"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turisme. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 de febrer del 2017

Mas de la Muga (Bellvei)





Feia dies que no sortia a donar un tomb, pel que avui m’he decidir, no ha anar a caminar però si a fer una visita més o menys turística. He anat a visitar el Mas de la Muga, mal anomenat castell, al terme municipal de Bellvei. Està en un estat deplorable, amb l’agreujant que està tot ple de deixalles, fet que demostra la cultura i consciència d’aquest país. Les dos torres cilíndriques, que sembla que no aguantaran massa temps, es un bunyol, encara que resulti curiós, construïdes en temps més propers a la resta.

Copia de la descripció que figura en el wikipedia:
«Mas de la Muga és una masia del municipi de Bellvei (Baix Penedès). El mas, que fou reconstruït amb els materials medievals de l'antic casal, ara es troba abandonat i enrunat. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció
És un castell situat al cim d'un turó, a 154 m d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba en molt mal estat. Presenta encara alçades tres torres. A la banda lateral dreta en veiem dues de cilíndriques i emmerletades que presenten una torratxa i una sèrie de matacans sostinguts per cartel·les. A l'esquerra es pot veure una torre de tipus quadrangular rematada per merlets i amb un matacà. Malgrat estar molt enderrocat encara es poden observar una sèrie de finestres rectangulars. L'edifici està realitzat en maó i ferro. En una fotografia del 1950 (Els castells catalans, Editorial Dalmau) es pot observar l'atac que ha patit l'edificació amb el pas dels anys
Història
És un casal fortificat documentat el segle XI. L'antic mas de La Muga és documentat ja en el segle XI. El mas fou objecte d'una restauració poc afortunada precedida d'una destrucció per tal d'aprofitar els materials. Les reformes foren inspirades per una dona rica de Bellvei que volia viure còmodament fora de Bellvei però veient cada matí el seu poblet. El castell obtingué un aspecte carrincló. Avui dia el seu aspecte és deplorable, ja que, en ser abandonat, ha envellit molt de pressa a causa del temps i la incúria».

No entenc com aquest bunyol, ara xafat, pugui ser «Bé cultural d’interès Nacional».

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.





00000000000000000000000



000000000000000000000000000



divendres, 12 d’agost del 2016

Pont de Goi, Doldellops, Ermita de Sant Llorenç i Convent de Sant Jeroni del Bosc


Convent de la Granja de Doldellops
Convent de Sant Jeroni del Bosc





Després de quasi dos mesos sense sortir a caminar, per avui he quedat amb el Josep Maria per anar a donar un tomb, amb poc de caminar però visitant uns llocs dels que feia temps estàvem parlant. Quedem a les nou del matí, després veurem que ha estat una mica tard, i enfilem cap a Alcover. A la rotonda on surt la carretera de Valls, agafem el que era una pista, ara cimentada, entre dita carretera i la C-14, que porta a les urbanitzacions La Cabana, Camí dels Muntanyans i Serradalt, i que es el Camí del Pont de Goi. Sortim a la TV-7421, l’agafem a l’esquerra, i quasi només entrar i després de creuar el Pont de Goi, , la deixem tot marxant a la dreta per una pista, aparcant en una esplanada on està la creu commemorativa de la batalla del 1809 contra les forces napoleòniques, que va provocar la caiguda del Camp de Tarragona. Hi han dos cotxes més aparcats en aquesta esplanada. Hi ha un panell explicant la rehabilitació d’aquest espai fluvial, però com es normal està tot empastifat.
Després de fer les fotos a la creu i el seu peu, amb placa inclosa, agafem el camí que surt i que va paral·lel al Francolí, on baixa una mica d’aigua, i amb un sol que ja comença a picar. Al poc trobem a dos homes, sembla de raça morisca, que estan agafant figues de moro, fem broma, nosaltres lis comentem que ull amb les punxes i seguim. Passem un pont sobre una barrancada que desemboca al Francolí, i ens sembla que podria ser bonic de veure’l, però no hi ha forma de fer-ho, inclús baixem a una parada, però l’herba ho impedeix per tot arreu. Al poc arribem al Molí de la Granja, i com no està tancat donem un tomb per l’entorn de l’habitatge, que sembla bastant ben conservat i segur que encara està habitat de forma discontinua. A la dreta hi ha una construcció enrunada i menjada per l’herba. Es veu tres trossos del mur del que era la bassa, manca un quart que es per on s’entra al recinte, que era la bassa, que ara està conreat d’avellaners. També es pot endevinar dos forats que eren engolidors de l’aigua de la bassa. Sortim a un camí que ve del Francolí i ens porta a la pista principal, passant a tocar l’altre banda de la casa. A l’altre costat de la pista principal hi ha unes runes, una bassa ara buida i un tub que sembla que portava aigua al molí, per una conducció que ara travessa la pista estant cimentada. No sabem si del temps de quan funcionava el molí o posterior, hi ha un rec que venia de la bassa, continua a tocar la pista i s’acaba en sec. El camí s’estreny primer per eixamplar-se aviat. Aquí el camí s’ha enlairat i hi ha una bona visió del Francolí, molt herbat però a nivell inferior, entre la llenca on va el camí i el riu hi ha un bon espadat, fet que ens fa badar ja que no ens ho esperàvem per aquestes contrades.
Després d’un repetjó començo a pensar si anem bé, ja que el camí se’m fa llarg, ja que em pensava que era més curt, com es normal només he agafat el gps perquè em gravi els camins que faré, però em sembla que me l’he deixat al cotxe, ja que no ho trobo a la bossa. Passem a tocar un mas o xalet on uns gossos ens borden des de dins de la tanca. Veiem una edificació dalt d’un proper turó i ens pensem que potser es el nostre destí d’aquesta caminada. Trobem uns grans trossos de mur, que ara no acaben de tancar res, però que podrien ser els que tancaven la propietat de la Granja del Convent de Doldellops, ara amb uns camps de blat que ja han estat segats. El camí puja entre dos murs i s’arriba a una esplanada on a la dreta tenim les edificacions senyorials de Doldellops. Hi ha una porxada en forma d’arc on no hi ha cap porta, i per on entrem. A l’esquerra hi ha les edificacions on hi ha una porta tancada al seu mig, també hi ha un altre porta que pel forat del pany veient que dona a un gran pati. A la dreta (tal i com entrem) hi ha la capella i darrere, al damunt d’on hem entrat enllaça amb els habitatges de l’esquerra. Ens adonem del perquè no hi ha porta que tanqui aquest primer recinte, i es que es camí de Valls a Pont de Goi i Alcover.
Al davant nostre hi ha un altre habitatge, que està com separat de la part principal i de sobte, de dins, en surt un senyor molt amable, que resulta que es el masover. Li preguntem a que es degut la semblança d’abandó, ens explica que aquesta propietat pertanyia a la Maria Martinell, filla de César Martinell, l’arquitecte modernista, i que fa pocs anys va morir sense tenir fills i ara els hereus no es posen d’acord i va passant el temps; el que sembla que s’ho queda (te dret a més herència que els altres) no té cap intenció de conservar al masover i aquest pobre home no sap que passarà amb la propietat. També ens comenta que es ell qui alimenta als gossos, que en una propietat com aquesta es necessari tenir, al menys com a vigilants, i el màxim hereu tant li fot. La Maria sembla que anava venint de tant en tant i era una persona molt preocupada per la qüestió social i per l’església. Mercès a les indicacions del masover trobem la Font de Sant Bernat, que raja un bon rajolí, amb bassa, rentador i peixos, però bastant deixat tot.
Una vegada finalitzada la visita mirem per on tornar cap el cotxe però sense tornar a passar per dins, només per variar. Jo me’n recordo que a la fotografia aèria es veia una pista que rodejava uns camps i sortia a la principal bastant després de Doldellops. Més o menys la trobem, al tercer intent, la seguim i anem a sortir al costat del mas o xalet dels gossos, però ara no ens fan ni cas. On hi ha l’espadat deixem la pista que baixa, i agafem un corriol a tocar el petit penya-segat, va pla però de seguida enllaça amb la pista amb una bona baixada. El sol continua picant.
Anem comentant que avui l’esmorzar ho farem una mica tard, ja que no ho portem i hem d’anar a algun bar. Però quan arribem al Molí de la Granja, agafem a creuar el Francolí per visitar un mas que hem vist de lluny, que sembla interessant amb unes bones finestres acabades en arc de mig punt. Arribem i el que ens sorprèn es que es un gran mas, que es va començar a restaurar i ara està completament arruïnat, encara que conserva quasi tot el sostre. Es van gastar una gran quantitat de diners en posar algunes bigues noves, i algunes reformes que ara estan destrossades. A més, van voler engrandir-ho, potser era el tros del paller, i aquí la teulada ja està ensorrada. Hi havia alguns detalls que demostra que el mas feia patxoca. No he trobat el nom del mas. Al davant tenia entrada a peu pla, amb porta al costat d’un aljub (crec que no era pou), ara sec, i unes grans escales que passen per damunt de l’esplanada cimentada de l’entrada i que entren al primer pis. Crec que aquestes escales son de la remodelació no de l’original. Darrere té sortida des del primer pis, no de la planta baixa. Els camps d’avellaners semblen cuidats, encara que hi ha mes avellanes a terra que als arbres. I a l’altre banda del camí d’arribada (i que continua amunt), els camps estan iguals i hi ha una séquia sense aigua, però activa.
Tornem a la pista principal, agafem el cotxe, ben calent encara que quan vam aparcar ho vam fer a l’ombra, i ens anem a Picamoixons, al costat de la piscina a esmorzar. Son les dotze del migdia. Un bon entrepà de truita, de quasi dos pams, i això que havíem demanat mig, una bona gerra de cervesa i un cafè (jo, i un tallat el company). Com decidim que anirem a la recerca de Sant Jeroni, enviem missatges als cònjuges que no ens esperin per dinar.
Altre vegada dalt del cotxe, ara ha estat tota l’estona a l’ombre, i cap a Sant Llorenç del Bosc. L’única referencia que tenim de Sant Jeroni es que està dalt i prop de Sant Llorenç, era un convent que havia tingut un màxim de 30 persones, i que només resten en peu tres o quatre parets. Arribem, després de dos marrades, al final de la pista, està barrada per la pedrera, reculem una mica i aparquem a la vora de la pista, quan tenim Sant Llorenç a sota. Tenim dos possibilitats a fer, encara que potser cap de les dos sigui la bona, recte amunt o cap a la dreta, son els dos turons que tenim a la vora. Agafem cap a la dreta, aprofitant que arribant es veu un mas o en construcció o arruïnat, dalt del turó. Sortim per pista i després d’una petita errada que no ens fa perdre gens de temps, però que ens fa mirar els mapes del gps i del mòbil (una cosa cada u), arribem sense problemes, tot passant per un petit collet amb herba baixa. Per arribar al mas, es la Masia del Romà, m’he de punxar una mica les cames, ja que porto pantalons de mitja cama (molt adient quan es va de recerca (?)). El mas ens queda a la dreta i en front tenim l’antic paller, sense teulada ni porta, ja que som a l’era. L’entorn del mas està quedant colgat per l’herba. Aquí ens passa igual que en el mas que hem anar a visitar a l’altre banda del Francolí, però aquí la impressió es més forta. Ple de bigues a terra per posar, algunes de ferro ja posades, terra per fer ciment a l’esplanada (ara menjada) de davant del paller, ferros per fer forjats abans del mas, sacs de ciments ressecs dins de la masia, una bona pila de revoltós a la part de darrera del mas, i varies altres classes de material d’obra per tot arreu, amb unes parets començades a cimentar i deixades a mig. L’obra està completament abandonada i deteriorant-se. Es una masia de planta baixa i dos pisos, on hi ha sostres entre pisos caiguts, i parets que s’estan badant. A l’entrada van començar a fer (o refer) un rafal aprofitant uns pilars que ja hi eren, han posat les bigues, i així s’ha quedat. Tal i com he dit una feinada per bellugar-se per fora per l’herba alta i seca. Com a curiositat hem trobat un tros de paper amb el logotip d’una entitat financera que ja no existeix (ha estat absorbida) que ens ha fet riure una mica.
Comprovat que aquí no hi es el convent, decidim anar cap l’altre turó. Preferim anar directes encara que entrem en terrenys particulars, però sempre amb el màxim respecte, sense passar cap tanca ni xafar res. Efectivament passem a tocar un mas on hi ha un tros de cinta dels «mossos d’esquadra», alguna cosa devia de passar. Agafem un camí ample que ve de la pista i anem amunt. Hi han petits senders, que més sembla fet per la gent que es belluga per allí. Arribem a una tanca i veiem al davant uns horts conreats, i cap el fons dos xiprers separats, l’un està a tocar unes construccions, no enrunades, de més amunt, i l’altre pensem que potser marca on està Sant Jeroni, però no sabem com arribar-hi. Anem enrere i entrem a Sant Llorenç, on tenim una alegria, ja que ho estan rehabilitant. Trobem al nou propietari i xarrem una mica, ho han comprat a la pedrera, està restaurant l’habitatge per viure tot l’any, i després rehabilitarà l’ermita i més endavant si aconsegueix alguna ajuda, l’altre habitatge, per casa rural o similar. Tot l’herba del davant està fora, ja es veu clarament els fogons, on hi es la dona fent menjar. Es un constructor de Valls o Picamoixons, ja no me’n recordo. Li preguntem per Sant Jeroni, i ens indica on està, ben a prop, i resulta que està situat on està el xiprer. Ens anem cap allà, Dos trossos de paret exteriors, i tres o quatre petits (molt petits) trossos de paret interiors. La primera paret que trobem conserva dos contraforts.
I res més per avui, un matí i migdia, molt aprofitat pel que volíem fer. Això de Sant Jeroni feia molts dies que en parlàvem, tant com vuit mesos, des de quan estar a Sant Llorenç. Ara tinc gravat en gps, tant des del Pont de Goi fins a Doldellops, on hi ha cap problema, i des de la carretera fins a Sant Llorenç, avui hem tingut dues marrades en cotxe, i fins a Sant Jeroni, per qui pugui interessar o per mi mateix. I QUIN DIA DE SOL, buf.








Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí

00000000000000000000000000000



0000000000000000000000000


diumenge, 3 de juliol del 2016

Desengany amb la Urbanització la Atalia


De resultes d'haver llegir alguns articles de diferents blogs, referents a Marmellar i els seu entorn, sobre tot de llegendes negres, i concretant una que parla de la Urbanització la Talaia, on la denomina la urbanització com a fantasmagòrica, de feia temps em picava la curiositat, i finalment avui m'he decidit anar a donar un tomb. Si hagués rebuscat una mica més per internet potser no hauria calgut anar, però això es el que passa per no aprofundir en els temes. 
Doncs be, pel que sembla, va ser una macro-urbanització que es va construir allà entre els anys 70 i 80, amb hotel, club, mini club, restaurants, piscines, botiga de comestibles,gasolinera, una capella, etc. En projecte, una escola. Resulta que el/s promotor/s va estafar a molta gent, incloent a un treballador de dita urbanització, entre ells, molt típic del seu temps, estava en una zona no urbanitzable, els habitatges no tenien permís d'obres i tenien problemes d'aigua.
Vist sobre el terreny, es una gran urbanització amb carrers asfaltats, alguns xalets habitats (pocs pel gran que es), uns pocs abandonats i mig destruïts, i el que sembla era l'hotel, completament arruïnat.  Està clar que no he passat per tots els carrers, però si el que sembla principal i arriba a la part més alta. Quasi dalt he vist, rodejat per una tanca, una cosa molt estranya, m'ha recordat les pel·lícules de ciència-ficció, a casa he llegit que es tracta d'un radiofar de «Aena». Des de dalt es pot anar en poc de temps al Castell de Marmellar.
De la urbanització s'ha fet càrrec l'Ajuntament de Juncosa de Montmell i sembla que ha pogut posa una mica d'ordre. 
Davant de la desil·lusió, sense baixar del cotxe me'n torno cap a casa tot passant per Sant Jaume del s Domenys i el Vendrell. Quan parlo per desengany parlo amb el que esperava veure, encara que m'alegro molt, per ells, que es pugui revitalitzar.
Les informacions han estat trobades a les webs de Franclips i al  de Foro-Ciudad.com 
Per a qui agradi les pàgines que parlin de misteri, aquesta de Redes del Misterio que parla de Marmellar.

La fotografia es de la pàgina de Franclips



dimecres, 5 d’agost del 2015

Estada a Malmö: dia 05 (últim), Malmö


Radhuset (Ajuntament)
Des de la barcassa, en la visita turística pels canals



Avui es l'últim dia aquí, ja que pocs després de les vuit del vespre ens surt el vol cap a Barcelona. Això no vol dir que no l'aprofitem fins l'últim moment. Encara que ens aixequem com cada dia, com hem de fer les maletes i pagar l'hotel es pel que sortim més tard de l'acostumat. A l'hotel ens permeten deixar les maletes en una petita habitació habilitada per això. Hem de trobar-nos amb Bernat, com cada dia, per anar a dinar, i fent temps ens anem a donar un petit tomb pel centre. A la plaça Stortorget, on està l'ajuntament, ens sobta veure que està molt guarnida amb banderes arc-iris, com si es celebrés algun acte gai. Es curiós aquest ajuntament, que es un gran i magnífic edifici i molt digne de veure'l, que als baixos d'un costat hi hagi un restaurant.
Ens trobem amb el Bernat i ens anem a menjar, anem un altre vegada a Gustav Adolf, i avui com no es festiu tenen el que diríem “menú del dia”, autoservei d'entrant i postres, i triar segon plat, que fa que pugui variar una mica el preu. De beguda es l'aigua la que entra. La veritat es que quedem contents del dinar. Ell se'n va a treballar i nosaltres ens anem a comprar per anticipat, els bitllets per fer, els tres, una visita turística pels canals. La taquillera que parla bé el castellà, encara que no ho es com tampoc llatina, ens perdona 2 corones, al jo no tenir prou xavalla i per no canvii un bitllet.
Maite i jo passegem una mica, aprofitant per comprar els últims records, i per fer córrer el temps tot esperant la sortida de la feina de Bernat, que coincideix, amb molt poca diferencia, amb el que es formi la cua per la nostra sortida.
La navegació es entretinguda, ben explicada por la guia, en suec i en anglès. Berrnat va traduint a Maite el que diu, i jo entre el que agafo de l'anglès i el que agafo de Bernat, m'assabento de moltes explicacions, no totes, està clar. Fer una visita panoràmica-turística te l'avantatge de que t'ho expliquen tot, però no deix de ser una mica difícil pair-ho. Es increïble la quantitat de ponts que té aquesta ciutat, i la guia, que va asseguda a la proa, damunt de la part elevada on sota estan els motors, s'ha d'ajupir sovint.
Una vegada enllestit el tomb, ens dirigim a l'hotel per agafar les maletes i anar cap a l'aeroport de Copenhaguen. Tenim reservat un vol de Norwegian Airlines‎. Agafem el tren al Triangeln, aquesta estació va tenir un premi pel modernista que la seva estructura. Com anècdota dir que els bitllets els paga Bernat amb la seva tarja de crèdit, a qui hauria de reemborsar el seu import en euros, però quan passa el revisor ens diu que el bitllet no han estat pagats, per error en la tarja. Bernat li explica que nosaltres anem a l'estació i queda que pel seu viatge de tornada tornarà el treure comprovant que sigui tot correcte. Ens hem estalviat uns diners però sense intenció de fer-ho.
Nosaltres ja teníem feta la facturació i triat els seients des de Reus, però toca passar per les màquines per que ens donin les tires a enganxar a les maletes, on posi el destí, vol, etc. Per cert no es massa fàcil saber com s'enganxa, per molts dibuixos que hi hagi. Ara resulta que deixar-les a les cintes transportadores també es d'autoservei, sense personal. Tenim dues hores abans de que surti, pels que aprofitem i anem a fer una begudes. Passem les últimes hores junts. Ahir ja li vaig donar tota les monedes que em quedàvem igual que vaig fer amb les monedes daneses, ja que les monedes no es canvien. M'he gastat tot el diner suec que portava i el danès que vaig canviar, però tocarà fer números amb Bernat, per transferir-li els diners que li dec, ja que ell ha pagat molt en targeta, perquè a mi em cobrarien comissió de canvi.
El vol es bastant agradable, l'avió no va massa ple, i com que a la nostra fila hi som tres, i hi ha algunes on no va ningú, a mig vol ens canviem per poder estar més amples. Arribem a Barcelona amb un avançament de 20 minuts. Anem a l'aparcament on tenim el cotxe, paguem el preu acordat a l'oferta i ens anem cap a casa, on arribem molt cansats però molt satisfets de com han transcorreguts tots aquests dies. Aquests dotze dia han estat per recordar. Ara toca descansar, arranjar les fotografies, que han estat unes 1.950, fer els comentaris de cada dia i publicar-los. Com sempre dic, el blog ho faig per a mi, però si la gent pot aprofitar el més mínim jo m'alegraré.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.





00000000000000000000000

El vídeo correspon del dia 3 al 5 d'agost



000000000000000000000000000





dimarts, 4 d’agost del 2015

Estada a Malmö: dia 04, Copenhaguen


Nyhvan
Chiristiansborg Palace



Avui tornarà a ser un altre dia intens, però serà a Copenhaguen on anirem a passar el dia. Després d'esmorzar i baixant del menjador faig una fotografia a un avis que hi ha a l'escala: “Thieves look like you and me” (els lladres es veuen com tu i com jo) amb un dibuix que es veu com un home li fot la cartera a un altre. Això vol que que en aquesta ciutat (Malmö), els turistes també hem de portar compte, potser no hi han tants com diuen les noticies que arriben de Barcelona (82 diaris, 15.000 en 6 mesos, a turistes).
Anem a Triangel i agafem el tren fins a Copenhaguen. El primer que fem al arribar a la capital de Dinamarca es buscar un caixer automàtic per treure diners, a Reus vaig bescanviar corones noruegues i sueques, però no daneses, no sabia que les necessitaria, ja estan convençut que vindria a Copenhaguen pensava que vindria en visita des del creuer, l'últim dia i sense temps de gastar diners. Al davant de l'estació hi ha un gran parc d'atraccions, Tivoli, nosaltres ens dirigim a Vesterbrogade on paren els busos turístics. Teníem propaganda d'una empresa (CitySightseeing), però sembla ser que hi han tres competidores, i nosaltres agafem una de les altres (Red Buses). La tercera no sé el nom. Red Buses es més barata però també es més fluixeta de la que havíem previst. La prevista fa varies rutes i la que agafem només fa una, encara que s'ajusta a la que volíem. El bussos turístics tenen la avantatge que es pot anar baixant a les diferents parades, per visitar el/s lloc/s d'interès i tornar a pujar quan passa un dels següents bussos, i tantes vegades com es vulgui, a més es tenen validesa per dos dies. Durant el tomb es pot seguir les explicacions en varis idiomes, entre ells el castellà, però el so no es gaire bo i queda una mica fluix, segurament degut als auriculars que he agafat o a l'endoll. Després d'uns 20 minuts, nosaltres baixem a la parada del carrer Langeline, que es la parada per veure Den lille havfrue (La Sirenita). Encara que només baixem per poder comprar un record de aquesta figura tan emblemàtica d'aquesta ciutat. Som conscient que sempre la podriem trobar en altres botigues, però ens pensàvem que l'interval entre bussos era més curt, però resulta es que de mig hora i se'ns fa llarga l'espera. Bussos d'un altre empresa arriben més sovint, però tal i com he dit fan varies rutes, no només la mateixa.
Tornem a pujar per continuar la visita, passant per davant de la magnífica font de Gefionspringvandet, Gefion llaurant a l'illa de Selandia. Després d'uns 15 minuts de marxa ens baixem al costat d'un petit canal, o port vell, Nyhvan, ja que veiem que a una de les vores del canal hi ha molt d'ambient. Al baixar ens salta a la vista, que un petit tros de la carrosseria del bus, on està la llum de darrere i l'intermitent està xafat i una mica separat de la resta de la carrosseria. Aquest ambient que havíem vist des del bus, es que son restaurants, un al costat de l'altre, que agafa tota la línia, i que estan plens de gent dinant. Mirem l'hora, passa poc de l'una i decidim buscar lloc, però a l'ombra. El sol pica de valent, i si ja es difícil trobar lloc, més ho es fer-ho a un lloc que no toqui el sol. Al final ho trobem, en una taula de 6, on només hi han dos persones.
Ja asseguts a la terrassa del restaurant (Fyrtøjet) demanem un plat que ens sembla que han de estar força bé i es barat, però resulta que aquest, que es el menú del dia, només el serveixen fins a les 12:00. Els que demanem estan força be i no son massa cars, o sigui que podem dir que dinem be. Una vegada finalitzat passegem una mica per aquest tros, on està ple d'artistes, pintors i músics entre altres, i sobre tot, molt d'ambient. Com que tenim temps contractem un viatge pels canals amb una barcassa turística, que sortirà en mig hora. Ens asseiem en un banc d'una petita plaça amb espessos arbres. Mentre estem asseguts ens fixem que no paren de passar gent buscant envasos en les papereres, deu ser l'única forma que tenen aquestes persones, per guanyar alguns diners per viure, al retornar els envasos. En total son unes sis persones que no paren de passar, estem en un lloc turístic i ple de gent, i normalment deuen tirar molts envasos a les papereres
El tomb en la barcassa turística esta força interessant, les explicacions son en suec i en anglès, jo agafo algunes explicacions, però la veritat es que no massa. El que costa més es adonar-se de quan canvia de suec a anglès, ja que la guia ho fa sense avisar o una pausa clara entre mig. Tornem a veure la Sirenita, ara de cara, i amb molta gent al darrere. També es curiós veure, una mica apartat, un destructor que va estar a la guerra d'Irak, la curiositat no té res a veure amb el meu rebuig a aquella guerra saquejadora. Aquest destructor està dins de tota una zona senyalitzada amb la prohibició del pas, al ser zona militar. Anecdòtic es comprovar a casa, veient i arranjant les fotografies, on en dos d'elles em surten tres persones nuetes. No ho hauria vist al no ser que una de les fotografies la vaig fer amb zoom per agafar un cartell de l'altre costat del canal.
Una vegada finalitzat l'interessant navegació i veient que s'acosta l'hora en que ens hem de trobar amb el Bernat decidim anar acostant-se cap l'estació. Quan passem pel carrer Ostergade aprofitem per comprar uns gelats. Aquest carrer es un carrer de vianants i completament comercial. Ens desviem cap a Nikolaj Kirke, per poder-la admirar. Aquí en Copenhaguen continuem trobant lavabos a les esglésies. A les seves portes ens trobem al Bernat que ja arribat de Malmö. Els tres junts ens dirigim per Storkespringvandet, passant pel costat de l'Statue of Absalon. Tot aquest tros està força animat, i ens dirigim cap al Chiristiansborg Palace.
Extret del wikipedia: “El palau de Christiansborg està situat en l'illot de Slotsholmen a Copenhaguen, Dinamarca, i és la seu del Folketing (Parlament danès), l'oficina del primer ministre danès i el Suprem Tribunal danès. A més, diverses parts del palau són utilitzats per la monarquia, incloent les sales de recepció Real, la capella del palau i les cavallerisses reals. El palau és la casa dels tres poders suprems de Dinamarca: el poder executiu, poder legislatiu i el poder judicial. És l'únic edifici del món que alberga les tres branques de govern d'un país. El palau de Christiansborg és propietat de l'estat danès”.
Creuar per dins aquest palau val molt la pena, ja que es un edifici majestuós, sense poder faltar el fer fotografies amb l'edifici al fons. Comunicat amb el palau hi ha els jardins de la Royal Library Garden, amb el Danish Jewish Museum, que té al darrera la nova The Royal Library, un gran edifici de vidrieres negres que dona al canal. En mig dels jardins hi ha un estanyol amb una font en mig. Com veiem que hi han nens que estan asseguts a la seva vora i remullant-se els peus , Bernat i jo es decidim a fer-ho també. Al començament l'aigua la trobem una mica freda, però al poc ja es té una sensació molt agradable.
Una vegada amb el peus el més assecats possible, ja que no portem tovalloles, ens dirigim cap a la Rundetarn de Trinitatis Kirke (rundetarn en danès significa torre rodona). Aquesta torre és un dels edificis més emblemàtics de Copenhaguen i fou construïda per ordre del rei Christian IV. Una de les seves característiques és que per arribar al cim, en lloc de pujar per una escala cal fer-ho per un passadís en forma helicoïdal. La llegenda diu que el rei ho va exigir així per tal de poder-hi pujar a cavall. Des del cim es pot observar una bonica panoràmica del centre de la ciutat. Ara, a més, es una atracció turística. Arribem a tres quarts de sis, i la veiem molt alta i decidim no pujar-hi. Hi bastant de gent al peu que sembla que han pujat i han baixat, com un grup de francesos, que a més tenen ganes de xarrameca. També va entrant gent per pujar-hi.
Nosaltres ens dirigim cap a Christiania, que es una especie de comuna alternativa, que es va formar als anys 60. Es un barri pintoresc on abans es comerciava lliurement amb drogues toves. Diuen que les freqüents batudes de la policia han posat fre, però el que vam veure, potser es frenat però no finalitzat. A sembla més un petit circ digne de visitar, que fa ho estigui molt, però amb la característica olor a droga, i conservant l'ideal hippy. Hi han bars, alguns serveixen menjars, i també paradetes de articles fets a ma, i d'altres coses. Hi ha un petit escenari, on es veu que de tant en tant fan actuacions. Ens prenem unes cerveses en un lloc enlairat, bastant ple de gent, ja que no trobem lloc a les taules, a l'única que hi havia lloc no em vist en bons ulls seure'ns. Com curiositat dir que dins està prohibit corre i fer fotografies.
Al sortir busquen un autobús que ens porti a l'estació i d'allí a Malmö. No ens sorprèn gens veure gent dormint a l'entrada de l'estació de Copenhaguen, ja que estàvem avisats que això succeeix. Avui per sopar toca anar a una pizzeria (Big Mama's Pizza). Quan sortint comença a ploure, el primer dia des de que vam començar el creuer, que ens mullarem. Anem sota la pluja però com cada vegada plou més fort i encara ens queda un tros fins l'hotel, ens refugiem en un tendal d'un restaurant que està tancat, podent-nos asseure's en les taules i bancs que estan apilats amb cadenat. Mentre veiem gent a peu i sobretot en bicicleta que no semblen amoïnar-se gaire, segons diuen aquí plou 180 dies a l'any encara que poca estona. Però l'aigua comença a córrer per darrere, i la tempesta no afluixa, tot al contrari. Ens decidim a sortir i continuar cap l'hotel. Amb una bona mullada hi arribem, Una vegada secs i penjada tota la roba mullada, ens anem a dormir, pensant que demà serà l'últim dia d'aquest viatge.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.








00000000000000000000000

El vídeo correspon del dia 3 al 5 d'agost



000000000000000000000000000





dilluns, 3 d’agost del 2015

Estada a Malmö: dia 03, Malmö


Turning Torso
Oresundsbron



A partir d'ara les coses seran un mica diferents, ja que en els pròxims dies Bernat només podrà estar amb nosaltres per dinar, a les 12, i després quan plegui de la feina, a les 5. Aquest matí la Maite no té massa ganes de caminar, ja que està cansada de l'atrafegament d'aquest dies, en canvi jo vull aprofitar per veure més llocs. Primer vaig a esmorzar, l'autoservei de l'hotel es bastant bo i variat. Variat en el menjar, encara que cada dia hi hagi el mateix, dona per anar variant quan es tracta de quatre esmorzars. Una vegada enllestit aquesta feina diària, toca el moment de sortir a caminar, encara que sol.
Vaig cminant a pas ràpid per Regementsgatan i per Kung Oscars väg, deixo a la dreta el gran parc Slottsträd i el carrer on està el Teknikens och sjöfartens (el museu de la tècnica), i entro al gran àrea d'esbarjo, Ribersborgsstraden, que em queda totalment a l'esquerra. Una gran zona de gespa (o similar) que a trossos està una mica amarronada, entre Turbikanalen i el carrer Vaktgatan, i entre Limhamnsvägen i el mar. A l'altre costat dels dos carrers hi han blocs d'habitatges. Aquesta àrea d'esbarjo es un dels llocs on els “malmoguienses” van a passejar a peu o en bici, sols o en família, o simplement a passar una estona a l'aire lliure.
Des d'aquí es pot veure l'Oresundsbron, el pont que uneix per carretera i ferrocarril Malmö i Copenhaguen. Es veu clarament com surt des de Malmö i després es va perdent en la llunyania. També es veu clarament el Turning Torso. El pont i l'edifici son dos dels elements emblemàtics de la ciutat. No m'entretinc massa ja que he d'estar a no més tardar, a tres quarts de dotze a l'hotel, ja que a les dotze hem quedat amb el Bernat. Me'n vaig a creuar el Turbinkanalen, passant pel costat del Malmö Wake Park, un petit parc d'aventura. Per arribar a Salongsgatan, he de creuar dos petits ponts, a l'esquerra hi ha un petit moll de petits vaixells d'esbarjo i a la dreta quatre habitatges enclavats en un petit ramal del canal.
Per Salongsgatan arribo al peu del Turning Torso (tors en gir). Aquest edifici es un gratacel de 190 metres d'alçada i 54 plantes, sent l'edifici residencial més alt de Suècia i segon d'Europa. Es una obra de l'arquitecte Santiago Calatrava (aquell del que fa un temps, alguns en deien: “Calatrava te la clava). Aquesta torre està inspirada en un tors humà que es retorça sobre si mateix en un gir de 90 graus, des de la base fins a l'última planta.
Extret del wikipedia: “L'origen de l'edifici es remunta a 1999. El llavors director gerent de la cooperativa sueca d'habitatges HSB (la major de Suècia, fundada en 1923, promotora i actual propietària de l'edifici), Johnny Örbäck, va quedar impressionat en veure en un catàleg una escultura d'un tors humà de Calatrava realitzada en 1998. Immediatament es va posar en contacte amb ell i li va demanar que apliqués el concepte a un edifici residencial que la seva empresa volia construir en Malmö.
Una de les raons per construir el Turning Torso va ser restablir un panorama urbà recognoscible per Malmö, que havia quedat orfe des de la desaparició de Kockumskranen (La Grua Kockums) en 2002, situada a menys d'un quilòmetre de l'actual emplaçament de l'edifici. Els polítics locals van considerar que era important per a la ciutat tenir un símbol per Malmö (Kockumskranen, una enorme grua utilitzada per a la construcció de vaixells en les drassanes de l'empresa Kockum, simbolitzava, d'alguna forma les arrels de Malmö com a ciutat industrial; Turning Torso podria ser considerat com un monument d'un Malmö més nou i internacional”.
Estar al peu d'aquest edifici dona unes sensacions estranyes, al comprovar com es va girant la seva estructura. Després d'una bona estona admirant aquesta singular mole d'acer, vidre i formigó emprenc la tornada, per això agafo el carrer Vastra Varvsgatan. De sobta em sembla que alguna cosa no està bé i quan arribo a la cantonada amb Riggaregatan i després de mirar-me millor el mapa, tot el dia vaig amb el mapa a la ma com els “guiris” (que per cert es el que soc aquí), m'adono que he agafat be el carrer, però en direcció contraria. Em torno però per uns altres carrers, una part en construcció. Tota aquesta zona es d'expansió, on junt a algunes cases adossades molt boniques, hi han blocs de pisos de diverses alçades però amb molt bona harmonia, i les que estan construint també sembla que seran harmonioses amb l'entorn. Es veu que es de les zones en expansió, més cares, tot tenint en compte que Malmö té molts problemes d'habitatge, ja que som cars i difícil d'aconseguir els de lloguer. Per assegurar-me que vaig bé, li pregunto a una dona que porta un cotxet de crio, i em diu que segueixi per on vaig, que es correcte.
He d'accelerar el pas ja que he perdut una mica de temps. Passo per davant de World Maritime University i enllaço pel camí per on he vingut. Arribo a temps per, junt a la Maite, anar a esperar al Bernat a que surti de treballar per anar junta a dinar.
Anem a un restaurant on està molt concorregut de gent treballadora (Gränden), i on l'entrant i el postre es autoservei, i s'ha demanat el segon plat, amb beguda d'aigua o un líquid que no sé catalogat però que té bon gust, una mica esdolceït. No entra el cafè o similar. El dinar es molt bo i abundant. Els menjars d'aquests països abunden les salses, o sigui a qui no els agradi o els senti malament, han de portar compte.
Bernat es va a treballar i nosaltres tornem al Teknikens och sjöfartens ja que no vam acabar de veure'l i es bastant interessant, tot passant per dins del Gamia kyrkogärden, que es un cementiri reconvertit en passeig. Un passeig pel cementiri és com un passeig pel passat. Les inscripcions en els làpides de les tombes recorda a les famílies que han jugat un paper preponderant en el desenvolupament de la ciutat durant la dècada de 1800 i principis de 1900. Ara ja no enterren ningú aquí, quedant com el vell cementiri.
Una vegada al museu, Maite i jo, ens dediquem a visitar les sales que no havíem pogut veure l'altre dia, i completar la que vam deixar a mitges. Una visita curiosa es entrara dins del submarí U3. Era un submarí de capacitat per quatre mariners. Per visitar-ho des d'una punta a l'altre s'ha de passar per dos forats rodons, un d'ells doble, on una persona amb excés de volum i poca agilitat, li costa una mica, sobre tot el forat doble. Les comportes si es tanquessin a l'hora faria quedar dividit el submarí en tres compartiments. Poca mobilitat en tot el submarí devien de tenir els soldats que habitaven aquí. Es estret i ple d'instruments de control i d'indicadors.
A l'hora acordada arriba Bernat, i tots tres finalitzem a la sala de la ciència, molt similar al Museu de la Ciència del CosmoCaixa, quan jo el vaig visitar. En tres activitats competim a veure qui guanya, riem molt. Quan manca un quart per l'hora de tancar ja comencen a avisar per que la gent marxi, nosaltres apurem fins l'últim moment. Des d'allí ens anem a l'estació central per agafar el tren ja que volem tornar a l'Ikea a comprar uns quants dels articles que li manquen al pis del Bernat. També apurem fins a l'hora de tancar. Anem a deixar els embalums al pis i després a sopar. Tornem al japonès (Restaurang Yukai), on un altre vegada quedem contents. Després de sopar i a la sobretaula, tot xarrant, no ens adonem que va passant el temps i quan marxem, ràpidament tanquen portes, o sigui que estaven esperant que nosaltres marxéssim per tancar. D'aquí cap a l'hotel i esperar a un nou dia.

Fotografies baixades d'inet





Grúa Kockums (fotografia del 2002)
Oresundsbron





Per baixar i/o veure les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000

El vídeo correspon del dia 3 al 5 d'agost



000000000000000000000000000



diumenge, 2 d’agost del 2015

Estada a Malmö: dia 02, Malmö i Copenhaguen


Llac Pildammarna dins del Pildammsparken
Den lille havfrue (La Sirenita)




Avui ens toca un altre dia intens, tot visitant aquesta localitat de Suècia i Copenhaguen a Dinamarca. Una vegada ben esmorzats en el autoservei de l'hotel, ens trobem amb el nostre fill i comencem la passejada d'avui. De primer ens dirigim a creuar el Magistratsparken (parken es igual a parc), passem per davant del Malmö Opera, i per l'entrada al Malmö Idrottsplats (Malmö IP) que son unes instal·lacions esportives. Ens endinsem per Pildammsparken, on dins hi ha el magnífic Pildammarna, un gran llac amb sortidors d'aigua en mig i moltes aus, ànecs, gavines, corbs i altres. Sortim quasi al davant del Malmö Stadion, que era el camp on jugava l'equip local de futbol, però per no reunir les degudes condicions per partits internacionals, l'equip local Malmö FF juga al nou estadi Swedban Stadium (més conegut com Malmö Nou Estadi). Aquest nou estadi es darrere de l'anterior.
Ens tornem a introduir pel mateix parc, i el primer que ens trobem es un petit teatre, amb l'escenari a més baix nivell i unes grades al tombant, pels espectadors, on hi ha una persona pujant les escales saltant amb els dues cames juntes, arribant dalt, baixant normal i tornant a pujar saltant. Amb el dia solejat i calorós que fa, no sé com ho pot aguantar. Aquest parc, tal i com he dit abans es digne de visitar, amb jardins molt ben arreglats i vistosos, grans arbredes, escultures, parterres amb flors, pèrgoles, fonts ornamentals ..., o sigui quasi tot del que es pot demanar a un gran parc enjardinat. I tant com també he dit abans, hi han molts ànecs. Tres curiositats, en una arbreda on en mig hi ha una pèrgola d'obra, es el lloc on hi veient més brossa escampada. Un altre es que en un tros tot de gespa a tocar al llac i darrera una bardissa molt ben tallada, hi ha unes dones amb grans bosses de botelles de plàstics, que tot sembla que les van recollint per després portar-les a vendre, aquí a Suècia paguen per tornar els envasos. L'última curiositat que veiem, es que hi ha una escultura que es com si fos una planxa de costat (el electrodomèstic), de pedra amb mànec de ferro.
Ens anem cap l'estació de Triangel, on a la plaça, prop de l'entrada, Maite i jo ens asseiem en uns bancs, ja que Bernat ha de fer una petita gestió. Hi ha un gran aparcament de bicicletes que està “arrebotit” de bicis. Com a tota gran ciutat, estar assegut en un joc de pas, es una petita distracció per la varietat de gent i fets que en fan.
Una vegada finalitzada la gestió, el fill ens ensenya el seu pis, que encara està en mínims, però que ja anirà enllestint. Ens anem a dinar a un restaurant italià, però bastant suecialitzat. (L Angelo pub & Ristorante). Com que dinem a la terrassa, em fixo i comentem que a les terrasses del bars i restaurants hi han unes petites mantes, en moltes taules, perquè la gent es pugui tapar quan fa fred, mentre continuen menjant i/o bevent a fora. Com anècdota, Maite tenia una manta a l'esquena, i quan va al servei, una nena que està en la taula de darrere, els bancs de seure estan a tocar, li fot la manta. Quan Maite torna del servei i ho veu, es fixa que la nena està (com es diu) rient sota el nas. No passa res.
Ens anem a l'estació a buscar el tren cap a Copenhaguen. Des de l'estació anem a peu cap on es la Den lille havfrue, o sigui La Sirenita. Hi han algunes dificultats per poder-la fotografiar sense gent, per la quantitat que s'acumula al seu voltant, tant darrera de la barana, a les escales, com al seu tombant, tot això ajuntat que no es una figura gran, tot al contrari. Al final després d'unes quantes fotografies, pels dos costats i per darrere, la part del davant dona al mar, podem marxar satisfets de feina feta (??). Ens anem a prendre uns gelats a Langelinepavillonen, i després ens dirigim al Kastellet, antic castell on encara viuen un/s destacaments de soldats. Els habitatges es veuen arranjats i molt bé, i el gran jardí que l'envolta, preciós. Té forma de pentàgon, tot rodejat per un fossat amb força aigua i només amb dos entrades, per ponts, una al nord i l'altre al sud. Hi ha un camí que tomba tot el contorn, un camí de ronda elevat, al centre estan les edificacions, l'església (Kastellskirken) i uns monuments dedicats als cascs blaus noruecs mort en servei. Bernat i jo donem tot el tomb al camí, i Maite es queda descansant en un banc. Ens avança un soldat, amb fusell penjat a l'esquena, que fa un a part del camí de ronda, fent sortir a la gent que està asseguda o estirada a la gespa, ja que està fora del camí i fent lligar a un gos que anava solt, al seu propietari. Una vegada reunits els tres, creuem tot el castell, passant entre els habitatges i sortint per l'altre porta. Just estic a temps de veure el canvi de guàrdia, un soldat al davant de la bandera.
Passant pel mig del Churchillparken arribem a l'església de St Alban's Church i al Gefionspringvandet. El Churchillparken està dedicat al polític anglès i on hi han varies figures de persones amorfes, en diferents punts. També entre altres hi ha una escultura dedicada a una walkyria. Gefionspringvandet es una gran i espectacular font on la deessa llaura la illa de Selandia amb els seus quatre fills en comptes de quatre bous. Els bous de la escultura representen els seus quatre fills. Tant l'església com la font l'havíem vist mentre fèiem el camí de ronda, i ens havia semblat que valia molt la pena, tal i com ha estat.
Una vegada enllestit aquestes visites, per Esplanaden i per Gronningen anem cap a l'estació. Abans d'anar cap a Malmö fem una aturada a Svågertorp per comprar uns articles a l'Ikea, però resulta que els diumenges tanquen a les set i nosaltres hem arribar a tres quarts de set. A Suècia els horaris de les botigues van diferents, a més les begudes alcohòliques, son en botigues especials i horaris bastant estranys per nosaltres. Però en general l'horari en aquest país es molt més sensat que al nostre.
Avui per sopar ens conformem amb unes amanides en un McDonalds, en un establiment molt brut. Es veu que no hi ha personal per netejar les taules i el terra, on a trossos t'enganxes al caminar. El menjar es normal en un establiment d'aquesta cadena. Després cada u al seu cau, però Bernat abans d'anar-se cap a casa, cada dia ens acompanya fins a la porta de l'hotel. 

Per baixar i/o veure les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000

El vídeo correspon als dies 1 i 2 d'agost



000000000000000000000000000

dissabte, 1 d’agost del 2015

Estada a Malmö: dia 01, Malmö


Església de Sant Petri
Església de Sant Johannes



Avui es el dia en que acabem el creuer. El nostre viatge de retornada a Barcelona sortia en un xàrter d'Ibèria, de l'aeroport de Malmö, a les 12:55, pel que si no l'haguéssim anul·lat, tampoc ens donaria el temps suficient per fer cap de les excursions possibles, de les programades, que son per visitar aquesta ciutat o Copenhaguen. Nosaltres em anul·lat la tornada per poder passar uns dies amb el nostre fill, que viu i treballa aquí. Ahir des del vaixell el vaig trucar i vam quedar que ens recolliria al moll a les 9 del matí. Li vaig confirmar el moll on atracaria el vaixell, una vegada el taulell d'informació del vaixell tenia constància de quin seria.
Ahir a la nit vam deixar les maletes a la porta de l'habitació, des d'on van ser recollides, les que retornaven cap espanya les han portar directament l'avió, i les que, com nosaltres, ens quedàvem aquí, a la terminal. Com que hi harien varis vols cap a Barcelona i Madrid, i aquests últims eren a primera hora de la tarda, donava temps per que els que retornaven a Madrid poguessin fer alguna de les diverses excursions o visitar Malmö pel seu compte. Els de Barcelona només donava per fer una visita panoràmica d'un hora a Malmö, ja que llavors ja els porten directes a l'aeroport. Nosaltres junt amb els que es quedaven aquí, els que feien excursions programades i els que visitaven la ciutat pel seu compte, desembarquen quan passa poc de les vuit del matí. Les maletes ja estan a la terminal, però hem d'esperar al nostre fill. Per cert que una empleada ens ofereix de trucar pel seu telèfon al nostre fill, perquè no ens costi res la trucada. La terminal es una gran nau, amb bones filades de cadires, no com la de Trondheim; també hi ha un mostrador amb dos noies donant informació de la ciutat, i marcant als mapes que donen, el millor de visitar i la ruta d'anada i tornada. Per cert des del moll fins a la estació central està marcat amb punts grogs a les voreres.
Com que a mi se'm fa llarga l'espera estan assegut a la terminal, surto i segueixo el camí marcat per anar cap el centre, però només arribo fina a la rotonda amb Carlsgatan. I me'n torno, encara no son les nou. Vaig retornant a pas lent i quan estic prop de la terminal, em giro i ja el veig que va venint a pas ràpid. Com sempre venia amb el temps ben calculat i arriba quan manquen molt pocs minuts per les nou de mati. Ens retrobem els tres, ens ajuda amb les maletes, i prenem el camí cap l'hotel. Aquí no té cotxe, i hem d'anar a peu, carregats amb les tres maletes i la motxilla. No anem per on van els turistes, si no que agafem unes dreceres que ell coneix, com per exemple creuant l'estació.
Em deix sorprès el brut que està aquesta ciutat, llaunes, plàstics i sobretot burilles, quan nosaltres tenim una idea molt diferent d'aquests països. El primer que el fill em diu, es que aquí ha Suècia té moltes coses bones, però que perfecte no ho es. El trajecte fins a l'hotel se'ns fa llarg, a la Maite i a mi, però per fi arribem. Ens confirmen l'arribada, ja ho teníem reservat, ens diuen que fins a les tres no estarà disponible, tal i com posava a la pàgina web de la reserva, i ens deixen les claus per posar els embalums en una petita cambra destinada a aquest us.
Una vegada retornada la clau, ens anem a visitar la ciutat. Per on primer passem es per Kungsgatan, un petit passeig enjardinat que ens porta fins a l'església de Sant Paulí (S:t Pauli kyrka), molt bonica pels quatre cantons, com està en obres no es pot visitar. En aquesta ciutat tenen preferència les bicicletes, inclús davant dels vianants, tota la ciutat està plena de carrils-bici, on si no portes compte els que van llampant t'envesteixen.
Prenem el primer contacte amb la ciutat, creuant el Rörsjökanalen, on veiem un altre novetat per nosaltres, la gran quantitat i varietat d'ànecs, junt a les sorolloses gavines (de les que que també hi han moltes, al ser ciutat marítima) i altres aus, com corbs. Passem pel costat del Moderna museet, on al davant hi ha una curiosa escultura. Passem per Gustav Adolfs torg, Stortorget (on hi ha l'ajuntament), per anar a visitar S:t Petri kirka, trobant-nos que no es pot visitar, ja que hi ha una celebració, quedant que hi tornarem més tard. Una cosa que em sorprèn es la quantitat de cendres que hi ha a la ciutat, perquè els fumadors no tirin les burilles a terra, encara que no tothom en fa cas. El centre està bastant més nets que per on vam entrar al matí, exceptuant les burilles. Hi han habitatges molt macos, igual que passa a la majoria de les ciutats antigues que han conservat els barris vells, encara que per diferents al que tenim, son molt vistosos i a mi m'agraden molt.
Es hora d'anar a dinar i el Bernat ens porta a un restaurant que coneix, el menú no es car i es bo (Gustav Adolf), però resulta que el menú només ho fan els dies laborables i no s'havia fixat que avui es dissabte. Ens quedem igual i demanem a la carta, el dinar es bo i el preu mitjà. Després d'això visitem S:t Petri kirka, amb la sorpresa que en aquesta església i les altres que em visitat hi han lavabos, fet impensable en el nostre país.
El sol pica bastant, i em fixem que quasi tots el bancs, que per cert abunden, estan de cara al sol. Continuem estant de sort, ja que estem en un país on plou uns 180 dies a l'any. Ens dirigim al Malmö museer, tot passant pel costat d'una escultura d'Eva Hild, anomenada Rubato. L'edifici de l'actual museu era una fortalesa construïda a l'any 1434 pel llavors rei de Dinamarca, Erik av Pommern, llavors Suècia pertanyia a Dinamarca. La visita al museu es entretinguda encara que alguna de les sales son difícils d'interpretar, amb unes sales dedicades a Aquàrium que son molt dignes de visitar, amb l'al·licient de poder veure alguns peixos i rèptils ben amagats i mimetitzats amb l'entorn. Com l'entrada val per aquest museu i pel Teknikens och sjöfartens, o sigui museu de la tècnica, allí ens dirigim. Per l'hora que arribem només podem veure unes poques sales, quedant pendent la visita a la resta i al submarí que tenen exposat en pati comunicat. La veritat es que notem que es foten fora, per l'hora, però sense paraules, ni males maneres ni mala cara.
Retornem tot caminant per el gran Slottsträdgärden, amb un reformat molí de vent. Tot un tros de Malmö està separat de la resta pel Rörsjökanalen, però molt ben comunicat pels nombrosos ponts. Es una ciutat amb dos grans parcs, i altres de petits, on la gent va a passejar, a prendre el sol (quan en fa), a meditar, a fer running, etc., o sigui a prendre contacte amb la natura.
Abans de tornar a l'hotel ens anem a sopar a un restaurant japonès (Restaurang Yukai), on amb les dificultats de l'idioma, el Bernat ja s'entén una mica en suec, endevinem els plats a elegir. Ja cap l'hotel on ens donen les claus de l'habitació i els pass pel wifi per quatre dies. Ens sobta que un hotel com aquest no tingui armaris on posar la roba i les maletes, sort que qui hi ha un llit de més, on poden deixar una de les maletes oberta.
Res més per avui, ja que hem de descansar, que demà ens espera un altre esgotador dia de visita a la ciutat.

Per baixar i/o veure les fotografies, teclejar aquí.







00000000000000000000000

El vídeo correspon als dies 1 i 2 d'agost



000000000000000000000000000





divendres, 31 de juliol del 2015

Fiords Noruecs: Dia 31 de juliol. Navegació


Navegant
Cabina E-4604



Avui es un dia destinat només a navegar, s'ha d'anar de Stavanger a Malmo, en Suècia. La impressió es que el vaixell podria anar més ràpid, potser no es així o potser es per que no dona per fer un altre aturada. Nosaltres ho dediquem a descansar i a menjar, segurament massa. Aquesta nit es la nit de gala, que a l'hora de la veritat només van més empolainats una part dels creueristes, segons m'ha semblat. També hi ha festa al final del sopar, fent una presentació dels cuiners i ajudants, cambrers i ajudants, personal auxiliar, etc., tot amb música de festa. Com cada dia els nostres cambrers han insistit si el seu servei ha estat correcte i hem quedat satisfets. Una mica la llauna de cada dia, deu ser per l'informe que s'ha d'emplenar. Al sortir del menjador veiem una cua de parelles per fer-se la fotografia amb el capità, nosaltres passem. En la sala on hi ha els jocs d'atzar i en uns plafons, hi han col·locades les fotografies que ens van fer després de la facturació i a la segona nit a les taules, a l'hora de sopar, sempre per parelles. Veiem que com no deuen tenir del tot èxit, fan descompte. Nosaltres no agafem cap. I poc més a explicar, només que hem tingut una navegació tranquil·la i que demà arribarem a Malmo, on no agafarem el vol de tornada, ja que ens quedarem uns dies aquí, en companyia del nostre fill, que es on viu i treballa.

Per baixar i/o veure les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000







El vídeo correspon als dies 30 i 31 de juliol



000000000000000000000000000



dijous, 30 de juliol del 2015

Fiords Noruecs: Dia 30 de juliol. Stavanger


Un dels molt cartells pujant
A dalt del Preikestolen



Avui es el dia que toca provar de pujar al Púlpito (Preikestolen), en català deu ser segurament “La Trona”. He estat dubtant d'apuntar-me a aquesta excursió ja que actualment no em trobo massa bé de físic. A més quan he preparat la roba i els estris para el viatge, he estat dubtant d'agafar els pals de caminar, i al final vaig decidir de no agafar-los, però una vegada a Noruega em vaig penedir, ja que cada vegada està més clar que a la baixada hauré de patir molt. Sort que en el sopar d'ahir, un dels matrimonis, companys de taula, van portar uns i no els faran servir al no fer aquesta excursió, i me'ls deixen.
El vaixell a arribat a Stavanger, i jo em preparo per fer l'excursió, mentre la Maite sortirà més tard ja que ha agafat un altre, de només tres hores, que amb un vaixell més petit navegaran pel Lysefjord, passant per sota del Preikestolen. El meu autocar segons deia la descripció de l'excursió, segurament ha passat pel mercat central i per l'edifici del museu de petroli, però la veritat es que no ens assabentem, ja que sense parar ens porta al moll dels transbordadors, on un d'ells ens portarà a Tau. La travessa dura 30 minuts. Des de Tau, segons la descripció passem per Solbakk, on hi han escultures de pedra de l'Edat de Bronze, i havíem de visitar l'aldea Jorpeland, però no s'atura fins una mica abans de l'aparcament per pujar al Preikestolen. Parem una abans per estalviar-se un tros de pujada, i l'autocar ens esperarà al lloc destinat. Segurament el que no s'ha fet es degut al temps que emplenarem en la pujada i posterior baixada, que serà bastant més del que seria normal. El recorregut es d'uns 4 quilòmetres i el normal es estar unes 2 1/2 hores de pujada i unes 2 de baixada, la gent normal sense corre i gaudint del paisatge.
Quan baixem de l'autocar, l'Ester (cordovesa) ens dona instruccions que a dos quarts d'una, estem on estem, hem de comença a baixar, ja que no podem arribar tard perquè depenem del transbordador. Com que arribem al moment, uns sis autocars del nostre vaixell, a més d'autocars d'altres companyies i gent solta, jo calculo que més de quatre-centes persones sortim alhora, o sigui una munió ben gran de gent. Tant durant la pujada com a la baixada, no haurà fotografia on no surti gent, exceptuant quan he fotografiat a fora del camí, que el que es veurà serà boira, ja que avui no es el dia més idoni, i segons sembla des del Preikestolen no tindrem gens de visió.
La pujada es molt bonica, fins més de la meitat pel bosc, després per terreny més obert. més tard per grans roquers. Tot el camí està treballat, amb passeres de fusta o amb pedres, en els aiguamolls, i amb grans pedres, fent escales en les pujades. Això no vol dir que sigui un passeig, a les pujades els esglaons queden una mica alts, això fa que en els primers repetjons la gent s'acumuli i es formi embotellaments, sense comptar la gent que ens creua perquè ja estan baixant. A més el terreny està molt moll i les pedres enfangades per les trepitjades de la gent, que fa que en els trossos de baixada sigui una mica molest. En una d'aquestes una mare amb dos fills, ella i el fill gran ens han avançat per fora del camí i el nen petit ha quedat al darrere i dalt sense atrevir-se a baixar, en un tros que per cert està bastant malament, jo me'l carrego al damunt i el baixo. La mare i el germà encara em donen les gracies, encara que no sé en quin idioma. Hi han alguns llocs entre roques una mica feixucs i que tothom passa com pot, però sense perill. També es deix un llac, a tocar, del que quasi no es veu per la boira. Quan manquen menys d'un quilòmetre hi ha una passera de fusta i una gran cadena, de barana, a la part de l'estimbat. El pas es estret i com ja hi ha bastant gent que torna, s'ha de deixar passar per poder fer-ho. Però el tros pitjor es una mica després, quasi a tocar al final, que encara que es ample, a l'esquerra tenim una bona caiguda, la acumulació de gent anant i tornant, fa que si no hagués una espesa boira, em faria força impressió.
Al Preikestolen hi ha més gent que a la Plaça Mercadal de Reus en un divendres o dissabte, a la tarda quan fa bon temps. Quasi que no hi ha lloc al mig. Les vores de la gran pedra sembla que estiguin al costat d'un llac, i no que tingui una caiguda de 600 metres. L'espesa boira a tocar les vores dona aquesta impressió.
Copio un tros del wikipedia: “Preikestolen o Prekestolen, que es pot traduir del noruec com Púlpit del predicador o Púlpit de roca, amb el nom antic local noruec de Hyvlatonnå (ribot de fuster), és un gran penya-segat de granit de 604 metres que es troba sobre el fiord Lysefjorden, oposat a l'altiplà Kjerag dins Forsand, Ryfylke, Noruega. La part de dalt del penya-segat fa uns 25 per 25 metres i és gairebé plana i és una famosa atracció turística de Noruega
Després d'una estona aquí, en mig de la gent, i demanar a un jove que em faci unes fotos amb el meu telèfon i a una parella que me la facin amb la màquina, i veient que son les dotze, començo a tirar avall. El pas anterior, perquè no em doni yuyu (cangueli) encara que hi hagi boira, el passo per la part de dins, o sigui per l'esquerra. Es veu que es una hora òptima per pujar, ja que em creuo amb una gran quantitat de gent, ajuntat a la que baixa i em van avançant, fa que normalment sempre estigui rodejat de gent. La veritat es que sort dels pals que m'han deixat, ja que cada vegada em costa més baixar els alts esglaons que formen les grans roques posades, deu fer bastants anys. Per la meva lentitud i per la gent que puja, hi ha moments que es forma uns petits embussos amb jo com capdavanter. A mitja baixada m'aturo a menjar una poma. Molts han menjat dalt de tot, he vist gent amb entrepans, carmanyoles, pastissos, i fruita.
Una mica abans de la cruïlla entre el camí de pujada, des d'on ens ha deixat l'autocar i el de baixada que va directe a l'aparcament, veig prop del cingle, on hi ha una garita, un grup de joves, m'acosto i es un grup que estan fent cua per lliscar per una tirolina. A la baixada es passa per sota, i mentre baixo veig passar a dos joves, un ben estirat i l'altre ben agafat a l'arnés. Ben cansat i amb mal de genoll arribo a l'aparcament, i abans d'anar cap l'autocar em menjo un altre poma. Les dos les he agafat de l'autoservei, on he fet un bon i complert esmorzar abans de sortir a l'excursió. El dia, sobretot degut a la boira i a l'alçada, ha estat fresquet, encara que jo no m'he tapat en tot el dia, sempre he anat en samarreta. Mentre pujàvem hem sentit els helicòpters sobrevolant, sobrevolar el Preikestolen en un viatge d'una hora valia 347 euros. No els hem vist pel que crec que difícilment ens han pogut veure a nosaltres.
Com sempre hi ha gent que arribar tard i això que estàvem avisats de ser puntuals per dependre del transbordador. Quan l'autocar està arribant al moll veiem el transbordador que també ho està fent. Hi ha una bona cua, però el nostre xòfer es posa al costat del primer, i el que més m'estranya es que ningú de la cua protesta. Una vegada al transbordador, hem fet el camí de tornada pel mateix lloc que a l'anada. Quan he arribat al vaixell, com era d'esperar la Maite ja hi era.  

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

0000000000000000







Pel Lysefjorden
Preikestolen des del Lysefjorden





Mentre jo feia la ruta, la Maite en un vaixell més petit han anat navegant pel Lysefjorden, i han passat per sota el Preikestolen, que han pogut veure, encara que la visió no ha donat per veure la gent que hi havien o que estàvem. Una navegació curta però molt agradable i amb molt maques visions. Llàstima de l'espesa boira.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000

Stavanger
Stavanger



A l'hora prevista el vaixell es posa en marxa, sent demà un dia totalment destinat a navegació, per arribar demà-passat a Malmo. Al sopar ensenyo la foto que m'han fer dalt del Preikestolen, ja que els que em van deixar els bastons m'havien demanat que havia de justificar que havia arribat. També els confesso que si hagués pujat sense bastons, en un moment o altre hauria renunciat, tot pensant en la baixada, que per cert tot anar amb els pals, ho he passat bastant malament. Ells queden contents que mercès a això jo hagi pogut arribar. Crec que després de tantes hores assegut en les excursions anteriors, sense poder estirar les cames, només m'ha faltat la baixada d'avui. Espero que en els pròxims dies pugui recuperar-me de les cames.
Comentem a l'altre parella de companys de taula, que també han pujat, la gran quantitat de gent que hi havia a la pujada, a la baixada i a dalt, junt a la poca visió de l'entorn i la nul·la del fiord.
Avui la guia, l'Ester, ens han explicat el sistema de la sanitat, exceptuant el metge de capçalera i moltes urgències, totes les demés actuacions es paguen, uns 9 euros al canvi, tant siguin visites com proves, i quan s'arriba a uns 200 euros durant l'any natural, ja no es paga més per la resta, o sigui fins l'any següent. Aquesta cordovesa ens ha demostrat que es una enamorada d'aquest país.

Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.



00000000000000000000000

El vídeo correspon als dies 30 i 31 de juliol



000000000000000000000000000




dimecres, 29 de juliol del 2015

Fiords Noruecs: Dia 29 de juliol. Bergen


Steindalsfossen
Bergen



Aquest matí el vaixell ha arribat a Bergen, un poble molt bonic, sent la segona ciutat de Noruega. El centre de Bergen està situat entre un grup de muntanyes, conegudes com “Les Set Muntanyes".
Per avui hem contractat una excursió que farà que visitem el fiord Hardanger, considerat la reina dels fiords. Per això ens citen a dos quarts de nou del mati, al lloc habitual, i quan sortim del vaixell ja ens estan esperant els autocars, els que faran aquesta excursió i els de les restants.
La primera aturada es en un altra part del moll, des d'on es divisa part del poble i el cim de la muntanya de Ulriksmasten, on a més de veure una gran torre de telecomunicacions i sembla que bar-restaurant, també es veuen uns telecadires, molt emprats a les temporades d'hivern. Després continuem amb la visita panoràmica de la ciutat, amb grans explicacions del guia de avui, l'Hernàn (xilè), però que resulta difícil assimilar-ho. Agafem la carretera, avui es la E39, tot vorejant llacs i un paisatge llampant, que deixarem per arribar a Hatvik. Aquí l'autocar pujarà a un transbordador fins a Venjaneset. Després, ja dalt de l'autocar, ens dirigim a Mundheimen, sense que el paisatge sembli canviar massa. En aquesta localitat ja toquem el fiord Hardanger. No hi ha res a objectar de que l'hagin anomenat la reina dels fiords, però la veritat es que dalt de l'autocar, i en una parada exprés per admirar-lo, no s'acaba de veure la diferencia amb els divers fiords que hem estat vorejant aquests dies. A la parada hi ha un plafó que parla de gravats en roques (petròglifs) de Salthamaren, que deu estar a prop d'aquí. L'Hernàn ni ens ho anomena, jo m'he adonat al repassar les fotografies, ja que tinc el costum de fotografiar tots els plafons encara que no tingui temps de llegir-los al moment, ja que el temps d'aturada acostuma a ser curt.
Prop de la costa es pot apreciar diverses piscifactories de salmó, amb amples teles metàl·liques protegint el peix de les gavines i altres aus. Ens aturem a Oystese, on dinarem a l'Hardangerfjord Hotel, no podia ser menys que portar el nom del fiord. Es un gran hotel, on tornem a menjar d'autoservei, però avui hi ha menys aglomeració de gent perquè els autocars van arribant escalonadament. Després de dinar, Maite i jo ens anem a la terrassa a veure's el cafè. La terrassa està davant d'un gran i bonic jardí, i aquest, a la vora del fiord. Jo de seguida em vaig a donar un tomb a l'entorn, a fer fotografies. El dia es bo, i es agradable estar a la terrassa. La veritat es que exceptuant un dia que ens va ploure quan ja estàvem a l'autocar i que es va aturar abans d'arribar al vaixell, no ens ha plogut cap dia. Els guies ens expliquen que en aquesta zona plou una mitjana de 200 dies a l'any, i que a començament de més, les excursions anteriors, estaven cada dia o en cel cobert o amb pluja. Estem tenint una sort que m'intimida.
A la continuació ve una gran sorpresa, una gran cascada on han fet un camí cimentat, en pujada , escales i baranes, per poder passar per sota de la cascada, sense mullar-se, fins a un mirador habilitat. Passar-la per sota es una gran espectacle, es passa per sota d'una gran cornisa natural. Es fenomenal. La Maite no ha volgut pujar i m'ha esperat a baix, i quan es retrobem una parella de joves s'ofereixen a fer-nos una fotografia, amb la cascada darrera, fet que també fem a l'inrevés. Em broma li dic a l'Hernàn que el denunciaré perquè ens havia promès que no ens mullaríem, però com fa una mica de vent, fa que l'aigua ens esquitxi una mica quan hem passat per sota.
L'autocar segueix cap a Kvamskogen i Gulbotn, àrees d'esbarjo, amb moltes cases de vacances i amb pistes d'esquí il·luminades a la nit, quan estan obertes. No cal dir que tot el tros torna a ser esplèndid. Després d'un panxó d'autocar arribem a Bergen, i mentre Maite se'n va cap el vaixell, uns quants i jo ens anem a fer una visita al centre de la ciutat, passant a tocar la Torre Rosenkrantz, anant fins on hi ha el mercat del peix, que a la seva vora hi ha un munt de paradetes de menjar, que fan molt de goig i on hi ha bastant de gent. No tinc massa temps de recórrer la ciutat, però els carrers que he visitat son molt macos i amb molt ambient. Aprofito per comprar un record per un amic.
Torno al vaixell, i espero la seva sortida del port des de la terrassa. Tota la gent que estem aquí comencem a estranyar-nos del retard, i que a l'entrada sembla hi han nervis entre personal del vaixell i un policia. Es donen avis pels altaveus del vaixell, que cinc persones amb noms orientals es personin a informació. Es veu que arriben tard, inclús el policia marxa a localitzar-los. Amb més de mig hora de retràs arriben tot semblant que anaven errats d'hora, amb els xiulets i crits, en broma, de la gent que estem a la terrassa.
Mentre estic aquí dalt veig com hi ha gent que tira menjar a les gavines i aquestes ho agafen al vol, apropant-se molt a les persones, amb el perillós que es això, per la agressivitat que tenen aquestes aus.
A la nit després del postres han preparat una desfilada dels cambrers amb música brasilera, es bonic però deixen una mica desatès les taules, amb l'assumpte de la beguda, del menjar no, ja que està tot servit.
Noruega es un país que pel que expliquen cuiden molt al vells, a les dones i als nens. L'ensenyament es completament gratuït incloent els llibres de text, les dones embarassades tenen un any festiu i pagat, i els vells tenen tota la assistència necessària. I el sou mig es d'un 5 mil euros, encara que els impostos son elevats, gaudeixen d'un gran nivell de vida. Per ser un dels països més pobres d'Europa, s'han convertit en un dels països més rics del mon, en renda per capita.

Per veure i/o les fotografies, teclejar aquí.

00000000000000000000000






El vídeo correspon als dies 28 i 28 de juliol




000000000000000000000000000