Les Preses, Xenacs, Roca Lladre, Sant Martí i Sant Miquel del Corb

Sant Martí del Corb

Sant Miquel del Corb

Avui en Josep Maria i jo ens hem anat fins a les Preses per donar un tomb per la Garrotxa volcànica. Desprès d'una petita marrada a la sortida del túnel de Bracons, arribem al poble i aparquem a tocar la zona esportiva, en un lloc senyalitzat per això. Ens preparem i sortim a dos quarts de deu del matí, en direcció a l'àrea recreativa de Xenacs. El camí fins a la masia de la Talaia es bastant planer, a partir d'aquí el camí es comença a enlairar però de fàcil pujada, devia ser un camí de bast ja que conserva les esses perfectament definides en els trossos que han de salvar un fort desnivell. El camí no està massa malmès pel que es pot anar pujant amb bastant de comoditat, encara que hi han alguns petits trossos amb forta inclinació. 

Hi han varies cruïlles totes ben senyalitzades amb pals indicadors. Arribem a l'àrea recreativa, on hi ha un bar-restaurant tancat, llàstima ja que podríem haver pres un cafè una vegada esmorzats. A l'entorn hi han taules i bancs, en un d'ells ens asseiem a esmorzar. Una vegada omplertes les panxes ens anem fins al mirador, que està a pocs metres. Veiem que el track que portem, ens semblava que feia coses molt estranyes, però el que fa es no seguir la ruta normal sinó fer un tomb d'aventura que està senyalitzat. Nosaltres fem el mateix. Es un tomb senyalitzat amb plafons i figures de cartró de diferents animals que deuen o devien haver a la zona. Alguns de les figures estan irrecognoscibles per deteriorades i altres no les hem vist. Estan molt gastades. Per la bellesa de la zona, crec que s'ha de fer el tomb. 

Sortim a una esplanada on hi ha uns plafons on explica com es feia el carbó, amb uns petits simulacres de carboneres. Al costat hi ha el forat de les Gripies, d'origen càrstic. D'aquí seguim els senyals i el track, que amb uns quants revolts arriba al Coll de Puig Rodó. Després he vist que segons el mapa hi ha un camí que va més directe, encara que a la sortida de l'esplanada hi havien unes rames com si indiquessin que el camí està tallat. Hi ha un plafó que diu Puig Rodó, un taula de rodona de pedra i una senyera, tot envoltat d'una barana de pedra. Em falla la memòria, i no busco el senyal geodèsic que hi ha al costat de la taula rodona de pedra. Una vegada baixats del cims, seguim per la banda nord de la Serra del Corb, però sota-cingles i passem per la Font dels Cingles. Arribem a un coll que segons els mapes es el Coll de Bas, no així els pals indicadors. Fem una petita marrada al anar en direcció contraria. Rectifiquem i seguim fins al Collet del Pujant d'en Camps, passant per la Font Martinell. Des d'aquí ens dirigim al cim, encara que en un principi no veiem la sortida, sort del gps. Al cim, on hi ha un vèrtex, la visió es bastant limitada, ja que la vegetació ho tapa. Només hi ha una finestra on es veu Olot, la Fageda d'en Jordà i muntanyes llunyanes, però amb poca amplitud. 

Després de les fotografies de rigor, tornem al collet i anem avall, primer per la canal, amb un camí que va fent siga sagues, tot baixant amb molt forta pendent  amb un terra ple de fulles vermelles mullades i que cobreixen totalment el terra pel que fa que sigui lent i una mica perillós el caminar, al no veure exactament on es posen els peus i amb perill de relliscar. Sort que es deixa la part central de canal, després d'una bona estona de baixada  i es continua descendint diagonalment. 

Sortim a un camí ample i arribem a l'ermita de Sant Martí, on parem a dinar. Hi ha una font i a l'altre costat sembla que hi ha una tomba, encara que molt degradada. El que sembla inversemblant es que en un lloc d'aquesta bellesa, darrera de l'ermita sembla ser els lavabos públics.  

Seguint el GR, que no abandonarem fina a les Preses. Per pistes arribem a Sant Miquel del Corb, un altre ermita que val la pena visitar. Per un camí trillat ens deixem a la dreta, una mica més baix de nivell, uns habitatges, el Racó, on a l'altre costat hi ha el volcà del mateix nom. Hi ha un tros que segurament el camí passava pels masos i han fet un de nou, desviant-lo. Deixem una font a l'esquerra i ràpidament la llum de dia se'ns va marxant, anant l'últim tros una mica tantejant el terreny. 

Arribem on tenim el cotxe a les sis en punt, l'església està donant les campanades, i hem fet més de tretze quilòmetres i mig, tot amb un dia no massa solejat, encara que hem anat quasi totalment emboscat. Bosc que en la quasi totalitat tenia uns color magnífics, entre verd, grog i vermell que feia venir unes sensacions molt agradables. Llàstima es que, com sempre ens entretenim molt al començament i avui, al final se'ns a fet fosc. Una vegada al cotxe ens hem anat a prendre un cafè per  intentar impedir que ens agafi la nonya tot tornant cap a casa. Un altre dia fenomenal de muntanya.

Per baixar el trak, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

Fageda d'en Jordà, Volcans del Croscat i Santa Margarida, Castell de Colltort, Sant Miquel Sacot i fageda

Font Pobra -Sant Miquel Sacot

Avui en Jordi i jo hem anat a la Fageda d'en Jordà, ja que jo no havia estat mai i em feia il·lusió, encara que no em endevinat la data en quan als colors de la tardor però si en la quantitat de gent que em trobat, molt poca. Després d'una bona odissea provocada pel navegador del cotxe, em penso que em té mania, hem arribat a l'aparcament de la fageda, ens hem preparat i em sortit a caminar a un quart de deu, tot seguint un track que m'he baixat del company “fayats”, el que em seguit de forma quasi exacta, exceptuant en un lloc on que em marrat i al final que em fet una mica el “cabra”.

En quant al recorregut no massa cosa a explicar, volcà de Croscat, de Santa Margarida, Castell de Colltort passant per la Font Pobra, Sant Miquel de Sacot i al entrar pròpiament a la fageda sortir dels camins marcats i veure una mica la fageda en plan més salvatge i no tant arranjada pel turisme.

Per entrar al Croscat fan anar fins la masia de “El Masnou” i llavors pujar, tot retrocedint, i passar per Can Passavent, que es el centre d'informació. Com es normal hi ha gent que es salta el retomb per entrar. Hi ha una entrada barrada per fustes, que no impedeixen del tot el pas als vianants, a tocar a la pista per on venim, i més endavant hi ha un altre, era una pista o camí vell, que va directe al centre d'informació. Visitem el cràter i al sortir parem a parlar amb la xicota que hi ha al centre, ens explica que a la tardor els volcans i la fageda està a petar, que a l'estiu deu-ni-do, i que la resta de l'any tenen moltes escoles. A més parlem que aquest any la tardor va molt retardada. Quan marxem tot sortint per l'únic camí oficial, ens creuem en tres escoles, una només sortir, un altre quan baixem cap a la pista i la tercera que està venint des de la carretera.

El volcà de Santa Margarida es exactament com es veuen a les fotografies, amb l'ermita en mig. Hi han dos camins per baixar, nosaltres hem baixat per un que l'han arranjat amb escales, i quan arribem ens trobem a tres joves prenent el sol, ens saludem molt amablement. Abans del volcà hem passat per un gran castanyer de la masia de Caselles.

Sortim del volcà, agafem una drecera, bastat bruta que ens fa estalviar una mica de camí. Del volcà a la Font Pobra, anem per pista, primer baixem i després pugem fort. En el moment del canvi de pendent, on hi ha el camí que retalla cap Sant Miquel de Salcot, parlem una estona amb un pagès que ens comenta que ha plogut molt poc, i que de bolets malament i que la tardor ves a saber quan arribarà.

A la Font Pobre parem a esmorzar, ja toca, en una raconada molt obaga i amb aigua que surt de la font, no em massa quantitat. Després d'esmorzar enfilem cap la Penya Peguera per un camí que sembla un reguerot, de terra volcànica. Després carenegem amb uns roquers inclinats que hem de traspassar, amb molta compte. Del castell no queda més que quatre parets i baixes. Hi ha un pal amb la senyera i un plafó de ferro tot pintat de senyera. La visió des d'aquí es bestial d'oest a est. No se reconèixer les muntanyes, amés hi ha una mica de calitja.

Ara vindrà la part que no podia faltar en cap de les meves sortides. El track que porto sembla que per agafar la baixada es surt per un camí per sota el castell, pel que seguim recte de la direcció que portàvem, i ens adonem que ens envia al Coll de Bas, que per cert no el tinc al mapa que porto imprès de l'ICC, no se m'ocorre mirar el mapa de la Garrotxa que porto a la motxilla, si ho hagués fet haurem sortit de meravella. Diem que no pot ser, i llavors trobem un sender molt prim, que no està senyalitzat però que va a passar per sota el castell i segueix en paral·lel al camí que havíem fet per arribar al castell. L'anem seguim, en algun moment està una mica tapat, però es pot seguir, vaig mirant el track i quan sembla que baixa tirem avall, sense camí però mig bé, fins que arribem a un lloc on no veiem clar el pas, ens movem a la dreta, o l'oest, a buscar la traça exacta del track, i al poc trobem un camí ben clar i senyalitzat que ens tira avall. Llavors quedem comentant el que ens ha passat, i pel que deduïm que el camí d'anada i de sortida era el mateix però el track per culpa del senyal ha quedat desplaçat al gravar-se, i al intentar seguir-ho es quan ens hem embolicat. O sigui des del castell s'ha de retrocedir fins a trobar l'últim pal i allí ho deu indicar bé. Però com hi han tants pals, un en cada cruïlla, al final no els hem mirat massa. Suposo que pel senderonet no marcat que seguíem nosaltres si hagéssim seguit recte, sense baixar, també l'hauríem trobat i segons el mapa, si haguéssim seguit una mica més hauríem trobat un altre que baixa, o sigui que tres possibles opcions i nosaltres un tros al dret per unes muntanyes que no coneixem.

Per camí marcat però molt atorrentat arribem a una pista que ens porta a Can Noic i Can Batlle, on xarrem una estona amb un jaio que estava sacsant els fesols, son dels petits de la marca de Sant Pau.

Visitem per fora Sant Miquel Sacot, i per camí, a trossos també atorrentat, arribem al costat de la masia de El Prat de la Plaça, i entrem ràpidament al que es la fageda. Al costat d'una cruïlla, on passen les rutes turístiques, a peu, en btt, a cavall, amb els carros de passatgers, etc. parem a dinar. Com es normal aquí va passant gent, incloent una parella de noies que van perdudes buscant l'aparcament i ens pregunten a nosaltres qual es el millor camí.

Aquí ens sortim de la ruta i donem uns tombs per la part no arranjada o sigui fageda salvatge (?), hi han varis arbres caiguts, vegetació baixa, bastants troncs, però tot aquests trossos estan creuats per senderons esborradissos de gent que deu tombar fora dels camins. Quant arribem al camí ens trobem un col·legi que estaven jugant per l'entorn, però que ja es posaven en marxa.

Arribem al cotxe a les sis en punt després de fer uns vint quilòmetres, més que menys. El dia esplèndid, calor per les dates en que som, sort que hem anat molt emboscats quasi tot el dia i per trossos bastant obacs. No hem pogut apreciar els colors de la tardor, i segurament erro al pensar que aquest any no hi haurà la gama de marrons, ja que m'ha semblat que estava passant del verd al marró fosc i caure la fulla.

Es una caminada que es podria repetir sinó fos per la quantitat de gent que s'acumula. Una bona experiència podria ser fer de turista a la primera, donar el tomb als volcans i a la fageda en els carros, puja en globus i descansar.

No pujo el track, ja que el que he comentat abans es el que he seguit exactament. La marrada no cal fer-la i si algú vol fer els tombs fora camí a la fageda té tota la fageda per fer-ho i no cal track.

0000000000000000000000

La Grevolosa des del Coll de Bracons, passant per la Serra dels Llancers, Porxiugues i Sant Nazari

Riu Fornés - Sant Nazari

Des de l'any passat a la tardor que tenia idea d'anar a visitar la Fageda de la Grevolosa. L'any passat no vaig poder pel que m'havia proposat que d'aquesta tardor no passava d'anar a visitar-la.

He buscat per “inet” un possible tomb i he trobat dos que mes o menys coincideixen, un de “monbeni77”  i l'altre de “Jordi Freixa Sala” i que segons sembla s'ajusten al que buscava, pel que després de preparar-ho tot he quedat amb l'Esteve i els dos ens hem aixecat de matinet i ens hem anat fins el Coll de Bracons. Des de passat Montblanc un plugim ens ha estant acompanyant fins quasi a la Vall d'en Bas. Des de Joanetes pugen al coll i trobem, ja, un munt de cotxes aparcats, pel que pensem que avui ens toca fer una caminada amb força companyia. Encara que ha sortit una mica el sol, el temps està plujós però sobretot molt ventós.

Sortim a dos quarts de deu de matí, i llavors veiem que la majoria de gent es van en direcció al Puigsacalm i una parella en direcció a la Grevolosa. Nosaltres de seguida deixem el camí ample i ens enfilem cap a l'esquerra cap a la Serra dels Llancers. Al Collet dels Rabadans que es on es canvia de finca, es surt de la de Bracons i s'entra a la de la Grevolosa, trobem un matrimoni esmorzant. Aquí el camí canvia totalment de direcció deixant el sud per anar clarament a l'est. El bosc també te un canvi molt significatiu, deixant els fajos, boixos, roures i algun auró, per ser bosc quasi totalment de fajos, molt aclarit la banda de dalt i més espès a la banda de baix. Aquí els fajos han perdut molt la fulla, segurament el fort vent que sentim petar per la carena té molt a veure. Tot aquest tros es d'un color vermellós que li dona les fulles caigues. El matrimoni que em passat mentre esmorzaven ens agafem i ens pregunten si van be per anar al bosc de la Grevolosa, però ells es refereixen al tros entre Sant Nazari (que el veiem allunyat a baix i al darrera) i el coll de Bracons. Jo els dic que segurament havien de seguir recte i no desviar-se, i lis comentem la nostra intenció i que segons hem llegit està tot el tomb marcat, i els ensenyo el planell del que he preparat. Ells diuen que també ho faran ja que troben acceptable el quilometratge. Al poc ens acomiadem ja que nosaltres anem a un mirador cap la Vall d'en Bas i ells no volen pujar. El mirador ens decepciona ja que les branques altes dels fajos, de l'altre vessant, ens tapa molt la visió del que es la vall, i del cim del Puigsacalm i carena, ens el tapen els núvols baixos. Jo penso que a la primavera i a l'estiu no es deu veure res de res.

Seguim i una mica abans del Coll de Llancers ens parem a esmorzar. El vent es deix sentir encara que anem bastant arrecerats. Mentre esmorzem ens passa una parella jove corrent (hi ha gent per tots els gustos). Ja no veurem a ningú més en tot el dia excepte a la arribada.

Arribem a una cruïlla on les senyals grogues que seguíem marxen en direcció a Sant Miquel de Castelló, i el track ens marxa que deixem direcció est i canviem a sud-est. Seguim, ja no hi ha cap senyal, i als deu minuts miro el gps per assegurar-me que anem be i veig que ens em passat un desviament a la dreta. Reculem i ens adonem que l'entrada del sender es poc recognoscible, molt difusa al començament. Es un caminoi bastant fonedís, amb força pendent, que va baixant pel que sembla la part més clara del bosc. Arribem a una petita esplanada d'on sembla, que a més del nostre, marxa un sender de pla per la nostre esquena, un que puja enfront, i un que baixa a l'esquerra, que es el nostre. Aquí entrem en un tros de bosc molt feréstec, amb un camí ben marcat encara que no gaire ample i que sembla molt poc transitat. Creuem quatre o cinc barranquets, dos d'ells amb aigua i arribem a les Porxiugues, on hi el corral-paller que es conserva una mica i el mas i altre construcció arruïnats i plens de bardisses.

L'Esteve i jo comentem que fer la ruta a l'inrevés pot ser una mica complicat trobar el camí per on hem arribat nosaltres, encara que em posat una fita a l'entrada als camps, a més també comentem que el matrimoni d'abans si no han reculat dubtem molt que hagin trobat aquests camins, ho sentim per ells si no han anat enrere però no es pot anar sense una mica d'informació a zones que segons ells feia molts anys que no havien estat.

D'aquí hi han dues possibilitats o per la dreta o per l'esquerra del Riu Fornés, nosaltres em decidim per l'esquerra, ens sembla mes fàcil. Per l'altre costat no sabem com es però aquest no ens defrauda gens ni mica. Es un camí no massa ample per on es camina molt be tenint als nostres peus una bona catifa de fulles (com quasi tot el dia), al paisatge de l'entorn hi han alguns colors vermells i grogs però predominen els verds lluents, encara que la lluminositat no els fa justícia. Hi ha temptatives de pluja però no s'acaba de definir. Trobem el camí de la dreta, que ens ve a ajuntar-se amb el nostre, millor dit el nostre s'ajunta a ell.

Al poc deixem el camí conjunt per baixar, i amb quina decisió, fins el Riu Fornés per poder anar a visitar el Salt de Llavaig, una molt bonica cascada d'aigua. Ara resseguim el riu, però creuant-lo i anem per un altre camí molt bonic, dins del bosc, amb el riu a l'esquerra i nosaltres cada vegada més enlairats. Aquí es on veiem més groc de tot el dia.

Arribem al Mas del Prat de la Vola, deu està habitat ja que té dos llums a la façana enceses. El mas es un gran mas i fa molta patxoca, el passem a tocar. Arribem a una pista apte per cotxes i trobem un cotxe estacionat amb dues dones menjant a dins. Son quarts de tres de la tarda i el temps està empitjorant per moments però encara no plou.

Agafem una pista tancada als cotxes, fins el Coll de la Cometa, en aquest tros predominen els roures i alzines. Al poc de passar el coll deixem la pista per un sender ben marcat que va planejant. Ens saltem una drecera que teníem previst i arribem a la pista que ve de Cal Pigallem i ens porta fins l'ermita de Sant Nazari, el tros de la pista que fem es molt bonica, molt verdosa, amb fajos molt alts, però que puja a consciencia o es que jo vaig cansat.

Sant Nazari es una ermita molt arranjada per fora, igual que el seu entorn. Es pot llegir una descripció aquí. Nosaltres aprofitem per dinar, tot sent conscient que el temps està cada vegada pitjor, s'està ennegrint, baixant la boira i la humitat es deix sentir.

Sortim, retornant un tros per on hem vingut fins a un retomb on deixem la pista. El camí en el seu començament puja fort. La boira ja es ha guanyat i es nota com ha començat a ploure en serio, encara que el fullatge ens atenuï una mica de la mullena. Deixem un camí a l'esquerra i entrem en el tros més espatarrant del bosc. Segons un cartell hi ha tres fajos monumentals, però la resta lis van a la saga, a més amb la boira i la humitat dins del bosc hi ha un l'ambient molt colpidor però agradable al meu parer. Ens parem davant dels tres monumentals i d'altres que també ens criden la atenció per la seva alçada. Arribem a una cruïlla on segons he llegit després i a casa, per la dreta es va a la Font de la Grevolosa. Aquí sortim de la finca Grevolosa tot passant una porta de fusta i filferro, encara que l'ambient no canvia massa, el camí va pujant, per dins del bosc, amb una traça una mica afonada, roquera i ben mullada pel que s'ha de caminar amb compte.

El camí surt a un de mes ample que ja ens porta fins el Coll de Bracons, deixant a la dreta el que hem agafat aquest matí. Quan arribem al coll només queden, a més del nostre, dos cotxes aparcats i altres dos que ja marxen, es un quart de sis i em fet uns catorze quilòmetres.

El dia en quan al temps ha estat dolent, molt de fred, humitat i vent, encara que això últim no l'hem notat massa al anar molt emboscats, però l'hem estat sentit tot el dia, a més de la boira i la pluja del final. Referent al paisatge només he de dir que no hi ha paraules per explicar-ho, s'ha de veure i sentir, i si pot ser en solitud, com hem anat nosaltres dos. Els colors de tardor han estat present variant els vermells, grogs i verds lluents, però els canvis de colors no es tan visible com altres anys, potser degut al fred que ha arribat en sec i que fa passar ràpidament al vermell i a fer caure la fulla. Tot el dia hem estat entre mig de fajos, roures, boixos, alguns aurons i alzines, de pins no hem vist gaires per les zones on hem passat. Hem quedat nosaltres dos que hem de repetir aquesta sortida a la primavera ja que també ha de ser digne de veure.

Per acabar dir que el matrimoni que he comentat abans que podria haver problemes, una mica de culpa es meva per informar-lis malament, ens ha semblat que arribaven quan nosaltres amb el cotxe ja tiraven avall.

No pujo el track al wikiloc ja que he fet exactament els dos tracks que he esmentat al començament, excepte un tros que no he agafat la drecera. 

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

ooooooooooooooooooooooooooooooooo

oooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

Ermites d'Amer (Sta.Brigida-Sta.Lena-St.Roc-St.Climent) i Roure de Can Puig

Font de Can Catau - Ermita de la Mare de Deu del Puig de Lena

L'Esteve i jo, aquesta vegada només nosaltres dos, decidim anar a Amer, on hi ha la ruta de les tres ermites, una ruta senyalitzada pel Grup Excursionista Amerenc Esquelles, però amb el ben entès que el final de l'excursió està obert a variacions.
Sortim d'Amer a un quart i mig de deu, per la carretera en direcció a les Planes d'Hostoles, i a la sortida del poble agafem a ma dreta, hi ha un cartell de la ruta, en direcció al camp de futbol. Aviat deixem la pista i agafem un camí molt bonic que va pujant i que surt a la pista que puja a Santa Brígida, que aquest tros es cimentada, bastant amunt. Passem a tocar una gran masia, El Castell, lloc on es deixa la pista per agafar un camí que ja no deixarem fins dalt, però abans passem a tocar una petita pedrera abandonada.
L'ermita de Santa Brígida es romànica del segle XII, està molt arranjada i encara l'estan arreglant, es veu material i es sent treballar a l'habitatge pegat a l'ermita. Te una cisterna que aprofita el aigua de pluja. Com estan treballant, la porta està oberta i la podem visitar. Hi ha dos escaladors a les parets de la seva vora, i quan estem marxant arriba una parella amb un nen petit.
Seguim amunt, de seguida passem a tocar una gran pedrera abandonada i per un camí boscós de roures i alzines, baixem a creuar el Torrent de Can Catau on està la Font de Can Catau, també arranjada pel mateix club excursionista.
El camí segueix i es va acostant al Pla de Sant Roc, però primer trobem un cartell que indica el Mirador dels Fussos, com es normal anem a mirar que es. Els Fussos es un lloc molt encisador (he trobat un lloc a "inet" que diu que els Fussos son "Grans blocs de pedra"), ple d'alzines i dos construccions ruïnoses aprofitant unes grans roques, el mirador es un gran roquer i des de dalt es veu part de la vall del Brugent – Amer, La Cellera de Ter, Anglès, etc. -. per l'altre banda tota la zona boscosa del Pla de Sant Roc. Ja arribem a l'Ermita de Santa Lena, ermita romànica del segle XIII, lloc que aprofitem per esmorzar una mica.
D'aquí baixem fort a una gran esplanada (La Creu), tot passant pel costat de les runes d'un gran mas, on trobem una pista que per l'esquerra baixa en direcció a Sant Aniol de les Finestres, nosaltres seguim recte, i per terreny rocós, es una gran llisera, va aproximant-se a Sant Roc, una mica abans trobem un bon mirador.
Sant Roc, ermita romànica, no se de quin segle. Es molt senzilla, la porta no està tancada en clau pel que la podem visitar, una nau simple, amb un altar ple d'ofrenes i amb una figura de Sant Roc com a pelegrí. També es un 100 cims, o sigui foto de rigor.
Anem vorejant la part alta de la vessant sud dels Cingles de Sant Roc. El camí ara ja no te roures, el bosc es de alzines, en alguns trossos son sureres, boixos i altres, però que no deixen veure la vista si no es en moments puntuals.
Creuem el Torrent de l'Arimany, la Riera de Sant Climent, el Torrent del Sucurrull, i altres, fins que arribem a una cruïlla on hi ha un pal que ens indicada que a la dreta es puja al cim del Puigdalí i poblat iber de Tres Rocs, i recte a la Torre de Roca-Salva i Amer, però que també es el camí per anar a veure el Roure de Can Puig, ens decidim per aquesta última opció. La Torre de Roca-salva o Torre de Sant Climent (s. XII-XIII-XIX, inicialment com casal fortificat apareix documentat en 1187. Lligat a la història del castell de Estela a partir del terratrèmol del segle XV, els senyors del castell d'Estela, en aquestes dates la família Soler, passen a residir en Rocasalva abandonant l'arruïnat castell. Es els documents del segle XIV quan rep el nom de "Torre o Fort de Rocasalva", corrupció lingüística popular de Roques-Albes. El terme alb, que en celta significa "altura", formaria el nombre "Roca alta"), no es pot visitar per què es propietat privada, encara que es veu des de fora de la tanca, des de dalt, o baixant cap a Sant Climent. Abans de baixar cap a Can Puig trobem unes restes d'una mina abandonada. Preguntem a dos gironins que passen (eren controls d'una marxa que han organitzat a les contrades) i ens recomanen visitar el Roure monumental i ens diuen que des de Sant Climent a Amer s'ha d'anar per la pista cimentada.
Visitem el Roure (volta de canó: 4.85m, volta de soca: 7,50m, alçària: 19,50m, capçada: 38m.), o sigui un arbre impressionant, encara que està podat, pel que sembla ha estat malalt, continua sent grandiós. A Cal Puig hi ha una zona recreativa, on es pot fer foc, hi ha molta gent agrupades en colles que estan celebrant alguna esdeveniment.
Baixem fins a Sant Climent, on visitem les quatre cases i la seva ermita, com es normal està tancada. I ja per carretera (3,300 kms) fins el poble. Abans d'anar cap el cotxe visitem la plaça porxada i l'entorn del Monestir de Santa Maria.
Arribem al cotxe a un quart de set, i asseguts en un banc del parc infantil dinem una mica, sense que maqui les galetetes i el turronet del company Esteve.
Hem fet 21,400 kms., molt agradables, amb visita a quatre ermites, un roure monumental i una torre del segle XII (vista des de lluny), he fet un altre 100 cims, ja en porto 63, hem passat per boscos amb d'alzines, roures, boixos, pins, arboços, xops, eucaliptus i altres que no conec; amb avellaners a la part baixa i conreada.
Un altre dia molt complert, on el temps ens ha acompanyat, no ha fet gaire sol, de seguida s'amagat, però no ha fet fred ni vent.
El track està arreglat, he tret les entrades i sortides per visitar els llocs (aquests ja queden prou ben marcats per els que ho vulguin visitar), a més d'algun tros de marrada, que sempre hi ha, etc., o sigui els trossets que desvirtuen el track, es pel que el track dona menys distancia que la que marca el dibuix del perfil, hi ha una diferencia de mes d'un kilòmetre.

Per baixar el track, aquí. Per les fotografies, aquí.

...........

XXX Lletissonada (Puigsacalm)

Pujant cap el Barret i Sant Quintí de Bas

Vaig sol a la Lletissonada, encara que som 1.232 participants. Aquest any surt de Joanetes, per arribar ja es pot anar pels túnels de Bracons, encara que quan surts a la Vall d'en Bas es una mica liat arribar-hi.
La sortida està prevista per les set del matí, però jo, una vegada agafat els papers i arribat al lloc de la sortida, manquen encara 2 minuts, i ja han sortit bastants marxadors.
Itinerari de la marxa es pot veure a la pagina de l'organització www.geca.cat.
A la sortida, si vols prendre un cafè o llet amb un bescuit has de pagar, com jo ja vaig menjat de casa, passo completament (i això que he sortit a les quatre del matí).
Al primer control, al kilòmetre 1.110, unes palmeretes, aigua, moscatell, llimonada i taronjada. Tot el camí està molt enfangat i relliscós Hi ha un moment que es espectacular, quan es te tota la pared dels Puigsacalms, Llop, etc., al davant, s'esta pujant cap El Barret, i es veu una professó, molt acolorida, al davant i un altre darrere, tot pujant amb força desnivell. Al Barret, hi ha la separació de camins, no ho entenc massa be, si els que no volen pujar pels Ganxos, aquí està la cruïlla o era abans, el que si que tot recte es cap els Ganxos nous, segons em diuen de l'organització, en 20 minuts s'arriba a Santa Magdalena, i si no, cap els Ganxos vells, s'arriba en 45 minuts, però que es molt mes fàcils i no tant esposats, com es normal son els que trio jo. Des d'aquí fins l'entrada de la canal dels ganxos es un senderó estret, acabat de netejar, però de no gaire bon caminar. Quan arribo a l'entrada de la canal, em trobo un embús considerable, però poc a poc es va avançant. Abans del tros final de la canal, hi han tres roquers amb ganxos (per posar els peus i agafar-se les mans), un roquer que s'ha de creuar, on han posat una cadena, en tots aquests i ha gent de l'organització ajudant, i després en un tros de terra relliscós han posat una corda com a passamà.
Ja al coll de Joanetes, on hi he arribat molt cansat (la pujada ha estat molt dura), segon control, i esmorzar al davant de la font de Santa Magdalena. Pa amb tomaca, embotits variats (pernil, no), i el de sempre per veure, aigua, vi, llimonada i taronjada.
Després de menjar, cap el Puigsacalm, des del coll de Joanetes fins arribar a l'altura de Puig del Llops, el camí esta molt moll i s'ha d'anar sense presa, per no relliscar.
Al cim, foto, petita parada i ja avall, a l'arribar a la Font Tornadissa, com entrem en terreny obac, es torna a trobar el fang, tant molest de ens està acompanyant.
Al Coll de Bracons, nou control, aquí beguda, rodanxes de taronja i iogurt de la zona. Agafem una pista, enfangada, que la deixem per baixar amb molta força, en un senderó que han reobert, i on el fang arriba fins els turmells, això tot i la força pendent. En aquesta baixada em deixo els genolls, però .....
Quart control a Can Gelada, rodanxes de taronja i beguda, com sempre, i ja de pla, amb trossos per camí obert entre els camps de conreu, fins al poble de Bas, on arribo quan manque cinc minuts per tres quarts de tres. A l'arribar mes pa amb tomaca i embotits, beguda i samarreta commemorativa.
Dos autocars van pujant la gent a la sortida, on tenim els cotxes. Com anècdota diré que hi ha una carretera que dona el tomb a Joanetes, i que s'aparcava a tot el tombant, jo m'equivoco de costat i com l'autocar ens deixa a la separació, he de donar tot el tomb al poble, per arribar al cotxe.
Per a mi ha estat un dia esplèndid, però molt dur, hi arribat molt cansat. A més, un altre 100 cims.

Mapa - Perfil - Fotografies