Conill (Tàrrega)

Conill

Mare de Déu del Roser

Avui ha estat un dia de visites turístiques, però estar clar, no de les que acostumen a fer els turistes, ja que ens hem anat a visitar el poble enrunat de Conill, que pertany a Tàrrega i després l'ermita de Sant Llorenç del Bos, que pertany a Picamoixons (Valls). Per això el Josep Maria i jo ens hem trobat i carretera endavant. De Claravalls a Conill hem anat per pista, al començament asfaltada però per poc tros, i després de terra de molt bon circular. Hi han dos cruïlles que podrien ser dubtoses si no has passat mai, però jo ja vaig anar un altre vegada i m'he recordat molt bé, encara que a la segona he dubtat uns segons. L'altra vegada com anava sol, quan vaig estar al davant vaig fer un parell de fotografies i no vaig voler entrar-hi, i avui la intenció es fer-ho. Primer explicaré la meva versió del que hem vist i després faré un extracte del que he llegit a diferents pàgines d'”inet”.

Conill està situat als Plans de Sió, una sub-regió de l'altiplà de la Segarra, però que pertany a l'Urgell (aquesta divisió de Catalunya es inconcebible). Ens anem cap allí i aparquem una vegada passat la Pallissa del Calvet, on ens sembla era l'entrada d'un camí. Retrocedim fins a la pallissa ja que ens ha semblat que del seu davant sortia un camí vell cap a Conill. Aprofitem per visitar-la, està enrunada, conservant encara quasi senceres les quatre parets, no així la teulada. A la part de darrera ens sembla que hi havia un habitacle que era quasi tan gran com l'altre, però que per eixamplar el camp de conreu, les pedres caigudes de les parets i del sostre les han anat espenyent, junt amb molta terra, cap la paret de la pallissa. Entre mig de que està en peu i el possible desaparegut sembla que hi havia un aljub, amb un possible recollidor d'aigua. En una de les curtes parets es veu el començament d'una columna de pedra que era el marc d'una porta, amb un tros de frontissa de ferro quasi enterrada. Segons he llegit en aquesta gran pallissa es on tot el poble guardava el gra.

Una vegada enllestida la visita a la pallissa i per un antic camí que surt del davant mateix i va ben recte ens dirigim al llogaret, el camí deixa veure que era un camí empedrat i que devia tenir quasi tres metres d'amplada. Recte tal i com arribem no hi ha entrada al recinte, que dona la impressió que era una vila closa, i que després hem comprovat, amb dos entrades segures i un altre possible. L'estat es completament patètic, però deixa veure uns quants detalls, segur que estudiosos en trobem molts més. A banda d'una part bastant nova, que per cert també està ruïnosa, el grup de cases (sembla que 2) que estan més al nord té l'entrada per l'est i s'ha de passar una gran esplanada, on sembla hi havien pallers i/o corrals, sembla la part més vella. Sembla ser que damunt d'unes runes, pedres grosses amb alguns petits contraforts, es va edificar les cases, amb pedres més petites. La curiositat es que per dins, s'ha d'anar amb molt de compte, hi han partions amb encadellat ceràmic i ciment, inclús partint habitacions amb sostre ovalat. Un altre es que les escales per pujar als pisos eren de lloses de pedra i aquestes han estat arrancades, deu ser perquè la gent no pugi i puguin haver desgracies, encara que algunes d'aquestes lloses estan amb molta runa al peu d'on era l'escala hi ha una escala que el tros de baix està net i sembla que les lloses les han pres. Sembla que per aquí no es pugui comunicar amb la resta, fet que ens estranya molt.

Sortim per la resta de la portalada que hem entrat, queden les columnes però no senceres, i voltegem per l'est, on trobem primer el cementiri vell, i la part de darrere de l'església, Mare de Déu del Roser. Aquesta església s'està badant per tot arreu. La porta es de fusta, molt malmesa, i està tancada amb un cadenat. Aquí al costat hi havia un altra portalada que donava a un altre pati. Poc en queda de les columnes, amb les restes d'un forn i el que possiblement eren 2 o 3 cases. Les del front conserven l'estructura, però per poc temps. A la esquerra hi han dos portes que donen a un o dos habitatges, estan una mica millor però no creiem sigui gaire salvable, que possiblement siguin molt més noves de les anteriors. A la porta hi ha la data de 1917. En una d'elles hi ha una gran tina, sota el terra de la primera plana, sort que es quasi a l'entrada ja que no està tapada, Més a l'esquerra corrals i/o pallers. Munts de runa per arreu. Aquí ens fixem les cases del primer grup donen aquí per la seva part de darrera i que una porta d'una d'elles dona al gran patí comú, però que no com la seva entrada principal. Es curiós com es veuen els vàters dels segons pisos, ja que estan afegits a les façanes, i amb les parets amb encadellat ceràmic.

Segons he llegit hi havia una creu de terme al Camí d'Altet, on havien posat un clau geodèsic a la seva base, però com ja li havien robat el capitell i part de les pedres de les grades, la van desmuntar i ara es pot veure al Parc de Sant Eloi de Tàrrega (aquí ->), junt amb la premsa d'oli. La creu estava declarada Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, junt amb una portalada (?), la tina i l'església.

Una mica d'història a l'Enciclopèdia Catalana.

Interessant llegir l'article del Wikipedia on s'explica una mica de l'historia, dels projectes que rehabilitar-lo i que no s'han pogut o volgut portar a terme, i de l'última adquisició pels propietaris del llogaret de Fonoll: 

“Conill va ser habitat des de temps remots. Es va esmentar l'església del poble en un document de 1151. L'antiga església es va construir el 1702. La resta del poble es compon de cinc grans cases construïdes al segle 18, anomenades Cal Pont, Cal Palou, Cal Frare, Cal Cinca, i Cal Vilafranca, segons les famílies que hi vivien i treballaven, i edificis relacionats, tots els que envolten la petita plaça del poble.Un acord entre les cinc famílies va impedir l'addició de més edificis al poble ...”

Referent a l'última compra, també aquí (aquí ->;).

Per saber com estava a l'any 2011, i entendre millor el que es veia, ara no es veu igual ja que està molt més deteriorat, es imprescindible entrar a la pàgina web de “Habitantes de la Nada”.

Per acabar-ho d'adobar l'entorn està amenaçat per la possible construcció d'una planta de tractaments de residus (aquí ->).

Després de la visita la llogaret arruïnat a trossos i els altres enrunats ens hem anat al cementiri, més nou, a poca distancia dels habitatges i de camí de tornada cap a Claravalls. També està abandonat, encara que l'estructures dels panteons continuen en bon estat. Han tret als difunts i segurament els han portat al cementiri de Tàrrega, que es on pertany el despoblat, fet que jo no acabo d'entendre, deu ser per que soc poc religiós, però si estaven aquí perquè no els podien deixar?. Segurament deu ser perquè els familiars puguin l'1 de novembre de cada any anar a saludar als parents morts (perdó si ho troben irreverent, però es la meva manera de pensar).

I per finalitzar la meva crònica només dir que avui el dia estava una mica emboirat i que la lluminositat no era de les més optimes, i que ja em penso d'on ve el nom, per que amb la quantitat de caus i excrements de conills, acompanyats per un gran quantitat de cartutxos que hi han escampat queda demostrat l'origen del nom. Al meu entendre.

Al arribar a Claravalls ens hem anat al Bar Aleix a fer un bon esmorzar, ja que la fam ja començava a fer-nos ronroneixar els estómacs. Després hem seguit fins a Picamoixons a visitar l'ermita de Sant Llorenç del Bosch, cada vegada més encerclada per una gran pedrera, però això ja es un altre historia (aquí ->).

Esmorzar al Bar Aleix de Claravalls.

00000000000000000000000

Una caminada entre Rocallaura i l'ermita de Sant Roc (Ciutadilla)

Ermita de Sant Roc - Vèrtex geodèsic de Sant Roc

Després de tres setmanes sense sortir i en vista que ja em trobo una mica millor, avui m'he decidit a donar un petit tomb, però com dubtava de la meva capacitat no he volgut dir-ho a cap dels meus companys habituals i he volgut anar sol, per si de cas no podia i havia de deixar-ho córrer, a mig, no fotre a ningú.

Per avui he triat una ruta curta que vaig trobar a “inet” de Rocallaura a l'ermita de Sant Roc de Ciutadilla, de “lluisma”, amb la diferencia que ell va i torna pel mateix camí i jo he buscat la possibilitat de fer un tomb una mica rodó, al menys de la meitat. A més em servirà a la nova activitat que he començat, això no vol dir que ho hagi d'acabar sinó fer per conèixer una mica més Catalunya, que es anar fent vèrtex geodèsics i intercalant amb els 100 cims que encara em queden, aquests últims al Barcelonès, comarques Pirinenques i comarques allunyades.

Arribo a Rocallaura, aparco el cotxe i surto a dos quarts i mig de nou del matí, tot baixant per creuar la Riera de Maldanell, riera que actualment son camps de conreu de cereals, on es poden contemplar dos pous, a ma dreta, els dos amb aigua. De seguida es deix el camí asfaltat que arriba a la carretera a l'alçada de l'antic balneari, i on es deixa l'asfalt. El camí te alguns repetjons forts fins a una cruïlla en forma de “t” als Pla dels Cantins, i on hi ha un repetidor i una mica mes a l'esquerra un mesurador de vent (més ventiladors?). En aquest tros de pujada on la pista sembla bastant nova, a mes de pujar amb ganes, hi ha varis bassots fets al seu costat que interpreto que es per recollit l'aigua i que no faci malbé la pista, si es per això no ho estan aconseguint massa. He deixat a l'esquerra un altre pista on marxa el GR i que arriba dalt als Cantins mes a l'esquerra i que sembla que puja mes suau.

Entro al camí de Senadelles on perdo tota l'alçada, i més, que he guanyat des de que he creuat la riera, però ara ho faig amb molta més suavitat. Ja tot son camps de conreu de cereals, que comencen a verdejar, començo a veure les piles de fems preparades per escampar-les als camps (hi ha alguns que ja ho han fet) o sigui que aviat i en quant faci una mica de calor no es podrà passar per aquí degut a la pudor.

Agafo el camí del Cap de Terme fins a trobar el Camí dels Corrals, i aquí faig la primera ximpleria del dia que per sort em surt prou be. Deixo la pista per un camí vell bastant ampla però brut, però de seguida me'l trobo molt tapat per les branques dels pins que han tallat i que em dificulta bastant el pas. Arribo a un de tants petits masos que veuré avui, amb el seu corral al costat, on hi ha un cotxe abandonat a dins. Baixo un altre vegada a Camí dels Corrals, però ara per camí ampla i no brut, encara que l'herba ja comença a fer-se alta.

No se on deixo el Camí dels Corrals i torno a agafar el Camí de Senadelles, això segons els mapes, ja que la pista es la mateixa. Deixo a ma esquerra un altre pou, amb aigua, abans de pujar pel Camí de l'Olm, amb posterior visita a la Torre del Sastre (es un mas) i un altre de mes amunt, que enllaço per un sender. No se perquè però em sembla que el nom està canviat.

Arribo a l'Eral, segons em dona la impressió era dos masos i tres corrals, m'ha semblat detectar dos eres al seu costat, tot arruïnat completament.

Agafo a ma dreta un altre pista, entre mig dels Plans de Sant Roc, que em porta fins l'esplanada on està el vèrtex i l'ermita, aquesta molt arranjada, al menys per fora. 

Segons el Wikipedia: “Fora del nucli de població es troba l'ermita de Sant Roc. La construcció actual és de 1984 i es troba en el mateix lloc en el qual es trobava l'original de 1720. L'ermita es va construir arran d'una epidèmia de còlera que va assolar la població en 1720. Els habitants de Ciutadilla no disposaven de suficients fons com per contractar a un arquitecte així que la van construir amb les seves pròpies mans. La precària edificació va haver de ser derruïda en 1975.”

Quan arribo hi ha un senyor que està pujant a un cotxe i se'n va, em dona la impressió que es el capellà que se'n cuida de l'ermita i a més m'ha semblat que s'ha esperat una mica a veure si jo li deia quelcom a part de la salutació que li he fet.

Des dels Cantins fins aquí només he sentit el cant d'uns pocs ocells, els trets de caçadors a la llunyania i el remor del poc vent que feia.

Aprofito per esmorzar, fer-me la foto de cim, me l'ha faig a mig pujar les escales, ja que es un vèrtex situat en una base de sis metres d'alçada, i amb el disparador automàtic de la màquina no em dona temps de pujar dalt. Després de la foto si que hi pujo i faig una panoràmica.

Aquí es on decideixo no tornar per on he vingut per dos motius, un perquè no m'ha agradat mai anar i tornar pel mateix lloc i segon perquè al mapa de l'ICC em marca un altre Sant Roc amb el símbol d'ermita, prop de la carretera, i una torre, Torre del Moi, i vull anar a veure-les, per això hauré de fer alguns trossos sense camí, però segons em sembla veure a l'ortofoto es pot fer amb facilitat. Surto pel Camí de Sant Roc fins a trobar el Camí de les Collades que el creuo, aviat finalitza el camí i per una parada abandonada arribo a les runes d'un maset, i primer pel costat de les parades conreades i després entre dos parades i sempre trepitjant per la vora o pel damunt de les rodades dels tractors, arribo al Camí dels Masets i pel costat de la carretera entro al segon Sant Roc, que per cert es un mas, no abandonat ni arruïnat, si això era una ermita no ho sembla, al menys per fora. Demà enviaré un mail al Consell Comarcal de l'Urgell i a l'Ajuntament de Ciutadilla, per si em poden donar alguna noticia.

Torno a anar pel costat de parades de conreu, fins arribar a una pista que va de les parades al Camí de les Collades. En aquesta pista m'avancen tres btteros, i de seguida arribo al Camí de les Senadelles (un altre vegada), penso si vaig a buscar el camí de vinguda o vaig a veure la Torre de Moi, em decideixo per això últim, pel que quan estic al Corral del Claro, he de pujar dalt i pel costat del camps anar avançant, fins que la veig a l'altre costat dels camps, sense possibilitat d'arribar sense creuar pel mig dels camps, fet que no vull fer, o donar un gran retomb; a més es un mas normal, això si, sembla gran i no sembla en estat ruïnós, pel que ho deixo estar i vaig a buscar el Camí de Beltall, que agafo a l'alçada del Corral del Rasuet, enrunat.

Aquest camí esta asfaltat i l'he seguir durant un quilòmetre i mig, passant a ser del Camí de Belltall a la Costa de Rocallaura. Arribo al Camí de Vallbona on trobo en GR, que planerament em porta fins els Cantils, i d'allí per camí de vinguda, fins al poble, arribant al cotxe quan toquen les campanades de les dues de la tarda, i després de fer una mica més de quinze quilòmetres.

El dia no ha estat fred, sense vent, encara que la meitat de recorregut els camps estaven gebrats, i encara he trobat gebre al migdia a les zones no solejades. Tot el recorregut es fa entre camps cerealístics que ara comencen a brotar, donar un colorit verd molt maco, que segurament anirà incrementant-se a mida que passin els dies. He passat un gran quantitat de construccions de pedra, la majoria abandonades i moltes arruïnades, entre masets (la majoria amb aljubs), corrals, pallers, casetes per les eines i aixoplugar-se, etc. Des del vèrtex de Sant Roc hi ha una gran visió cap el nord, veient-se els Pirineus nevats, i part de la plana de l'Urgell, amb Tàrrega al fons. Cap l'oest queda tapat pel bosquet que hi ha.

Al final he arribat una mica cansat, i això que només he fet un desnivell de pujada de una mica més de quatre-cents metres, però res que no pugui superar i a veure si torno a agafar una mica el ritme, encara que vinguin festes nadalenques.

No penjo el track al wikiloc, ja que l'anada està copiada exactament d'un altre que he mencionat més amunt i a la tornada he anat per camps de conreu, i segons en quines dates això es una putada pels pagesos.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000000

00000000000000000000000000

Castell de les Sitges, Florejacs i Pilar d'Almenara

Castell de les Sitges - Florejacs des de les Sitges

De resultes de guanyar un dels premis en un sorteig realitzat per les revistes Descobrir i Sapiens, avui i acompanyat per l'Esteve he anat a visitar el Castell de les Sitges i el poble de Florejacs, després pel nostre compte, el Pilar d'Almenara, ja que no ens hem de desviar massa i aprofitaré per pujar-hi a dalt, que l'altre vegada que anava sol, no ho vaig fer.
Tal i com ens van dir, a les 11 estem davant del castell de les Sitges, per més informació d'aquest castell, aquí. Som una vintena de persones, a més de la responsable de la revista i el que serà el nostre guia del matí, en Jaume Moya, dinamitzador de la Segarra.
Ens explica una mica la creació i vida dels castells a la Segarra, on ens diu que hi ha comptabilitzats més de 100. Alguns visitables per dins, altres només per fora, alguns amb poques restes i uns pocs no visitables de cap manera.
Després entrem a dins, on podem observar la majoria de habitacions, el celler, el forn, la presó, l'aljub, etc. Però no es pot pujar a la torre al no està en condicions. Curiós es l'entrada a la torre, el castell es va edificar (com la majoria) al tombant de la torre de guaita, i que ara ha quedat a l'altura del segon pis.
Després ens anem a Florejacs, on el castell ha quedat engolit pels habitatges que es van construir a recer del castell, tant dins com fora de les muralles. La torre central no s'ha conservat, si una de les quatre torres de les cantonades, i un tros de la muralla. Un poble digne de veure, però que s'ha d'anar expressament, ja que la carretera mor allí. Per informació, aquí.
Després per pista ens anem fins a Puigverd d'Agramunt i per carretera fins a pocs minuts a peu del Pilar d'Almenara. Pugem dalt, on teníem previst dinar, però amb el vent que fa ens decidim fer-ho al raser de les runes de l'ermita de Sant Vicenç. Ha estat una llàstima el no poder dinar amb la contemplació magnifica que es veu des de dalt de la torre, fet que hem pogut constatar, però per poca estona, al menys ens ha sabut a poc.
De passada cap a casa intentem trobar la Necròpolis Ibèrica d'Almenara, una necròpolis de la edat del bronze, que per tercera m'ha estat infructuosa. D'aquesta no se si tornaré ja que o vaig errat o ha estat destrossada; es molt possible que jo sigui molt dolent per fer recerques.
Un dia on hem tingut una bona lliçó d'història, arquitectònica castellera i vida dels segles passats.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí.

Vídeo d'una panoràmica des del Pilar d'Almenara

00000000000

El vídeo de tot el reportatge ha estat suprimit per youtube degut a una reclamació de "Nuclear Blast Records" per que la música es material protegit. Tenen raó, la música es del grup "Nightwish", però si els fa mal que es posi en un vídeo sense ànim de lucre, que s'ho facin mirar. 

00000000000

Tossal Gros de Vallbona i Montblanquet, des del Santuari del Tallat

Al cim del Tossal Gros de Vallbona i Montblanquet

Havia pensat que per fer aquest 100 cim, repetiria la sortida que vaig fer el 16 de desembre passat amb els ex-companys de feina, que era de Rocallaura al Santuari del Tallat, Montblanquet i tornar, l'únic que havia de fer es que des del Santuari del Tallat fer una extensió fins el Tossal, i fins Montblanquet anar pel Camí de Senan, fet que coincideix amb la ressenya que hi havia a la pàgina web de la Feec (com han canviat tota la pàgina, ara ja no sé si hi es - anotació del 30/06/2015-).
Encara que ho tenia així decidit, quan arribo en cotxe a Rocallaura, penso que que des d'aquí fins al Santuari no te gaire cosa per veure que no l'hagi vist, pel que decideixo anar fins al Santuari i començar allí.
Aparco davant mateix del Santuari i començo a caminar a dos quarts de deu del matí, tot baixant pel Gr., però quan s'arriba baix s'ha de deixar que marxi a la dreta, per continuar a l'esquerra.
De seguida em trobo que per sortir al Camí Ral, els mapes marquen un camí pel costat d'una parada i el pagès ho ha llaurat tot, inclòs a posat brossa a l'entrada per l'altre costat. Ja segueixo primer pel Camí Ral i després per la Carrerada fins el Cap de Coll, on es creua la carretera LP-2338.
M'adono que en els mapes manquen les noves pistes que s'han obert per posar tots els “ventiladors”.
Vaig seguint la descripció i quan porto una estona començo a pensar si no m'hauré empassat el senderó, aquest tros del gps ho he fet pel damunt, quan en sec veig a la dreta un senderonet que puja recte cap a la carena, l'agafo i de seguida estic al cim. Fotos, menjar una mica i endavant. Per no baixar pel senderonet que he pujat, agafo recte cap a la pista, mig al dret i mig seguint rastres, que em porten a una parada i vorejant-la, a la pista.
Passo pel Pla Baldric, on hi ha una cabana de pedra, i vaig a buscar el Camí de Senan que hem porta a Montblanquet, a l'entrada del llogaret hi han uns pous i cisternes molt velles, val la pena admirar-ho. Pujo al poblet i ja cap a, segons el mapa, el camí de Montblanquet.
Quan passo l'aljub, penso que anar cap a Rocallaura i agafar el camí dels Hostalets no val la pena, tot i quan hi ha un camí que va directe a buscar el Camí del Tallat.
A la cruïlla vaig a veure la Pallissa del Pubillet, a la creença que hi hauria un camí que pujaria per darrera, però he de tornar a la carretereta i pujar per ella al Santuari. Arribo a mig quart de dues del migdia, després de fer 12,280 kms.
Vaig a tombar-lo i trobo una capelleta dins del que semblava una mina d'aigua.
I cap a casa.
Un dia que a part de fer un nou 100 cims, ha valgut per poder respirar aire pur i no estar tancat a casa.

Per veure les fotgrafies, teclejar aquí

00000000000