"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Indignació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Indignació. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de setembre del 2017

No deixar votar es l'antidemocràtic


Continuo pensant que per la nostra part ha mancat una mica de rebatre amb contundència que voler votar no es un acte que fa dividir als catalans, i que aquesta divisió no es real, només està en el cap dels instigadors anti-vot. Encara que la caverna i secuaços vagin pregonant que dividim Catalunya per la Independència, encara que això seria l'acte final si sortís el SI, el voler votar es una cosa que els que no volen la separació haurien d'estar d'acord i llavors fer campanya pel no. Tot el que sigui dir que votar es un acte antidemocràtic, es el contrari, no deixar-ho, ho es.
Reafirmo les paraules de Guardiola, ahir o avui, es tracta de democràcia no de Independència. però com no hi ha mes sord del que no vol escoltar ..
Però insisteixo en el meu primer paràgraf, no s'ha insistit massa en que no hem estat nosaltres els que han dividit als catalans, o potser es que no ha existit tal divisió, a part dels quatre politicastres que no volen la democràcia i que volen continuar xuclant com fins ara.


dimarts, 19 de setembre del 2017

Carta d'un espanyol indignat


Copio textualment un escrit que corre pel "facebooc" per que crec que es molt interessant. Amb un final del que estan parlant, fa temps, els pensadors de la veritable esquerra (no comunista). No ho tradueixo per ser una feina embullada, per la llargada i que segur faria massa errors.

"Por prudencia (y miedo) no voy a revelar mi identidad. Solamente comentar que soy un madrileño, orgulloso hasta hace poco de mi españolidad inherente a la condición de ciudadano de la capital de este país. Ejerzo como profesional de derecho en una de las multinacionales del sector más importantes de Europa.
Mi indignación absoluta ha explotado a partir de una evidencia muy reciente, tan reciente como ayer. En una noche tormentosa en la que no he podido dormir, he decidido levantarme y escribir esta carta para expresar el porqué de esta indignación sobrevenida. Una indignación sobrevenida que, después de reflexionarlo con detenimiento, no es tal: lo que escribo a continuación es la espoleta de una bomba con diez razones de fondo que confirman que mi indignación, inconscientemente, viene de muy lejos. Me explico:
La principal, la que ha colmado el vaso, ha sido la torticera manipulación que hoy todos, repito, todos los diarios de Madrid, han realizado referente a una explosivas declaraciones de Juncker en Euronews. Soy bilingüe castellano-inglés porqué estudié más de 5 años en Londres y he vivido en el extranjero más de 10. Las declaraciones de Junker están colgadas en la web, en una web que es accesible por cualquier persona que tenga conexión a la red. Más del 90% de la población española. Y no están escondidas; sus declaraciones tienen miles y miles de retuits y likes desde innumerables perfiles de Twitter, de Facebook y de Youtube. En ellas, textualmente y sin ninguna manipulación, el Sr. Juncker responde ante una pregunta de un youtuber que “La UE reconocería un sí en un referéndum de independencia en Cataluña”. Eso es lo que dice, tal cual. Pues bien, como decía, toda la prensa de Madrid esconde en sus portadas y en sus titulares estas declaraciones tan absolutamente relevantes. Y digo “absolutamente relevantes“ por provenir, nada más y nada menos, del presidente de la Unión Europea. Y “absolutamente relevantes” porque provocarán un giro copernicano en el proceso que nos lleva al 1 de Octubre.
Ante tal atropello informativo, tiro del hilo de cómo hemos podido llegar hasta aquí. Como decía, por diez razones. Mejor dicho por 10 mentiras, diez grandes mentiras que nos hemos tragado como un sapo. Ahí van:
1/ Nos han mentido, desde el Estado, sea del color que sea, respecto el movimiento independentista de Cataluña, pintándolo como un delirio promovido conscientemente por políticos y burgueses para tapar la corrupción con la estelada. Mentira. El movimiento independentista es legítimo porque lo impulsa el pueblo, de manera transversal y pacífica. Y los políticos catalanes, inteligentes, guían esa fuerza, no la crean. Por rabia que nos dé.
2/ Nos han mentido diciendo que la Constitución es la garante de la unidad de España. Si hoy se sometiera a votación la Constitución tal como está redactada, más del 85% de la población de Cataluña la rechazaría de plano. Ni quieren monarquía, ni quieren “indisolubilidades” de nuestra nación. Es mentira que la Constitución goce del apoyo del 93% de la población catalana: más del 70% de los que la votaron están muertos. Y del 30% restante, en su momento, en el año 1978, aceptaron un texto bajo la amenaza militar de una involución que podría habernos llevado de nuevo a la sombra de una dictadura de terciopelo.
3/ Nos han mentido argumentando que el Estado ha querido negociar con los catalanes. Ni el PP, ni el PSOE ni por supuesto Ciudadanos, más marca blanca del PP que nunca, han hecho el más mínimo gesto para negociar las condiciones de un referéndum pactado. Han dicho con hueca solemnidad que están dispuestos a hablar de todo menos de un referéndum que divide¿? a los catalanes. Mentira: en tiempos de ETA el estado se hinchó a decir que en ausencia de violencia, se podía hablar de todo. Hace falta ser ciego y sobretodo ciego de sectarismo para no reconocer que el movimiento separatista que empezó en el 2012 por la revocación por parte del TC de un estatuto aprobado por el Congreso y refrendado por todos los catalanes, ha sido lo que se quiera menos violento. Las portadas de Madrid, después de la diada de hace tres días, sacaban banderas españolas, francesas y europeas siendo quemadas. Pues bien, señores: yo estaba en Barcelona ese día y de las 1.000 cosas que me impresionaron y que derrumbaron el 90% de mis prejuicios, una de las que más, fue el civismo absoluto de la gente. Hablar de pacifismo es poco. Créanme.
4/ Nos han mentido diciendo que Cataluña en el caso de ser independiente, vagaría por la galaxia sideral. Que sería como Chipre. Que Angola le pasaría la mano por la cara. Una Cataluña independiente, con industria, innovación a raudales, universidades punteras en el sur de Europa, con dos escuelas de negocios entre las diez más importantes del mundo, sería capaz de generar una riqueza mucho mayor que la que obtiene formando parte de España. Es muy fácil de entender: la renta per cápita y la tasa de empleo de Cataluña son muy superiores a la media española (que incluye la catalana). Y si esas dos condiciones se dan, y se le resta el cupo de “solidaridad” que Cataluña paga a España para favorecer el desarrollo de otras comunidades que jamás han hecho el más mínimo esfuerzo para desarrollarse (y seguir siendo subsidiadas), la riqueza de Cataluña en términos del PIB, se dispararía como un cohete. En este caso como un cohete sideral
5/ Nos han mentido cuando desde el estado nos han machacado con la idea que Cataluña no es una nación. Que la única nación es la española y que esta cuenta con tres mil, dos mil, mil o quinientos años junta, única e indivisible según sople el viento. O según las declaraciones de diferentes miembros de la casta del estado y según esas declaraciones hayan sido hechas antes o después de una copiosa comida regada con abundante vino y chupitos varios. Cualquiera que tenga la mínima curiosidad por entender el 1% de la historia de Cataluña descubrirá, mal que nos pese, que la realidad nacional de este trocito de Europa es innegable. Pero para ello ha habido centenares de Píos Moas y docenas de Vargas Llosas para desmentirlo sin argumento alguno. Con mentiras y más mentiras aplaudidas por abrazafarolas como los impresentables de Marhuenda y de Inda.
6/ Nos han mentido diciendo que Cataluña se derrumbará como un castillo de naipes cuando se independice su economía. Mentira. Quien va a desmoronarse es la economía española. Porque la economía española está secuestrada por el BOE y las empresas del IBEX. Observar cuáles son las empresas más importantes del Reino de España es un drama, pues de las 35 que la conforman, más de 20 dependen de las decisiones arbitrarias que se toman en el palco del Bernabeu y acaban siendo redactadas en leyes y ordenamientos en el Boletín Oficial del Estado. Cataluña tiene industria, turismo y, sorpréndanse, atesora más del 50% de la inversión en tecnología y start-ups de todo el Estado Español. La gran mentira es no habernos informado que sin Cataluña, España se va al garete. Se va a la mierda, vaya
7/ Nos han mentido cuando, pomposamente, desde Madrid, un Madrid que, por cierto, desde la transición ha secuestrado y desertizado España (solamente el País Vasco, gracias a su régimen especial que nadie discute- aunque es fruto indirecto del terrorismo de ETA-, y Cataluña por su tozudez y tenacidad), nos han mentido decía, cuando desde Madrid nos han vendido que somos la megalópolis del sur de Europa gracias a nuestro ingenio y gracias al provincianismo de Cataluña. Mentira. Madrid era grande (y si la independencia se consuma no volverá a serlo en siglos) gracias a las prebendas de ser la capital más centralista del mundo después de París. ¿Cuántos ministerios, direcciones generales, institutos oficiales y demás organismos estatales están fuera de la capital? Os lo digo, ninguno. Alemania, un verdadero estado federal, reparte todas estas instituciones entre Berlín, Frankfurt, Colonia o Múnich. Madrid vive como una reina de las bonanzas de la capitalidad y de tener un millón de funcionarios con la nómina garantizada (otra vez por el BOE) que llena restaurantes y agota las existencias de vinos de Rioja y platos de jamón del bueno.
8/ Nos han mentido cuando han dibujado desde el estado, desde los medios de comunicación, desde pseudointelectuales sectarios, desde tertulias y desde Sálvames Deluxe varios, que los catalanes son insolidarios. ¿Insolidarios? Hace poco más de una semana el ministerio de economía reconocía que Cataluña, anualmente, cede de sus impuestos 10.000 millones de euros. 10.000 millones!!! Divididos por 365 días que tiene un año, eso implica que los catalanes nos pagan, cada día, 27 millones de euros. Esto significa que cada dos, Cataluña paga, enterito, un aeropuerto sin pasaje alguno, como el de Castellón. Para que el dirigente popular de turno pueda hacerse una foto con su nieto “en el aeropuerto que ha hecho tu abuelo”. Fabra dixit.
9/ Nos han mentido cuando han querido dibujar la imagen de un proceso independentista étnico, de la Cataluña interior, de la Cataluña de los catalanes de 8 apellidos vascos (perdón, catalanes). Si uno tiene la curiosidad de entrar en un organismo de la Generalitat que se llama Idescat (está en su web, idescat.cat), podrá comprobar que 15 de los 20 apellidos más repetidos de los catalanes acaban con z. Con z de Gómez. Con z de González. Con z de Rodríguez. Con z de Hernández. Y que el apellido más repetido es García, que no proviene de Girona precisamente. Una mentira más, y van 9. El proceso soberanista de Cataluña lo han liderado charnegos, hijos de charnegos y nietos de charnegos. Y utilizo esta expresión tan desafortunada para enfatizar que esta palabra ya nadie la usa en Cataluña. Excepto los que desde dentro y desde fuera, quieren dividir a la sociedad catalana. La revolución catalana es la revolución de las sonrisas pero sobretodo, la revolución de los García.
10/ Nos han mentido con aquello que antes se rompería Cataluña que España. Es una frase de Aznar, del pirómano Aznar (gracias, contigo empezó todo). Pero es una frase que han hecho suya intelectuales, tertulianos, medios de comunicación e incluso políticos de toda la piel de toro. Mentira. Cataluña no va a romperse porque es una sociedad mucho más compacta, sólida, solidaria y fraternal que la sociedad extractiva que representamos, nos guste o no, los habitantes de la megalópolis del sur de Europa. Nos han mentido con aquello que Madrid es la sociedad más integradora de España. Madrid es una aspiradora de poder con una fuerza centrípeta que ha descuartizado nuestro maravilloso país. Y es por ello que nuestra sociedad es mucho más débil que la suya, que la catalana. Como directivo estoy muy al día de las modas en gestión empresarial y técnicas de liderazgo. Una de ellas, quizás la que más está en boga, es la del empoderamiento. De la capacidad de dar poder a la gente, de dar poder a la gente para que sea más eficaz, más eficiente, más creativa. En definitiva, mejor. Pues siento decirlo, pero la sociedad catalana está mucho mas empoderada que la nuestra. Somos corderos y ellos leones. Y los cabrones del poder intentándonos vender lo contrario. Cómo puede explicarse sino siendo corderos que el Partido Popular gane las elecciones con un millón de casos de corrupción a sus espaldas???
Y después de estas 10 mentiras (y 100 más que darían para redactar un libro), me siento indignado. Profundamente indignado. No podemos seguir con la cabeza bajo el ala. Los catalanes pueden votar y deben votar. Porque haciéndolo, nos estaremos haciendo, nosotros los españoles, un favor. Un favor enorme. Si Cataluña se va, la catarsis tan profunda que va a sufrir nuestro país va a servir de acicate para empezar de nuevo, borrar los innumerables errores del pasado y del pasado reciente y, sobretodo, nos permitirá borrar para siempre el PP y el PSOE y, como dicen los de la CUP, enviarlos a la papelera de la historia. Enviaremos a la basura a los herederos de una dictadura que tuvo millones de víctimas y 0 inculpados.
Si tenéis amigos en Cataluña, decidles que voten sí. Que voten por nosotros, los españoles".



0000000000000000000000000


diumenge, 27 de novembre del 2016

Before the flood


Documental que tothom hauria de visionar i principalment fer el que es diu al final: "Votar a líders que lluitin contra el canvi climàtic".
Ara m'adono que he dit dos ximpleries. Ni la meitat de la gent es mirarà el documental, i a aquest punyeter país la majoria vota al mentider i miserable major del regne.




000000000000000000000

dijous, 18 d’agost del 2016

Rajoy: Mentider i mesquí


És vergonyós que una persona que ha mostrat aquesta tolerància amb la corrupció en el seu propi partit, amb tan escassa sensibilitat democràtica (utilitzant els aparells de l'Estat per destruir als seus adversaris polítics, a alguns dels quals considera en la pràctica com els seus enemics), responsable de la imposició de les polítiques públiques més reaccionàries i repressives que la població a Espanya hagi sofert des que té democràcia, i que han deteriorat enormement la qualitat de vida i benestar de la població, pugui arribar a continuar governant aquest país com a president del Govern espanyol, dirigint un dels partits polítics més corruptes d'Europa. Com pot ser això?
"Vicenç Navarro"
Altres comentaris dignes de llegir: Rajoy nos toma el pelo" i "Un país secuestrado por un mentiroso"
Publicats als diaris digitals Público.es i elDiario.es

Encara que a mi me's igual, el Barça a guanyat la Supercopa de les espanyes, el Madrid la d'Europa, i els espanyols (catalans, bascs, alemanys, cubans ...) estan guanyant medalles als Jocs.
O no més igual?
I aquí continuem parlant, primer la RUI no era més del que es va fer el 9N, després la RUI ens solucionaria tot, ara tornen a dir que potser la RUI no es el millor. Continuem marejant la perdiu, dient que tot va segons el previst. 
Un incís, feia anys que a aquestes dades no hi havia tant poca eufòria pensant en el 11S, o al menys aquesta es la meva impressió.

Foto de "El blog de Ignacio Trillo"



dilluns, 25 de juliol del 2016

dimecres, 13 de juliol del 2016

Judici a Aznar


Que el tanquin i tirin la clau a una claveguera, per criminal, miserable i cínic


000000000000000



dissabte, 25 de juny del 2016

Amaral, La ratonera


Dia de reflexió:




0000000000000000000000

dissabte, 14 de maig del 2016

Espanya es CORRUPTA, ja li ve de mena


Trobat aquesta interessant reflexió, trastejant per internet:

"La corrupció que suporta amb "resignació cartoixana" la societat espanyola és filla natural de la qual es va generar i cultivar vigorosa durant la dictadura. No obstant això, hi ha mitjans que difonen de forma habitual opinions que suggereixen o afirmen que la democràcia i els partits són els responsables del fenomen.
Milions d'espanyols han oblidat o ignoren que la dictadura va allunyar a Espanya dels anomenats països del "seu entorn" en tots els aspectes, allà també hi va haver i hi ha tripijocs, cert, però res a veure amb els organitzats aquí de cap a peus.
A la resta d'Europa Occidental la corrupció mai va ser comparable a l'espanyola en quantitat i molt menys pel que fa a eficàcia. Van passar els anys, va acabar la dictadura, Espanya va ingressar a la UE i la comparació segueix amb similars resultats, perquè al contrari que aquí, allà els corruptes no es beneficien de tantes inhibicions per part del poder legislatiu i poques vegades obtenen a les urnes tan elevats percentatges de comprensió i perdó.Tan arrelada corrupció no és recent ni créixer per "combustió espontània", és fruit del fet que la mateixa Administració espanyola la va practicar durant dècades alhora que instruïa als administrats a ser "espavilats" per relacionar-se amb ella.
Malgrat aquest passat hi ha càrrecs públics, dirigents polítics i "líders morals" que diuen ximpleries que només són disculpables si per edat no han conegut quan natural era recórrer als regals, al pagament de diners en metàl·lic, al lliurament d'un altre tipus de béns o a la prestació d'algun servei (per exemple, sexual) per obtenir plaça en un col·legi públic o un habitatge subvencionat, una llicència d'importació o una concessió administrativa per crear una indústria, un negoci o un xalet a peu de platja; per posar només quatre de les desenes de tramitacions que tenien garantit l'èxit si es feien les coses com s'havien de fer.
No calia que fossin grans assumptes, durant anys per tramitar sol·licituds de rang menor va ser necessari presentar un paper signat per l'alcalde de barri, el delegat local del Moviment, el capellà de la parròquia o algun dels "comissaris morals" de l'època; aquest paper, pel que sempre es contreia un deute explícitament o implícitament, era tan valuós com un xec avalat pel banc: porti el certificat de bona conducta i li donem la plaça demà mateix.Tot això i més sense oblidar el repartiment de prebendes a parents i amics personals, polítics o econòmics, pràctica tan corrent que va acabar sent acceptada com a lògica per un elevat percentatge dels súbdits de la Espanya cañí!. (He escrit súbdits, sí, però no per error, sinó perquè en rigor correspon als habitants de l'Espanya immortal, on els ciutadans tractats amb mínim respecte i consideració constituïen una minsa minoria, la resta eren súbdits que a milions van ser perjudicats una, dues, tres i més vegades pel que sempre era descrit oficialment com un "lamentable i inevitable" error administratiu o judicial, i desenes de milers d'aquells súbdits van ser catalogats com indesitjables o subversius, multats o empresonats i en milers de casos (sí, milers) van ser víctimes, del molt civilitzat garrot vil o d'un infortunat tret que de vegades, en el súmmum de la mala sort, només era d'intimidació o s'havia tirat a l'aire ... Quines coses tan singulars ocorrien en aquella Espanya!)
Passen els anys i als que teníem 20, 22 o més anys quan va morir el dictador ens indignen o com a mínim ens sorprenen els que despatxen el fenomen afirmant que la corrupció ha estat generada per la democràcia i els partits polítics. Per dir tan gran simplicitat cal ser menor de 50 anys i de memòria, ser fill biològic o polític d'algú que va viure plàcidament a la ignomínia, o bé ser un tipus que va treure profit durant el regnat del disbarat, sense detriment de la quota de persones aculturades, ingènues, alienades, etc.
Tant van calar les pràctiques i les virtuts imperants a l'Espanya immortal que la societat va aprendre a suportar la corrupció i la va fer seva, la va interioritzar fins al punt que els seus ensenyaments han passat de pares a fills i avui encara són milions els que la "digereixen"diàriament i la perdonen a les urnes".



00000000000000000000000

dijous, 21 d’abril del 2016

Comerciants de la zona del carrer Ample recullen signatures contra l'Ajuntament de Reus


L'altre dia va sortir publicat aquest article al Reus Digital, on es queixaven de que el nostre ajuntament tenen oblidats a tots els comerciants, botiguers i restauradors que no estan al centre de la ciutat. I es que la veritat que molta dinamització fora del centre, no es que hi hagi.


Per aquest motiu l'he pispat un Comentari del meu amic Salvador, que estic segur que no s'enfadarà amb mi:
"De qui va ser la idea de foragitar la petita industria i/o tallers dels barris i carrers de Reus en nom "de la seguretat, contaminació i medi ambient", en benefici dels promotors de naus i polígons industrials, aquest es el culpable, per que era "lo que es portava". Va comporta la desertització i desmantellament de la xarxa social i veïnal dels barris perifèrics al centre i melic de la ciutat, Plaça Prim, carrer Llovera, carrer de Monterols i la Plaça de les Cols.
Varen desaparèixer els fusters, reparació de motos, cotxes, serrallers o manyans, i amb ells els operaris, les seves famílies. Tot aquest moviment de personal feia correr el petit comerç i els bars. Visquessin a la vora o no. L'augment de carrers semi-peatonals per dins del casc antic i no tan antic, amb la col·locació de pilones i sense llocs d'aparcament o simplement per poder carregar o deixar productes. Condemnant a tots els locals al tancament definitiu i sense utilitat, i per tant un valor perdut per els seus propietaris. La desaparició de petites naus de 300/400 mts. per deixar espai a pisos nous. Ara la majoria buits. I els vells, recuperats per una immigració, majoritàriament menyspreada i menystinguda per la població autòctona, amb usos i costums diferents, que tornen a omplir els espais deixats, majoritàriament per donar servei als seus, i als pocs residents de sempre, ja mol grans i que no tenen altra sortida que el vell niu. 
La gent del "Bloc de pisos amb ascensor" i amb aparcament, ja es client perdut i guanyat per les grans superfícies i els Metrovacesas de torn. Clar, que el mes segur es que no troben feina i les botigues i els tallers han tancat. Els Prycas, amb becaris ja fan. 
ES EL REUS QUE VOLIEN.".

He de donar-li la raó en tot menys en un punt, el centre ha d'estar tancat al transit, encara que es puguin optar per solucions pels transportistes, al grat de quasi tothom, però que es compleixin amb seriositat no com passa a la Plaça de les Cols (Mercadal), fent servir el llenguatge del meu amic. I aquestes illes tancades al transit per donar vida a les trobades ciutadanes es podrien traslladar, també, a molts barris ciutadans. I val dir que no cal perquè viu personal immigrant, ja que també paguen els seus impostos. Alguns conjunts d'habitatges nous, ara habitats en part, per personal que vivia al centre, ja tenen el seu tros de vianant, per exemple on estava Piensos Hens. Perquè no anant-lo fent en algunes places del que no es el centre, però tenint en compte que el comerç necessita que arribi el transport.
Crec que Reus que va ser un model de ciutat comercial, ara es una més i ja no crida a la gent forana. I el que crec que es pitjor es que els nostres polítics han aconseguit això no per incompetència, sinó perquè el que els interessava era el curt plaç. 
Per curiositat: Per fer aquest article, al "santgoogle imatges" he teclejat "Reus" i m'ha sortit tot d'imatges del jugador de futbol, he hagut de teclejar "Reus Ciutat".


====================







dilluns, 28 de març del 2016

dijous, 3 de març del 2016

En record del 3 de març del 1976


Si algú no sap exactament a que es refereix val la pena llegir aquest actual article: "La impunidad marca el 40 aniversario de la matanza de Vitoria"

Assassins de raons, de vides, 
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies 
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries. 




CAMPANADES A MORTS
(Lletra sencera de la cançó original)

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.

Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

II

Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.

Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.

Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.


III

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

IV

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.

000000000000000000000000


diumenge, 7 de febrer del 2016

Lo Riu es Vida. Manifestació a Amposta





Avui he anat a Amposta per la manifestació en defensa del Riu Ebre. He anat amb un dels autocars llogats per l'ANC. Ha estat un dia dels que val la pena estar en mig de la gran concentració. Hem arribat a Amposta a un quart de dotze aproximadament, ajuntant-me amb el Josep Maria i la Gràcia, ja que, encara que hem anat en diferents autocars, havíem quedat per anar junts.  
Hem sortit de l'aparcament i hem anat cap al que havia de ser la cua de la manifestació, per intentar fer el recorregut abans que comenci, i arribar al pont on ha de finalitzar. Els primers metres estava bastant clar i podíem passar sense problemes, però poc a poc la avinguda s'ha anat taponant amb els manifestants a punt, fent xerinola, grups musicals tocant, grups de tambors fent música amb els seus instruments, ... Poc a poc es van trobant tancats tots els passadissos entre la gent, pel que decidim sortir de l'avinguda i anar per carrers laterals cap al pont.
Després que uns manifestant ens diguin la millor manera de sortir del batibull i una parella de joves ens indiquin les diferents opcions d'arribar al pont, arribem allí. No està a petar però poc li falta. El cap de la manifestació li costa arribar, primer un tub amb un nus, logotip de les diferents mobilitzacions, que en realitat es el mateix que es va repetint pels diferents intents del mesquí govern de les espanyes. Després ve una segona fila amb dirigents dels moviments antitransvasament i els polítics de la zona (crec).
Hi ha parlaments, (he trobat en falta un conseller de la Generalitat donant suport institucional al moviment, encara que hi han polítics i consellers a la manifestació). Hi han actuacions musicals, Joan Rovira amb Lo meu Riu, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries amb Lo Carrilet de la Cava i altre que no se el nom, Riu en So amb Parlo d'un riu mític i remorós i Pepet i Marieta junt amb Riu en So amb unes molt maques corrandes. Segur que m'he deixar quelcom.
Una vegada finalitzada i la gent comença a escampar, nosaltres tres ens anem cap a les restes del que era el castell i entre unes escales i un petit mur ens asseiem per dinar el que portem fet de casa. Després i tot retornant cap l'autocar parem a beure uns cafès. Costa una mica trobar un lloc ja que hi ha alguns bar que estan tancant o ja han tancat. La llàstima es que no ens vam assabentar que hi havia una paella popular fins que ens vam comunicar que les inscripcions estaven tancades.
Avui ha estat una nova festa de la democràcia, amb unes 50.000 persones queixant-se dels continus intents de transgressió del govern central; aquesta vegada per la aprovació d'un pla hidrològic, fet per un govern en funcions, que atempta al sentit comú i a les directives de la UE, i que només buscar tornar afavorir a les grans empreses constructores, als grans terratinents i als especuladors. Quines ganes de fotre el camp, tot esperant que sapiguem fer-ho millor. Esperança de la que jo en tinc molta, per la confiança que em dona el partit polític que tots els que han xuclat i els seus votants intenten massacrar.


Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.







00000000000000000000000



000000000000000000000000000





dimarts, 5 de gener del 2016

Procés desintegrat?


Aquest es un text que he copiat d'un comentari d'un article que es va publicar al "Vilaweb". Confio que el propietari no es molesti, encara que li hagi fet uns petits canvis, que mitjançant el meu  curt enteniment crec que es fa més aclaridor. Es un comentari fet el 3 de gener que queda  realçat  per l'actualitat avui, després de les declaracions del Mas.

"I si demà Junts Pel Sí, prenent Espriu com a referència, presenta un altre candidat que possibiliti l'acord, no caldrà fer eleccions a març. O és que el 27S enganyaren la gent dient-los que eren eleccions plebiscitàries i realment eren presidencials? Els qui han donat ales a CSQP són els qui han vinculat a mort Mas i independència, com si ambdues coses foren impossibles de separar. No sé si caldrà sospitar que Convergència sense Mas de candidat a president es retiraria del procés independentista. És així? Perquè si és així qui realment resultaria ser un frau al procés seria Convergència. És una simple especulació. O potser toca raó. No ho sé. En qualsevol cas crec que carregar les culpes a la CUP és fer-la servir de boc expiatori d'un procés que s'ha gestionat mal a partir del moment en què Junts pel Sí no va obtenir la majoria necessària per a fer Mas president. I posa en evidència el paper subaltern que se li ha donat a la CUP en el procés. Que jugaven de “bulto” i només se'ls havia de tenir en compte si seguien el dictat del Junts pel Sí. Sembla ser que els 10 diputats de la CUP no formaven part del full de ruta traçat. Bé, doncs, llavors caldria haver actuat amb un altre full de ruta en el que Mas ja no tinguera el paper ben bé messiànic que se li ha atorgat. La posició contrària a Mas per part de la CUP servia més per a eixamplat l'espectre de diputats a favor de la independència si es deixava a CSQP defensant un referèndum impossible quan tenia l'oportunitat de donar suport a un canvi social important a Catalunya, i Espanya que prenguera exemple. En comptes d'això els han donat una alegria i oxigen. Ara ja no són els qui proposen un referèndum ridícul i impossible, perquè ara ja no tenen l'espasa de Damocles i ja no hauran de triar entre l'Espanya Impossible o la Catalunya Possible. I si hi ha eleccions al març i Junts Pel Sí, o els dos partits per separat, no arriben a la majoria necessària i la CUP resisteix la sotragada? No tornaran a estar en el mateix atzucac? És ara que cal resoldre el problema. I el problema és diu Mas. Ho ha sigut des del primer moment. Mas com una única possibilitat i el xantatge permanent a la CUP ha estat un suïcidi col·lectiu. Cal refer ponts ara mateix. Pensar que el març solucionarà el problema perquè es bandejarà la CUP com a part del projecte independència és un error descomunal. Més val un entic (ara) que dos te'n donaré (a març). Ara hi ha 72 diputats favorables a la independència sense Mas. Aquesta és la victòria. Si voleu podeu continuar a posar la independència entre Mas i la paret. Serà una victòria malbaratada , i potser irrepetible".

El que jo m'ensumo es que CDC no vol cedir per dues raons, o encara que només sigui una d'elles. La primera seria que en Mas quan es va posar davant de la senyera empès pels catalans (la part independentista) ho va fer per no perdre el control de la situació, i que aquesta INDEPENDÈNCIA no la liderés el poble, però CDC que no havia estat mai per la independència, continuava sense creure. El fàcil es fer-se la víctima, tindre sempre un enemic (les espanyes) per incitar al poble  en contra de dit enemic i fer creure que ells son els únics que ho poden arreglar, fet que lis ha anat força bé, exceptuant els nefasts anys del tripartit, que una vegada que van tenir el poder ho van llançar per la borda al cubell de les deixalles. La segona es que no volen perdre el poder, sols o amb les espanyes, per continuar tapant els molts casos de corrupció en que estan embolicats, a més de continuar amb les privatitzacions cap als seus amics, afins al partit.

Segurament es veritat que sense el Mas, CDC no jugarà al joc de la INDEPENDÈNCIA, això et demostra que tot son paraules i res més. I que no em vinguin que ells (JxS) son 62 i la CUP son 10, es el mateix ploramiques dels miserables que quan perden la majoria absoluta, clamen al cel per que governi la llista més votada. En aquest p..o país les maleïdes dretes només parlen de democràcia quan ells son els que tenen el poder. Parlen però tampoc la practiquen. Crec que aconseguiran, es una opinió, que la CUP es trenqui, però, i també la meva opinió, es que en les pròximes eleccions la seva davallada serà similar a la del PSC, a veure.

Però tranquils, igual com en Jordiet, el possible imputat, no va voler el Regim Fiscal com el basc i  el Navarrès, i últimament han aconseguit que tots els catalans diem "espanya ens roba", el Mas i sequaces aconseguiran que el Procès es trenqui i la gent es cagui en la mare que va parir als de CUP. 

I una última consideració, m'esperava més de la Forcadell i de la Muriel, que ja tenen la seva raó per atacar a una part, però a l'antre no?. Vinga ja!!

Ja no ens venen núvols ben negres, les tenim damunt del nostre cap. QUINA ME ... DE POLITICS QUE TENIM!




000000000000000000000


dissabte, 26 de desembre del 2015

Un altre encert del Reverte: "Indecentes"


Copio sencer l'article d'Arturo Pérez Reverte i en idioma original, no em veig en pit de fer una bona traducció de tot el text.

INDECENTES
Me gustaría transmitirle al Gobierno pasado, al actual, y al que puede venir lo siguiente:
TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos
PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad.
ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.
HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.
INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).
INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35/40 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.
INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)
INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.
INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).
INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.
INDECENTE, No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que NO se lo bajen.
INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.
INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno “derecho de pernada” mientras no se cambien las leyes que lo regula.
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.
Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con “cara y ojos” para acabar con estos privilegios, y con otros.
¡¡¡ Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos !!!
ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.
Autor: Arturo Pérez Reverte

Dibuix del blog de Luis Tárrega
El gran problema es que aquest marrà ja està molt escanyolit de tant que l'han xuclat

0000000000000000000000000



dimecres, 23 de desembre del 2015

Els humans, la pitjor plaga


Estava llegint un crònica referent a una ermita del Camp de Tarragona i, m'ha fer adonar que acostumem a pensar i dir que ara, una part important de la gent té una despreocupació total sobre la propietat aliena, i que tant li fot si es conserva o es destrossa, i que abans no passava. Doncs resulta que després de la Desamortització, una ermita va passar a mans privades i els propietaris allà al 1.877 (no tinc l'any exacte), pel dia del patró va refer la vella costum de fer un aplec a l'ermita. Començava amb una tronada, seguia un ofici cantat i sota un gran lledoner que hi havia al davant es posaven taules amb refresc i parades de melons i síndries. La gent venia dels dos pobles propers i la concurrència s'escampava per la muntanya adhiacent a dinar. A la tarda ball i xerinola, i per la nit focs d'artifici. Això últim no sé si cada any però segur el 1883. O sigui una bona festa popular, però i copio textualment: "Pels volts de l'any 1890, l'Aplec deixà de fer-se, almenys de forma continuada. Una de les principals causes d'aquesta desaparició foren els atropells en els cultius i els desperfectes
en la mina d'aigua que ocasionava la gent, cosa que determinà als propietaris a deixar-ho córrer"
O sigui que per l'actuació de la gent (una part, segurament) es va acabar a una festa tradicional de gresca i alegria.


0000000000000000000






dissabte, 5 de desembre del 2015

Il·lusòria comparació amb Numancia


Després de llegir una sèrie de impresentables historietes atacant a uns polítics que intenten demostrar que volen fer el que van predicar durant la campanya, no com la majoria dels altres, jo passo a explicar la meva.
Quan Numància estava assetjada per les tropes romanes comandades per Escipión Emiliano, hi havia un grup de numantins que no estaven d'acord amb l'estratagema del líder de la població, i demanaven que s'apartés del comandament i ho deixés a mans d'un altre que estès més capacitat (segons el seu parer). Aquest grup creia que l'actual líder no era la persona adient i a més demanaven que els esclaus fossin alliberats (sempre han existit i existeixen esclaus, encara que ara s'anomenin amb un altre nom). El Consell Numantí es va negar a les dos demandes dels opositors pel que aquest grup minoritari però ben entrenat en les arts de la guerra, es va negar a lluitar. S'ha de fer incís que durant la campanya abans de la seva proclamació de líder, aquest va dir unes quantes vegades que ell no seria obstacle i si fos necessari deixaria pas a un altre a que liderés la defensa de la ciutat, o sigui paraules i no fets.
El final ja ho saben, el poble es va immolar després de destruir la ciutat, perquè els romans no tinguessin res a saquejar, encara que cinquanta numantins (no es sap si eren del grup del líder, dels opositors o dels esclaus) no ho van fer, i van ser portats a Roma com esclaus.
La pregunta es doble, que hauria passat si els opositors haguessin estat al costat del líder a canvi només d'intentar salvar la ciutat?, i si el Consell Numantí hagués acceptat la proposta dels opositors?. No ho sobrem mai, però els estudiosos creuen que qualsevol de les dues posicions haurien salvat la ciutat i hauria infringit una dura (un altre, ja que portaven varies) derrota i humiliació als romans.
Però l'historia es a base de fets, i a més l'escriu que guanya.

Com a curiositat: No queda molt clar si era una ciutat que pertanyia al poble dels pelèndons o dels arevacs.


0000000000000000000000000000000


divendres, 30 d’octubre del 2015

La Hemeroteca posa cada u al seu lloc


Encara que algun vídeo sembla que no comença, tots ho fan. Un amb un anunci de primer.

ATENCIÓ: Rajoy us crida a comparar dades i programes:



Fa una crítica al líder d'un altre partit. QUIN MORRO!!!



I aquí surten 16 dels incompliments de mentider major del regne:


Que es podia esperar d'aquest partit corrupte i lladre, amb un líder mentider i inepte.

0000000000000000000


dimarts, 20 d’octubre del 2015

Historial de l'orgull pepero, ¡¡¡¡LEVANTANDO ESPAÑA!!!!




Si després de llegir això encara hi ha qui vota PP, o es un xuclador o es mereix tot el que li retallin.



0000000000000000000


dijous, 1 d’octubre del 2015

Molt bé pels perdedors de les eleccions del 27S. NO SABEN PERDRE!!


El "guapo" diu que està en perill la convivència i la "guapa" que estan a temps de reconduir la situació a Catalunya.
Jo ho entenc que no accepten els resultats, ja que si està en perill la convivència serà perquè ells no ho accepten. El govern que es formi amb els guanyador, segur que acceptarà a tothom que vulgui viure aquí, en pau. O sigui democràcia si guanyo jo, perill de convivència si no guanyo. 
I els altres, perquè s'ha de reconduir si ha de sortir un govern, entre els que han guanyat les eleccions, per conduir-lo?. O sigui amb 25 contra 62+10, volen amanir-lo ells. Democràcia total.



0000000000000000000000000




dimecres, 30 de setembre del 2015

24 detalls sobre ISIS i Al-Qaeda que no volen que sàpigues


Es una crònica del mes de maig, però l'assumpte no ha canviat gens. Val la pena mirar-s'ho i comprovar que cada vegada estem més fotuts.

i

00000000000000000000