"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Independència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Independència. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de setembre del 2017

No deixar votar es l'antidemocràtic


Continuo pensant que per la nostra part ha mancat una mica de rebatre amb contundència que voler votar no es un acte que fa dividir als catalans, i que aquesta divisió no es real, només està en el cap dels instigadors anti-vot. Encara que la caverna i secuaços vagin pregonant que dividim Catalunya per la Independència, encara que això seria l'acte final si sortís el SI, el voler votar es una cosa que els que no volen la separació haurien d'estar d'acord i llavors fer campanya pel no. Tot el que sigui dir que votar es un acte antidemocràtic, es el contrari, no deixar-ho, ho es.
Reafirmo les paraules de Guardiola, ahir o avui, es tracta de democràcia no de Independència. però com no hi ha mes sord del que no vol escoltar ..
Però insisteixo en el meu primer paràgraf, no s'ha insistit massa en que no hem estat nosaltres els que han dividit als catalans, o potser es que no ha existit tal divisió, a part dels quatre politicastres que no volen la democràcia i que volen continuar xuclant com fins ara.


dimarts, 19 de setembre del 2017

Perquè jutjar a "Intereconomia"


Crec sincerament que als responsables de «Intereconomísobre la ocurrència de que el dictador de Corea del Nord bombardegi Barcelona se l’hauria de jutjar, per tres raons principalment, podrien haver d’altres, però jo em refereixo a aquestes.
1er. Si tota la caterva d’indecents del govern, del partit que es com una societat per delinquir, l’altre que ha robat (presumptament) milions a Andalusia, juntament al gos falder de la societat per delinquir, estan d’acord de que si Catalunya se’n va les espanyes tendran un molt greu problema, ja que una gran del PIB es degut a Catalunya, i encara que no ho vulguin dir, que en part estem sufragant els malbarataments d'altres comunitats i que el deute públic seria impagable, es per això que no volen que marxem, si una bomba destrueix Catalunya, seria com si haguéssim marxat, la resta des les espanyes quedarien bastant en pilotes.
2on. Que passaria si la bomba fallés i passes de llarg i anés a petar a madrid, fent una mortaldad entre la família reial, polítics a mansalva, corruptes i no corruptes, forces fàctiques i tireters. Llavors seria una verdadera llàstima .... o potser no.
3er. Si era un acudit, que no estic segur, seria pitjor que el que va publicar Casandra sobre carrero blanco, i aquesta xicota va ser jutjada.





000000000000000000000000


Carta d'un espanyol indignat


Copio textualment un escrit que corre pel "facebooc" per que crec que es molt interessant. Amb un final del que estan parlant, fa temps, els pensadors de la veritable esquerra (no comunista). No ho tradueixo per ser una feina embullada, per la llargada i que segur faria massa errors.

"Por prudencia (y miedo) no voy a revelar mi identidad. Solamente comentar que soy un madrileño, orgulloso hasta hace poco de mi españolidad inherente a la condición de ciudadano de la capital de este país. Ejerzo como profesional de derecho en una de las multinacionales del sector más importantes de Europa.
Mi indignación absoluta ha explotado a partir de una evidencia muy reciente, tan reciente como ayer. En una noche tormentosa en la que no he podido dormir, he decidido levantarme y escribir esta carta para expresar el porqué de esta indignación sobrevenida. Una indignación sobrevenida que, después de reflexionarlo con detenimiento, no es tal: lo que escribo a continuación es la espoleta de una bomba con diez razones de fondo que confirman que mi indignación, inconscientemente, viene de muy lejos. Me explico:
La principal, la que ha colmado el vaso, ha sido la torticera manipulación que hoy todos, repito, todos los diarios de Madrid, han realizado referente a una explosivas declaraciones de Juncker en Euronews. Soy bilingüe castellano-inglés porqué estudié más de 5 años en Londres y he vivido en el extranjero más de 10. Las declaraciones de Junker están colgadas en la web, en una web que es accesible por cualquier persona que tenga conexión a la red. Más del 90% de la población española. Y no están escondidas; sus declaraciones tienen miles y miles de retuits y likes desde innumerables perfiles de Twitter, de Facebook y de Youtube. En ellas, textualmente y sin ninguna manipulación, el Sr. Juncker responde ante una pregunta de un youtuber que “La UE reconocería un sí en un referéndum de independencia en Cataluña”. Eso es lo que dice, tal cual. Pues bien, como decía, toda la prensa de Madrid esconde en sus portadas y en sus titulares estas declaraciones tan absolutamente relevantes. Y digo “absolutamente relevantes“ por provenir, nada más y nada menos, del presidente de la Unión Europea. Y “absolutamente relevantes” porque provocarán un giro copernicano en el proceso que nos lleva al 1 de Octubre.
Ante tal atropello informativo, tiro del hilo de cómo hemos podido llegar hasta aquí. Como decía, por diez razones. Mejor dicho por 10 mentiras, diez grandes mentiras que nos hemos tragado como un sapo. Ahí van:
1/ Nos han mentido, desde el Estado, sea del color que sea, respecto el movimiento independentista de Cataluña, pintándolo como un delirio promovido conscientemente por políticos y burgueses para tapar la corrupción con la estelada. Mentira. El movimiento independentista es legítimo porque lo impulsa el pueblo, de manera transversal y pacífica. Y los políticos catalanes, inteligentes, guían esa fuerza, no la crean. Por rabia que nos dé.
2/ Nos han mentido diciendo que la Constitución es la garante de la unidad de España. Si hoy se sometiera a votación la Constitución tal como está redactada, más del 85% de la población de Cataluña la rechazaría de plano. Ni quieren monarquía, ni quieren “indisolubilidades” de nuestra nación. Es mentira que la Constitución goce del apoyo del 93% de la población catalana: más del 70% de los que la votaron están muertos. Y del 30% restante, en su momento, en el año 1978, aceptaron un texto bajo la amenaza militar de una involución que podría habernos llevado de nuevo a la sombra de una dictadura de terciopelo.
3/ Nos han mentido argumentando que el Estado ha querido negociar con los catalanes. Ni el PP, ni el PSOE ni por supuesto Ciudadanos, más marca blanca del PP que nunca, han hecho el más mínimo gesto para negociar las condiciones de un referéndum pactado. Han dicho con hueca solemnidad que están dispuestos a hablar de todo menos de un referéndum que divide¿? a los catalanes. Mentira: en tiempos de ETA el estado se hinchó a decir que en ausencia de violencia, se podía hablar de todo. Hace falta ser ciego y sobretodo ciego de sectarismo para no reconocer que el movimiento separatista que empezó en el 2012 por la revocación por parte del TC de un estatuto aprobado por el Congreso y refrendado por todos los catalanes, ha sido lo que se quiera menos violento. Las portadas de Madrid, después de la diada de hace tres días, sacaban banderas españolas, francesas y europeas siendo quemadas. Pues bien, señores: yo estaba en Barcelona ese día y de las 1.000 cosas que me impresionaron y que derrumbaron el 90% de mis prejuicios, una de las que más, fue el civismo absoluto de la gente. Hablar de pacifismo es poco. Créanme.
4/ Nos han mentido diciendo que Cataluña en el caso de ser independiente, vagaría por la galaxia sideral. Que sería como Chipre. Que Angola le pasaría la mano por la cara. Una Cataluña independiente, con industria, innovación a raudales, universidades punteras en el sur de Europa, con dos escuelas de negocios entre las diez más importantes del mundo, sería capaz de generar una riqueza mucho mayor que la que obtiene formando parte de España. Es muy fácil de entender: la renta per cápita y la tasa de empleo de Cataluña son muy superiores a la media española (que incluye la catalana). Y si esas dos condiciones se dan, y se le resta el cupo de “solidaridad” que Cataluña paga a España para favorecer el desarrollo de otras comunidades que jamás han hecho el más mínimo esfuerzo para desarrollarse (y seguir siendo subsidiadas), la riqueza de Cataluña en términos del PIB, se dispararía como un cohete. En este caso como un cohete sideral
5/ Nos han mentido cuando desde el estado nos han machacado con la idea que Cataluña no es una nación. Que la única nación es la española y que esta cuenta con tres mil, dos mil, mil o quinientos años junta, única e indivisible según sople el viento. O según las declaraciones de diferentes miembros de la casta del estado y según esas declaraciones hayan sido hechas antes o después de una copiosa comida regada con abundante vino y chupitos varios. Cualquiera que tenga la mínima curiosidad por entender el 1% de la historia de Cataluña descubrirá, mal que nos pese, que la realidad nacional de este trocito de Europa es innegable. Pero para ello ha habido centenares de Píos Moas y docenas de Vargas Llosas para desmentirlo sin argumento alguno. Con mentiras y más mentiras aplaudidas por abrazafarolas como los impresentables de Marhuenda y de Inda.
6/ Nos han mentido diciendo que Cataluña se derrumbará como un castillo de naipes cuando se independice su economía. Mentira. Quien va a desmoronarse es la economía española. Porque la economía española está secuestrada por el BOE y las empresas del IBEX. Observar cuáles son las empresas más importantes del Reino de España es un drama, pues de las 35 que la conforman, más de 20 dependen de las decisiones arbitrarias que se toman en el palco del Bernabeu y acaban siendo redactadas en leyes y ordenamientos en el Boletín Oficial del Estado. Cataluña tiene industria, turismo y, sorpréndanse, atesora más del 50% de la inversión en tecnología y start-ups de todo el Estado Español. La gran mentira es no habernos informado que sin Cataluña, España se va al garete. Se va a la mierda, vaya
7/ Nos han mentido cuando, pomposamente, desde Madrid, un Madrid que, por cierto, desde la transición ha secuestrado y desertizado España (solamente el País Vasco, gracias a su régimen especial que nadie discute- aunque es fruto indirecto del terrorismo de ETA-, y Cataluña por su tozudez y tenacidad), nos han mentido decía, cuando desde Madrid nos han vendido que somos la megalópolis del sur de Europa gracias a nuestro ingenio y gracias al provincianismo de Cataluña. Mentira. Madrid era grande (y si la independencia se consuma no volverá a serlo en siglos) gracias a las prebendas de ser la capital más centralista del mundo después de París. ¿Cuántos ministerios, direcciones generales, institutos oficiales y demás organismos estatales están fuera de la capital? Os lo digo, ninguno. Alemania, un verdadero estado federal, reparte todas estas instituciones entre Berlín, Frankfurt, Colonia o Múnich. Madrid vive como una reina de las bonanzas de la capitalidad y de tener un millón de funcionarios con la nómina garantizada (otra vez por el BOE) que llena restaurantes y agota las existencias de vinos de Rioja y platos de jamón del bueno.
8/ Nos han mentido cuando han dibujado desde el estado, desde los medios de comunicación, desde pseudointelectuales sectarios, desde tertulias y desde Sálvames Deluxe varios, que los catalanes son insolidarios. ¿Insolidarios? Hace poco más de una semana el ministerio de economía reconocía que Cataluña, anualmente, cede de sus impuestos 10.000 millones de euros. 10.000 millones!!! Divididos por 365 días que tiene un año, eso implica que los catalanes nos pagan, cada día, 27 millones de euros. Esto significa que cada dos, Cataluña paga, enterito, un aeropuerto sin pasaje alguno, como el de Castellón. Para que el dirigente popular de turno pueda hacerse una foto con su nieto “en el aeropuerto que ha hecho tu abuelo”. Fabra dixit.
9/ Nos han mentido cuando han querido dibujar la imagen de un proceso independentista étnico, de la Cataluña interior, de la Cataluña de los catalanes de 8 apellidos vascos (perdón, catalanes). Si uno tiene la curiosidad de entrar en un organismo de la Generalitat que se llama Idescat (está en su web, idescat.cat), podrá comprobar que 15 de los 20 apellidos más repetidos de los catalanes acaban con z. Con z de Gómez. Con z de González. Con z de Rodríguez. Con z de Hernández. Y que el apellido más repetido es García, que no proviene de Girona precisamente. Una mentira más, y van 9. El proceso soberanista de Cataluña lo han liderado charnegos, hijos de charnegos y nietos de charnegos. Y utilizo esta expresión tan desafortunada para enfatizar que esta palabra ya nadie la usa en Cataluña. Excepto los que desde dentro y desde fuera, quieren dividir a la sociedad catalana. La revolución catalana es la revolución de las sonrisas pero sobretodo, la revolución de los García.
10/ Nos han mentido con aquello que antes se rompería Cataluña que España. Es una frase de Aznar, del pirómano Aznar (gracias, contigo empezó todo). Pero es una frase que han hecho suya intelectuales, tertulianos, medios de comunicación e incluso políticos de toda la piel de toro. Mentira. Cataluña no va a romperse porque es una sociedad mucho más compacta, sólida, solidaria y fraternal que la sociedad extractiva que representamos, nos guste o no, los habitantes de la megalópolis del sur de Europa. Nos han mentido con aquello que Madrid es la sociedad más integradora de España. Madrid es una aspiradora de poder con una fuerza centrípeta que ha descuartizado nuestro maravilloso país. Y es por ello que nuestra sociedad es mucho más débil que la suya, que la catalana. Como directivo estoy muy al día de las modas en gestión empresarial y técnicas de liderazgo. Una de ellas, quizás la que más está en boga, es la del empoderamiento. De la capacidad de dar poder a la gente, de dar poder a la gente para que sea más eficaz, más eficiente, más creativa. En definitiva, mejor. Pues siento decirlo, pero la sociedad catalana está mucho mas empoderada que la nuestra. Somos corderos y ellos leones. Y los cabrones del poder intentándonos vender lo contrario. Cómo puede explicarse sino siendo corderos que el Partido Popular gane las elecciones con un millón de casos de corrupción a sus espaldas???
Y después de estas 10 mentiras (y 100 más que darían para redactar un libro), me siento indignado. Profundamente indignado. No podemos seguir con la cabeza bajo el ala. Los catalanes pueden votar y deben votar. Porque haciéndolo, nos estaremos haciendo, nosotros los españoles, un favor. Un favor enorme. Si Cataluña se va, la catarsis tan profunda que va a sufrir nuestro país va a servir de acicate para empezar de nuevo, borrar los innumerables errores del pasado y del pasado reciente y, sobretodo, nos permitirá borrar para siempre el PP y el PSOE y, como dicen los de la CUP, enviarlos a la papelera de la historia. Enviaremos a la basura a los herederos de una dictadura que tuvo millones de víctimas y 0 inculpados.
Si tenéis amigos en Cataluña, decidles que voten sí. Que voten por nosotros, los españoles".



0000000000000000000000000


diumenge, 18 de juny del 2017

Som-hi!!. 105 dies


I que passarà amb els dos trens que van per la mateixa via, i de cara, un a tota velocitat i l'altre a l'espera i fent tot el possible per fer malbé els rails perquè el que corre descarrili?. 
Queden 105 dies per comprovar si el que està quiet intentant que l'altre s'aturi, queda arrossegat o  el que va llançat posa el fre al final, descarrila o s'emporta a l'immòbil. 
Tinguem la seguretat que si frenem o descarrilem, a partir de llavors els immobilistes tindran dret de "pernada" i ho passarem molt malament, o sigui que davant el possible defalliment dels conductors del tren, fet que no crec que passi, al mínim símptoma algú/ns els hauria de treure i posar-ne uns altres per seguir "A tota màquina". 
Em ve a la memòria una molt antiga pel·lícula de un maquinista en temps de la guerra als E.U.A., amb una màquina de carbó, que repetia "MAS MADERA QUE ES LA GUERRA". Un símil es el que hauria de passar ara.


===========================


diumenge, 7 de febrer del 2016

Lo Riu es Vida. Manifestació a Amposta





Avui he anat a Amposta per la manifestació en defensa del Riu Ebre. He anat amb un dels autocars llogats per l'ANC. Ha estat un dia dels que val la pena estar en mig de la gran concentració. Hem arribat a Amposta a un quart de dotze aproximadament, ajuntant-me amb el Josep Maria i la Gràcia, ja que, encara que hem anat en diferents autocars, havíem quedat per anar junts.  
Hem sortit de l'aparcament i hem anat cap al que havia de ser la cua de la manifestació, per intentar fer el recorregut abans que comenci, i arribar al pont on ha de finalitzar. Els primers metres estava bastant clar i podíem passar sense problemes, però poc a poc la avinguda s'ha anat taponant amb els manifestants a punt, fent xerinola, grups musicals tocant, grups de tambors fent música amb els seus instruments, ... Poc a poc es van trobant tancats tots els passadissos entre la gent, pel que decidim sortir de l'avinguda i anar per carrers laterals cap al pont.
Després que uns manifestant ens diguin la millor manera de sortir del batibull i una parella de joves ens indiquin les diferents opcions d'arribar al pont, arribem allí. No està a petar però poc li falta. El cap de la manifestació li costa arribar, primer un tub amb un nus, logotip de les diferents mobilitzacions, que en realitat es el mateix que es va repetint pels diferents intents del mesquí govern de les espanyes. Després ve una segona fila amb dirigents dels moviments antitransvasament i els polítics de la zona (crec).
Hi ha parlaments, (he trobat en falta un conseller de la Generalitat donant suport institucional al moviment, encara que hi han polítics i consellers a la manifestació). Hi han actuacions musicals, Joan Rovira amb Lo meu Riu, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries amb Lo Carrilet de la Cava i altre que no se el nom, Riu en So amb Parlo d'un riu mític i remorós i Pepet i Marieta junt amb Riu en So amb unes molt maques corrandes. Segur que m'he deixar quelcom.
Una vegada finalitzada i la gent comença a escampar, nosaltres tres ens anem cap a les restes del que era el castell i entre unes escales i un petit mur ens asseiem per dinar el que portem fet de casa. Després i tot retornant cap l'autocar parem a beure uns cafès. Costa una mica trobar un lloc ja que hi ha alguns bar que estan tancant o ja han tancat. La llàstima es que no ens vam assabentar que hi havia una paella popular fins que ens vam comunicar que les inscripcions estaven tancades.
Avui ha estat una nova festa de la democràcia, amb unes 50.000 persones queixant-se dels continus intents de transgressió del govern central; aquesta vegada per la aprovació d'un pla hidrològic, fet per un govern en funcions, que atempta al sentit comú i a les directives de la UE, i que només buscar tornar afavorir a les grans empreses constructores, als grans terratinents i als especuladors. Quines ganes de fotre el camp, tot esperant que sapiguem fer-ho millor. Esperança de la que jo en tinc molta, per la confiança que em dona el partit polític que tots els que han xuclat i els seus votants intenten massacrar.


Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.







00000000000000000000000



000000000000000000000000000





dimarts, 5 de gener del 2016

Procés desintegrat?


Aquest es un text que he copiat d'un comentari d'un article que es va publicar al "Vilaweb". Confio que el propietari no es molesti, encara que li hagi fet uns petits canvis, que mitjançant el meu  curt enteniment crec que es fa més aclaridor. Es un comentari fet el 3 de gener que queda  realçat  per l'actualitat avui, després de les declaracions del Mas.

"I si demà Junts Pel Sí, prenent Espriu com a referència, presenta un altre candidat que possibiliti l'acord, no caldrà fer eleccions a març. O és que el 27S enganyaren la gent dient-los que eren eleccions plebiscitàries i realment eren presidencials? Els qui han donat ales a CSQP són els qui han vinculat a mort Mas i independència, com si ambdues coses foren impossibles de separar. No sé si caldrà sospitar que Convergència sense Mas de candidat a president es retiraria del procés independentista. És així? Perquè si és així qui realment resultaria ser un frau al procés seria Convergència. És una simple especulació. O potser toca raó. No ho sé. En qualsevol cas crec que carregar les culpes a la CUP és fer-la servir de boc expiatori d'un procés que s'ha gestionat mal a partir del moment en què Junts pel Sí no va obtenir la majoria necessària per a fer Mas president. I posa en evidència el paper subaltern que se li ha donat a la CUP en el procés. Que jugaven de “bulto” i només se'ls havia de tenir en compte si seguien el dictat del Junts pel Sí. Sembla ser que els 10 diputats de la CUP no formaven part del full de ruta traçat. Bé, doncs, llavors caldria haver actuat amb un altre full de ruta en el que Mas ja no tinguera el paper ben bé messiànic que se li ha atorgat. La posició contrària a Mas per part de la CUP servia més per a eixamplat l'espectre de diputats a favor de la independència si es deixava a CSQP defensant un referèndum impossible quan tenia l'oportunitat de donar suport a un canvi social important a Catalunya, i Espanya que prenguera exemple. En comptes d'això els han donat una alegria i oxigen. Ara ja no són els qui proposen un referèndum ridícul i impossible, perquè ara ja no tenen l'espasa de Damocles i ja no hauran de triar entre l'Espanya Impossible o la Catalunya Possible. I si hi ha eleccions al març i Junts Pel Sí, o els dos partits per separat, no arriben a la majoria necessària i la CUP resisteix la sotragada? No tornaran a estar en el mateix atzucac? És ara que cal resoldre el problema. I el problema és diu Mas. Ho ha sigut des del primer moment. Mas com una única possibilitat i el xantatge permanent a la CUP ha estat un suïcidi col·lectiu. Cal refer ponts ara mateix. Pensar que el març solucionarà el problema perquè es bandejarà la CUP com a part del projecte independència és un error descomunal. Més val un entic (ara) que dos te'n donaré (a març). Ara hi ha 72 diputats favorables a la independència sense Mas. Aquesta és la victòria. Si voleu podeu continuar a posar la independència entre Mas i la paret. Serà una victòria malbaratada , i potser irrepetible".

El que jo m'ensumo es que CDC no vol cedir per dues raons, o encara que només sigui una d'elles. La primera seria que en Mas quan es va posar davant de la senyera empès pels catalans (la part independentista) ho va fer per no perdre el control de la situació, i que aquesta INDEPENDÈNCIA no la liderés el poble, però CDC que no havia estat mai per la independència, continuava sense creure. El fàcil es fer-se la víctima, tindre sempre un enemic (les espanyes) per incitar al poble  en contra de dit enemic i fer creure que ells son els únics que ho poden arreglar, fet que lis ha anat força bé, exceptuant els nefasts anys del tripartit, que una vegada que van tenir el poder ho van llançar per la borda al cubell de les deixalles. La segona es que no volen perdre el poder, sols o amb les espanyes, per continuar tapant els molts casos de corrupció en que estan embolicats, a més de continuar amb les privatitzacions cap als seus amics, afins al partit.

Segurament es veritat que sense el Mas, CDC no jugarà al joc de la INDEPENDÈNCIA, això et demostra que tot son paraules i res més. I que no em vinguin que ells (JxS) son 62 i la CUP son 10, es el mateix ploramiques dels miserables que quan perden la majoria absoluta, clamen al cel per que governi la llista més votada. En aquest p..o país les maleïdes dretes només parlen de democràcia quan ells son els que tenen el poder. Parlen però tampoc la practiquen. Crec que aconseguiran, es una opinió, que la CUP es trenqui, però, i també la meva opinió, es que en les pròximes eleccions la seva davallada serà similar a la del PSC, a veure.

Però tranquils, igual com en Jordiet, el possible imputat, no va voler el Regim Fiscal com el basc i  el Navarrès, i últimament han aconseguit que tots els catalans diem "espanya ens roba", el Mas i sequaces aconseguiran que el Procès es trenqui i la gent es cagui en la mare que va parir als de CUP. 

I una última consideració, m'esperava més de la Forcadell i de la Muriel, que ja tenen la seva raó per atacar a una part, però a l'antre no?. Vinga ja!!

Ja no ens venen núvols ben negres, les tenim damunt del nostre cap. QUINA ME ... DE POLITICS QUE TENIM!




000000000000000000000


dissabte, 5 de desembre del 2015

Il·lusòria comparació amb Numancia


Després de llegir una sèrie de impresentables historietes atacant a uns polítics que intenten demostrar que volen fer el que van predicar durant la campanya, no com la majoria dels altres, jo passo a explicar la meva.
Quan Numància estava assetjada per les tropes romanes comandades per Escipión Emiliano, hi havia un grup de numantins que no estaven d'acord amb l'estratagema del líder de la població, i demanaven que s'apartés del comandament i ho deixés a mans d'un altre que estès més capacitat (segons el seu parer). Aquest grup creia que l'actual líder no era la persona adient i a més demanaven que els esclaus fossin alliberats (sempre han existit i existeixen esclaus, encara que ara s'anomenin amb un altre nom). El Consell Numantí es va negar a les dos demandes dels opositors pel que aquest grup minoritari però ben entrenat en les arts de la guerra, es va negar a lluitar. S'ha de fer incís que durant la campanya abans de la seva proclamació de líder, aquest va dir unes quantes vegades que ell no seria obstacle i si fos necessari deixaria pas a un altre a que liderés la defensa de la ciutat, o sigui paraules i no fets.
El final ja ho saben, el poble es va immolar després de destruir la ciutat, perquè els romans no tinguessin res a saquejar, encara que cinquanta numantins (no es sap si eren del grup del líder, dels opositors o dels esclaus) no ho van fer, i van ser portats a Roma com esclaus.
La pregunta es doble, que hauria passat si els opositors haguessin estat al costat del líder a canvi només d'intentar salvar la ciutat?, i si el Consell Numantí hagués acceptat la proposta dels opositors?. No ho sobrem mai, però els estudiosos creuen que qualsevol de les dues posicions haurien salvat la ciutat i hauria infringit una dura (un altre, ja que portaven varies) derrota i humiliació als romans.
Però l'historia es a base de fets, i a més l'escriu que guanya.

Com a curiositat: No queda molt clar si era una ciutat que pertanyia al poble dels pelèndons o dels arevacs.


0000000000000000000000000000000


dijous, 29 d’octubre del 2015

Mas, garantia o rèmora per aconseguir la INDEPENDÈNCIA


Primer de tot he de demanar disculpes a la revista "on-line" Orgullo y Satisfacción, per fer servir un article d'ells, sense permís. Va una mica en la meva línia de pensament, encara que no en tots els punts m'identifiqui. Si que crec que hem d'aconseguir que el Mas no sigui el president, i que els catalans siguem conscients del que ha fet CiU, tant en les retallades, en la corrupció i en continuar votant a Madrid les propostes neoliberals del corrupte PP, mentre aquí a Catalunya feia onejar la bandera de la INDEPENDÈNCIA. 
No faig la traducció al català, ja que com sempre dic en els llargs texts, no em veig capacitat per fer-ho correctament.

"Si al final Artur Mas se cae de la moto en marcha y no consigue ser “president”, no lo echará de menos la mayoría de catalanes, hartos de recortes y corrupción convergente. Tampoco creo que lo echen en falta sus actuales socios de “Junts pel Sí”, que se han pasado la campaña electoral desviando preguntas sobre el 3% y los tijeretazos de su gobierno.
Donde sí lo van a echar de menos será en Madrid. Quienes de verdad llorarán su ausencia serán Rajoy, el PP y la derecha política y mediática, que tan a gusto han vivido con él en la Generalitat. Porque Mas ha sido estos años la mejor garantía de que el proceso catalán no se salía de madre. Mientras estuviera él al frente, Cataluña no sería independiente.
Ya sé, el discurso oficial de la derecha española sostiene que Mas es el diablo con cuernos, el iluminado que nos llevó al borde del abismo. Pero más bien ha sido un lastre para el independentismo, un peso muerto que ha impedido llegar más lejos, un permanente palo en la rueda de la independencia.
Si miramos a los últimos cinco años, puede parecer que en efecto Mas ha sido el impulsor del “procés”, el maquinista del choque de trenes, el promotor de la consulta y las plebiscitarias, el hombre que abandonó la tradición moderada de Convergencia para romper con España… Pero si miramos con lupa, veremos que nada de eso: más bien ha sido el encargado de encauzar una y otra vez el fervor “indepe” para que no se descontrolase.
Cuando el independentismo llenó las calles, puso las primeras urnas en ayuntamientos y empezó a desbordar a la vieja política (sobre todo a una CiU en caída libre), llegó Mas y se colocó al frente del proceso, abriendo la vía institucional: si alguien quiere la independencia que presente una instancia por triplicado ejemplar, que esto lo vamos a resolver los políticos de corbata, no la ciudadanía alocada en la calle. Si quieren caminar hacia la independencia, todos en fila detrás del “president”.
Acosado por la corrupción y por el rechazo a los recortes, el superviviente Mas se envolvió en la bandera y salió a la plaza de Sant Jaume para pasmo de los independentistas. Se subió a un caballo que parecía desbocado y lo embridó, aguantando el tipo sin darse un costalazo. A lomos del independentismo ha ido dando pasos, sí, pero controlando con cuidado los tiempos, enfriando a quienes querían romper cuanto antes, y siempre con un ojo en Madrid por si en el último minuto aparece un mensajero con una propuesta para un nuevo estatuto, una mejor financiación, cualquier cosa que le permitiera desactivar el independentismo.
Cuando las asociaciones proponían una hoja de ruta, llegó Mas y le puso membrete oficial. Cuando el Estado cerró la vía al referéndum, Mas sacó unas urnas de cartón que no resolvieron nada más que su continuidad, “patadón y a correr”. Cuando su partido caía en picado, forzó una coalición dando el abrazo del oso a ERC y a las asociaciones. Y se acomodó en el cuarto puesto de la lista, bien resguardado, un peso muerto que habrá disuadido a no pocos votantes que ni tapándose la nariz estaban dispuestos a votar al delfín de Pujol. Apuesto a que, sin Mas, el independentismo habría superado el 50%.
Si yo fuese conspiranoico, sospecharía si Artur Mas no es en realidad el hombre que fue “Jueves”, el doble agente del españolismo infiltrado en el independentismo para controlarlo desde la cúpula.
Tras el 27S, Mas pretendía seguir presidiendo “Cataluña” y manejar los tiempos del “procés” unos años más. Pero no lo va a tener fácil. Porque mientras desde Madrid respirarían aliviados con mantenerlo al frente, cada vez hay más “indepes” que se han dado cuenta de que Mas y sus convergentes son un lastre. Y si quieren llegar más lejos, tendrán que soltarlo." 
L'escrit es de Isaac Rosa.


PROU PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT CATALANA

0000000000000000000


dijous, 1 d’octubre del 2015

Molt bé pels perdedors de les eleccions del 27S. NO SABEN PERDRE!!


El "guapo" diu que està en perill la convivència i la "guapa" que estan a temps de reconduir la situació a Catalunya.
Jo ho entenc que no accepten els resultats, ja que si està en perill la convivència serà perquè ells no ho accepten. El govern que es formi amb els guanyador, segur que acceptarà a tothom que vulgui viure aquí, en pau. O sigui democràcia si guanyo jo, perill de convivència si no guanyo. 
I els altres, perquè s'ha de reconduir si ha de sortir un govern, entre els que han guanyat les eleccions, per conduir-lo?. O sigui amb 25 contra 62+10, volen amanir-lo ells. Democràcia total.



0000000000000000000000000




dilluns, 28 de setembre del 2015

Que pensa Bilderberg referent la possible independència de Catalunya?


Això si que fa por i no el que digui el miserable major mentider del regne, que per més desgràcia es el president de les espanyes. 
Val la pena mirar-s'ho encara que estem amb el neguit post-electoral, per saber que ens espera després d'elegir com a que president a qualsevol persona que triem. Els únics, al meu parer, que podrien revoltar-se no tenen ni tindran mai poder suficient, i si ho tinguessin i volguessin provar-ho, els deixarien?. 



000000000000000000


dissabte, 26 de setembre del 2015

divendres, 25 de setembre del 2015

L'impressentable i mentider major del regne fa mitja volta a Reus


De resultes de la notícia publicada a ReusDiari.cat, es van publicar bastants comentaris, no he tingut ganes de comptar-los, la majoria insultant als que cridaven al miserable acompanyat pels seus sequaços, els que van agafar cagarrines al carrer Llovera. Jo com trobo incomprensible les critiques no a l'inútil si als que l'escridassaven vaig tenir la mala idea d'escriure aquest comentari dirigits a la majoria que proferien insults, i com sempre faig, amb el meu nom, no amagant-me sota pseudònims:

A vegades es té el que un es mereix
Joan Muñoz, 23/09/2015 a les 19:22
Primer de tot crec que es de covards insultar als que pensen diferents de tu, amagat darrera un sinònim i ens uns comentaris d'una noticia.
Referent a la xiulada i demés. A Reus i en cap carrer s'ha impedit el pas a ningú, però que es faci a uns polítics no es estrany i haurien d'estar acostumats i si no que s'ho facin mirar, no tot ha de ser rendir acatament.
Aquí es van ajuntar, primer els que reclamen la independència, si se'ls hagut deixat votar no hauria passat. A més es sabria el que vol el poble català. I després els que reclamaven per la part social.
I no creieu que amb les retallades socials (ensenyament, sanitat, dependència ...), de llibertat (llei mordassa ...), etc., no hauria de sortir tot el poble i tothom de tots els pobles a cridar contra els polítics que ens han portat a la ruïna?. Han estat ells els que han estirat més el braç que la màniga (obres sumptuoses, corrupció a dojo, AVEs en comptes de trens pels treballadors ...). I no cal anomenar els favors a les elèctriques, als bancs (diners a cabassos) ... No cal continuar com han enfonsat les espanyes ja que tothom, crec, està assabentat, al menys de part.
Aquests personatges no es mereixen trepitjar cap carrer de Reus, dels altres llocs que cada u decideixi. 
Recordeu que les ovelles no son pacífiques, son covards, i actualment hi ha moltes ovelles.
Si algú no està d'acord m'ho pot contradir, però si us plau, amb raonament no insults.

I seguidament van posar aquest comentari, al seu favor hi ha el que també posa el seu nom, al menys ho sembla. A més em tracta de sr., mira per on!!:

Per al sr.Joan Muñoz
Antoni Cardona, 24/09/2015 a les 02:36
El seu comentari es digne del feixisme de l'Alemanya Nazi dels anys 30, justificant el que es feien als jueus pensant que "es el que es mereixen". bé que haguessin estat grups unionistes contra el de la CUP i vostè treuria la bilis per la boca insultant. Penós

No l'he volgut contestar per no iniciar un debat en els comentaris que hi ha a la noticia d'un diari, ja que això si que ho trobaria penós.

Em fa esgarrifar el nivell de crispació a que hem arribat, jo tinc la meu opinió de com s'ha arribat, però no ho exposaré aquí. Dona pena, llàstima i a vegades ràbia llegir els comentaris que hi ha darrera de les noticies polítiques, i sobre tot de les noticies de corrupció, insultant amb totes les paraules hagudes i per haver en el diccionari i fora d'ell.

Ah, m'oblidava, aquesta imatge a corregut per tot el mon, d'acord, segur que per tot el mon, no, però bastant.


000000000000000000000000


dimarts, 22 de setembre del 2015

ZASCA Rajoy no s'ha lleggit la constitució


UNA CONSTITUCIÓ QUE TAN VOLEN DEFENSAR, quan els interessa, està clar.



000000000000000000000000000000

dissabte, 19 de setembre del 2015

divendres, 11 de setembre del 2015

Via Lliure a la República Catalana


Poc puc dir del dia d'avui, La manifestació magnífica, gent per tot arreu. Ja està prou explicar en moltes pàgines d'Inet. Només vull fer un advertiment a l'organització, però amb bon rotllo i sense acritud. No va estar bé haver d'esperar a que finalitzin els parlaments per donar per finalitzat la manifestació. Nosaltres vam estar entre mig hora i tres quarts des de que va passar el gran punter fins que va sonar la rumba, com a finalització de la manifestació. Això vol dir que els primers trams van estar més d'una hora esperant. Van aconseguir que alguna part de la gent comencés a desfilar abans del final. Pel demés fabulosa la organització i el comportament de tota la gent.  
El vídeo que he muntat es amb les poques fotografies que vam fer i bastantes fotografies extretes de http://www.huffingtonpost.es




00000000000000000000000


dissabte, 29 d’agost del 2015

Les espanyes casposes



En una televisió surten coses com aquesta: 



i resulta que el programa on va sortir això té un 16,50% d'audiència.  

Crec sincerament que els espanyols, com a grup, estem mancats de cultura o som una colla de malalts. Es una opinió molt personal.

Espero i confio que aviat no estaré inclòs en el grup d'espanyols.

000000000000000


divendres, 17 de juliol del 2015

Divisió administrativa de Catalunya




Aquesta mapa forma part d'un projecte de nova divisió territorial de Catalunya, encarregat per Josep Puig i Cadafalch, el 7 de novembre del 1918, al Servei del Mapa de la Mancomunitat de Catalunya. L'encàrrec feia referència a l'establiment d'una divisió “fonamentada sobre les antigues comarques naturals i històriques , determinades per Mn. Norbert Font i Sagué en el seu treball presentat als Jocs Florals de 1897, i tenint en compte els factors geogràfics i circumstàncies de l'època actual”. El mapa fou presentat a la reunió del Consell Permanent, el 20 de gener de 1919, una setmana abans de l'aprovació d'un projecte d'estatut d'autonomia.




Actualment a Catalunya hi ha 42 comarques i sembla que encara no en tenim prou, ja que hi han zones que es volen desdoblar, en total hi han propostes per 10 més. Cada comarca està regida per un Consell Comarca,l que es un òrgan polític i administratiu. A més encara volen introduir les vegueries, com es normal regides per polítics. Tot això amb la despesa que comporta.
No seria més normal que les comarques, i perquè no només les 15 propostes per l'estudi anterior, serveixin com apropament al ciutadà de la gestió administrativa, sense consells polítics, i els tràmits més normals traspassats als ajuntaments que ho puguin suportar, els dels petits s'haurien de portar des de l'administració comarcal. I ens deixem de càrrecs polítics que només serveixen per sagnar les arques públiques, i que sigui tot portat per funcionaris de carrera.

I ja posats, perquè no, suprimir ajuntaments. I dins dels ajuntaments suprimir càrrecs de confiança. I rematant-lo, que els sous dels polítics dels ajuntaments estiguin fixat, no que cada ajuntament pugui posar el sou que vulgui. A més, que per assistir a consells d'administració d'empreses municipals no es pugui cobrar dietes, ja que va amb el càrrec. Empreses municipals?, de què ... això ja seria d'un altre estudi. De les diputacions no en parlo ja que estic convençut que aviat serem INDEPENDENTS.
Potser seria un pas per acabar amb la corrupció,



000000000000000000000



diumenge, 5 de juliol del 2015

No es això companys


Tinc la esperança que aviat aquesta cançó serà un mal record del passat. ÀNIMS NOIS QUE HO TENIM A TOCAR.


000000000000000000000



dilluns, 15 de juny del 2015

Sport per la INDEPENDÈNCIA


Era pel 9 de novembre, però encara es d'actualitat per les pròximes dates


0000000000000000


dimecres, 13 de maig del 2015

A les espanyes tot millora


"Espanya ha caigut fins al lloc 41 al "Índex de Capital Humà" realitzat pel "World Economic Forum". Aquest índex calcula el talent, l'educació i la inclusió laboral de la població de cada país. Amb aquesta reculada, Espanya es col·loca per sota de països com Romania o Kazakhstan, que habitualment es trobaven molt lluny en el rànquing. En l'anterior índex Espanya va ocupar el lloc 29, la qual cosa suposa una caiguda de 12 posicions.
En una escala de 0 a 100 Espanya ha tret 73,3 punts. El país que ocupa el primer lloc en la llista és Finlàndia amb una puntuació de 85.78 punts, el segon lloc és per a Noruega i el tercer per a Suïssa. Alemanya ocupa el lloc 22, França el 14 i EUA el 17. En els últims llocs del rànquing general els ocupen Iemen, Txad i Mauritània".

Però que no ens càpiga cap dubte, que el Iemen, el Txad i Mauritània es preparin que anem directes a treure'ls del podi, per sota, per guanyar-lo nosaltres. Espero que en aquest nosaltres no estem els Catalans, i que haguem pogut fotre el camp.


000000000000000000000000000