De Montsegur a Bélesta, pel GR7B, Col de Balussou i Durenat

Font al GR7B

Croix de Morenci

Encara que en un principi, o sigui quan vaig preparar l'estada per aquestes terres, tenia previst donar tot el tomb al Pays d'Olmes, a última hora vaig creure que no estava preparat per fer-ho, ja que si ho feia en tres dies em sortia una etapa de més de 26 kms., al que no estic preparat, i si ho feia en quatre em trobava amb una etapa sense cap Gîte d'Etape, o sigui tenia que fer un vivac o similar. Al final vaig decidir que el millor era fer dos dies de caminar, un com el que vaig fer ahir i l'altre, pel dia d'avui, que era tornar a Bélesta per camins diferents. Al mapa IGN (francès) 2247 OT hi figuren una combinació de camins que et porten. Com sembla que son camins abalisats crec que no he de tenir cap problema, com a mal menor sempre em portarà a algun poble i des de allí puc trucar a un taxi.

Surto de Montsegur, després d'un bon esmorzar a base de confitures, codonyat, pa rústic, mantega, cafè i suc de fruites, quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou, encara que el gps no em comença a gravar fins uns minuts després. Pujo un altre vegada fins l'aparcament del castell i allí agafo el GR7B, que em penso que s'adjunta al GR7 a Camon, encara que jo el deixaré molt abans.
De seguida comença a baixar, per un camí molt ombrívol que dona molt goig caminar-hi. A l'estona em trobo una font, arranjada, i com es normal en mi, aprofito per tastar-la, molt fresca i sembla que molt bona, al menys té molt bon gust. Continua baixant fins als prats de Pechiquellenes, masia força enrunada, i des d'aquí el camí comença a pujar, amb una vaca que em tapa el camí i em costa convèncer-la de que em deixés passar. Al poc deixo a l'esquerra el camí cap a Lavelanet, quan deixa la pujada i planeja fins a Les Moureaux, gran masia en reconstrucció. El tros on el camí va per la part superior de la masia, està fatal i bastant brut, sort que es molt curt. Aquí es on veig una de les poques persones que veure en tota la caminada, i es un que està treballant en la reconstrucció de la masia.
Des d'aquí fins a la Croix de Morenci es tot pista boscana, obaga, agradable, però asfaltada, encara que l'asfalt està bastant gravat, deu ser per la neu de l'hivern. A la creu paro a mirar el mapa, per no equivocar-me, a més aprofito per descansar una mica. Mentre estic aquí passen una parella caminant molt de presa i un altre que arriba en cotxe, mira la placa, la creu i se'n va.
Faig una petita errada, que em sap greu, però no em comporta fer més distancia, potser uns pocs metres. El Camí marxa a la dreta, pel bosc i passa pel mig de la Masia de Morenci, jo no em fixo i vaig per la pista, poc metres, ja que quan la pista re-tomba cap a la masia i es per on jo havia de venir, hi ha la cruïlla, que va cap a Les Balussous. Es bastant planera i torna a ser boscana total. Les Balussous devia ser una gran masia, ara completament enrunada. Al poc deixo el camí cap a Fougax-et-Barrineuf i pujo cap el Coll de Les Balussous. Es la pujada més forta de tot el dia, i això que no es res de l'altre mon. Després del coll, continuo pujant fins a deixar la cruïlla a Fougax, i aquí comença el patir del dia. La baixada fins a la cruïlla de Couchou se'm fa llarga degut a la pendent, amb trossos bastant fangosos. Des d'aquí fins a Bélesta es va per pista, a trossos molt agradable, però cap el final bastant solana.
Una mica abans de Durenat paro a dinar, al costat d'uns grans troncs. Quan passo per Durenat, que l'habitacle està completament tancat però no abandonat, veig que hi ha uns bancs amb taula, on hauria estat molt més còmode.
Arribo a Bélesta a un quart de tres després de fer un catorze quilòmetres, quatre-cents metres. Quan arribo em trobo al portal els anglesos del Joli Jardin, que em diuen que allí van patir per mi, quan a la tarde va començar a ploure. Vaig deixar aparcat el cotxe davant del seu portal. Ja només em toca canviar-me de roba, pujar al cotxe i anar-me'n cap a casa.
El track entre Durenat i quasi Bélesta, i no ser per quins set-ous, se'n van tornar boig i em marca molt a la dreta de la pista, per al final tornar en sec. Jo he anat sempre per la pista.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí

00000000000000000000000


000000000000000000000000000

De Bélesta a Montsegur, per GR du Pays d'Olmes

Església de Fougax et-Barrineuf

Castell de Montsegur

Després d'un bon esmorzar a Jolí Jardin, que es on he dormit, agafo els trastets i marxo de Bélesta. L'esmorzar ha estat tan abundós que no he pogut menjar-me ni una tercera part del que m'han  posat.

El camí es tracta d'anar seguint els senyals vermell i groc, del sender GRP, du Pays d'Olmes. El poble queda creuat per la carretera principal, però en un retomb surt un altre que va a Montsegur. S'agafa aquest però abans de creuar el Riu Hers, es puja per un carreró a la dreta, la pujada es suau. A l'entrada d'aquest carrer es un dels pocs llocs on he trobat que el senyal no es veia massa. He sortit a dos quarts de nou de matí. 

El camí primer va deixant unes vivendes amb jardins i camps, tot ben cuidat, mentre me'n vaig allunyant, poc a poc, del nucli urbà. De seguida s'entra al bosc, un bosc ben atapeït i molt verd, amb un camí força ample i trillat, a moments amb fang. 

S'arriba a un lloc on hi ha un gran parc d'aventura, i pel que sembla es aquí, on hauria d'haver creuat el riu, m'ha semblat veure el pont que deu servir per comunicar la carretera amb el parc, per anar a visitar la surgència de Fontestorbes. Una verdadera llàstima no haver-me adonat.

A Fougax comença tot un tros asfaltat que no finalitzarà fins que arribi a Pelail, A la sortida de Fougax et-Barrineuf he trobat a faltar alguna senyal, però no hi ha res que no es solucioni portant un bon mapa. Tot el tros fins a Pelail, encara que bonic es per carretera asfaltada i estreta, per on passen no masses vehicles, al menys avui, pel que es fa una mica pesada. Va per la vora del riu, tot el tros bastant engorjat. Son quasi quatre quilòmetres. 

A Pelail, on es troba el Camí dels Bons Homes, es el primer moment que em trobo a caminats, dos parelles que em saluden i semblen anglesos, que venen de Montsegur i se'n van cap a les Gorges de la Frau i Comuns, duen seguir el Camí Càtar. Jo agafo uns metres en la mateixa direcció i m'assec en un banc de l'àrea de repòs que hi ha, tot aprofitant per descansar i menjar una mica.

Aquí els Gr del Pays d'Olmes i el del Bons Homes s'ajunten en direcció a Montsegur. Surto pujant una mica, fins a una cruïlla, on el senyal del GR està en una estaca en mig del camí bo, però que segons el llum que hi ha no es veu, ja que està allunyada de la cruïlla. Com sempre, jo l'erro, i la creu del GR està al final de la pujada, també la podien posar una mica abans. 

Aquí comença una pujada que en dos quilòmetres es pugen més de 350 metres de desnivell, amb un camí, que contra més vas pujant més fang et trobes, fins que arriba un moment que tot es un fangar, i a trossos no hi ha per on passar si no et fots en mig, arribant a cobrir-te fins el turmell, o sigui una feina molt penosa l'anar avançat. Per adobar-ho més, en creuo amb quatre grups diferents que estan fent el camí a la inversa i encara que van en compte, foten unes patinades que encara em deixen el tros pitjor. Com es normal de més de 20 persones que m'he creuat, només la meitat m'ha saludat. Només he sentit parlar en francès i anglès. 

Al final arribo al lloc més alt, abans de Montsegur, i on el camí canvia completament de direcció. Anava cap l'oest i ara va cap el nord, tot planejant, fins que torna a canviar a l'oest però ja baixant cap a Montsegur. 

Abans del poble, en un tros que es va per carretera, i dins d'un caminal paro a descansar una mica i a tornar a menjar. Després ja enfilo cap el poble, on a la primera Gîte d'Ètape, que està només entrar, em diuen que està tancada que vagi a l'altre que està darrera de l'església. Aquesta si que està oberta i m'acull, es "Lou Sicret", regentada per la "Graciela", una francesa molt amable i simpàtica. Aquí he arribat a un quart de quatre, desprès de fer més de disset quilòmetres.

Una vegada confirmada la plaça i quedat a l'hora de sopar, deixo la motxilla, agafo el gps, la màquina de fotografiar, la cartera i el pals, i enfilo amunt a visitar el castell. El poble està a una mica més de 900 metres d'alçada i el castell a més de 1.150 mts., o sigui un altre pallissa, però que crec que s'ha de fer. Mentre jo pujo hi ha molta gent que està baixant, però també altre que està pujant. A mitja pujada comença a ploviscar una mica, pel que em fa temor pensar en la baixada. Tot això després de passar per la taquilla i pagar els 5 eurets. Quasi tota la pujada està arranjada amb esglaons de fusta, però alguns han quedat una mica alts, pel que no es com pujar a casa. 

Quan surto a la part del darrera, veig gent que van pel costat de la paret del castell i em sembla que van en un guia, pel que allí em dirigeixo. Mercès això puc veure la part on hi havia la cisterna i la torre. No cal dir que a banda de les quatre parets no en queda res. Hi ha les escales que pujaven al mur de defensa, però totalment degradades.

Tot pujant, quan casi que estic al castell s'han esgotat les piles del gps i no m'he assabentat, pel que fins aquí ha quedat gravat.

Una vegada visitat i davant la previsió de pluja forta, el trons cada vegada estan més a prop, baixo cap el poble i a la gîte, on em dutxo, i espero l'hora de sopar tot fent una ben guanyada birra,

El sopar ha estat una amanida verda, amb formatge de cabra, i altres elements, de primer. De segon una llonganissa, amb bolets i com una empanada de patata, i de postre mousse de xocolata. Després unes herbes o cafè. Les herbes hi havia melissa, menta i quatre o cinc més. Tot regat amb vi i aigua. Per a mi tot perfecte, encara que de vi només he begut un dit horitzontal, per brindar, ja que no he sopat sol, si no, que ho faig amb quatre amics, un suís, un irlandès i dos anglesos, més o menys de la meva edat, que pel que em diuen van estudiar junts a la universitat, no agafo on. Durant el sopar aprofito a parlar el meu mal anglès i quan ells es dirigeixen cap a mi, ho fan amb paciència. D'ells només un dorm aquí.

Em vaig aviat a dormir, que demà m'espera una altre etapa. 

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000


000000000000000000000000000

Visita turística a Bélesta (Pays d'Olmes), Ariège

Escut del poble

Lloc on he dormit i esmorzat

Avui m'he anat fins a la població de Bélesta, en mig del Pays d'Olmes, que pertany al Departament d'Ariège, ja que demà i demà passat tinc intenció d'anar a donar un tomb per aquesta zona. Les dates no son les més adequades doncs la vegetació ja ha perdut una part del verd llampant de la primavera i encara no ha començat ni a groguejar ni a marronejar, típic de la tardor.

La equivocació que faig es programar el gps del cotxe per no anar per autopistes de peatge, tot venint de Barcelona, on he anat primer a fer una comanda. M'envia per la Collada de Tosses, el Coll de Puigmorens i dos colls més després d'Ax-les-Thermes. Demencial.

Una vegada a la zona, primer passo per la Oficina de Turisme, que està Lavalenet, per comprar una petita guia de la zona. A Béleta no hi ha cap Gîte d'Etape, pel que, després de preguntar, em quedo a dormir a "Joli Jardin" que tenen habitacions amb dret a esmorzar. El més curiós es que son anglesos i no parlen ni quasi entenen ni el castellà ni el català, pel que em serveis per practicar l'anglès.

Després de dutxar-me i canviar-me de roba, em vaig a donar un tomb pel petit poble i fotografiar-ho una mica. Ja de tornada a l'habitació, menjo una mica del que porto i aviat a dormir que demà ha de començar la ruta.

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000