 |  |
Sant Pere de Vallhonesta - Runes de la masia de La Serra
Avui m'he aixecat amb la intenció d'anar a fer un 100 cims, des d'abans de l'estiu que no he fet cap i estic aturat als 60, i m'agradaria acabar-ho aquest any. Com tinc preparat la sortida al Puigsoler des de Sant Vicenç de Castellet, decideixo fer-ho, això si, encara que es pugui fer anant en cotxe i caminar menys de mig hora entre anar i tornar, jo he preparat un tomb d'uns 12 kms passant per l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta, i encara tinc al cap que estic decidit a pujar fins a Sant Jaume de Vallhonesta, i canviar sobre la marxa, si puc, la tornada des del Puigsoler al cotxe.
Porto el cotxe a Sant Vicenç, a la part alta, però una mica separar d'on tinc intenció de començar, que es per on passa el Gr4.
Surto a les les nou del matí, i baixo pel carrer per anar a buscar la sortida correcta, veig que per on estic també arribaria, però en dona la impressió que el Gr ha de ser mes agradable de fer. Segueixo el Gr, primer per pista i després per senderó, de seguida surto a un altre pista que va a creuar l'autopista pel damunt; només passar l'autopista deixo un camí a ma dreta que de saber-ho m'hauria estalviat fer tot un tros de pista, encara que el Gr està marcat per ella. Es deixa la pista que va a Can Soler, per seguir un camí que està una mica arranjat per evitar la degradació provocada pel aigua.
Es passa pel costat de Can Noguera i el camí va bastant planer fins un collet on, a la dreta, marxa un camí cap el Puigsoler (que es per on tornaré), i segueixo fins a Sant Pere de Vallhonesta, abans he anat a visitar una barraca de pedra. L'entorn de l'ermita i de Can Campaner està molt arranjat, l'ermita es del segle XI i Can Campaner es del XIII.
Surto seguint el Gr, passo pel costat de varis dels masos de Vallhonesta, masos dels segles XVII i XVIII. Es deixa la pista per un camí molt fresat que es va enlairant sense repetjons forts, es el Camí Ral de Barcelona a Manresa.
S'arriba a l'ermita de Sant Jaume, al costat mateix de les runes d'un hostal, era una gran edificació, fa molta pena veure aquestes edificacions tan grans i amb tanta historia, totalment enrunades.
Deixo el camí que va al Pont de Vilomara i segueixo per pista que va donant un tomb per la Roca de Sant Jaume, anant a buscar un camí que baixa anant a buscar el creuar el Torrent de Rubió i va cap les runes de La Serra. Passo a tocar el que era un pou, i pel costat esquerra del mas agafo un camí que s'enlaira ràpidament, va en busca d'un turonet, baixa a una collada on hi ha una torre i ja puja cap el Puigsoler. Per arribar dalt hi ha un roquer on han posat una cinta per ajudar a pujar-ho.
Dalt del Puigsoler paro a fer fotos, contemplar el paisatge i a menjar una mica.
Baixo del cim i després de fer una sifonada pujo al Puigsoler petit, encara que hi ha un senderó que ho estalviaria. D'aquí baixo al coll d'abans de Sant Pere, i pel mateix camí de vinguda, retorno al cotxe, encara que després de passar l'autopista agafo un pista a la dreta que em porta directament al cotxe, tot passant pel costat d'un hospital, residencia o similar.
Arribo a tres quarts de tres, després de fer 12,930 kms.
Ha estat una excursió que m'agradat molt mes del que em pensava, creia que seria molt lletja i en canvi ha estat molt agradable, també creia que quasi tot seria pista i no ha estat així. També he tingut l'oportunitat de canviar el que tenia preparat, mercès al mapa del gps i m'ha sortit molt millor del que tenia previst.
Porto el cotxe a Sant Vicenç, a la part alta, però una mica separar d'on tinc intenció de començar, que es per on passa el Gr4.
Surto a les les nou del matí, i baixo pel carrer per anar a buscar la sortida correcta, veig que per on estic també arribaria, però en dona la impressió que el Gr ha de ser mes agradable de fer. Segueixo el Gr, primer per pista i després per senderó, de seguida surto a un altre pista que va a creuar l'autopista pel damunt; només passar l'autopista deixo un camí a ma dreta que de saber-ho m'hauria estalviat fer tot un tros de pista, encara que el Gr està marcat per ella. Es deixa la pista que va a Can Soler, per seguir un camí que està una mica arranjat per evitar la degradació provocada pel aigua.
Es passa pel costat de Can Noguera i el camí va bastant planer fins un collet on, a la dreta, marxa un camí cap el Puigsoler (que es per on tornaré), i segueixo fins a Sant Pere de Vallhonesta, abans he anat a visitar una barraca de pedra. L'entorn de l'ermita i de Can Campaner està molt arranjat, l'ermita es del segle XI i Can Campaner es del XIII.
Surto seguint el Gr, passo pel costat de varis dels masos de Vallhonesta, masos dels segles XVII i XVIII. Es deixa la pista per un camí molt fresat que es va enlairant sense repetjons forts, es el Camí Ral de Barcelona a Manresa.
S'arriba a l'ermita de Sant Jaume, al costat mateix de les runes d'un hostal, era una gran edificació, fa molta pena veure aquestes edificacions tan grans i amb tanta historia, totalment enrunades.
Deixo el camí que va al Pont de Vilomara i segueixo per pista que va donant un tomb per la Roca de Sant Jaume, anant a buscar un camí que baixa anant a buscar el creuar el Torrent de Rubió i va cap les runes de La Serra. Passo a tocar el que era un pou, i pel costat esquerra del mas agafo un camí que s'enlaira ràpidament, va en busca d'un turonet, baixa a una collada on hi ha una torre i ja puja cap el Puigsoler. Per arribar dalt hi ha un roquer on han posat una cinta per ajudar a pujar-ho.
Dalt del Puigsoler paro a fer fotos, contemplar el paisatge i a menjar una mica.
Baixo del cim i després de fer una sifonada pujo al Puigsoler petit, encara que hi ha un senderó que ho estalviaria. D'aquí baixo al coll d'abans de Sant Pere, i pel mateix camí de vinguda, retorno al cotxe, encara que després de passar l'autopista agafo un pista a la dreta que em porta directament al cotxe, tot passant pel costat d'un hospital, residencia o similar.
Arribo a tres quarts de tres, després de fer 12,930 kms.
Ha estat una excursió que m'agradat molt mes del que em pensava, creia que seria molt lletja i en canvi ha estat molt agradable, també creia que quasi tot seria pista i no ha estat així. També he tingut l'oportunitat de canviar el que tenia preparat, mercès al mapa del gps i m'ha sortit molt millor del que tenia previst.
 |
 |
...............
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada