9a.Marxa senderista per la Tinença de Benifassà

Vallibona

Església de Sant Llorenç, Castell de Cabres

Avui amb els companys Jordi i Josep Maria ens hem anat fins a Vallibona per participar amb uns altres 450 marxadors a la 9na Marxa de la Tinença de Benifassà. Una marxa que va començar fa nou anys com a reivindicació sobre una macro urbanització que es volia fer en aquests paratges de la Tinença. Avui en el viatge d'anada i tornada ens ha acompanyat el cònjuge d'en Josep Maria, però  ella s'ha anat amb el cotxe per visitar altres llocs mentre nosaltres caminàvem.
Una vegada arribats a la població (més o menys a les vuit del matí) ens hem preparat, hem agafat la targeta de participant (a aquesta hora no hi ha cua) i volíem sortir abans d'hora, com sempre faig, però resultes que per error meu d'ahir el gps no m'agafa satèl·lits i no teníem massa idea per on es la sortida. Quan veiem les cintes que indiquen el camí comencen a caminar, son aproximadament dos quarts de nou. Com cada any hem de parlar amb algun element de l'organització per explicar-li que ja sé el discurs que diran i que encara que sortim dels primers serem dels últims d'arribar. Una mica més amunt trobem el del transport de l'esmorzar, l'hem de tornar a explicar i ens dona la informació on haurem d'esperar-lo si quan passem no ha arribat.
La sortida es per camí cimentat, tot seguin el GR. Després de deixar un bonic camí a l'esquerra (es per on tornarem, però no ho sabem encara), i després de dos revols del camí, el deixem per pujar per un antic camí amb bones restes de l'empedrat, que retalla la pista. Arribem a l'alçada del Mas del Grau on hem entès que repartirien l'esmorzar. Fa vent molt emprenyador. Aquí mirant i mirant el gps m'adono de l'errada d'ahir i aconsegueixo que m'agafi els satèl·lits. Arribem uns petits grups i al final sembla ser que l'esmorzar el repartiran una mica més endavant. Seguim marxa, es la mateixa pista que al començament, el paisatge m'agrada, a més el camí va planer. Ens passa el 4x4 amb el remolc del menjar. Ens acompanya per l'esquerra i a l'altre costat del barranc, una séquia, i a la mateix ma hi ha per dos vegades, un pilar al mig del camí que era per aguantar un estret aqüeducte. Es curiós veure la séquia que va apegada a la pared i en un punt aguantada per un tronc vell, sense res a sota.  Al poc de deixar la pista, per agafar recte per un altre no cimentada, ens trobem la paradeta, xarrem una mica amb el responsable, agafem les viandes (entrepà de mortadel·la, una poma, una botella de quart d'aigua i tres carquinyolis) i seguim. Al poc, asseguts en un marge, al sol i poc castigat pel vent, ens parem a menjar. Estem davant una esplanada margenada, amb una balma una mica obrada, amb un tros de séquia i varis tubs de goma que crec que ja no serveixen, tot això a l'altre banda del barranc.
Aquí ja ens comença a passar la gent de valent, fet que anirà succeint durant tot el dia. Una vegada alimentats seguim marxa, de seguida entrem al Barranc de la Gatellera, la que seguim de manera majoritària per seu curs, molt pedregós i no massa agradable de caminar, deixem a l'esquerra a nivell superior, els masos de Manel i de la Gatellera. Avui tenia varis waypoints per veure diferents punts, però per la distància de la caminada i el desnivell, no m'atreveixo a buscar-los i emplenar més temps que el que necessiti per fer la caminada. Per la major part del barranc ens toca el sol, exceptuant en els Estrets de la Gatellera i uns altres pocs indrets. El barranc va a trossos molt entaforat. Es deix el barranc i seguidament es deix el GR que marxa pla. El nostre camí es torna una mica costerut, amb trossos on encara conserva l'empedrat, bastant malmès, i el marge que aguanta el camí de la part de la pendent avall. Comencem a trobar senyalitzacions molt vistoses d'un tomb marcat d'aquesta zona. Arribem al Mas de Cardona, completament arruïnat i perfectament senyalitzat, amb una magnífica era dos parades més amunt, amb un rodet abandonat.
Seguim amunt, continuem anat sota el sol, i amb la gent passant-se. Primer per camí costerut i pedregós i després per pista arribem al Mas del Boix. Sota el mas hi ha un avituallament d'aigua. Des del mas hi ha una esplèndida visió dels terrenys de la Gatellera i rodalies. Després de xafardejar tot el que hem pogut, seguim endavant, arribant de seguida a una pista cimentada on trobem una ambulància d'assistència. Trobem el PR-CV-75.13, deixem a la dreta una petita forada i passem per el Pla de l'Artiga, per arribar i creuar la carretera de Castell de Cabres a Coratxà. Com no podia ser menys, hi han persones de l'organització evitant un possible despiste dels participants. Anem a buscar el camí següent, baixant a creuar el barranc a la directa, sense problemes. El camí que segueix es dels que m'agraden, antic camí de carro que conserva tot el seu encant. A la dreta es deixen uns petits horts d'horta amb una bassa i unes bassetes molt originals. Arribem a la cruïlla amb el camí que ve de Coratxà i ja seguim amb pujada cap a Castell de Cabres, per camí vell de bast, molt agradable. Aquest tros de camí, a l'inrevés ho vaig fer en una de les primeres marxes de la Tinença. Després de passar el Prigó de Sant Abdó i Senent arribem a Castell de Cabres on tenim control de dinar, son dos quarts d'una. Hi una mica de cua i va lent, però no hi ha pressa.
En principi havíem quedat de que com es aviat, agafaríem la bossa i menjaríem més avall, però al final ens asseiem a les escales de la font i mengem, entrepà de pernil, suc de pinya, 4 carquinyolis i un plàtan. Quan acabo vaig a donar un petit tomb pel petit poble i fer unes fotografies. Puc veure que dalt del castell, vaja, del turó, hi ha unes quantes persones. Més a la dreta a bona alçada hi ha les figures de dues cabres, sembla de metall. Es curiosa la realitat o la llegenda d'on ve el nom del poble.
Sortim per la part alta, baixem tot passant pel Prigó de Sant Llorenç. Més o menys on hi ha el Pou dels Carrerons, antic pou amb abeurador, comencem a pujar, fins a la carretera CV-105 que seguim una estona, cap a l'esquerra. Però abans hem deixat a l'esquerra, apartat de camí, el Prigó de Sant Roc, i en dos moments que m'he girat per veure des d'on venim, hi ha una bona visió de Castell de Cabres i el seu entorn. Per la carretera hi ha bona miranda cap a la vall entre la Serraplana i la Serra de Canals. Deixem la carretera per l'esquerra per agafar un camí que anirà paral·lel a ella. Hi ha persones de l'organització per evitar distraccions. Aquest camí a trossos està una mica destrossat  de resultes de l'arranjament de la carretera. Deixem definitivament el veïnat de la carretera quan baixem en direcció al Mas del Regatxol, al que no arribem, ja que agafem camí avall, del Barranc del Quinto, per rastre marcat i senyalitzat però que no era camí, ja que salta uns quants marges. Continua sent temps solejat encara que no es nota massa per l'airet que corre, però en quan ens entaforem la calor es fa sentir. A la dreta i en uns marges inaccessibles per la vegetació, es veu una mica el forat d'un pou, amb les restes del marc de fusta d'una porta que devia haver. El camí baixa amb algunes rampes que fan mal, però en general es maquet i suau. Com sempre hi han persones amb molt nervis que volen passar i no poden, però han de comprendre que estan jo d'acord que vaig lent, no puc està apartant a cada moment, i menys quan el camí es ample i que em diguin que m'aparti, quan ells poden passar pel costat.
Arribem al Mas del Quinto, molt arruïnat i els complements enrunats, amb uns curiosos detalls a la porta i una finestra a una possible cisterna, en un lateral. Al seu entorn hi ha una sínia bastant complerta però sense aigua. Ara el ruc no podria donar el tomb, ja que la part de terra que dona al barranc està enfonsat. Parem una petita estona a descansar. Una vegada seguim i prop d'aquí, també al costat de barranc, hi ha un altre sínia, aquesta més complerta. Passem pel costat d'un maset enrunat i arribem a un altre avituallament d'aigua. Aquí faig l'equivocació de no agafar. Per seguir hem de passar entre un petit grup de vaques que taponen el camí, però sense problemes.
Ara be una bona pujada per pista cimentada, fins el mas i paller de les Argilagues. Com que hem de deixar la pista, torna a haver persones indicant-lo i un cotxe que tapona la pista que seguíem. Ara ve un altre tros de forta baixada amb estones més planeres, que va per un barranc subsidiari del de l'Escala. Ja ens passa poca gent, doncs quasi no en queden darrere. Abans de la Font de Jordana, ens hem de sortir del camí ja que hi ha una persona accidentada i l'estan embenant el turmell, i hi ha un grup de gent. Preguntem que si podem ajudar o necessitem quelcom i ens diuen que no, marxem ja que creiem que allí parats només faríem nosa.
Al costat de la Font de Jordana hi ha les restes d'una bassa, menjada per la vegetació.  De seguida ens creuem amb persones que van a auxiliar a l'accidentada. Ara vindrà un tros molt bonic, llàstima que jo ja vagi tocat, primer un pla molt verd i conreat, després el barranc amb una mica d'aigua, i seguidament un antic camí amb marge a la part esquerra, on està el Barranc de l'Escala, que va més ràpid a entaforar-se que no pas el camí. Sembla camí de carro, però la creuada del barranc a dalt devia estar en molt millor estat. Aquest es el camí que em deixat al matí. He de demanar aigua als companys ja que he esgotat la meva. Arribem a la pista cimentada que ens portarà a Vallibona, havent una lluita acarnissada a veure qui arriba l'últim, o nosaltres o un altre parella. Al final, com no podia ser menys, ho som nosaltres. Arribem a dos quarts de sis després de fer entre 20 i 20,5 quilòmetres. A l'arribar ens donen la samarreta, pastissets i carquinyolis, els que vulguem, jo em menjo un de cada, i si volíem entrepans. Nosaltres, ja amb el cònjuge del Josep Maria ens anem al bar a refrescar, i després capa casa després d'un gran dia de muntanya.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

8a. Marxa Senderista de la Tinença de Benifassà

Placa al Tossal dels Tres Reis

Roca Blanca

Avui he tornat a anar a la Marxa Senderista de la Tinença de Benifassà. Es la vuitena edició i jo, amb aquesta, serà la cinquena que hi vaig. Avui he estat acompanyat del Jordi, que com sempre es una esplèndida companyia, sense menysprear als altres amb qui últimament estic sortint.

Ens presentem abans de les 8 del matí, som el segon cotxe aparcat al lloc destinat per això, segurament l'altre es d'algú de la organització. Agafem les credencials necessàries pels menjars i la samarreta, ens anem a prendre uns cafès i sortim quan passa mig quart de les nou del matí. La sortida està prevista a les nou, i sempre fan un petit parlament abans de sortir, referint-se a que es una marxa reidinvicativa contra un assumpte immobiliari de grans característiques que van intentar a la Tinença, i després els típics consells, que encara que no estan de més, la gent que surt a la muntanya ja ho hauria de tenir assumit, encara que a la realitat no es així.

Al sortir parlem amb un element de l'organització per dir-lis que nosaltres sortim i que segurament serem dels últims en arribar, i tirem amunt. La pujada fins a quasi tocar el Cantaperdius, es de les que es fan notar, quan son només sortir i si no estàs en forma. Després planeja i baixa fins el Coll de Tombadors. Aquí ja em començo a trobar una mica en forma.

Fins a deixar la pista per agafar el ramal que puja al Tossal, anem a vegades per terreny solà i a vegades per boscà, per pujar ja per terreny completament solà. Des del coll de Tombadors, vaig pensant que no acabo de reconèixer el recorregut, he estat varies vegades per aquests indrets, però al final m'adono que aquest tros de pista no l'he fet mai, ja que o ho he fet pel sender barrancós des del Pinar Pla o des de la banda de Sant Miquel o del Mas de Morera. En la pujada al Tossal ens passen els primers participants, quatre dones, que per la velocitat que hi van estic segur que també han sortit abans d'hora.

Al Tossal ens donen la bossa amb l'esmorzar, un entrepà de gall dindi, una poma i una botella d'aigua, que ha de servir per anar-la omplint als següents avituallaments. Uns metres més avall del tossal parem a esmorzar, de cara al sol, i no per recordar infaustos temps. Mentre hi estem, ja comencen a passar-nos marxadors, que no es parem a menjar, uns corrents i altres caminant ràpid.

La baixada, la fem pel tallafocs, crec que es millor que el camí que jo coneixia, potser una mica més llarg, però no massa. El nostre es solà i l'altre baixa molt “barranconat”.

Passem pel costat del Mas del Ric de Fredes que ja comença a estar a les últimes, fet que ja passa amb els corrals. Al Pinar Pla, ens desviem cap el GR que va a Fredes. A la desviació hi ha un avituallament d'aigua. Primer puja, per després baixar amb trossos molt atorrentats, que fa que ja comencin a grinyolar els meus genolls i els bessons, que em demostra la manca de preparació que tinc.

A la Roca Blanca, ens desviem, deixant el camí cap a Fredes. No cal dir que ha sigut un constant de

marxadors que ens han estat passant, sense aglomeracions però una mica continuat. Aquí primer baixem, a estones fort, amb tres arbres en mig del camí, que ens va fer alguns “numerets”. Aquí ens “ataquen” per darrere un grupet de dones, xerraires, que no paren de riure, i que elles comenten que som con “urraques”. El bon humor que no falti. Al començar la pujada ens passen. Les diferents pujades fins que hem de baixar directes al refugi, se'm fan bastant pesades, incloent una rampa bastant dolorosa a l'engonal, que fa que hagi de parar en mig d'una de les pujades. Abans hem passat una bassa de ciment, molt nova, amb l'espectacle de veure saltar les granotes, des de les vores fins a l'aigua, a més d'un altre avituallament d'aigua.

Abans de la baixada definitiva cap el refugi ens acostem a un mirador, que a la realitat no es dels millors dels que hi estat. Al refugi ens donen el dinar, un bon entrepà de pernil, suc a triar entre dos (jo de pinya), poma o taronja (jo taronja). Jo no menjo l'entrepà, si la taronja i em bec el suc, aprofitant per descansar.

Una vegada descansat seguim marxa, ara ens toca remuntar fins el coll de Manado, una pujada no massa forta ni massa llarga (100 metres de desnivell en un quilòmetre), encara que té algun repetjó dels que es fa sentir. I després la baixada cap el Pinar Pla. Continua l'avançament de marxadors que van més ràpids i en millors condicions. Al Pinar Pla m'adono que el que m'havia semblat al mirador, estava passant, el cel s'està encapotant encara que no sembla que hagi de passar a majors. Aquí tenim un altre avituallament d'aigua.

Ara ve el repetir baixada des d'aquí fins a la Roca Blanca. Aquest tros, ara, em sembla més curt, segurament perquè abans pensava massa on devia estar la cruïlla. Baixant ens comencen a caure gotes, parlem de si encara ens mullarem. La quantitat de marxadors que ens avancem va disminuint, segurament perquè ja anem molt endarrerits. A la Roca Blanca, ens desviem fins a tocar la paret, on parem a menjar una mica, jo em menjo l'entrapà de dinar i una poma. El company una mica de pica-pica que porta. Mentre estem aquí separats, veiem que ja passa poca gent.

Seguim i el camí que ens queda fins a Fredes, amb algunes petites pujades, es molt més maco i fàcil que el tros que hi ha fins a la Roca Blanca. Ens comença a ploure, pel que ens hem de posar uns plàstics per evitar mals majors. Però quan para, ens l'hem de treure per la calor. Hi ha un tros que el camí passa entre marges i amb molt de resta de l'empedrat, es fantàstic, mancaria una mica més de sol per ser perfecte. Ja només ens han passat 6 persones, tres grups de 2.

Arribem a Fredes després de fer més de disset quilòmetres i manquen cinc minuts per les quatre de la tarda. Fitxem l'arribada, ens donen la samarreta, un pastisset i si haguéssim volgut, una peça de fruita. Ens comenten que només queden quatre darrere nostre. Del company no tenen la mida de samarreta que es va apuntar a la inscripció, fet que encara que no es queixem, jo ho trobo molt malament, tal i com em va passar en una marxa anterior. Si et fan dir quina mida es per alguna cosa, al menys per respectar-la. Ens anem a fer uns cafès i ja marxem cap a casa. Mentre condueixo i abans de la general, em truquen de l'organització si ja havia arribat i havia fixat, ja que no ho tenien clar, per un descuit, els dic que si (sort del mans lliure) i ens fa pensar que dels quatre que mancaven devíem ser jo i només tres. Un dia molt bo de muntanya, amb dos trossos que no havia fer mai, la baixada del tossal pel tallafocs, i el camí entre la Roca Blanca i el Mas de Peraire, encara que aquest no el toquem però passem a prop. Per la meva part ha quedat demostrat que continuo sense estar en la meva millor forma, ja que m'he cansat molt i he tingut algunes rampes a les cames, però això no ha d'evitar que continuï sortint.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.

00000000000000000000000

Vídeo pendent

000000000000000000000000000

II Marxa per les Terres del Gaià (i 3er.dia, 1 de maig)

Castell del Catllar - A la desembocadura del Gaià

Per avui ens queda l'última etapa que ens portarà des d'Argilaga fins el mar, a la desembocadura del Gaià. A poc d'aixecar-nos ens porten unes magnífiques magdalenes, unes de xocolata i altres de xocolata amb garrofa, que combinat amb cafès fets amb la cafetera del Casal o llet, ens fa omplir la panxa abans de sortir. A més ens han posat en plats les pakores que van sobrar d'ahir.
Avui s'ajunta una mica més de gent, uns només arribaran a El Catllar i altres fins el final. Després de les fotos de rigor sortim quan manques tres minuts per les nou del matí, per la TP-2031 als Pallaresos, però de seguida la deixarem acostant-nos al Gaià. Per la pista trobem alguns tolls d'aigua, que demostra l'aigua que ha caigut els últims dies, ahir sembla que no va ploure. Quan portem un hora, aproximadament, entrem en un tros rocós amb unes grans roderes a la roca, que demostren la quantitat de carros que devien passar per aquest camí en temps pretèrits.
Aviat entrem al Catllar, tot passant entre l'ermita de Sant Ramon i La Farga, industria totalment arruïnada encara que conserva la fumera. Pugem fins el castell on ens està esperant el batlle. Després d'acompanyar-nos a la sala d'àudio-visual on ens passen un de “curtet” sobre l'historia del castell, anem a llegir els parlaments i ens obsequien amb un bon esmorzar, entrepans, pastisseria, aigua i vi.
El castell està en reconstrucció, molt ben arranjat, amb sala de recepció i àudio-visual. Al costat del castell estan les runes, netejades del que va ser un poblat protohistòric.
Baixem cap el Gaià, que està completament sec degut a que el pantà no deixa anar l'aigua mínima estipulada, el que es una lluita que hi ha entre ela habitants d'aquestes terres i Repsol, i el resseguim per deixar-ho i passar per Ardenya. Aquí estan de festes amb uns gegants, em va sembla entendre que a un li diuen el “manotes”, i dos pertanyen a l'Associació cultural “L'Òliba d'Ardenya”. Tornem a baixar al riu, deixant-lo novament per entrar a La Riera de Gaià, on fem una parada tècnica (cerveses o similars). El dia dona per això.
Al sortir de la Riera i davant de l'església de Santa Margarida podem contemplar un gran exemplar de plataner. Tornem a baixar al Gaià. En aquesta zona s'han fet varies actuacions per recuperació de la flora, amb plantades de diverses especies vegetals, aptes per la zona, i la gent està contenta per que estan donant els seus fruits. Ens desviem una mica del curs del riu, per passar per la Sèquia, i ràpidament arribem a l'Hort de la Sinia, on ens espera el dinar. Aquí es dediquen a la agricultura ecològica i han fet diverses actuacions, algunes amb la cooperació d'entitats socials. Arribem a un quart de tres, després de fer quasi 15 quilòmetres.
Per dinar tenim amanida verda (clàssica), llonganissa a la brasa, pa torrat, pomes, aigua i vi.
Després de dinar ens anem tots junts fins a la desembocadura del Gaià, on fem les fotografies de rigor i es dona per finalitzada la marxa. A mi em porten en cotxe fins a l'estació d'Altafulla i espero el tren que em portarà a Reus.
El dia ha estat assolellat, la caminada ha estat suau, agradable i amb un paisatge, del Baix Gaià, que s'ha de veure.
Com ha conclusió d'aquests tres dies he de dir que ha estat una marxa molt positiva per a mi, no se si els organitzadors hauran aconseguit els objectius de conscienciar a la gent dels pobles (els que no ho estaven) de la necessitat d'actuacions actives per salvaguardar uns espais naturals dignes d'això, i d'intentar aconseguir el que desitgen, el camí vorejant tot el Gaià. L'ambient ha estat molt bo, felicito al Lluís, a l'Hèctor, als Joans, a l'Antonio, als Oriols, al Ricard, la Bea, i als altres con qui he conviscut per la alegria i bon humor que transmeten. (Confio que als que no he anomenat em perdonin. Ho sento però no me'n recordo de mes noms.)
El terreny com he estat comentant, el primer dia era de camps de cereals, vinya, i terra de garriga, el segon sobretot vinya amb algun tros d'olivers i garrofers i el tercer vinya i cap el final, horta.
El temps ha estat assolellat els dos últims dies, i tapat amb pluja el primer dia fins a l'hora de dinar, després solejat.
Només voldria fer una petita observació a l'organització (que no s'interpreti com a critica), crec que el tercer hauríem de visitar, el mes a prop possible, el pantà del Gaià, abans del Catllar. Hi vaig pensar al tren de tornada que va ser una llàstima, potser degut a l'horari a arribar al Catllar, ja que ens esperava el batlle. Ho fan el millor possible i amb la voluntat que tenen, per a mi, es suficient, pel que no hi ha res a dir.
No se si tornaré a l'edició de l'any que ve, ja que, com sempre comento als companys, estic convençut que no em queden masses anys de sortir en plan una “fort”, pel que no vull repetir massa i així poder abastar el màxim possible de llocs a visitar, però aquesta me l'apunto i podria ser una excepció.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
00000000000000

II Marxa per les Terres del Gaià (2on.dia, 30 d'abril)

Vila-rodona i Ermita del Lloret (Renau)

Avui es toca anar des del Pont d'Armentera fins a l'Argilaga. Una vegada ens hem aixecat i arreglat, ens anem a esmorzar al bar de la plaça on ahir vam encomanar que menjaríem avui. Jo he demanat un entrepà de truita, tot això regat amb aigua, vi, gasosa, cafès, etc.
Una vegada hem agafat energies sortim a un quart de deu del matí, pel camí de la Planeta i tot seguint el Gr arribem a Santes Creus, on fem una parada. Alguns aprofitem per repostar (cerveses o similars) i altres només per descansar. Fem la fotografia de rigor davant de la font, a la cruïlla d'entrada al recinte amb la carretera d'Aiguamúrcia Aquí ens trobem als mossos, que ens acompanyen fins el poble, tancant marxa. Des d'Aiguamúrcia anem fins a Vila-rodona on farem un altre parada tècnica, però abans hem de creuar per tres vegades el Gaià, per unes passeres de fusta, molt ben fetes. Aquest matí hem d'anar molt relaxats ja que ens marca molt el horari que hem de complir a la tarda (dinar a Ca l'Espinac i manifest a Vilardida). Aquí tornem a llegir el manifest amb una autoritat del poble. Així mateix, s'ajunten uns quants caminants més, que només faran un tros de l'etapa.
Sortim pel davant de la Cooperativa Agrícola i ens anem a dinar a ca l'Espinac, encara que al poc de sortir hem fet una petita marrada que ràpidament queda solucionada. Ca l'Espinac es un altre explotació agrícola ecològica Ens donem una amanida molt variada (tot verd, de moltes tonalitats), un arros de verdures (amb moltes faves), poma, taronja, aigua, cervesa, cafès, te. La majoria dinem davant de l'entrada posterior, que ens on ens han servit el dinar, però sense taula i cadires, asseguts a terra.
D'aquí ens anem a Vilardida, amb un tros per carretera, on tornem a portar els mossos tancant la marxa. A Vilardida es llegeix un manifest sobre el projecte de l'ampliació de la carretera C-51 que deixa al llogaret com si fos una gran rotonda, i es demana un traçat alternatiu que es detalla en dit manifest. Una vegada acabat la seva lectura i del parlament dels alcaldes de Vilardida i de Vila-rodona ens obsequien amb un pastissos, fets per una veïna del lloc (que per cert estan boníssims), amb moscatell.
Des de Vilardida i per camins ramaders ens anem a Montferri. Abans d'arribar podem veure, de lluny, el magnífic Santuari de la Mare de Deu de Montserrat, obra de l'arquitecte Jujol, deixeble i col·laborador de Gaudí, obra que recomano a tothom que la vagi a visitar, jo vaig tenir la sort, fa un any i mig, de poder-la visitar per fora i per dins, i realment val la pena.
Sortint de Montferri hem de creuar el Gaià i aquí si que ens hem de descalçar i mullar-nos els peus. L'aigua està una mica freda però això no es cap inconvenient. Marxem cap a Vilabella passant pels Turons Farcits de Vinyes. Davant de l'església fem una parada de descans. Seguim cap a Renau, allargant-se fins a l'ermita de la Mare de Deu del Lloret, per fer-se la fotografia amb les pancartes. El grup una mica nombrós s'estira molt, uns que estan forts i altres que ja noten el quilometratge acumulat, però tot passant per Peralta, amb un gran mirador arribem a la Cooperativa de l'Argilaga, on ja tenim els paquets i els matalassos. Arribem a dos quarts de nou després de fer mes de 27 quilòmetres. Abans d'anar a dormir hem sopat una escudella que es podia tallar amb ganivet (i no exagero), pakores de verdures i amanida, poma o taronja, vi i aigua.
Després ens anem a dormir, algú fa un comentari que se'n recorda del seu temps de colònies, i avui la gresca ja es quasi inexistent, la gent queda adormida de seguida.
El dia a estat assolellat, el paisatge ha canviat, de camps de cereals i vinya, amb una gran part de garriga d'ahir, ha passat a vinya quasi en la seva totalitat. Ha estat una visió clara del que es la zona. El bon humor ha continuat presidint la totalitat del dia. A més continuem omplint la panxa a base de bé.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
00000000000000

II Marxa per les Terres del Gaià (1er. dia, 29 d'abril)

Pancartes reivindicatives - El Gaià

Després de pensar-ho durant uns quants dies en els que he dubtat molt, degut a que he passat una temporada molt dolenta; a última hora em decideixo anar a la II Marxa per les Terres del Gaià. Si ajuntem que les tres ultimes setmanes sembla que m'he recuperat bastant i que aquesta marxa té caràcter reivindicatiu es el que fa que el dijous faci la inscripció, això si, després de fer unes quantes preguntes als organitzadors, quilometratge a peu de marxa i des de/fins a l'estació, ja que tinc intenció d'anar en transport públic.
A la pàgina de “Salvem el Gaià”, està el programa.
El divendres agafo el tren a dos quarts i mig de sis del matí fins l'estació d'Altafulla, a esperar el autobús, que subvencionat pel Consell Comarcal del Tarragonès, ve des de Torredembarra i ens porta a Santa Coloma de Queralt, parant a La Riera, El Catllar, Vila-rodona i Pont d'Armentera, recollint als participants que faran la marxa sencera o parcial. Anem fins Pont d'Armentera a descarregar les motxilles o bosses que ens trobarem a l'hora d'arribar a la primera etapa. Després el “bus” ja enfila cap a Santa Coloma.
El primer que fem quan arribem es anar a esmorzar, a un bar on tenen com a plat típic, bacallà o popets picants, jo trio aquests últims i encara que m'asseguren que no piquen massa, la veritat es que es necessita un bon "traguet" de vi per treure's la picassó de la boca.
Després ens anem fins on en diuen que es el naixement oficial del Gaià, a les fonts de Les Canelles, on davant del batlle de la localitat es llegit el manifest, i després d'unes paraules del batlle, agraint-nos la reivindicació iniciem la marxa. Son 21 caminants i son tres quarts menys cinc de deu.
L'organització havia contactat amb els “Mossos”, que els trobarem mes endavant i demà, quan toquem carreteres.
Sortim i anem a buscar el camí dels Molins, passem pel costat d'un pou de gel i varis molins, de la Torre, del Sol, del Petronillo ... I fem parada a Sant Gallard, un llogaret abandonat i que comença a enrunar-se quasi en la totalitat, encara que hi ha alguna casa rehabilitant-se i alguna masia habitada. Un que habita en una masia d'aquestes, s'uneix a la marxa. Després de passar pel costat del molí de Baix, tenim la primera dificultat tècnica, que es passar el riu, que es soluciona sense gaire problemes, encara que es llavors que ens comença a ploure. A la segona creuada de riu ens trobem un tauló de fusta que ens facilita la feina.
Creuem la carretera, on ens trobem els “Mossos”, i els trobarem novament quan sortim a la carretera prop de Pontils. Aquí es despleguen novament les pancartes, fem les fotos de rigor i continuem fins a Santa Perpetua de Gaià, llogaret arruïnat junt amb el castell, l'església i una ermita. Al peu hi ha algun habitatge rehabilitat.
Després d'una petita parada agafem un camí que segueix a la vora del Gaià, el temps no ens permet assaborir la vista del riu, ni treure fotografies, ja que plou amb una mica d'intensitat. Sortim a una pista al costat del molí del Seguer, amb visió al turó on està el castell de Seguer, creuem el Gaià per una passera i arribem al lloc on dinarem; es Can Camadal, una explotació ecològica agrícola-ramadera. Per sort surt el sol i podem posar la roba i estris a eixugar. El dinar es boníssim, crema de carabassó, porros, ceba i un ou dur, amanida verda molt ben presentada, amb un tros de llonganissa, un de botifarra negra i un tros d'una gran empanada vegetal, poma o taronja, aigua, vi, cafè, te. O sigui un bon tiberi. Aquí ens abandona un marxaire i s'apunten tres.
Amb un bon “solet”, tornem per on hem arribat a buscar unes pistes solanes, amb molt de tros amb un entorn amb la vegetació de garriga. Es deixa el castell de Saborella a la dreta i s'entra als terrenys de Can Baldrich, on hi ha una gran visió dels engorjats del Gaià.
Després d'una bona estona arribem prop d'un gran roure mort, segons diuen degut a un llamp, però de grans proporcions; la seva visió ens recorda que tota la vida te un principi però també un fi. Passat Can Rosich deixem a la dreta un gran bosc molt espès de pins joves, que pèl que sembla han crescut després d'algun incendi que devia haver per aquí.
Arribem al Pont d'Armentera, on tenim els paquets a la Sala Polivalent del poble, on dormirem. Hem arribat a les vuit, després de fer quasi 30 kms. Encara que als mapes surt 28,500 kms., la realitat es que hem arribat als quasi 30, els mapes estan estan retocats, com sempre faig, suprimint les entrades a veure segons què i les petites marrades.
El sopar ho farem al bar de la plaça, on ens serviran unes grans llesques de pa amb tomàquet, amb pernil, formatge i embotits, aigua, vi, gasosa, cafès, etc.
Quan ens anem a dormir, i com es normal, el bon ambient que ha presidit tota la marxa, s'accentua al guanyar amb relaxació, però el cansament es fa notar i poc a poc es van apagant les veus i deixant pas als roncs.
El dia ha estat fantàstic, malgrat els instants de la pluja. Bon ambient, bon recorregut (una mica de fang, durant petits trossos de camí), bon menjar (per engreixar-se per molt que caminis), bones panoràmiques, o sigui un dia ideal de muntanya. Algú ha trobat a mancar una dutxa, ja que les piscines estaven tancades, però al meu parer es un mal menor, per poder gaudir d'aquesta caminada.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.
00000000