 |  |
Tines del Ricard - San Pere d'Oristrell
Després de passar tota la setmana discutint on anem aquesta setmana, al final fem una sortida que feia molts dies que jo havia proposat, anem a fer l'excursió de Les Tines del Flequer, però no ens conformarem a anar fins Cal Flequer i tornar sinó que intentarem anar al Mas de Casasaies, a Rocafort o ... ja veurem com la continuem.
Transcric una de tantes referencies a les tines:
“Visitar unas construcciones, testimonio único de un pasado vinícola desaparecido de la zona a finales del siglo XIX, por culpa de la plaga de filoxera. Hoy en día toda la zona esta cubierta por bosque y, nadie diría que antiguamente todo estaba dedicado al cultivo de la vid, a no ser por los restos de margenes y barracas y como no por les tines, depósitos construidos al pie de viña con el fin de ahorrarse el difícil transporte de la uva, debido a la complicada orografía del terreno. Les tines son una especie de depósito generalmente redondo impermeabilizado con baldosas, con un reborde donde se colocaba una especie de reja de madera sobre la cual se pisaba la uva,edificadas en ladera en la parte alta se encuentra el acceso para facilitar el acopio de la uva y en la parte mas baja un orificio servia para extraer el vino una vez elaborado,al costado de algunas tines se construía una barraca donde refugiarse y guardar herramientas, y algunas disponían de una prensa para acabar de extraer el mosto.”
Anem en Josep Maria, l'Esteve, en Ferré i jo. Aparquem a l'entrada de la pista, on hi ha lloc suficient per uns quants cotxes, només hi ha un quan arribem. Quan estem a punt de sortir passen un bon grapat de cotxes que van a aparcar pista amunt. Nosaltres sortim a peu a un quart de deu, tot seguint la pista, quan arribem a l'altura de les Tines de Bleda passem de llarg perquè tot el grup està parat aquí escoltant les explicacions de la guia, seguim i no anem a veure les pròximes (les de Les Tosques) per què el grup surt només passar nosaltres pel seu costat i voldríem anar sols, decidim que ja les veurem quan tornem, encara que anem en cotxe.
Pugem pel senderó deixant el camí de les tines que després es pot seguir per dins del torrent. D'una pàgina d'inet hi tret uns waypoints que ens marquen uns altres grups de tines fora de les que tothom visita, però com després anirem veiem no ens serveixen per a res. Es el que ens passa al poc d'agafar el camí que es separa del barranc, allà un waypoint dels que tinc marcat ens fa perdre el temps inútilment, buscant en un senderó que encara que continua amunt cada vegada està mes tapat i es fa difícil seguir-ho, tot i que en els mapes estigui ben marcat amb direcció a les Tombes de la Solella de les Monges. Seguim tot passant a tocar un pou i ens dirigim a les Tines de l'Escudelleta, grup de tines que estan una mica restaurades, ens entretenim una mica visitant el conjunt, i ja ens passen tot el grup de gent, inclòs ens parem per deixar-los passar i poder anar al nostre ritme. Trobem a tot el gran grup parats i esmorzant en l'altre grup de tines, les del Ricard, aquestes ja no estan restaurades i algunes estan en bastant mal estat.
Seguim i ens dirigim cap a la Serra de Puig Gili, amb un tros final abans de la carena que et fa treure la fel per la boca, deu-ni-do quin “repetjó”. Dalt de la carena aprofitem per esmorzar una mica, i ja seguim. Al arribar a la pista busquem les Tines de les Balmes Roges, però com ja he dit, les dades que porto son totalment errònies, al vespre a casa, després de llegir algunes pagines web, m'adono que anaven bastant "desatinats".
Arribem a una bassa forestal, al mateix costat del Puig Gili, on preferim no pujar, encara que estem a tocar, està molt brut i encara ens queda bastant del programat i no sabem el que trobarem, es una zona desconeguda totalment per nosaltres. Des d'on s'acaba la pista i baixa un camí cap a la dreta en direcció a una de les puntes de les Balmes Roges, nosaltres agafem a l'esquerra, per uns senderons, poc marcats, però que es poden seguir, primer una mica planers però de seguida baixant; en Josep Maria es posa endavant i va buscant els millors passos per baixar, sempre per rastres. Passem pel costat de les runes d'una cabana de pedra, aquí tenim una mica de pèrdua, però de seguida es troba el rastre, i arribem a un camí molt mes marcat, que ens fa pensar que no vingui del que em deixat dalt de tot i que vingues en diagonal una mica mes avall d'on hem agafat els nostres senderons.
Els camins ens porten a la Font de Coll Dat, al costat mateix del torrent del mateix nom, lloc idíl·lic i digne de visitar. Dins de la font veiem unes cries de tritó, fet que ens dona molta alegria.
Baixem pel camí a la dreta del Torrent de Coll Dat fins arribar al Torrent del Flequer, agafant de seguida el camí que ens porta a Can Flequer, una gran masia completament abandona i en estat ruïnós, amb unes tines (no podria ser menys). Aquí aprofitem per dinar.
Sortim per la part de dalt i anem seguint un camí entre Les Roques i el Torrent del Flequer, camí que es va enlairant poc a poc, fins que s'acaba, tant físicament com en el mapa del gps. Com durant el dia havíem discutit poc, aquí ve una de forta, que si intentem seguir, que si reculem, a mi se m'ocorre mirar el gps, i veig un camí mes amunt nostre, a 50 metres de desnivell i proposo pujar al dret per anar-ho a buscar, en quin embolic m'he fotut, aquests 50 metres son molt durs, encara que arribem a un camí bo que ve de El Salat i per les Roques va cap el Bofí, però com es normal, a l'estona ens tornem a despitar, i per no recular ja estem un altre vegada embolicats, a més de les discussions (que faríem si en una sortida no discutiguéssim, penso que no ha d'haver emoció).
Passem a tocar el Montgròs, i tornem a baixar per rastres d'animals, fins a trobar el camí que havíem perdut, que ja ens porta a tocar El Bofí, d'allí a la bassa forestal. Decidim no anar a Rocafort, perquè veiem que se'ns farà tard i voldríem veure els dos grups de tines que ens havíem saltat.
Per l'Arbocet Antic, l'Arbocet (mes tines), i el camí a tocar el Torrent de la Font de l'Alber, arribem a una pista entre els dos Can Riera (al menys es el que posa els mapes). Estem a punt de passar-se de llarg, però reaccionem i agafem el camí que ens puja a Sant Pere d'Oristrell (segons wikipedia: “Hay documentos del año 966 donde se cita a la ermita de Sant Pere d'Oristrell, actualmente en buen estado de conservación “).
Ja baixem cap a Can Oristrell i d'allí a la pista del començament del dia. Encara que s'esta fent fosc tenim temps d'anar a visitar els Tines de Blade i les Tines de Tosques, pel mateix camí que hem passat al començament de l'excursió, a les últimes ja se'n fa fosc.
Tornem al cotxe a tres quarts de set, després de fer 20,830 kms., i una pujada acumulada de 865 kms. Part de tot això sense camí ben marcat.
El track arreglat surt menys distancia, però aquesta es la que jo he fet realment.
No pujo el track al wikiloc per el tros que hem pujat 50 metres de desnivell al dret total i amb unes petites grimpadetes. Tinc intenció de tornar a lligar el camí perdut entre Cal Flequer i Cal Bofí, llavors arreglaré el track i ho posaré, a més vull visitar Cal Casasaies, per l'historia de la guerra, ja ho escriuré quan hi vagi ...
Transcric una de tantes referencies a les tines:
“Visitar unas construcciones, testimonio único de un pasado vinícola desaparecido de la zona a finales del siglo XIX, por culpa de la plaga de filoxera. Hoy en día toda la zona esta cubierta por bosque y, nadie diría que antiguamente todo estaba dedicado al cultivo de la vid, a no ser por los restos de margenes y barracas y como no por les tines, depósitos construidos al pie de viña con el fin de ahorrarse el difícil transporte de la uva, debido a la complicada orografía del terreno. Les tines son una especie de depósito generalmente redondo impermeabilizado con baldosas, con un reborde donde se colocaba una especie de reja de madera sobre la cual se pisaba la uva,edificadas en ladera en la parte alta se encuentra el acceso para facilitar el acopio de la uva y en la parte mas baja un orificio servia para extraer el vino una vez elaborado,al costado de algunas tines se construía una barraca donde refugiarse y guardar herramientas, y algunas disponían de una prensa para acabar de extraer el mosto.”
Anem en Josep Maria, l'Esteve, en Ferré i jo. Aparquem a l'entrada de la pista, on hi ha lloc suficient per uns quants cotxes, només hi ha un quan arribem. Quan estem a punt de sortir passen un bon grapat de cotxes que van a aparcar pista amunt. Nosaltres sortim a peu a un quart de deu, tot seguint la pista, quan arribem a l'altura de les Tines de Bleda passem de llarg perquè tot el grup està parat aquí escoltant les explicacions de la guia, seguim i no anem a veure les pròximes (les de Les Tosques) per què el grup surt només passar nosaltres pel seu costat i voldríem anar sols, decidim que ja les veurem quan tornem, encara que anem en cotxe.
Pugem pel senderó deixant el camí de les tines que després es pot seguir per dins del torrent. D'una pàgina d'inet hi tret uns waypoints que ens marquen uns altres grups de tines fora de les que tothom visita, però com després anirem veiem no ens serveixen per a res. Es el que ens passa al poc d'agafar el camí que es separa del barranc, allà un waypoint dels que tinc marcat ens fa perdre el temps inútilment, buscant en un senderó que encara que continua amunt cada vegada està mes tapat i es fa difícil seguir-ho, tot i que en els mapes estigui ben marcat amb direcció a les Tombes de la Solella de les Monges. Seguim tot passant a tocar un pou i ens dirigim a les Tines de l'Escudelleta, grup de tines que estan una mica restaurades, ens entretenim una mica visitant el conjunt, i ja ens passen tot el grup de gent, inclòs ens parem per deixar-los passar i poder anar al nostre ritme. Trobem a tot el gran grup parats i esmorzant en l'altre grup de tines, les del Ricard, aquestes ja no estan restaurades i algunes estan en bastant mal estat.
Seguim i ens dirigim cap a la Serra de Puig Gili, amb un tros final abans de la carena que et fa treure la fel per la boca, deu-ni-do quin “repetjó”. Dalt de la carena aprofitem per esmorzar una mica, i ja seguim. Al arribar a la pista busquem les Tines de les Balmes Roges, però com ja he dit, les dades que porto son totalment errònies, al vespre a casa, després de llegir algunes pagines web, m'adono que anaven bastant "desatinats".
Arribem a una bassa forestal, al mateix costat del Puig Gili, on preferim no pujar, encara que estem a tocar, està molt brut i encara ens queda bastant del programat i no sabem el que trobarem, es una zona desconeguda totalment per nosaltres. Des d'on s'acaba la pista i baixa un camí cap a la dreta en direcció a una de les puntes de les Balmes Roges, nosaltres agafem a l'esquerra, per uns senderons, poc marcats, però que es poden seguir, primer una mica planers però de seguida baixant; en Josep Maria es posa endavant i va buscant els millors passos per baixar, sempre per rastres. Passem pel costat de les runes d'una cabana de pedra, aquí tenim una mica de pèrdua, però de seguida es troba el rastre, i arribem a un camí molt mes marcat, que ens fa pensar que no vingui del que em deixat dalt de tot i que vingues en diagonal una mica mes avall d'on hem agafat els nostres senderons.
Els camins ens porten a la Font de Coll Dat, al costat mateix del torrent del mateix nom, lloc idíl·lic i digne de visitar. Dins de la font veiem unes cries de tritó, fet que ens dona molta alegria.
Baixem pel camí a la dreta del Torrent de Coll Dat fins arribar al Torrent del Flequer, agafant de seguida el camí que ens porta a Can Flequer, una gran masia completament abandona i en estat ruïnós, amb unes tines (no podria ser menys). Aquí aprofitem per dinar.
Sortim per la part de dalt i anem seguint un camí entre Les Roques i el Torrent del Flequer, camí que es va enlairant poc a poc, fins que s'acaba, tant físicament com en el mapa del gps. Com durant el dia havíem discutit poc, aquí ve una de forta, que si intentem seguir, que si reculem, a mi se m'ocorre mirar el gps, i veig un camí mes amunt nostre, a 50 metres de desnivell i proposo pujar al dret per anar-ho a buscar, en quin embolic m'he fotut, aquests 50 metres son molt durs, encara que arribem a un camí bo que ve de El Salat i per les Roques va cap el Bofí, però com es normal, a l'estona ens tornem a despitar, i per no recular ja estem un altre vegada embolicats, a més de les discussions (que faríem si en una sortida no discutiguéssim, penso que no ha d'haver emoció).
Passem a tocar el Montgròs, i tornem a baixar per rastres d'animals, fins a trobar el camí que havíem perdut, que ja ens porta a tocar El Bofí, d'allí a la bassa forestal. Decidim no anar a Rocafort, perquè veiem que se'ns farà tard i voldríem veure els dos grups de tines que ens havíem saltat.
Per l'Arbocet Antic, l'Arbocet (mes tines), i el camí a tocar el Torrent de la Font de l'Alber, arribem a una pista entre els dos Can Riera (al menys es el que posa els mapes). Estem a punt de passar-se de llarg, però reaccionem i agafem el camí que ens puja a Sant Pere d'Oristrell (segons wikipedia: “Hay documentos del año 966 donde se cita a la ermita de Sant Pere d'Oristrell, actualmente en buen estado de conservación “).
Ja baixem cap a Can Oristrell i d'allí a la pista del començament del dia. Encara que s'esta fent fosc tenim temps d'anar a visitar els Tines de Blade i les Tines de Tosques, pel mateix camí que hem passat al començament de l'excursió, a les últimes ja se'n fa fosc.
Tornem al cotxe a tres quarts de set, després de fer 20,830 kms., i una pujada acumulada de 865 kms. Part de tot això sense camí ben marcat.
El track arreglat surt menys distancia, però aquesta es la que jo he fet realment.
No pujo el track al wikiloc per el tros que hem pujat 50 metres de desnivell al dret total i amb unes petites grimpadetes. Tinc intenció de tornar a lligar el camí perdut entre Cal Flequer i Cal Bofí, llavors arreglaré el track i ho posaré, a més vull visitar Cal Casasaies, per l'historia de la guerra, ja ho escriuré quan hi vagi ...
Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar, aquí
 |
 |
.......
Entrades
Rocafort, El Bofí, Les grauetes, el Pou del Víctor, cal Casassaies camí de carena, Torrent del còdol llarg, Font del boines, santa creu de Palou, Tines del docte, ca la Miquela, carena, Puigili, carena, Torrent del flequer, Tines del flequer, can Flequer, El Pou de la casaeta. el salat, les roques, El Bofí.
ResponElimina