Santuari de Vallivana, El Turmell, Vallibona

Santuari de Vallivana

El divendres quedo amb en Josep Maria que el dissabte anirem a El Turmell, muntanya que pertany als termes municipals de Vallibona i Xert, que està a la comarca de Los Puertos de Morella i Bajo Maestrazgo, o sigui fa límit veïnal i comarcal, però sempre dins de la província de Castelló. Ens acompanyarà la Montse, nosaltres dos farem la travessa de Vallivana a Vallibona mentre que ella anirà de visita cultural per la zona i ens recollirà al final de la caminada.

Ens trobem i sortim cap al Santuari de Vallivana, on la Montse ens deixa. Fa fred i l'entorn està gebrat. Sortim a les nou en punt del matí, tot creuant la carretera i baixant a buscar el Barranc del Marfullar, després d'haver fet les fotografies de rigor al santuari i el seu entorn.

El Barranc del Marfullar pren el seu nom per la quantitat de marfull que hi ha, segons les referencies que van llegir, però la veritat es que nosaltres no els hem vist, potser es que no ens hem fixat massa. La pista des de que es creua el Barranc de Vallivana i comença el Barranc del Marfullar son quatre quilòmetres, sempre tocant el barranc. Pel que ens sembla era una carrerada, potser encara ho es, on van aixecar el nivell traient terra del barranc, creiem que es va fer per que si baixava aigua, possiblement abans hi baixava, aquesta corri a un nivell inferior al camí. Des de que em sortit no veiem el sol, encara que si a les vessants altes de les muntanyes que ens envolten, al nostre camí sembla ser que fins al migdia no tocarà. En els trossos engorjats i amb pendent el camí està cimentat. A mitja pujada de la pista i apartant-se una mica d'ella trobem un tros on toca el sol on anem per esmorzar.

Quan finalitza la pista i poc a poc el camí comença a enlairar-se de valent, trobem les restes de dos barraques, potser de carboners, i de seguida una cruïlla. Segons vam llegir els dos camins pugen a la canyada de la carena del Turmell, nosaltres agafem la dreta. Aviat entra a una tartera amb forta pendent, per sort el camí passa per la seva vora el que ens estalvia entrar de ple a la tartera però no salvar la forta pendent. Sortim de la tartera i a la dreta trobem les restes d'un pou, segons he llegit sembla ser la Font del Povet o potser Pou del Turmell, encara que el que he llegit i les fotos que he vist estava en bon estat, en canvi ara li manca tota la volta de pedra de la teulada. Al seu costat hi ha les restes d'un bassi tot vell i desfet.

Des d'aquí fins la canyada la pujada ja es molt suau. Arribem a una collada on passa la Canyada del Tossal Gros al Turmell on hi ha els indicadors que senyalitzen el camí cap a Vallibona i al Turmell. Seguim a la dreta deixant de seguida un camí a l'esquerra, el deixem ja que no sabem si es bo però es per on tornarem, i al poc trobem un petit avenc a la dreta. Seguim per la carrerada fins a una cruïlla on arriba una pista cimentada, que sembla que ve de Xert i va fins al cim del Turmell. A la cruïlla i en un pal que pertanyia a una tanca de fil-ferro, hi ha abandonat un casc i uns guants de ciclista. Nosaltres els deixem on estan i seguim amunt per la carrerada, mentre arribem per la pista cimentada una colla d'uns quinze ciclistes. S'arriba al ciment, però abans de que aquesta faci el retomb per l'esquerra, agafem una traça, al començament hi ha una fita, que ens porta dalt del cim, mes o menys al dret, sense problemes, i estalviant-se un fort retomb.

Al cim hi ha una caseta forestal nova amb unes antenes i un altre de vella abandonada i una torre amb mes antenes. La visió es molt amplia cap a l'est, cap les altres direccions ja queda més tapat. Fem les fotos de rigor i tombem una mica per l'entorn per intentar ampliar la visió.

Sortim, tenim idea que per la zona hi ha les restes d'un pou de gel però no sabem on. Ens sona que està a la collada, i cap allí ens dirigim. Quan passem on estava abandonat el cas i els guants veiem que ja no hi son, el grup de ciclistes ho deuen haver agafat. Arribem pel camí que abans hem deixat, la veritat es que es molt mes maco, es molt més boscà. Tombem una mica per la collada i només trobem les restes d'una petita barraca abandonada. A la nit llegeixo que el pou de gel està prop de la cruïlla de la carrerada amb la pista cimentada i en el vessant de Xert i no de Vallibona.

Estem un un Pr, que va baixant per dins del bosc, per un camí boscós i molt agradable. Arriba a una pista que la agafem a la dreta. Quan aquesta creua una barrancada notem una sensació de fred i humitat, que se'ns passa quan sortim d'aquesta raconada. Quin microclima tan extrem hi ha en aquests petit tros.

Es deixa la pista per entrar en un camí vell de bast, amb restes de l'empedrat, que s'acosta al Barranc del Codinà o Barranc de la Roca Alta, per un bosc d'alzines, roures, sabines, etc. S'arriba a tocar el barranc a l'alçada dels terrenys del Mas de Querol i del de Querolet. Son uns terrenys amb parades on sembla que es conreen per fer de pastures pels animals, ara estan una mica verdoses que fan de molt bon veure amb els rajos del sol il·luminant-les. Aquí aprofitem per dinar i buscar la font de les Fontanelles, que per cert no trobem ni rastre per la zona on indica el mapa.

Després de seguir un petit tros pel costat i/o dins el barranc el deixem a la dreta, i entrem en un camí molt arranjat amb marges als dos costat, té tota la impressió que era una carrerada, llarga i bonica.

Trobem a l'esquerra ben senyalitzada i arranjada la Fonteta de Grillos. Anem entre parades abandonades i el sol ja s'ha amagat pel que comença a refrescar. El camí va per damunt d'uns hortets abandonats. Arribem a Vallibona per la Font Fresca on hi ha unes taules de fusta i creuem el Riu Cérvol o de les Corces. La Montse ja ens espera a la part mes alta, on hi ha un bar-restaurant, el que ens comporta poder veure tot el poble, o al menys la majoria, poble vell, bonic i ben net.

Arribem a la part alta a dos quarts i cinc de sis, després de fer més de setze quilòmetres i mig. El dia ha estat fantàstic encara que excepte a la Canyada del Turmell no ens ha tocat el sol en tot el dia, no perquè no en fes sinó perquè hem anat sempre emboscats. Hem hagut de sortir del camí per poder esmorzar i dinar al sol. La ruta ha estat una mica avorrida a la pujada per la pista (segurament carrerada) del Barranc del Marfullar, però després ja ha començat a ser encisadora. El que més ens ha sorprès es el net que tenen els boscos en aquests paratges, boscos on les alzines, roures, sabines, etc estan guanyant terreny als pins, i pel que sembla amb una bona política forestal, encara que prop de Vallibona hi ha una zona on fa poc varen fer repoblació de pinar. Es una zona on existeixen varies alternatives excursionistes, i on no estaria de més tornar-hi.

Els diferents noms que he posat sembla ser que son correctes, segons qui l'anomena ho diu amb un nom o amb l'altre. Segons he llegit el Riu Cérvol al començament, o sigui per aquesta zona, se'l coneix per Riu de les Corces. Per si de cas jo he posat els que hem posaven els diferents mapes i en les diferents referències que he llegit.
No pujo el track al wikiloc ja que hi ha massa informació i la meva només seria repetir-ho.

Per veure o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000

00000000000000000000000

III Marxa Senderista per La Tinença de Benifassà

Bel i la Moleta - La Pobla de Benifassà

Feia dies que vaig llegir que per avui estava programat la III Marxa Senderista per la Tinença de Benifassà. Aquesta marxa es va iniciar com a protesta pel Pla Urbanístic de la Pobla de Benifassà. Es una marxa que limiten la participació a 450 persones, encara que amb les excepcions que fan, arriben a quasi les 500 persones, però intenten no sobrepassar-ho massa. Quan vaig intentar fer la inscripció em vaig trobar que ja estava tancada, pel que vaig suposar que no podria anar. Al veure que podia comprar la samarreta per contrareembols, em poso en contacte via mail, i després de varies comunicacions, em comuniquen que puc anar, però que porti alguna cosa de menjar i aigua, per si de cas.

Quan arribo a l'altura del pantà quedo sorprès, ja no per què el pantà està a un nivell molt baix, sinó que el Riu Cenia, el tros que ve de la Pobla de Benifassà, està completament sec, amb un aspecte llastimós.
Arribo a El Ballestar, i abans de la pujada al poble, al davant de l'ermita de Sant Antoni han preparat una parada per l'aparcament dels cotxes.
Pujo al poble i vaig a la zona d'inscripcions, i em troben inscrit, pel que em donaran menjar i beguda. Això fa que torno al cotxe a descarregar el menjar que portava i torni a pujar al poble, uns tres-cents cinquanta metres de cada viatge fa que ja porti quasi un kilòmetre i mig, i això que encara no em sortit.
Quan passen poc de les nou del matí, l'organització fa un petit comentari, de com va començar, per on passarem, etc., i ens donen sortida quan quasi es un quart de deu, un pilot de gent pels estrets carrers, per de seguida haver-se de fer fila índia, en quan es surt del poble i s'entra en un camí vell, devia ser un camí de carro, però que sembla poc transitat per l'herba que ha crescut.
Anem en direcció sud-est i abans que arribem a creuar el Barranc de la Pobla agafem un camí a ma dreta que va paral·lel al barranc, deixant els Estrets a l'esquerra. Anem seguint un camí vell, passem pel costat de les restes d'un forn de calç, i de seguida creuem el barranc, a la Teuleria dels Estrets i ja comencem a enlairar-nos, pel camí vell del Bellestar a Rossell ara ens toca fer uns 350 metres de desnivell en dos kilòmetres i mig de recorregut, tot per bosc, primer dominen les alzines i carrasques, i després els pins, per arribar dalt al Coll de l'Esquetxe, i trobar tot una zona de prats, amb unes vistes impressionants de la valleta del Barranc de Requena, les muntanyes que rodegen Bel i El Rosella, part dels Ports Valencians, i la mar. Del coll, per pista arribem a la Lloma del Pastor on hi ha el primer control, que a més es el d'esmorzar. Ens donen una bossa (que es pot fer servir de motxilleta) amb dos llesques de pa “bimbo” amb formatge i pernil dolç, dos carquinyolis (no gens petits), un poma i una botella de mig litre d'aigua.
Després de menjar toca un tros de pista, uns dos kilòmetres i mig, amb ondulacions, pel que deixem a l'esquerra el Mas de l'Esquetxe, una mica separat, que em dona l'impressió que hi ha un tros arranjat i la resta la fan servir per guardar el bestiar boví; mes endavant passem a tocar el Corral Nou, i quan arribem a la cruïlla amb amb el Mas de n'Insa (que el deixem, dalt, a la dreta, agafem un camí que va a buscar el Barranc de n'Insa. Tot el tros de la pista, ha estat completament solà, la pista va entre prats i terrenys abandonats, sense quasi arbres, ara la baixada ens toca passar per terreny de garriga (rostolls, garrics, argelagues, etc.), sort que ha estat netejat de fa poc i no et rasques, però continua la solana.
Arribem baix al barranc el creuem, i anem paral·lels amb ell, hi ha trossos de garriga i trossos amb pins, però el general es bastant solà. Passem les runes del Mas de Marcó i de seguida ens toca un altre baixada, per creuar el Barranc del Rull. Aquí el paisatge es mes bonic, que no pas el tros que hem anat seguint el Barranc de n'Insa, i ja es veu la nova pujada que ens espera. Des de que em començat a baixar hem fet uns dos kilòmetres i mig, amb un desnivell, de baixada, d'una mica menys de 300 metres.
La pujada es una mica feixuga, però igual com la del començament, el camí va fent llaçades, encara que hi ha algun lloc que va al recte, per que s'ha perdut la traça original. Es estrany però igual qua a l'anterior, torno a passar gent que van mes lents que jo, la veritat no es que els passi per què van lents, sinó per què estan aturats, agafant l'alè.
Aquí el camí torna a ser de garriga, fins que quasi arribem al Mas de les Cardones, que trobem bosc de pins. El Mas està enrunat i abandonat, i al costat hi ha una gran era, i un pou d'aigua, ara sec. Aquí el terreny es de prats. Aquí dalt trobem un cotxe del Servei d'Emergències. Agafem un camí que va pujant, primer dins d'un bosc alzines, després entre parades de conreu abandonades, i ja arribem a la carretera de Bel, que hem de seguir uns 800 metres fins el poble.
Al poble de Bel hi ha el segon control del dia i el dinar. Ens donen un entrepà de mes d'un pam (de la meva ma) amb pernil, un suc, una pera i un pastisset.
Després de dinar ens toca tornar a pujar, anirem a buscar el camí vell de Bel a la Pobla. Primer pujarem per un antic camí fins a un collet, baixarem per pista per anar tallant-la per terreny rocós i pelat, fins que la deixarem per un camí, amb rastres de marges que aguantaven el camí, però terreny totalment de garriga, sense cap mena d'ombra. Arribem al Coll del Xumador, i encara ens queda l'última pujada, fins a trobar la pista que ve del Mas de n'Insa, i que nosaltres l'agafem de baixada, encara que com a pista, de seguida s'acaba, continuant per un camí boscós i agradable, amb molta alzina, i que baixa fent esses, pel que es fàcil i no gaire cansat de baixar. Quan estem bastant baixos, hem de creuar unes tarteres, però sense complicacions.
Arribem al Barranc de Bel, i hem de seguir una bona estona per la llera del barranc fins a pujar a la Pobla de Benifassà. Sent un camí vell no crec que abans el camí passes pel barranc, crec que el deuen haver tallat els trossos conreats que hi ha abans del poble.
A la Pobla vaig a donar un tomb per visitar-ho, pujant fins la part de dalt, on està l'església. Surto de la Pobla per la carretera, per deixar-la de seguida, veig uns quants marxadors que van per la carretera, però el camí que ha preparat l'organització estalvia un bon retomb i es fàcil de seguir. Es surt a la carretera, que es segueix per uns sis-cents metres, per deixar-la, (aquí trobem la Guàrdia Civil regulant el poc transit que hi ha, avisant als cotxes que venen marxadors), i primer en pla-baixant fins el safareig de El Ballestar i després en una exigent pujada d'uns cinc-metres s'arriba al control d'arribada. Jo arribo a les quatre de la tarde. Ja em fitxen l'arribada, em donen la samarreta de regal, hi ha menjar del que ha sobrat (entrepans, fruita i pastissets), jo agafo una pera i un pastisset, hi me'n vaig al costat de l'església a menjar i descansar. Després descansar i fer unes poques fotografies ja hi vaig a buscar el cotxe, passant a visitar la petita Ermita de la Trinitat.
Un bon dia de muntanya, amb visita a una zona que no havia estat mai, encara que trobo que la marxa de l'any passat era molt mes bonica, però tot te el seu interès, i això que he començat el dia molt malament, només des-aparcar he fotut una trompada amb una columna del parking, després per la carretera comarcal, màxim de 80, anava a 100 i m'ha saltat la foto del radar, m'he posat nerviós i m'ha començat a fer mal el pit, m'he pres la pastilla i no sabia si tornar cap a casa o no, m'ha marxat el mal i ja no m'he recordat mes, o sigui un bon començament ...
Volia pujar el track al wikiloc però he comprovat que un altre participant ja la pujat, i com es el mateix no cal duplicar-ho.

Per veure les i/o baixar les fotografies, teclejar, aquí.

:::::::::::::::::::::