Ermites d'Amer (Sta.Brigida-Sta.Lena-St.Roc-St.Climent) i Roure de Can Puig

Font de Can Catau - Ermita de la Mare de Deu del Puig de Lena

L'Esteve i jo, aquesta vegada només nosaltres dos, decidim anar a Amer, on hi ha la ruta de les tres ermites, una ruta senyalitzada pel Grup Excursionista Amerenc Esquelles, però amb el ben entès que el final de l'excursió està obert a variacions.
Sortim d'Amer a un quart i mig de deu, per la carretera en direcció a les Planes d'Hostoles, i a la sortida del poble agafem a ma dreta, hi ha un cartell de la ruta, en direcció al camp de futbol. Aviat deixem la pista i agafem un camí molt bonic que va pujant i que surt a la pista que puja a Santa Brígida, que aquest tros es cimentada, bastant amunt. Passem a tocar una gran masia, El Castell, lloc on es deixa la pista per agafar un camí que ja no deixarem fins dalt, però abans passem a tocar una petita pedrera abandonada.
L'ermita de Santa Brígida es romànica del segle XII, està molt arranjada i encara l'estan arreglant, es veu material i es sent treballar a l'habitatge pegat a l'ermita. Te una cisterna que aprofita el aigua de pluja. Com estan treballant, la porta està oberta i la podem visitar. Hi ha dos escaladors a les parets de la seva vora, i quan estem marxant arriba una parella amb un nen petit.
Seguim amunt, de seguida passem a tocar una gran pedrera abandonada i per un camí boscós de roures i alzines, baixem a creuar el Torrent de Can Catau on està la Font de Can Catau, també arranjada pel mateix club excursionista.
El camí segueix i es va acostant al Pla de Sant Roc, però primer trobem un cartell que indica el Mirador dels Fussos, com es normal anem a mirar que es. Els Fussos es un lloc molt encisador (he trobat un lloc a "inet" que diu que els Fussos son "Grans blocs de pedra"), ple d'alzines i dos construccions ruïnoses aprofitant unes grans roques, el mirador es un gran roquer i des de dalt es veu part de la vall del Brugent – Amer, La Cellera de Ter, Anglès, etc. -. per l'altre banda tota la zona boscosa del Pla de Sant Roc. Ja arribem a l'Ermita de Santa Lena, ermita romànica del segle XIII, lloc que aprofitem per esmorzar una mica.
D'aquí baixem fort a una gran esplanada (La Creu), tot passant pel costat de les runes d'un gran mas, on trobem una pista que per l'esquerra baixa en direcció a Sant Aniol de les Finestres, nosaltres seguim recte, i per terreny rocós, es una gran llisera, va aproximant-se a Sant Roc, una mica abans trobem un bon mirador.
Sant Roc, ermita romànica, no se de quin segle. Es molt senzilla, la porta no està tancada en clau pel que la podem visitar, una nau simple, amb un altar ple d'ofrenes i amb una figura de Sant Roc com a pelegrí. També es un 100 cims, o sigui foto de rigor.
Anem vorejant la part alta de la vessant sud dels Cingles de Sant Roc. El camí ara ja no te roures, el bosc es de alzines, en alguns trossos son sureres, boixos i altres, però que no deixen veure la vista si no es en moments puntuals.
Creuem el Torrent de l'Arimany, la Riera de Sant Climent, el Torrent del Sucurrull, i altres, fins que arribem a una cruïlla on hi ha un pal que ens indicada que a la dreta es puja al cim del Puigdalí i poblat iber de Tres Rocs, i recte a la Torre de Roca-Salva i Amer, però que també es el camí per anar a veure el Roure de Can Puig, ens decidim per aquesta última opció. La Torre de Roca-salva o Torre de Sant Climent (s. XII-XIII-XIX, inicialment com casal fortificat apareix documentat en 1187. Lligat a la història del castell de Estela a partir del terratrèmol del segle XV, els senyors del castell d'Estela, en aquestes dates la família Soler, passen a residir en Rocasalva abandonant l'arruïnat castell. Es els documents del segle XIV quan rep el nom de "Torre o Fort de Rocasalva", corrupció lingüística popular de Roques-Albes. El terme alb, que en celta significa "altura", formaria el nombre "Roca alta"), no es pot visitar per què es propietat privada, encara que es veu des de fora de la tanca, des de dalt, o baixant cap a Sant Climent. Abans de baixar cap a Can Puig trobem unes restes d'una mina abandonada. Preguntem a dos gironins que passen (eren controls d'una marxa que han organitzat a les contrades) i ens recomanen visitar el Roure monumental i ens diuen que des de Sant Climent a Amer s'ha d'anar per la pista cimentada.
Visitem el Roure (volta de canó: 4.85m, volta de soca: 7,50m, alçària: 19,50m, capçada: 38m.), o sigui un arbre impressionant, encara que està podat, pel que sembla ha estat malalt, continua sent grandiós. A Cal Puig hi ha una zona recreativa, on es pot fer foc, hi ha molta gent agrupades en colles que estan celebrant alguna esdeveniment.
Baixem fins a Sant Climent, on visitem les quatre cases i la seva ermita, com es normal està tancada. I ja per carretera (3,300 kms) fins el poble. Abans d'anar cap el cotxe visitem la plaça porxada i l'entorn del Monestir de Santa Maria.
Arribem al cotxe a un quart de set, i asseguts en un banc del parc infantil dinem una mica, sense que maqui les galetetes i el turronet del company Esteve.
Hem fet 21,400 kms., molt agradables, amb visita a quatre ermites, un roure monumental i una torre del segle XII (vista des de lluny), he fet un altre 100 cims, ja en porto 63, hem passat per boscos amb d'alzines, roures, boixos, pins, arboços, xops, eucaliptus i altres que no conec; amb avellaners a la part baixa i conreada.
Un altre dia molt complert, on el temps ens ha acompanyat, no ha fet gaire sol, de seguida s'amagat, però no ha fet fred ni vent.
El track està arreglat, he tret les entrades i sortides per visitar els llocs (aquests ja queden prou ben marcats per els que ho vulguin visitar), a més d'algun tros de marrada, que sempre hi ha, etc., o sigui els trossets que desvirtuen el track, es pel que el track dona menys distancia que la que marca el dibuix del perfil, hi ha una diferencia de mes d'un kilòmetre.

Per baixar el track, aquí. Per les fotografies, aquí.

...........