Antic Balneari de Cardó, Mas de Monclús, Murtero, Sant Bernat, Santa Anna

Un altre dia dels que et quedes molt content, ja que ha estat una caminada curta però potent (al menys per a mi). Ens hem trobat en Josep Maria i en Joan Josep i ens hem anat fins a Cardó, per fer un tomb per la banda de Benifallet. Mentre ens preparem per començar, arriba una vigilant que ens diu que com es propietat privada han contractar vigilància. Deu ser per que no acabin saquejant l'antiga embotelladora i potser el que queda de l'antic convent-balneari, molt deteriorat segons es veu des de fora.
Sortim a caminar a un quart de nou del matí, amb una temperatura bastant baixa. Primer visitem l'ermita de Sant Elies, que cada vegada que he passat per aquí, l'he passat per alt. Després baixem a visitar l'ermita del Carme, on des del seu camí es pot veure el lateral, allà dalt, de l'antic balneari-convent. De tornada no anem fins per on hem entrat, si no que hi ha un sender, reobert el dia del camí de muntanya, que porta directe a Lo Paller. Trobem un dels treballadors que estan fent neteja forestal de les voreres que està escoltant un soroll estrany, que en realitat correspon a un picot. Seguim carretera i al poc la deixem per agafar a l'esquerra avall. El començament està fatal, amb una molt forta baixada, segurament oberta per la marxa que van fer fa poc. No es normal aquesta baixada per arribar a un sender vell en bones condicions. L'enllaç entre la baixada i el sender bo es amb uns grans roquers, o hi ha unes grans senyals grogues, que venen de l'esquerra. Pel que veiem podien haver dues possibilitats. Que a l'entrada des de la carretera no agafés directe avall, fes un una corba o angle recte, anés una mica pegat a la paret del mur de la carretera i llavors decantés cap el camí bo, o que vingués des de l'entorn de l'ermita del Carme, pegat al mur, on hi ha un cable. Segons el mapa del Piolet, marca «pas amb cable», i aquest pas arribés aquí. El que es segur es que la baixada recte, dolenta i emprenyadora no podia ser la correcta en la seva antiguitat.
El sender de bon seguir es troba amb un camí prou ample per haver estat carreter i que ve de la carretera. Ara ve un altre tros dolent, ja que el camí ha quedat tapat per l'herba i han netejat per damunt del que podria haver estat el marge de baix que aguantava el camí, però tot desfés que fa que sigui lent el caminar. Encara es veu les senyals grogues uns metres a la dreta, mig tapades per la vegetació. Quina pena de netejadors. També hi fins el Mas de Monclús anirem trobant cintes que sembla corresponen a l'última Marxa del Pastisset. He notificat aquesta deixadesa mitjançant el «facebook/Camins i senders».
Poc abans de creuar el  Barranc del Mas o dels Domenges, anem a visitar el que queda d'un petit maset. Encara hi ha la menjadora i es deix veure que, com era costum, la gent dormia a l'altell per aprofitar el calor animal. A tocar el mas hi ha una pedra amb un bonic fòssil rodó. I a prop un tub metàl·lic que era el pou que devien fer quan segurament es va assecar la font o va deixar de córrer l'aigua pel barranc. Encara es distingeix la terra extreta per fer el pou. A l'alçada del mas finalitza el que podria ser camí carreter i continuava com a camí de bast.
Després de creuar el barranc hi ha moments que la pujada es forta, passant pel mig del que eren els marges, demostra que ningú s'ha preocupat de buscar el camí vell. Abans del Coll d'Odres i després de deixar unes runes a la dreta, impossible saber si era maset o corral, parem a esmorzar. On parem també hi ha un pedra amb un altre bonic fòssil. Una vegada alimentats seguim marxa amunt, però de seguida s'arriba al Mas d'Ordes, que en realitat era un maset, ara només queden unes poques fileres de cada paret. A quasi a tocar queda el Coll d'Odres, d'on surt un senderó que sembla netejat, que ha de comunicar directament on està la bassa i el Corral de Murtero. No sabem si la pujada al primer rocam està bé (Roca Roja). A l'ortofoto es veu el començament i des de dalt de la Roca Roja fins la pista, el tros que no es veu es bosc. Després d'una curta baixada arribem al Mas de Monclús, un petit mas ja abandonat encara que conserva, crec que per poc temps, la teulada. Dins hi ha un calendari de l'any 1972, no té cap significat especial, però fa pensar que potser va ser l'últim any habitat. L'entorn està en estat llastimós. Al que havia de ser corral no es pot entrar perque la vegetació tapona el pas, encara que des d'una punta es pugui veura que era bastant gran. No hi ha rastre de paller, si no era a cel obert, si que davant del mas es veu el que havia estat l'era. A uns 100 metres hi ha la bassa, ara amb l'herba que sobresurt entre mig de la poca aigua estancada que queda.
Darrera la bassa s'agafa el camí cap el Coll de Calces, un camí que dona la impressió que podia haver estat de bast, però ara els petits retombs que devien haver, no hi ha lloc per grans, ja no hi son, i el camí a moments puja amb ganes, i a trossos atorrentat. Es dona el cas curiós, que en algun lloc es veu on havia la esse, i amb quatre cops de tisora, els que netegen per preparar les curses (per exemple), aquells trossos hauria facilitat  la pujada. Després de 180 metres de desnivell arribem al que havia de ser el mas o corral de Calces, una bona escampada de runes, però una vegada passat i situat on hi ha el bassiot ara sec, es veu la grandària que devia de tenir. Aquí encara no ha acabat la pujada forta, encara ens queda un repetjó. La vista des d'aquí,, cap a la banda de la Terra Alta es digna d'admirar, això si, l'entorn pelat amb vegetació punxosa baixa, a la dreta tenim una barranca amb poca vegetació alta, i al fons la plana de les vores de l'Ebre. Arribem a un desviament que ens porta a una font, jo crec que deu ser la Font de Calces. Hi ha la capella del pou, un antic com de ciment, mig xafat, dos bassetes metàl·liques i una basseta amb fons de goma (m'ha semblat), tot  menjat pels esbarzers. Una mica més amunt, al pany de paret hi ha una petita placa solar, i per l'entorn bastantes deixalles. Seguim amunt, agafant el camí que hem deixat per entrar a la font, que poc a poc es va convertint en pista, que ens porta a un coll, on el seu pic de la dreta es diu Murtero, la gran bassa que porten l'aigua des de la font de baix, als mapes posa bassa de  Murtero, igual que el corral es el Corral de Murtero, però el Coll de Murtero sembla ser que no es aquest. Estem per pista, que hem de fet una petita sifonada abans del considerat Coll de Murtero. Abans hem deixat a l'esquerra un bon rastre que podria ser que que fos el sender que ve del Coll d'Odres, la nostra pista ha enllaçat amb la que ve de Tivenys i va a Cardó i hem deixat a la dreta un sender senyalitzat que va al cim de Xàquera. Al coll, a l'esquerra i al roquer, a mitja pendent, hi ha una barraca bastant nova, a la que només va un company a visitar-la. Es nova, amb la porta oberta, sense res d'especial, però amb molt bona visió de l'entorn. Al coll també, hi ha les restes del que podria haver sigut un forn de calç.
Des d'aquí tinc preparat per baixar pel camí del Barranc de la Font del Pastor, ja que vull tornar a passar per l'ermita de Sant Bernat, perquè l'altre vegada com ja marxava amb els escombres no vaig poder fer fotos amb tranquil·litat, a més la baixada per aquest camí, en principi es molt més suau que per l'altre. L'ermita de Sant Bernat era l'entrada del recinte emmurallat venint per la banda de l'Ebre, i segons sembla els monjos van trobar al monjo de l'ermita amb una dona, pel que van cremar l'ermita per purificar-la. Això es el que jo he llegit. A banda de restes de l'ermita hi ha restes de la muralla a l'altre ma del camí. Al poc de l'ermita hi ha el pouet de Sant Bernat.
El camí es molt maco, llàstima que el dia es tapat i manca una mica de lluminositat. Arribem a un punt on tenia previst sortir-me del track principal per anar cap a Sant Onofre, com que no em fixo bé, seguim recte. El camí poc a poc es va tapant, però el rastre segueix, algú passa per aquí, encara que hi ha algun esglaó una mica alt. A l'hora de creuar el barranc i després seguir-lo, s'obre una mica. En una cruïlla de tres camins, hi ha el que havia estat un altre pou, amb el tub metàl·lic. Nosaltres agafem cap a l'esquerra per visitar l'ermita de Santa Anna. El camí torna a ser bonic dins del bosc, deixant-nos veure el balneari i les muntanyes del fons.
Creuem l'altre camí que baixa del Coll de Murtero i ens arribem a l'ermita de Santa Anna, abans hem passat a tocar un tros de muralla, on encara es poden veure les espitlleres. A Santa Anna parem a dinar. Una vegada amb la panxa contenta, tornem fins el barranc, agafem a la dreta i per un bonic camí arribem a l'esplanada del balneari, a dos quarts de quatre, després de fer nou quilòmetres i mig. La caminada d'avui encara que de menys de deu quilòmetres jo la considero moderada pels forts repetjons que hem anat trobant. El dia a començat fred però poc a poc ha anat marxant la sensació de fred sense de deixar la sensació d'humitat. La zona de Cardó ja he estat alguna vegada abans, però encara tinc intenció de tornar-hi, però com sempre deixant passar un temps, entre una i l'altre.
Només m'ha quedat de dir, que hem parat a l'entrada de Mora, a fer uns cafès, abans d'anar cap a casa.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

Carlares, Tall Nou, Molló de Carlares, Carlares

Font del Tall Nou

Font del Rojal

En Josep Maria i jo ens hem anat fins als Ports, a la zona de Caro, a fer un tomb que feia molt de temps que el tenia preparat, encara que no havia de preparar gaire cosa ja que es copiat totalment d'un efectuat per en Lluis Ibañez, l'any 2009. No explicaré gaire cosa del tomb, només el més significatiu ja que a la pàgina del Lluis (aquí) queda molt ben explicat. Si, les particularitats que hem trobat sobre la marxa.

Aparquem al davant de l'entrada del camí que baixa a Carlares i sortim a dos quarts i mig de nou. Els masos de Carlares es tracta de tres habitatges al costat d'uns prats i boscos molt bonics, hi ha una bassa gran i una més petita abandonada al costat d'uns antics safaretjos. A la pàgina d'en Lluis ens diu que la sortida des d'aquí no hi ha camí visible, fins que més amunt ja es veu clar. He mirat la guia dels germans Brull de l'any 72 i parla que surt per un camí a tocar la pared de l'habitatge. Nosaltres hem intentat seguir el track, però des de la sortida m'està marcant molt malament, incloent que des de l'aparcament fins aquí s'he m'ha desviat més de 40 metres. Més o menys seguint la direcció bona i buscant els millors llocs per passar arribem a un waypoint que ens indica “sendera bona”. La veritat es que des del costat de l'habitatge fins aquí ens ha semblat per tres vegades que seguíem sendera bona, però algunes vegades per la vegetació que ho tapava tot i altres perquè es fonia, hem hagut de donar algun tomb de més. A partit d'aquí fins el collet, bona sendera i ja ens ha permès no està dedicat només a la recerca de per on passem i ja ho hem pogut compartir la visió amb la contemplació del paisatge, que ben bé s'ho val.

Anem baixant en direcció nord-est, per camí de carro, antic però a trossos molt ben conservat. De cop deixem el camí recte i canviem a direcció oest. Camí ample, ben construït, a moments es veuen els marges que aguanten el camí i on sembla mentida que hagin fet aquesta obra d'enginyeria, amb marges damunt de les roques a ras de cingle, amb una caiguda que espantaria si no hagués una bona vegetació que no et deix veure el fons. Encara que ample i bo ens fa una mica enutjós el caminar, per la gran quantitat de pinyes que hi ha al terra que fa que patinem una mica, però res que no es pugui superar. A trossos el camí es fa estret, o perquè s'ha desfet per la part dreta, pendent avall o perquè han caigut pedres per la part esquerra, la pared de la muntanya.

Tenim marcat dos camins a la dreta, però que nosaltres no el sabem veure. HI han dos passos una mica complicats per a la gent sense massa agilitat com nosaltres, el primer es una roca caiguda que tapona el camí, encara que han fet una mica de pas entre la pedra i el cingle, preferim passar com podem, per damunt del roc. L'altre pas, es que el camí s'ha ensorrat pendent avall, i encara que hi ha pas, aquest queda una mica baixat, i ens fa dificultós baixar-hi ja que rellisquem i ha una pendent bastant forta, pel que preferim retrocedir uns metres, desgrimpar el marge, i per la vora, més baix del que era el camí, salvar l'inconvenient. Tot això després d'estar comentant si havíem de deixar-ho córrer, però cap dels dos som de tirar enrere.

El camí finalitza quan un barranc ens creua, encara que ja veiem la pista del Tall Nou, estem a més de 60 metres de desnivell, més amunt. Pel barranquet es pot baixar i a més es nota que han passat. Es deix el barranc per un corriol fonedís, on hi ha moments que es fon del tot. Salvant la vegetació com podem, ens decidim baixar directe, i amb més o menys dificultat arribem a la pista. Una mica més amunt de la pista trobem un corriol que baixa d'on érem, més o menys.

Deixem a la dreta el sender a l'Ulldemó, creuem el Barranc del Tall Nou, on a tocar hi ha un refugi forestal, que dona la impressió que fa molt de temps que no es fa servir, i al poc ja agafem el camí que es ha de portar al GR. On s'agafa hi ha una gran fita, ja que si te la passes ho tens difícil per la gran esllavissada que hi ha. A més d'aquesta veiem, quasi dalt, un altre de grans proporcions. On hi ha abandonada la capsa d'un petit camió, que ha servit de corral, hi ha un sender que ens porta a la Font del Tall Nou, que està humida però sense que corri l'aigua. Del bassi ja no en queda quasi res.

Quan estem dalt de la segona esllavissada m'adono que l'última vegada que vaig estar aquí hi havia una visera de pedra, que ara ha desaparegut, també s'ha degut anar avall.

Ens desviem per anar a visitar la Font del Rojal, quedo decepcionat de l'estat de la zona, amb un gran gran pi caigut i tot en total abandó. Abandonem la pista que baixa al camí de Caro, per pujar al Molló de Carlares. El tros de dalt es molt rocós però de fàcil accés. Hi ha una bona miranda des d'aquí. Entre el molló i la pista aprofitem per dinar. Després ja tot es fàcil i curt, pista avall, fins a la de Caro, i en un tres i no res estem al cotxe, a dos quarts i mig de cinc després de fer entre dotze i tretze quilòmetres. No està més exacte ja que el gps m'ha fallat, al començament i en un tros entre mig m'ha donat lectures errònies, i en un petit tros del camí de carro m'ha perdut el senyal.

Avui ha estat un gran dia de muntanya, amb camins, senders i antics camins de carro completament boscans. La pista ha estat solejada però s'ha pogut aguantar. El que si que em tingut es bastant de vent, però com hem anat molt per bosc no ens ha molestat massa, una mica si. El curiós es que pel camí abans de pujar al molló ens ha bufat fort però en comptes, dalt de tot, i amb terreny obert quasi no ens ha molestat. Un dia del que un se'n recorda.

No pujo el track al “wikiloc” ja que el meu té trossos no fiables i ja he indicat al començament d'on l'havia extret.

 Pel track aconsello baixar el del Lluis Ibañez, A mi em va fallar la recepció dels satèl·lits.
Per veure i/o baixar les fotografies, aquí

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

Casetes Velles, Fageda, Cirers, Vallcaneres, Casetes Velles

Font de Garrido o de Pataques - Cova dels Cirers

Per avui havia quedat amb tres companys per anar a la Fageda del Retaule, però el divendres es posa en contacte amb mi un dels companys i m'explica que no pot venir, i ahir a ultima hora i degut a la previsió de forts vents, els altres dos també em diuen que no venen, pel que al final em quedo sol. Abans d'anar-me a dormir penso en que faré avui i al final decideixo que ja que tinc tot preparat amb els mapes e informació impresos, els tracks i waypoints passats al gps, m'aniré igualment, ja que sempre he estat dels que he pensat que encara que m'agrada sortir amb els amics, també m'agrada, i molt, sortir en solitari, tot i tenint en compte que degut al meu estat físic i mental no es massa aconsellable.

Agafo el cotxe i enfilo cap a l'A7 on el vent es deix sentir de males maneres. Mercès a les indicacions que em va donar una xicota de Roquetes que estudiava anglès amb mi el curs passat, m'estalvio passar per dins de Roquetes i de Mas de Barberans per poder arribar a l'entrada de la pista a la Vall i a Casetes Velles. A l'entrada llegeixo un cartell que posa a Casetes Velles 15 kms. encara que el meu cotxe em marca 17 quan arribo, no ve d'un. Aparco el cotxe a la vora d'un dels masets-xalets que hi ha. Em preparo i em fixo que hi un tollet al costat d'on he aparcat i aquest està glaçat o sigui que avui ha baixat molt la temperatura per aquests paratges.

Surto a buscar el Pr que passa pel costat del Mas de l'Andresito quan manquen dos minuts per les nou del matí. El vent bufa fort i a més fa un fred que pela, sort que he portat roba suficient, quina forma mes bestial de baixar la temperatura en una setmana!.

Ja pel camí a la Portella de Calça es comencen a veure colors grocs i vermells als arbres de l'entorn. Al poc de deixar la portella, faig una petita equivocació, sort que curta, ja que segueixo uns metres el camí cap el Mas de Pataques quan he d'agafar el del Pla del Torn, segons marca un pal indicador; rectifico aviat. El camí passa pel costat de la font de Garrido o de Pataques i després comença una pujada que ja vaig fer l'altre vegada que van anar al Mas de Sarro. Passa un tros molt rocallós i que rellisca una mica al estar moll. Deixo el camí que va al mas, marxant cap a la dreta. El camí es bonic, obac i queda a resguard del vent, però es continua escoltant amb tota la seva potencia, soroll que no em deixarà en tot el dia. Al arribar al Pla del Torn enllaço amb la pista que baixa cap a la fageda, encara que primer puja una mica. Abans d'arribar al pla trobo una pintada en vermell d'unes fletxes ben grosses, que sembla mentida que en aquest parc es permetin, sempre que no sigui pintat per ells amb algun motiu en concret.

Quan estic baixant per la pista de la fageda em trobo la primera persona, que per cert es un corredor que em pregunta si manca molt pel Faig Pare. Quan arribo al faig ja trobo el primer grup de persones dels varis que em trobaré a partir d'ara. Dels diferents grups que em vaig creuant escolto uns comentaris que em fan gràcia, “Es molt maco però puja molt”, i a la font del Retaule: “Aquesta aigua es bona?, no està tractada, a lo millor es dolenta”. Un altre grup també em pregunta si manca molt, la qüestió es que en el tros entre el faig i la font del retaule em trobo com a mínim a quatre grups, i després entre la font i la cruïlla a la Fou un altre.

En principi des del Faig Pare a la Font del Retaule tenia intenció de baixar pel barranc del Retaule i no per la pista, però trobo que al ser un barranc molt obac està bastant moll i amb una bona doblada de fulles que no deixa veure ben be on poses els peus i anant sol, no em decideixo i baixo per la pista.

Per la pista de les Vallcaneres i abans de l'entrada cap el Barranc dels Cirers em trobo al Joan i al Jordi, de Deltebre, dos excursionistes molt simpàtics, amb els que mes o menys anirem junts fins a la Cova dels Cirers. A l'esplanada al costat del barranc jo pujo a visitar la Cova dels Cirers II (segons nomenclatura d'en Lluis Ibañez, gran coneixedor del Port). La cova es una gran balma. Segueixo camí fins a la Font dels Cirers i els tres junts busquem la Cova dels Cirers, que mercès a les indicacions d'un grup de quatre persones que ens creuem la trobem de seguida. Una cova amb una portalada de fusta i que va estar habitada, conservant una estufa de llenya i els tubs per treure el fum. Aquí ens separem i jo segueixo sol, però he de buscar la continuació ja que les senyals del gps té molts rebots al estar dins del barranc i molt entafonat, pel que el track que porto no es de fiar.

Reculo i prop de la font trobo una traça feble i costeruda que sembla va a la direcció correcta, em costa pujar i al poc arribo a una traça mes ample travessera, tombo a l'esquerra i em torna a porta a la cova o sigui que a més d'equivocar-me de direcció em demostra que el camí correcte es des la mateixa cova. Faig el canvi de direcció i el camí cada vegada es fa més fàcil de seguir, amb un tros on es veu l'empedrat més o menys conservat. Vaig a sortir a una pista molt malmesa que deixo al poc per anar fins a la Cova Trobada, que visito només l'entrada. No m'entretinc ja que tinc dos trossos dels que falta fer que no estic massa segur de com ho trobaré.

Des d'allí vaig a buscar la pista de les Vallcaneres i a partir d'aquí vindrà el tros que no se si hi ha camí. Es tracta d'enllaçar el Mas de les Vallcaneres a la Carrasca Grossa, son només uns 400 metres de distancia. Pujo per la vora de les parades amargenades fins un collet i aquí comença l'odissea del dia, que no pot faltar en cap de les meves sortides. Hi ha una traça que baixa pel mig de la barrancada, encara que està tan tapada que no es deix passar, he de salvar com puc la quantitat de troncs, herbes i roques, sempre intentant no perdre mai de vista el rastre, però en alguns moment se'n fa molt difícil el pas. Es en aquests moments quan penso que jo no estic per fer recerques com aquesta i menys anant sol, però com sempre el cap em pot més que les cames. La veritat es que amb dificultat em surto, i arribo al costat de la Carrasca Grossa, quedant convençut que el sender existia. Si dins del que cap he arribat be es mercès al gps que en tot moment em marcava la direcció exacta on em trobava jo i la carrasca. A la font de la carrasca, molt ben arranjada em paro a menjar, ja que des d'abans de sortir de casa que no he menjat res a banda d'una petita peça de fruita al Pla del Torn.

Des de la font fins les Casetes del Cap Gros la pista va pujant, i poc a poc el terra es va fent verdós. A l'entorn continua havent els colors grocs i vermells, però en majoria predominen els verds llampants. Aquí em passa un tot terreny amb gent. Abans de les casetes busco la possible font de la Rabosa, segons mapa, i pel que em sembla deu ser alguna surgència en mig el barranc, això si està ben senyalitzada. El que si que es troba al costat del camí es la Font del Cap Gros, assecada ja que porta l'aigua a una bassa anti-incendis, que per cert s'està badant per un costat.

Des de les casetes amb molt bona visió de les Serrassoles, i amb camí evident i molt bonic es va baixant, amb algun repetjó entremig, cap a Casetes Velles tot passant pel Mas de Bolero, bastant nou, amb teulada però molt desfet per dins (i ple de brossa), el Mas i font de Socarrat (amb aigua), totalment arruïnat, dos runes i una font que no he sabut els noms, un gran pou (també amb aigua) al costat del Mas del Frare, molt canviat de l'última vegada que vaig estar aquí, i la font del mas del Frare.

Abans del mas de Socarrat el camí passa per un bosquet de pins prims però alts, i degut al vent que continua bufant, grinyolen tots, donant una sensació estranya al passar entre ells.

Arribo on tinc el cotxe a un quart i mig de sis després de fer uns divuit quilòmetres i mig.

El dia en quant al temps ha estat molt dolent ja que el fred ha picat molt i el vent ha estat molt viu, deixant-se notar molt a les zones obertes, on s'intensificava la seva molèstia, i a la resta i durant tot el dia s'ha estat escoltant les seves bufades. En quan al paisatge no puc demanar massa cosa més, els colorits han estat esplendorosos amb les tonalitats de grocs i vermells en les zones solejades i verd llampant i lluminós a les obagues. Les fulles dels faigs encara no han començat a caure de valent pel que hi havia aquesta varietat de colors, en canvi els roures encara que no han perdut tota la fulla, ja van més avançats.

Com sempre he tingut dos errades, encara que que avui han estat curtes, una al sortir de la Portella Calça i l'altre al sortir de la Cova de Cirers, però tal i com he dit han sigut molt insignificants aquesta vegada. El que si que ha estat una mala decisió encara que ha sortit be, es l'enllaç entre el Mas de les Valcaneres i la Carrasca Grossa, ja que eren dos punts que volia visitar i si havia de recular des del mas a buscar el camí de la Carrasca em representava quasi dos quilòmetres de més. Dic mala decisió pel fet d'anar sol i que em podia haver sortit malament i no estic per masses excessos.

Avui tenia moltes ganes d'anar a visitar la carrasca i baixar pel camí des de les Casetes del Cap Gros a Casetes Velles sense anar a buscar el Gr per un motiu, a l'any 2006 vaig visitar per primera vegada aquesta zona amb una sortida amb guia, i quan vam visitar la carrasca van veure que les arrels estaven molt descarnades degut a la ampliació de la pista i ens va dir el guia que s'estava morint, fet que no ha passat, segurament, amb altres possibles motius, al marge de contenció que li han fet i ara està esplendorosa. Igual d'arranjada està, ara, la font. I la baixada volia fer-la pel que el guia ens va dir que ell havia intentat fer-la i no va poder passar pel brut que estava, i a mi sempre m'havia semblat que si havia masos no podia ser que no es pogués passar, però ..., llavors va ser quan vaig trobar un track que hi passava, encara que el track que jo vaig trobar era del 2008, i des de llavors també podia haver passat moltes coses.

Resumint un gran dia de muntanya, però he de donar la raó a un amic meu que sempre em diu que la part mental ha d'anar en consonància a la part física d'una persona i en el meu cas no van sincronitzades, potser algun dia ho aniran.

El track està retocat i tret les errades. El tros de la zona del Barranc de Cirers pot haver errors per la rebotades de les senyals al meu gps.

Per baixar el track, teclegeu aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000

No se el perquè però quan pujo el vídeo al "youtube" em dona alguns errors en les transicions d'algunes fotografies. L'original no m'ho fa i quan ho pujo, si Em penso que deu ser error en la pujada a "inet", ja he provat de pujar-ho quatre vegades i sempre hi ha alguna falla pel que decideixo deixar-ho tal i com ha quedat. 

Es pot veure en diferents resolucions.

00000000000000000000000

El Toscar, Coll de la Vallfiguera, Roca Campanari, Bassis de la Vallfiguera, El Toscar

Roca Campanari - Bassis de la Solana o Nefrotler

Avui m'he quedat sol, ja que els companys tenien unes altres intencions, pel que després de pensar-m'ho m'he decidit a anar al Toscar que feia molts anys que no hi estava, pel que he agafat el cotxe i m'he dirigit cap a Alfara de Carles, i abans del poble he agafat cap allà.

He aparcat a l'esplanada de les Fonts del Toscar, al davant de l'ermita de Santa Magdalena, i he sortit a peu, pel Gr quan mancava mig quart per les nou del matí. A la previsió del temps anunciaven sol i núvols, espero que el sol sortirà mes tard, encara que el vent que es sent si que l'han endevinat.

La meva intenció es pujar fins al Coll de la Vallfiguera, agafar un camí que surt al mapa i arriba a la pista que va al Coll de la Carrasqueta, però pel sud de la Roca Campanari., agafar cap el Mas del Tintorer, anar a buscar el Barranc de la Vallfiguera, tornar a arribar al Coll de la Vallfiguera, i des d'allí anar a buscar el camí que baixa al Toscar per la Cova Pintada, o sigui un “8” que crec que em podria quedar força be.

Surto pujant pel Gr, es un camí totalment boscà, amb restes d'empedrat, encara aquest que molt malmès, i que poc a poc va guanyat alçada i entre els arbres es va veien uns vistes magnífiques, la Moleta, les Rases, la Vall del Toscar i les formes rocoses de l'altre costat de la barrancada.

Arribo al coll, i busco el camí que m'hauria de portar a la Roca del Campanari, em sembla trobar-ho encara que no acaba de coincidir amb el mapa, però tampoc acabava de coincidir tot el camí de pujada. Segueixo per un caminoi que es veu clarament la traça però que cada vegada es va tapant pels boixos i per les branques d'alzina i pi, pel que em costa molt continuar i l'he d'abandonar, fet que em comporta haver de canviar l'excursió, al no poder fer el tomb com volia, però penso que si el tancament del vuit que tenia previst fer de tornada, el repeteixo, el podré fer encara que allargui la caminada.

Quasi que em passo les restes d'un pou de pega, que queda uns metres apartats del camí, i trobo un grup de joves que em pregunten per anar al Toscar i que segons sembla els està agradant molt el tomb.

Poc després de deixar el camí cap a la Cova Pintada, es troba un camí que en un blog he llegit “sender molt perdut, si la gent va passant s'anirà conservant”, no sembla que retalli massa però ho vull provar i sobre tot per si puc ajudar a conservar un camí. De primer puja fort però es camí, però de cop entra en una canal, amb una pendent considerable, on em fa molt fatigós anar pujant, i quan es surt de la canal, quasi dalt de tot, el rastre sembla desaparèixer entre els boixos. Per fi arribo a una pista que no està als mapes, i mercès a l'orientació en un joc de pistes noves, arribo a la principal. Aquí està la Roca Campanari que segurament deu el seu nom a la seva forma. El que estic bastant convençut de que aquest sender no el tornaré a fer.

El temps està canviant, s'està tapant i els núvols, ben negres, estan venint a molta velocitat empesos pel fort vent. Paro a menjar una mica i m'adono que estic al davant d'unes runes, que em sembla es el Corral o Mas dels Gossos, segons els mapes vells, però en el mapa nou surt completament desplaçat.

Segueixo la pista i a tocar l'entrada d'un xalet arranjat hi ha una fita que indica el camí que baixa a creuar el Barranc de la Vallfiguera, camí que agafo. Les vistes son espectaculars i va baixant suaument fins a creuar-ho, lloc on estan els bassis, molt malmesos però on baixa aigua.

El camí continua bastant planer i va guanyant desnivell, ja que el barranc es va apregonant. Comença a ploure, que poc a poc va augmentant en intensitat. Abans d'arribar al coll de la Vallfiguera em desvio per anar a visitar els Bassis de la Solana, son d'obra i estan molt ben conservats, semblen molt nous, estan plens i entrant aigua.

Arribo al coll i com continua plovent desisteixo d'anar a buscar el camí de la Cova Pintada i baixo pel camí mes recte, que es per on he pujat. La baixada se'm fa llarga ja que està mullat i les roques llisquen molt.

Arribo al Toscar, quan manquen 10 minuts per les quatre de la tarda i sota una gran pluja, després de fer 13,300 quilòmetres.

El dia ha estat profitós a mitges, encara que el tomb ha estat preciós amb unes grans vistes, per camins molt boscans, m'ha mancat una mica de sort en l'enllaç i amb la pluja, ja que em feia molta gracia passar per la cova Pintada, però ja tornaré d'aquí a poc temps. I el temps ha estat un imprevist, ja que la previsió del temps era pluges al Pirineu i a l'oest de Catalunya, però ni una paraula de pluges al sud, està vist que per Catalunya Radio el sud no existeix.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000

000000000000000

Font Cova Avellanes, Bassis i Teixos del Marturi, Tres Pins

Bassis i teix del Marturi

Per avui teníem una agenda molt complerta, encara que els pronòstics del “Meteocat” no eren massa favorables pel matí, no així a partir del migdia (deia a les 8, “gotetes”, a les 12 sol i a les 20 sol i núvols). La sorpresa ha estat quan enfilàvem cap a Tortosa, veure Caro totalment tapat. Els últims retombs del caragol ja els hem fet dins de la boira. Arribem a l'aparcament de la Font Avellanes, sota unes “gotetes” com deia la previsió, però les parts superiors de la muntanya ni es veuen.
Sortim a dos quarts de deu, passant per la Font Cova Avellanes, que per cert està seca, amb una boira no massa espesa, però boira a la fi. Mentre anem pujant la boira es va fent mes espesa. Jo no pateixo massa ja que fins el Coll de Marturi ja ho conec, i de la resta porto el track del gps, però el dia em don “mal rotllo”.
Arribem als bassis del Marturi, tenen aigua però el aigua no corre. No parem ja que està plovent. Primer per pla i després en pujada arribem al Coll de Marturi, amb una boira que no ens deix veure ni el cim, ni inclús la seva base, ja que a prou feina es veu a deu metres. Seguim cap els teixos, el camí no te pèrdua, a més hi ha algunes fites i algunes marques vermelles.
Al peu dels teixos i protegits de la fina pluja que està caient fent les fotografies programades i aprofitem per esmorzar una mica, no estem massa estona ja que la humitat es molt forta.
Després pugem a la Serra del Boix, deixant per un altre ocasió fer el cim, amb la boira i la “rasca” que fa no apeteix i es anar a fer el “ximple” ja que la boira no ens deixaria veure res. Jo ja he estat dues vegades al cim i la veritat es que si no hi ha boira, la visió no millora gaire de la que es veu al coll de Marturi, no la d'avui, està clar.
Per sortir de la Mola del Boix i anar cap l'entrada de l'Embarronat o seguir cap a Serrassoles he de mirar contínuament el gps, ja que es un gran roquer bastant ample, ple de boixos baixos, però amb cinglera als dos costats i no puc veure cap de les referencies visuals que conec.
Arribem a l'entrada de l'embarronat, cruïlla així mateix de camí que ve de la Font de la Llagosta i de camí a Serrassoles, que es on ens dirigim, ja que decidim no abandonar, encara. Zona bastant visitada per mi, fa uns quants anys, però que avui em costa una mica seguir els camins, poc marcats. Intentem anar a veure el teix de Serrassoles, però amb la boira i sota la pluja ens es una missió impossible. Seguim fins a Tres Pins i ja decidim deixar la fageda de les Ombries de Carlares per un altre dia, i baixem pel camí de Tres Pins, deixant-ho quan aquest travessa la pista que va de la carretera del Port a quasi Casetes Velles, agafant-la i baixant fins la carretera i d'allí a l'aparcament, que arribem a un quart i mig de cinc, després de fer una mica mes de catorze quilòmetres.
El dia, pel que es refereix a la meteorologia, ha estat nefast, amb pluja, no massa forta però molt continuada, amb boira espesa a les parts altes i mes fluixes a la baixa, però l'ambient i el recorregut es mereixa continuar, el Port ja està començament a acolorir-se de tota mena de colors grogs i vermells de la tardor. Els aurons tots grogs, els corners, vermellosos, els grèvols ja vermells, etc. Com el company ben diu, el Port està començant a “tardorejar”.
Ens ha quedat varies coses a fer, Teix de Serrassoles, fageda de les Ombries de Carlares, i en cotxe volíem anar a visitar el teix de la Cadireta i altres teixos del barranc de Millers, però les muntanyes, els arbres i els boscos no es belluguen i sempre podrem tornar-hi.

No poso el track al wikiloc ja que de segur no hem anar pels millors llocs i seria una mica estúpid que la gent segueix el nostre track, i dels lloc on hem estat ja hi ha algun track.

Si vols baixar el track, tecleja aquí. Si vols veure o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000

Llinars, Tosseta Rasa, Clotes, Vall d'Uixó, Punta Blanca, Terranyes, La Foia, Llinars

La Punta Blanca - Pi de tres cames

Per avui havia quedat amb l'Esteve i el Lluís d'anar als Ports i al final s'han ajuntat la Montse, l'Anna, la Marta, en Josep, en Juan i l'Albert. Anem en dos cotxes però l'altra no es bo per anar per pistes, pel que jo pujo fins al Pla de Llinars, mentre l'altre cotxe aparca a la pista de la Vall del Mascar, on finalitza el cimentat i els ocupants van pujant a peu per la pista en espera que jo faci un altre viatge i que els porti fins a Llinars. Una vegada junts aprofitem per esmorzar abans de començar a caminar.
Avui he preparat de seguir una de tantes rutes del Lluís Ibáñez, de la seva pàgina “Pel Port”, que precisament va fer al mes de maig (tot un tros amb boira), i he afegit unes quantes visites extres.
Sortim quan manquen 2 minuts per les deu del matí, tot seguint el Gr en direcció a la Foia. Una vegada hi som deixem el camí senyalitzat per seguir una serie rastres que ens pugen a la Tosseta Rasa (es el primer extra del dia). Agafem el desviament una mica massa avall, hauria estar millor anar a buscar la carena darrera dels corrals de la Foia, però ...
Una vegada fetes les fotografies de rigor baixem al dret, però amb rastres que mes o menys es poden seguir, fins anar a trobar un altre vegada el GR., que l'anirem seguim fins al coll de Carabasses, tot passant pel costat del Fornet dels Morellans. Copio d'en Lluís Ibáñez: “En aquest indret, ja fa un segle, els pastors morellans acampaven. De la sàrria treien una pell ben adobada sobre la que pastaven. El pa era cuit en aquest fornet del que ara nomes queda la boca”.
Abans d'arribar al coll ens trobem un caminant que anant en direcció a la Foia ens pregunta si manca molt per les Clotes, sort que l'indiquem que va a l'inrevés, que si no ...
Ens allarguem fins al Refugi de les Clotes que ja estat renovat, encara que un grup que hi ha allí ens diuen que la llar de foc no tira.
Reculem una mica i agafem el camí cap a la Vall d'Uixó, quan arribem a la creu de Carabasses ens adonem que ens hem passat els xumadors. Quatre de nosaltres reculem i creiem que els hem trobat, ja que lliga una mica l'explicació que dona en Lluís referent a l'historia de Carabasses: “Allí hi ha unes covetes i unes petites surgències d’aigua. Es en aquest indret on passà els darrers dies de la seua vida Salvador? Carabasses, el darrer fabricant d’estris de boix del Port. Allí va passar una nit del 1896. Possiblement es va aixecar en plena nit per “canviar l’aigua a les olives” i es va estimbar”.
Seguim baixant, saltant-se la visita a la Font de la Tinella, ja que veig que hi ha una bona baixada per tartera que després s'hauria de tornar a pujar. Per cert que un dels mapes del Port hi marca la font de la Tinella, abans i a l'esquerra, i el grupet que hem trobat a les Clotes ens diuen que l'han anat a visitar. O sigui que hi han dos fonts (tollets millor dit) i una de les dos es la de la Tinella i l'altre deu tenir un altre nom.
Arribem a la pista de la Vall d'Uixó i la gent ja comença a protestar pel dinar, a més sabent que quan vaig sol igual no paro a dinar. Quedem que ho farem a la font dels Bassis de la Vall d'Uixó, i així ho fem. La font raja aigua i es força bona i fresca.
Després de dinar ens queda una forta i llarga pujada fins la carena de la Serralla, lloc on arribo molt cansat. Després de descansar, jo, una mica, mentre els altres gaudeixen de la vista, agafem un altre extra del dia, que es anar fins la Punta Blanca, tot passant pel costat del pi de tres cames. Volia anar fins el Pi Camat, però veig la baixada que té i decideixo de no anar, sobretot pensant en la remuntada de la tornada i que els genolls ja comencen a protestar i encara ens queda bastant de caminar.
Retornem i enfilem cap a Terranyes. Com sempre passa hi ha el grup que tira endavant i encara que els crido per anar a fer el tercer extra del dia, no fan cas. Tres anem a visitar el Mas i Pi del Baio, el Avenc dels Científics (l'entrada només), el Maset del Paulino, amb la seva era. Després ja ens retrobem i ens dirigim al Refugi lliure de Terranyes, molt ben conservat, on descansem una mica
Ja veiem que la boira va venint, i seguim cap a la Foia, tot passant pel costat de les runes del Mas de Centelles i d'un altre mas situat al Pla de Pilara. A la Foia veiem els braus de lluny i darrera la boira, que per cert ja ens està agafant, però només ens queda anar a buscar el Gr i baixar a Llinars, de d'on uns baixen a peu fins a la pista que va cap el Mascar i els altres baixem amb el cotxe fins a on ho tenen aparcat els primers, reculant després per agafar-los ja en la pista. Ja tots junts cap a casa, ham parada al Bar-restaurant l'Esquirol, per la ben guanyada cervesa
Hem de fet uns 18,400 kms., i hem arribat a Llinars a un quart de vuit, o sigui hem estat nou hores i quart a la muntanya, amb un desnivell acumulat de pujada de mes de 900 metres. El track pujat i el mapa de perfil figuren menys ja que he netejat el track.
Ha estat un dia molt complert, per sort no hem baixat a la font de la Tinella ni a veure el Pi Camat, ja que ens hauria fet fosc i ens hauria agafat de ple la boira. Per la resta, es d'aquelles sortides que et deixen un regust dels mes bons, amb molt bona companyia, ja que hem rigut durant tot el dia (sempre que no esbufegava, està clar). Però es que els Ports no decepcionen mai.
La zona de la Terranya i de la Foia es de les que no em cansen mai, i ja tinc al cap un altre tomb passant per part de elles, però això serà un altre dia.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

00000000000

Casetes Velles, Mas del Saro, Canal dels Burros i Fageda

Mas de Saro - Per la Fageda del Retaule

Per avui he quedat amb l'Esteve, i sense confirmar amb la Chris i el Joan Josep. Com aquests dos no hi son a l'hora de sortida de Reus, l'Esteve i jo sortim de Reus en direcció al Mas de Barberans per pujar a Casetes Velles i anar a visitar la fageda del Retaule, que es la mes meridional d'espanya. Quan estem arribant al Mas, ens truquen la Chris i en Joan Josep que estan de camí i que els esperem. Espera que fem a l'entrada a la pista que puja a Casetes Velles. Quan arriben, pugen al meu cotxe i tots junts seguim amunt. Al ser dissabte creiem que no trobaríem massa gent, però la veritat es que pugem 6 o set cotxes, a part de dos grups de btteros. Quan passem pel davant de la Font de la Llagosta veiem bastants cotxes aparcats.
Aparquem davant del Mas de Cullerer (crec que es aquest el nom), el mas te en una paret una llosa amb el de nom de Casetes Velles. Des de Reus fins a la cruïlla de la pista hi ha 107,50 kilòmetres, passant per Roquetes i després son 17 mes de pista.
En principi teníem previst fer un tomb passant per la Portella Calça, el Mas de Saro, El Faig Pare, El Pi Gros i la Carrasca Grossa, arribant pel Refugi del Mas del Frare, però el dubte es en quina direcció fer-ho.
Sortim quan passem deu minuts de les nou del matí, i quan estem sortim puja per la pista tot un grup, entre ells en Vicent Pellicer, l'escriptor afincat al Baix Ebre, no sabem on van però com van en direcció al Mas dels Frares (potser pugen a Tres Pins), però el lògic es que hi vagin cap els arbres, es pel que nosaltres decidim començar per la Portella Calça. A la portella després de contemplar el magnific arç, que per cert ja ha perdut la fulla, aprofitem per esmorzar. El dia es ennuvolat i ventós.
Seguim i anem a veure el Mas de Pataques, per després pujar cap el Mas de Saro, saltant-se la Font de Pataques o de Garrido que teníem intenció d'anar a veure-la. Aquí ens trobem un grup que estan pujant pel bonic i rocós camí. Del Mas del Saro el company Joan Josep va llegir que era el mas habitat a mes alçada de tots els Ports, ara està enrunat. Pugem a veure la Portella de Saro, on s'endevina el camí que devia baixar cap a les Faixes Tancades. També visitem el que nosaltres hem anomenat el Faig de Saro, gran i bonic exemplar.
Continuem passant per la Mola dels Conills, cap la Vallcanera Celestina, amb una gran visió de l'esplèndida panoràmica que es veu en direcció al Barranc de la Vall, amb la Roca Xapada en primer terme. Al arribar al mas (abandonat) de la Vallcanera, fem una marrada d'uns deu minuts (d'anada i altres de tornada) per anar al costat mateix de l'espadat de la Mola de la Bota, amb una caiguda impressionant No hi ha paraules per explicar la visió des d'aquí, amb un colorit que conté tota la gamma de colors de la tardor, a més, dona l'impressió que tenim la Joca a tocar, i a un nivell inferior al nostre.
Tornem cap al mas de la Vallcanera i seguim pista avall, deixem el camí (sembla que hi ha un des d'aquí) cap el Teixet, al que no anem per què veiem que es comença a fer tard. Ens comença a ploure una mica.
Quan arribem al Collet del Gravis, trobem un camí a l'esquerra, on hi ha una pintada vermella en un arbre, i com la direcció de sortida ens sembla que retallarem, deixem la pista per seguir-ho. Resulta que el camí primer planeja i després gira a l'esquerra per entrar a la Canal dels Burros: la baixada es empinada però fàcil, amb les parets quasi a tocar. En aquest tros hi ha una gran quantitat de pins dignes d'admirar per la seva alçada i corpulència. Quan ja em canviat a la Canal de la Lluïsa, ens trobem un tros amb el terreny molt revolt, sembla que pels senglar, i no veiem la continuació. Després d'una estona trobem la continuació, i per forta baixada arribem a la pista. Tot aquest camí una vegada sortida de la canal, està bastant fitat i encara hem posat unes quantes mes; al tros final hi han molts restes de tanques de plàstic i algunes deixalles.
Seguim la pista amunt, trobem varies persones passejant, i agafem el camí que ens portarà a la font del Retaule, però fent una visita al Pi Gros de la Vallcanera, altíssim exemplar que està amb ferros i cables per evitar que es continuí obrint pel mig.
A la font aprofitem per dinar, son quarts de cinc de la tarda. Al ser l'hora que es, desistim d'anar cap a la Carrasca i tornar cap al cotxe passant pel Pare Faig, arribem quan ja hi ha bastant de manca de llum, i la Portella Calça. Arribem al cotxe quan ja es fosc, son dos quarts i mig de set.
Del tros entre la font del Retaule i el Mas de Pataques no hi han paraules per descriu-ho, total la fageda està en tot el seu apogeu de colors, amb el marró clar, fosc, vermell, carabassa, etc. Crec que es una visita obligada a la tardor.
La resta d'excursió encara que no hem fet una bona part del programat, ha valgut la pena i hem quedat molt satisfets. Hem estat nou hores 25 minuts a la muntanya, i hem fet quasi dinou quilòmetres, amb un desnivell acumulat de mil cent cinquanta metres.
Sortida que es pot repetir, amb diferents variants, les vegades que es vulgui, amb això crec que està tot expressat.
El company també ha escrit al seu blog, si voleu veure les seves explicacions, : "TROUSSEJANT".

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000

Mola del Moro i Cova Caro, des de Covalta

Pujant a la Mola del Moro - Cova Caro

Com sembla que ahir no vaig tenir prou amb les Fonts del Farrúbio, per avui m'he apuntat a una sortida que fa el club i que estarà portada per en Josep Maria Balanyà a la Mola deMoro, o sigui que torno anar als Ports, relativament prop d'on vaig anar ahir.
Quedem al costat de la Policia Municipal Reus, a dos quarts de vuit del matí, i ens ajuntem 17 persones i una gossa (ho sento però no me'n recordo del nom), i ja sortim, com sempre amb mes de quinze minuts de retràs, en direcció a Roquetes, d'allí agafem la pista que va pel costat del canal que estan arreglant per fer un transvasament, fes a saber on, i d'allí seguir per pista fins a la Covalta.
Aparquem els cotxes en una parada d'olivers, sembla que no conreats, i sortim a dos quarts de deu del matí, o sigui la millor hora per pujar per la part solana del Port (??).
Només sortir es passa pel costat d'un maset que està arranjat i de seguida baixem a la llera del Barranc de la Covalta, parant a esmorzar al costat dels Bufadors de la Covalta. Com hem sortit tant tard, de seguida hem hagut de parar a menjar una mica.
Només continuar el camí comença a pujar, deixant a l'esquerra les restes d'un pou (guix o calç) i el camí per on baixarem. Tota aquesta zona està plena de petits masets, els del començament arranjats i en bon estat i la resta arruïnats, però que demostra el grau d'aprofitament del territori, a més el camí per on passem era un camí de mula, que van pujant entre els marges, fent les degudes “esses”, però que en l'actualitat està abandonat, però que encara es pot passar molt be.
Creuem el Barranc de Desferracavalls, i deixem la cruïlla al Racó d'Aiguadonzella. Passem prop d'una font, que visitem, i després d'un caragolet arribem al Mas del Xaco, també arruïnat totalment, encara que a la cisterna hi ha molta aigua.
A partit d'aquí ja entrem en unes canals, amb unes pendents considerables amb molta pedra solta, unes grimpades fluixes però on m'han d'ajudar (no soc a l'únic, però a mi em sap molt de greu, després de tants anys per les muntanyes, clar que no havia estat mai tan “fotut” com ara). Es un continuo patiment, entre canals, grimpades i passant entre unes bones “bitlles” de roca, això si, molt espectacular, incloent un pas (en realitat son 4 passes), amb un bon “pati” que està renyit amb el meu vertigen.
Ja arribem a un collet on es puja a la Mola del Moro, i on des d'on es va a la Mola Castellona. Des del Mas del Xaco hem estat 3h.03m per fer 2.200 kms amb un desnivell de quasi 500 mts., això jo que era al pilot dels últims.
Uns sis decidim no fer l'ultima pujada a la Mola, no es massa difícil, però el “patí” es el que em fa desistir a mi de no passar.
Ja reagrupats els que han arribat dalt i els que no, seguim per rastre planer (segons deien, però de planer res de res), fins a la Font i Cova Caro, on parem a dinar. Alguns baixem als bassis a beure aigua i omplir cantimplores.
Després de dinar sortim, també planers com abans, amb tendència a anar baixant, però per un bosc molt agradable i encisador.
Arribem a la cruïlla del camí al Coll de Vicari, on creuem el Barranc de la Conca de les Anglesoles, i a partir d'aquí ja toca començar a baixar. El terreny cada vegada es mes pelat, i el camí baixa amb decisió. Arribem a la Portella de Caro, on tenim al davant el Barranc de Lloret, amb una gran visió de la Roca Xapada i de l'Airosa, excursió que fa pocs mesos varem fer. Entrem en una canal que baixa molt fort per terreny desfet, hem d'anar molt en compte de no perdre el rastre, el camí està marcat en vermell i a més portem el track pel gps, de la sortida que fa fer l'Uec.
Arribem a una cruïlla, deixant a la dreta el camí que baixaria al Barranc de Lloret, i entrem en un camí, pla (??) que passa pel Racó de l'Argilaga, em penso que amb el nom queda clar com es el camí. Després de moltes punxades arribem al Coll de la Bassota, deixant a la dreta un altre camí al Barranc de Lloret. Ara ve una baixada forta i curta fins una pou i un mas enrunat, també entre mig d'un bon "argilagà", mentre contemplem al davant, la quantitat de parades totes margenades, bastant ben conservades. El camí ara va baixant suaument, entre mig de mes argilagues, però que es deixa veure que era un altre camí de mula, molt ample encara que ara tapat, i que baixa suau, fins a entrar al cargolet, camí que baixa amb decisió però fent moltes “esses”, deixant a la dreta el Mas de l'Higuita, amb una raconada preciosa i ja arribem al Barranc de la Covalta, per on hem pujat. Des de la Portella de Caro fins al barranc es el Camí de Desferracavalls.
A baix al barranc anem fins un maset on trobem una aixeta amb aigua, la majoria hem quedat secs fa bastant d'estona. Ja des d'aquí al cotxe, on es retrobem tots, encara que els mes ràpids ja estaven una mica nerviosos, del retardat que anàvem els últims.
El grup final, arribem als cotxes a dos quarts de vuit, després de fer 14 kms., amb un desnivell acumulat de 1.378 mts, i hem estat 10 hores a la muntanya.
El dia ha estat esplèndid, hem pogut anar sempre en màniga curta, les vistes impressionants, els indrets magnífics, els companys han estat companys, però estic convençut que, ara per ara, no es una excursió per a mi. Però encara que hagi quedat molt cansat el dimarts tinc un altre sortida, encara que espero sigui molt mes fluixa ...
No pujo el track al wikiloc per què ja hi ha un d'exacte al que hem fet, per cert es el que varem seguir, i mercès això en un lloc dubtós, ratlles vermelles en una direcció i puntets vermells en un altre, vam saber per on continuar baixant sense problemes.

Per veuere i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.

.................

Les Fonts de Farrúbio

Font dels Cirers - Punta del Farrúbio

Per fi he pogut enredar al meu fill que m'acompanyi a una sortida, l'únic inconvenient es que com ve de Girona he d'anar a buscar-ho a l'estació de Tarragona, que arriba amb el tren a les 9 del matí. Amb el company Esteve anem a l'estació, agafem al Bernat i ràpid a buscar la general de València, per anar, passat Roquetes, a fer un tomb que vaig veure a la pàgina de'n Lluís Ibáñez, de les Fonts del Farrubio.
Quan la carretera del Port fa el primer retomb fort, a l'esquerra, a aquesta mateixa ma hi ha una esplanada per deixar el cotxe, encara que jo ho baixo fins el barranc.
Sortim d'aquí, a peu quant manca cinc minuts per les onze del matí. Ja se que anem tard, però el tomb es curt i era l'única manera que vingues el meu fill.
A la pàgina web de'n Lluís està molt ben explicat el tomb, què a mes, l'hem fet igual, però faré una petita ressenya.
Sortim per un camí paral·lel al barranc que va guanyant altura, poc a poc, fins a sortir a la carretera, la seguim una mica i quan fa un retomb fort a l'esquerra, la deixem per un camí que baixa al barranc, que el seguirem amunt. Aquí penso que si es pogués, que no ho se, tindria el seu encant de fer fins aquí pel barranc. Ja seguim el barranc, passem la Font d'Ordina, un petita pica de pedra i ciment, on hi ha aigua, però que entra molt minsament.
Seguim el barranc amunt, amb dos passos una mica “especials”, després de deixar un senderó a la dreta que després haurem d'agafar.
Arribem a la Font de les Terres Roges, dos piques de metall, amb aigua que ve d'un "tollet" del seu costat. Aquí parem a esmorzar.
Ja tornem fins a la sendera que hem deixat abans, i pugem amb decisió però amb suavitat, fins arribar a unes runes d'un maset o corral, i anem a buscar la sendera que porta a la Font dels Cirers. Aquí m'adono que m'he deixat les ulleres al lloc d'esmorzar, ja veus al company Esteve i al meu fill Bernat corrent avall per anar-les a buscar. Jo busco la font, per si tenim dificultat, avançar feina, però amb el track, s'arriba perfecte, a més ara esta amb senyals vermelles, encara que hi ha una cruïlla, on l'altre camí que podria ser que baixes a la Font de les Terres Roges, també està senyalitzat amb vermell.
Arriben els dos, amb les meves ulleres, i anem cap a la Font dels Cirers, (al costat hi han les runes d'un altre maset o corral), busquem la continuació del tub que portava aigua a la font, ara està seca, i aquesta va marxant muntanya amunt, pel que ho deixem corre, però el que si seguim es un senderó ben marcat al terra, però amb unes bones argilagues que segueix fins la barrancada, que es un dels dos ramals que a la Font de les Terres Roges formen el Barranc de Farrúbio, aquest ramal comença al costat de la carretera, entre el monument a la cabra i un retomb fort a l'esquerra.
Tornem al mas de la cruïlla, i ens observem que els marges, a trossos molt ben conservats, tenen doble cara, cosa que no es gaire normal.
Ja pugem, com no sabem per on buscar, no trobem la Font del Socostar del Farrúbio. El camí aquí si que puja amb ganes, i el terreny es un coscollar, amb coscolls, garrics, argelagues, i altres punxoses.
Ja arribem a un collet, on es pot contemplar la Vall Servera, la Vall Figuera, Les Rases del Marraco, Alfara, El Toscar, la Moleta; El Montaspre i altres, i per l'altre banda, la Barcina, La Fortalesa, etc.
Des d'aquest collet es tracta de seguir la carena que ens porta la Punta de Farrúbio, sense cap problema. Ja comença la baixada, llarga, per zona de garriga, per girar fort a la dreta quan arribem al començament del barranc de la Vall d'en Grais, que baixa entre la Mola del Buitre i la dels Assocats, Arribem a la Bassa dels Ganduls, gran toll completament sec, on parem a dinar.
Ja toca baixar, seguim entre els coscolls, amb una zona obaga molt bonica i frescal, per arribar a la llera del Barranc de les Cames Seques. Anem trobant, primer una balma, després un altre, aquesta obrada, les runes del Mas de Cames Seques, una codina (seca), i ja arribem al Corral dels Ganduls. Tot aquest tros de baixada, a mes de molt feréstec, et dona la idea del que era la vida en aquestes contrades, amb marges en llocs inversemblants, per poder guanyar una mica de terra per l'oliver o el garrofer.
El Corral dels Ganduls, una construcció de grans proporcions, totalment enrunada, amb una cisterna, les restes d'una bassa, i un gran bassis fer amb vuit peces.
D'aquí i seguint les indicacions de la pàgina web de referencia, no sortim a la carretera, si no que al dret, i després d'una petita marrada, per no anar enrere quan sabíem que anàvem malament (per la meva tossudesa), passem pel costat de les runes d'un altre maset i arribem al Mas d'Arasa, allí veiem un grup de cabres, amb el matxo endavant, que van reculant mentre nosaltres avancem. Per poder fotografiar-les, anem per les parades d'oliveres i per un roquer baixem al barranc on tenim el cotxe.
Arribem quan manquen cinc minuts per un quart de set del vespre, després de fer, jo, 10,750, i un desnivell acumulat de mes de 900 metres.
Un dia molt bonic, amb un barranc por reconegut, una carena amb unes vistes precioses, un barranc feréstec amb restes de la vida rural del port, per finalitzar amb la visió d'un grup de cabres. El dia ens ha acompanyat, tot el dia hem caminat en màniga curta i amb un solet agradable. Que mes es pot demanar?...
No pujo el track al wikiloc per què es exacte al del Lluís Ibañez, excepte la marrada (meva) al Corral del Ganduls.

Per baixar les fotos, aquí.

................

Montsagres, Tossal d'Engrilló, Coll de les Canals

Font del Montsagre de Paüls - Font del Montsagre d'Horta

Fa 2 anys vaig donar per última vegada aquest tomb, es un clàssic dels Ports, i jo ja ho he fet varies vegades, alternant el lloc de la baixada, La Gilaberta, Coll de l'Avenc o Coll de les Canals, però l'última vegada encara que ja estava instaurat per la Feec el repte dels 100 cims, jo vaig fer la Punta de l'Aigua però no el Tossal d'Engrilló. Aquesta vegada i acompanyat per l'Esteve, que no ha fet aquesta travessa, anirem a fer el Tossal i baixarem pel Coll de les Canals, però no pel camí que conec, que es baixar pel Coll de l'Avenc i pujar al Pinar Ample per baix,sinó que anar-ho a buscar des del Vacarissal, camí que no conec.
Deixem el cotxe al costat del cementiri, es per estalviar-se creuar el poble, no per la llargada si no pel desnivell, i sortim quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou pel Gr-171. Es deixa el camí que va al Coll de la Gilaberta, i el camí es va acostant al Barranc de les Fonts, però abans creuarem el Barranc de Morellars, passaren el Coll i el Racó de Tormassal, fins que el creuarem quatre vegades. Abans d'arribar dalt del Montsagre entrem a visitar la Cova Bosc Negre, balma tancada amb marges, que devia servir per tancar bestiar. També abans d'arribar a la font del Montsagre de Paüls, ens passem dos que sembla que hi vagin escopetejats. Arribem a la font, baixa molta aigua, i seguim el Gr cap a la Bassa de la Refoia, els dos que ens han passat van pujant cap a la Mola Grossa, em figuro que deuen passar pel Forat de la Finella. Arribem a la bassa i seguim la pista fins que aquesta dona un retomb a l'esquerra i nosaltres agafem un rastre per puja per la carena que un roquissal, es puja be fins una esplanada al peu de la construcció del Punt de Guaita, aquí trobem a un bttero que ens pregunta si es pot baixar amb la btt per un altre lloc que no sigui la pista. Nosaltres d'allí al vèrtex geodèsic.
Vèrtex amb una vista impressionant, però que està al mateix costat de l'espadat, i això amb el meu vertigen es incompatible. Agafat al cilindre del vèrtex miro una mica la miranda, faig unes fotos. Es veu clarament tot el tros de l'incendi d'Horta, una pena (a banda de les defuncions, que això si que es terrible).
Fem les fotos de rigor situats al vèrtex, i baixem per un rastre, ara molt transitat, em figuro dels que fan els dos 100 cims el mateix dia, i que va directament a la font del Montsagre d'Horta, font de la raja bastant d'aigua (l'última vegada estava eixuta), i en una cadires tallades en uns troncs ens asseiem per esmorzar una mica.
Pugem cap el Coll d'Atans (bones vistes incloent les Roques d'en Benet), per després baixar cap el Coll de la Gilaberta. Des d'aquest coll la vista es una mica limitada. De seguida pugem cap a un altre collet d'on surt un rastre cap la Punta de l'Aigua, que el seguim; puja molt fort per un roquer (aquí l'ultima vegada que vaig passar es on el company Jordi va caure a la baixada, fent-se un bon trep al front). Arribem a la Punta, una estoneta i baixem, però no pel roquer que em pujat, sinó pel barranquet del costat dret, hi ha un bon rastre amb força pendent que ens porta al camí que va cap el Vacarissal. El Pou del Vacarissal, te tota la part superior fora de lloc, encara que hi te aigua.
Pugem en direcció cap el Coll de l'Avenc, i quan el camí tomba fort a l'esquerra, nosaltres seguim recte, seguint unes fites, aquí ens equivoquem com podrem comprovar després, ens fa pujar dalt d'un roquer, del que continuem pujant, trobem alguna fita, que ens porta o a pujar al cim de Joan Gran o baixar per uns rastres, com que les nostres intencions hem d'arribar al Pinar Ample on jo confio arribar a un collet conegut, prenem la segona opció. Anem seguin uns rastres que baixen per un barranquet fins que ens sembla que baixem massa i crec que el collet que busco l'estem deixant massa amunt, pel que, per altres rastres, pugem per al final arribar al collet, que crec reconèixer-lo. Hem donat una serie de retombs, però hem arribat. Arribo molt cansat, però decidim descansar a la Font Canaleta.
Comencem la baixada, me'n recordo que es una baixada ampla, però hi ha un petit tros molt perdedor, com no podia ser d'un altre manera, avui, perdem el camí, encara que trobem que de moment es pot anar baixant bastant be, encara que amb por que d'un moment a altre ens trobem amb un saltiró que ens deixi embarrancats. Anem seguim avall, fins que sortim al camí que havíem perdut molts metres (de desnivell) amunt, quan quasi estem a la Font Canaleta.
A la Font Canaleta parem a dinar una mica, quedem que ho hem de fer en menys de vint minuts per què sabem que se'ns farà fosc, i al menys arribar amb llum a Sant Roc.
Pugem per la pista, deixem a l'esquerra les runes del Mas d'Espolsaigualeres, cada vegada es veu menys, fins que la pista dona un retomb molt fort a la dreta, nosaltres agafem a l'esquerra , i comencem la pujada cap el Coll de les Canals, deixem el camí al Mas de les Eres, un senderó a la dreta, que pel que sembla es correcte per retallar un retomb que fem, el Coll del Bassot, un camí a la dreta que puja en direcció a la Roca Blanca, i ja hi som al Coll de les Canals, però com sempre arribo malament i hem de creuar un roquer cap a l'esquerra, per trobar la continuació.
Ja baixem, es un camí, ara bastant tapat, que va baixant fent ziga-zagues. Es una llàstima que aquest camí que havia passat varies vegades i sempre estava en molt bones condicions, ara estigui tan brut i hi ha trossos que es podria acabar de tapar.
S'arriba a la Font Galdiri, un entorn ple d'alzines molt grans, encara que estigui amb moltes branques trencades. Unes fotos, una mica d'aigua i avall, passem a toca el Mas Torrat, on hi ha una parella de joves, molt amables, encara que no tenim temps de parlar una mica amb ells. Arribem a Sant Roc, ja enfosquint.
Decidim no anar a Paüls per la carretera sinó per la pista encara que sigui fosc, passem el Mas del Tano, Mas Cocs, Coll del Guix, deixem el camí al Coll de l'Avenc, tot degudament senyalitzat però que no podem llegir els cartells, fins a la Fonteta, i d'allí la pista ja ens porta, tot recte, al cementiri de Paüls, on arribem a mig quart de nou del vespre, després de fer uns 24 kms i mig.
Un dia fantàstic però dur, llàstima que en un tros ens haguem embolicat una mica. Zones boscoses, molt de pi vell de gran altura, zones rocoses, vistes esplèndides, dos fonts, Sant Roc, que encara que bastant fosc sempre val la pena), etc. La vegetació està radiant, exuberant, es nota la molta aigua que ha caigut. Pujant cap el Coll de les Canals, com que el sol ja estava baixant i el verd del pins lluïa de manera formidable, hi tenia un colorit que no es pot explicar, s'ha de veure.
Dies com avui arribo cansat però en ganes de repetir.
No pujo el track a wikiloc perquè des de la cruïlla a el Coll de l'Avenc fins a la Font Canaleta hem anat sempre fora de camí clar i hem donat algun retomb innecessari.

Per les fotografies, aquí

..........