amb varis que parlem els ha passat el mateix que a mi, han pujat en cotxe per què no han sabut on era el parc. Per internet es pot trobar molta informació del conjunt monumental i del poble, però com a curiositat:
“El pla on avui hi ha el nucli urbà, en temps prehistòrics havia estat un gran llac, i el turó de La Roca estava unit a la muntanya fins que uns grans terratrèmols el van fer desprendre per obrir pas a la riera de Pontons i van fer extingir el llac”.
Sortim quan passa poc de les nou del matí, baixant pel poble vell anant a creuar la Riera de Pontons, anant vorejant uns camps de conreu de vinya, fins que deixem el camins amples per agafar un corriol que puja fort cap el Turó de les Bruixes, com es normal aquí comença el primer embús seriós, i això que no crec que passem de les 150 persones, però com soc dels últims em trobo l'embús de ple.
Mentre pujo vaig passant a uns quants. El cim està ple a vessar, estar clar, ja que es petit. Aquí em trobo una cosa estranya per part de l'organització. Han senyalitzat el recorregut amb uns cartons amb el nom del club i una fletxa, que van deixant a les cruïlles i en llocs una mica confusos, resulta que dalt del cim se'ls havien acabat i tenien la gent esperant per què arribés l'escombra amb els cartons replegats per donar-los al guia i tornés a començar a posar-los en el tros següent; fet que s'anirà succeint durant el matí.
Del turó, que no es el lloc mes d'alt d'aquesta carena, seguim carenejant, passem pel Pujol d'en Revell, aquest si que es el punt mes alt, encara que no està indicat, i baixem fort cap la Guàrdia, masia destinada a casa de colònies, lloc on hem d'esperar un altre vegada per l'assumpte dels senyals. Seguim per camins boscans i al poc de creuar la Riera de Comallera agafem una pista molt nova, solana i amb vegetació de garriga, o sigui sense ombra que ens portarà fins al cim de Turó dels Pins de Samuntà, on tenen previst l'esmorzar, llesques pa, tomàquets, oli, embotit, formatge, mandarines, vi i aigua, cada u es prepara el seu. Arribo amb el primer pilot pel que no tinc gaire problemes per preparar-m'ho tranquil·lament Vaig a fer cim i em fixo que soc l'únic a fer-ho.
La gent està una mica nerviosa, l'itinerari extret d'inet parlava d'un hora i jo que he estat del primer grup he estat un hora i tres quart, pel que la gent compta que les tres hores i mitja de marxa prevista en seran moltes mes.
Quan el guia surt amb la senyalització, seguim ruta, ara passem per la Muntanya Cremada de la Font de Maiol, continuen les pistes noves, solanes i sense ombra, fina arribar a la creu de Can Barceló. Per pista boscana baixem cap a Can Barceló, gran masia agrícola amb un monòlit digne d'admirar, no per bonic si no per com està fet. Nou re-agrupament. Aquí veig un altre mostra del mal comportament d'uns nens amb la complicitat dels pares, uns nens pugen a un ametller i comencen a agafar ametlles sense que els seus pares els diguin res, i això que esta dins de la finca del mas.
Seguim tombant camps de vinyes, i uns pocs anem a visitar l'alzina de Can Grau, com es anar i tornar la majoria no hi va. Per camí boscà baixem fins a Can Vallés, gran masia al costat del que era una industria farinera, de la que queda la gran fumera amb les construccions de la fàbrica.
Per camps de conreu arribem a l'ermita de Sant Joan Lledó, on es fa una foto conjunta. Ens dirigim cap a Sant Martí, però en comptes de pujar directe, anem cap a la Riera de Pontons, resseguint-la, parem a la Font de la Salut i anem a buscar el camí de sortida, pel que pugem on tenim els cotxes.
Arribo a tres quarts menys cinc de dues, després de fer uns tretze quilòmetres.
El dia ha estat bo, sense núvols, la ruta ha estat bastant acceptable, el camí a trossos bonics i a trossos pistotes, però les vistes han estat agraïdes, i alguns llocs dignes de veure. He de tornar a visitar el conjunt monumental, ja que quan he arribat estava tancat i quan he acabat la marxa ja era tard, havia quedat a dinar a casa.
Avui he trobat al grup anomenats “Los Folloneros”, que a més de ser un referent a les marxes populars tenen una pàgina d'internet on tenen informació de quasi totes les marxes que s'aniran fent.
No pujo el track a internet, a més de que ja hi son uns de similars, hi han altres persones que el pujaran.
 |  |
0000000000000000
Entrades
este és el tipus d'excursió que te va bé...
ResponElimina