Santa Coloma de Farners, Ermita i Castell de Farners, Turó del Vent i d'en Quadres

Riera de Santa Coloma i Castell de Farners

Avui havia d'anar a Girona per assumptes personals, però el compromís era estar a quarts de quatre, pel que he pensat aprofitar per fer un tomb per la zona. Per això he triat una sortida per Santa Coloma de Farners, tractant-se de pujar al castell i a l'ermita de Farners, des de la ciutat. Com es normal, al no conèixer res de la zona, en comptes de buscar alguna guia o descripció, com feia fa anys, ara el que faig es buscar algun track. Veig que el track que m'he baixat no te data, però com que queda explicat en una pàgina web de l'any 2009, pel que crec que deu ser correcte.
Deixo el cotxe a l'aparcament del Parc de Sant Salvador i surto a caminar a un quart de nou del matí, seguint a contracorrent la Riera de Santa Coloma. El parc es un bon lloc d'esbarjo dels Colomencs.
Vaig seguint uns senyals blancs, passant pel costat de la Font Picant, de Ca l'Oller, de Ca n'Oliveres, Ca Miquel. Aviat entro en un bosc de sureres, molt agradable.
El track em fa deixar el camí principal i els senyals blancs, agafant una pista a l'esquerra, però aquesta pista finalitza en sec, seguint senderó que es va embrutant poc a poc i que cada cop costa mes de seguir (el track va seguint).Vaig seguint en mig del bosc, completament brut i tapat i al poc trobo una traça, que ben mirat es la resta d'una pista, plena de brossa amb branques de pi caigudes i molts esbarzers, però que poc a poc es va aclarint i es va fent mes transitable, fins a sortir a un camí estret però molt trillat de les btt, ves a saber d'on ve. El camí va pujant, està ben arranjat, passo pel costat de les restes del que podia haver estat un pou, passo quasi a tocar un altre camí similar al meu, que a més es on van les marques blanques que he deixat. Jo segueixo el meu fins el coll, on està l'ermita.
Primer pujo cap el Turó del Vent, on m'és fàcil de pujar i no tant de baixar, i després pujo al castell, està obert i es pot visitar. Està net i una mica arranjat. Es pot pujar dalt de la torre, on trobo dues dones que han arribat al coll en cotxe. Al baixar visito l'ermita, com es normal tancada i on hi ha una font. A l'entorn hi han taules i barbacoes.
Després pujo al Turó d'en Quadres, i de baixada busco la font de l'Olivet d'en Do i no trobo res, a tota la zona no hi ha restes d'aigua, encara que a la font de l'ermita d'alguna forma la porten o potser es cisterna, no m'entretinc a assabentar-me.
Tot baixant segueixo una marques vermelles, que de cop agafen i baixen per un camí amb molta pendent i molt atorrentat, però el track em porta a seguir per la pista que anava. Com ja em va passar pujant, la pista finalitza al començament d'una bona tartera, i com es normal molt tapada per la vegetació.
Vaig seguint el track, tot pujant una mica com puc, fins a trobar un sender carener, aquest es va perdent i apareixent, fins a trobar un bon rastre que em porta a una pista. Com he deixat el track el vaig a buscar, un altre vegada al dret fins a trobar un altre camí completament tapat, que amb feina em porta a la pista que havia deixat, al costat de l'entrada del pou (tapiada) i de la bassa d'en Camps, que pel que sembla, encara que amb aigua, està molt abandonada. Aquí arriba les marques vermelles que he deixat abans.
Arribo al camí de vinguda i d'allí al Pont de Sant Salvador. Com encara em queda temps, vaig tot passejant, fent el que deu ser el camí del colesterol Colomenc, que es anar des del parc fins a l'entrada del Balneari Termes Orion. Encara que es una zona de passeig que va seguint el curs de la Riera, hi han tres abocaments abans de la depuradora, que fa que l'olor no sigui gens agradable, no se que deu passar a l'estiu.
La Font de San Salvador es on va la gent a buscar aigua amb garrafes.
La sortida ha estat agradable, llàstima de les tres vegades que he hagut de passar per camins completament perduts i bruts, al no tenir un mapa de la zona, i no saber exactament on estaven les possibles alternatives.
Una gran part del recorregut ha estat per bosc de sureres, i tot el dia he estat sentit el cant dels ocells, entre ells el d'algun pica-soques o similar, tot això barrejat amb el run-run dels cotxes per l'autopista o general.

Per baixar el track, aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000

XI Marxa de Reis, a Massanes

No se on vaig llegir que la marxa popular de Massanes, que es celebrà cada any el dia 6 de gener - aquesta es la XI edició – es una de les mes significatives de La Selva, potser es per que es fa el dia de reis.

Ahir a la nit vaig pensar que podria estar be anar-hi, pel que em preparo la motxilla i poca cosa mes, ja que donen d'esmorzar. La propaganda diu que la sortida es a les 9 del matí del pavelló municipal. Quan estic arribant al poble em trobo que bastant "marxaires" estan creuant la carretera, el que demostra que fa una estona que han sortit, per què es creua al dos kilòmetres de marxa. Aparco al camp de futbol, habilitat per això, i per unes escales de fustes, molt relliscoses, baixo fins el pavelló a fer la inscripció. M'adono que tots els que veig son corredors i no marxadors. Pregunto a l'organització i resulta que a les nou surten els corredors, però que a partir de les vuit la gent va sortint i pel que sembla serè dels últims caminants a sortir.
Em donen el número 309, al final hi han 320 inscrits, i surto a les nou en punt, per un camí asfaltat. Al poc em passen tots els corredors. Durant la marxa em passaran un matrimoni una mica mes jove que jo, un grupet de tres persones on va una persona amb una mica de grassa al damunt que esbufega fins en les petites pujades i un altre matrimoni mes gran que jo, i resulta que quan arribo només tinc darrera tres dones; per poc tanco marxa. A l'arribada em donen un entrepà de llom a la brasa, pa cruixent i llom boníssim, una coca-cola i un petit record.
Escolto comentar als organitzadors que la marxa popular que un no s'ha de perdre es la d'Arbúcies, que la fan a la primavera. Prenc nota.
Referent a la marxa d'avui, no massa cosa a explicar, es un tomb per les rodalies de Massanes, poble de la comarca de La Selva. Fins el kilòmetre set tot per pistes asfaltades, cimentades o de terra ben trillada pels cotxes. A partir d'aquí segueixen les pistes, però ara ja mes boscanes amb algun lloc bastant enfangat, encara que tot el tomb ho hauria pogut fer amb el meu cotxe. El paisatge ha estat bonic, encara que a la primavera o tardor hauria estat millor. Boscos de pins, alzines sureres i no sureres, pollancres, eucaliptus, etc. Hem passat prop de varies masies, alguna xabola, i algun xalet, també pel costat d'alguna fabrica de “merdel núm. 5” (granja de marrans).
En total he fet 11,500 kms. en dos hores i tres quarts. El que si que no val la pena es estar 3 hores i mitja a la carretera per caminar menys de dotze quilòmetres.

Per baixar el track, teclejar aquí. Avui no hi han fotografies.

0000000000000000

Ermites d'Amer (Sta.Brigida-Sta.Lena-St.Roc-St.Climent) i Roure de Can Puig

Font de Can Catau - Ermita de la Mare de Deu del Puig de Lena

L'Esteve i jo, aquesta vegada només nosaltres dos, decidim anar a Amer, on hi ha la ruta de les tres ermites, una ruta senyalitzada pel Grup Excursionista Amerenc Esquelles, però amb el ben entès que el final de l'excursió està obert a variacions.
Sortim d'Amer a un quart i mig de deu, per la carretera en direcció a les Planes d'Hostoles, i a la sortida del poble agafem a ma dreta, hi ha un cartell de la ruta, en direcció al camp de futbol. Aviat deixem la pista i agafem un camí molt bonic que va pujant i que surt a la pista que puja a Santa Brígida, que aquest tros es cimentada, bastant amunt. Passem a tocar una gran masia, El Castell, lloc on es deixa la pista per agafar un camí que ja no deixarem fins dalt, però abans passem a tocar una petita pedrera abandonada.
L'ermita de Santa Brígida es romànica del segle XII, està molt arranjada i encara l'estan arreglant, es veu material i es sent treballar a l'habitatge pegat a l'ermita. Te una cisterna que aprofita el aigua de pluja. Com estan treballant, la porta està oberta i la podem visitar. Hi ha dos escaladors a les parets de la seva vora, i quan estem marxant arriba una parella amb un nen petit.
Seguim amunt, de seguida passem a tocar una gran pedrera abandonada i per un camí boscós de roures i alzines, baixem a creuar el Torrent de Can Catau on està la Font de Can Catau, també arranjada pel mateix club excursionista.
El camí segueix i es va acostant al Pla de Sant Roc, però primer trobem un cartell que indica el Mirador dels Fussos, com es normal anem a mirar que es. Els Fussos es un lloc molt encisador (he trobat un lloc a "inet" que diu que els Fussos son "Grans blocs de pedra"), ple d'alzines i dos construccions ruïnoses aprofitant unes grans roques, el mirador es un gran roquer i des de dalt es veu part de la vall del Brugent – Amer, La Cellera de Ter, Anglès, etc. -. per l'altre banda tota la zona boscosa del Pla de Sant Roc. Ja arribem a l'Ermita de Santa Lena, ermita romànica del segle XIII, lloc que aprofitem per esmorzar una mica.
D'aquí baixem fort a una gran esplanada (La Creu), tot passant pel costat de les runes d'un gran mas, on trobem una pista que per l'esquerra baixa en direcció a Sant Aniol de les Finestres, nosaltres seguim recte, i per terreny rocós, es una gran llisera, va aproximant-se a Sant Roc, una mica abans trobem un bon mirador.
Sant Roc, ermita romànica, no se de quin segle. Es molt senzilla, la porta no està tancada en clau pel que la podem visitar, una nau simple, amb un altar ple d'ofrenes i amb una figura de Sant Roc com a pelegrí. També es un 100 cims, o sigui foto de rigor.
Anem vorejant la part alta de la vessant sud dels Cingles de Sant Roc. El camí ara ja no te roures, el bosc es de alzines, en alguns trossos son sureres, boixos i altres, però que no deixen veure la vista si no es en moments puntuals.
Creuem el Torrent de l'Arimany, la Riera de Sant Climent, el Torrent del Sucurrull, i altres, fins que arribem a una cruïlla on hi ha un pal que ens indicada que a la dreta es puja al cim del Puigdalí i poblat iber de Tres Rocs, i recte a la Torre de Roca-Salva i Amer, però que també es el camí per anar a veure el Roure de Can Puig, ens decidim per aquesta última opció. La Torre de Roca-salva o Torre de Sant Climent (s. XII-XIII-XIX, inicialment com casal fortificat apareix documentat en 1187. Lligat a la història del castell de Estela a partir del terratrèmol del segle XV, els senyors del castell d'Estela, en aquestes dates la família Soler, passen a residir en Rocasalva abandonant l'arruïnat castell. Es els documents del segle XIV quan rep el nom de "Torre o Fort de Rocasalva", corrupció lingüística popular de Roques-Albes. El terme alb, que en celta significa "altura", formaria el nombre "Roca alta"), no es pot visitar per què es propietat privada, encara que es veu des de fora de la tanca, des de dalt, o baixant cap a Sant Climent. Abans de baixar cap a Can Puig trobem unes restes d'una mina abandonada. Preguntem a dos gironins que passen (eren controls d'una marxa que han organitzat a les contrades) i ens recomanen visitar el Roure monumental i ens diuen que des de Sant Climent a Amer s'ha d'anar per la pista cimentada.
Visitem el Roure (volta de canó: 4.85m, volta de soca: 7,50m, alçària: 19,50m, capçada: 38m.), o sigui un arbre impressionant, encara que està podat, pel que sembla ha estat malalt, continua sent grandiós. A Cal Puig hi ha una zona recreativa, on es pot fer foc, hi ha molta gent agrupades en colles que estan celebrant alguna esdeveniment.
Baixem fins a Sant Climent, on visitem les quatre cases i la seva ermita, com es normal està tancada. I ja per carretera (3,300 kms) fins el poble. Abans d'anar cap el cotxe visitem la plaça porxada i l'entorn del Monestir de Santa Maria.
Arribem al cotxe a un quart de set, i asseguts en un banc del parc infantil dinem una mica, sense que maqui les galetetes i el turronet del company Esteve.
Hem fet 21,400 kms., molt agradables, amb visita a quatre ermites, un roure monumental i una torre del segle XII (vista des de lluny), he fet un altre 100 cims, ja en porto 63, hem passat per boscos amb d'alzines, roures, boixos, pins, arboços, xops, eucaliptus i altres que no conec; amb avellaners a la part baixa i conreada.
Un altre dia molt complert, on el temps ens ha acompanyat, no ha fet gaire sol, de seguida s'amagat, però no ha fet fred ni vent.
El track està arreglat, he tret les entrades i sortides per visitar els llocs (aquests ja queden prou ben marcats per els que ho vulguin visitar), a més d'algun tros de marrada, que sempre hi ha, etc., o sigui els trossets que desvirtuen el track, es pel que el track dona menys distancia que la que marca el dibuix del perfil, hi ha una diferencia de mes d'un kilòmetre.

Per baixar el track, aquí. Per les fotografies, aquí.

...........

Les Agudes i Turó de l'Home, des de la Font de Passavets

Font de Brianço - Turó de l'Home Mort

Ahir vaig anar-me a dormir amb l'idea d'anar al Turó de l'Home i al cim de les Agudes, segons un track baixat d'inet, que surt i arriba a la Font del Passavets.
M'aixeco i surto cap el Montseny, passant per Sant Celoni, i pujant fins a la Font de Passavets.
Des de l'esplanada de la font, surto a les nou del matí, pujant per una pista boscana que va fent llaçades, veig que es possible fer dreceres, però no ho crec aconsellable, es un lloc massa bonic per voler anar mes ràpid del normal.
Vaig pujant per la pista boscosa, fent una petita parada a la Font de Briançó. Una mica abans he agafat a un grup de cinc persones, dos adults i tres joves.
Deixo el camí al Turó i segueixo a la dreta en direcció al Coll de les Agudes, i d'aquí, per la dreta, al cim de Les Agudes. Quan arribo hi han tres persones, i després arriba un altre.
Fotos, parada a descansar i contemplar el paisatge.
Surto pel Gr en direcció al Turó, després del Puig Sacarbassa, el Gr baixa una mica per després remuntar, hi ha un altre camí que continua per la carena, que'l segueixo i passo pel Turó de l'Home Mort, i llavors deixo la carena per seguir a mitja altura, entre el Gr i el camí carener.
Arribo a la carretera i ja pujo al Turó, on trobo el grupet que he trobat quan pujava, i em pregunten per anar a les Agudes.
Noves fotos, menjar una mica, nova contemplació del paisatge i cap avall, passo pel Rocs Cremats, on hi ha una bona miranda, el Pla dels Pous, i baixo per la Fageda Gran, esplèndida per cert.
Ja arribo a la font de Passavets i al cotxe.
He arribat a un quart de dues, després de 9,700 kilòmetres.
Ha estat una matinal de faula, l'únic inconvenient es que està massa lluny per només estar un matí, la distancia per arribar i el paisatge es massa bonic per estar només quatre hores.
Mapa i informació del track - Perfil - Fotografies