 |  |
Font del Montsagre de Paüls - Font del Montsagre d'Horta
Fa 2 anys vaig donar per última vegada aquest tomb, es un clàssic dels Ports, i jo ja ho he fet varies vegades, alternant el lloc de la baixada, La Gilaberta, Coll de l'Avenc o Coll de les Canals, però l'última vegada encara que ja estava instaurat per la Feec el repte dels 100 cims, jo vaig fer la Punta de l'Aigua però no el Tossal d'Engrilló. Aquesta vegada i acompanyat per l'Esteve, que no ha fet aquesta travessa, anirem a fer el Tossal i baixarem pel Coll de les Canals, però no pel camí que conec, que es baixar pel Coll de l'Avenc i pujar al Pinar Ample per baix,sinó que anar-ho a buscar des del Vacarissal, camí que no conec.
Deixem el cotxe al costat del cementiri, es per estalviar-se creuar el poble, no per la llargada si no pel desnivell, i sortim quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou pel Gr-171. Es deixa el camí que va al Coll de la Gilaberta, i el camí es va acostant al Barranc de les Fonts, però abans creuarem el Barranc de Morellars, passaren el Coll i el Racó de Tormassal, fins que el creuarem quatre vegades. Abans d'arribar dalt del Montsagre entrem a visitar la Cova Bosc Negre, balma tancada amb marges, que devia servir per tancar bestiar. També abans d'arribar a la font del Montsagre de Paüls, ens passem dos que sembla que hi vagin escopetejats. Arribem a la font, baixa molta aigua, i seguim el Gr cap a la Bassa de la Refoia, els dos que ens han passat van pujant cap a la Mola Grossa, em figuro que deuen passar pel Forat de la Finella. Arribem a la bassa i seguim la pista fins que aquesta dona un retomb a l'esquerra i nosaltres agafem un rastre per puja per la carena que un roquissal, es puja be fins una esplanada al peu de la construcció del Punt de Guaita, aquí trobem a un bttero que ens pregunta si es pot baixar amb la btt per un altre lloc que no sigui la pista. Nosaltres d'allí al vèrtex geodèsic.
Vèrtex amb una vista impressionant, però que està al mateix costat de l'espadat, i això amb el meu vertigen es incompatible. Agafat al cilindre del vèrtex miro una mica la miranda, faig unes fotos. Es veu clarament tot el tros de l'incendi d'Horta, una pena (a banda de les defuncions, que això si que es terrible).
Fem les fotos de rigor situats al vèrtex, i baixem per un rastre, ara molt transitat, em figuro dels que fan els dos 100 cims el mateix dia, i que va directament a la font del Montsagre d'Horta, font de la raja bastant d'aigua (l'última vegada estava eixuta), i en una cadires tallades en uns troncs ens asseiem per esmorzar una mica.
Pugem cap el Coll d'Atans (bones vistes incloent les Roques d'en Benet), per després baixar cap el Coll de la Gilaberta. Des d'aquest coll la vista es una mica limitada. De seguida pugem cap a un altre collet d'on surt un rastre cap la Punta de l'Aigua, que el seguim; puja molt fort per un roquer (aquí l'ultima vegada que vaig passar es on el company Jordi va caure a la baixada, fent-se un bon trep al front). Arribem a la Punta, una estoneta i baixem, però no pel roquer que em pujat, sinó pel barranquet del costat dret, hi ha un bon rastre amb força pendent que ens porta al camí que va cap el Vacarissal. El Pou del Vacarissal, te tota la part superior fora de lloc, encara que hi te aigua.
Pugem en direcció cap el Coll de l'Avenc, i quan el camí tomba fort a l'esquerra, nosaltres seguim recte, seguint unes fites, aquí ens equivoquem com podrem comprovar després, ens fa pujar dalt d'un roquer, del que continuem pujant, trobem alguna fita, que ens porta o a pujar al cim de Joan Gran o baixar per uns rastres, com que les nostres intencions hem d'arribar al Pinar Ample on jo confio arribar a un collet conegut, prenem la segona opció. Anem seguin uns rastres que baixen per un barranquet fins que ens sembla que baixem massa i crec que el collet que busco l'estem deixant massa amunt, pel que, per altres rastres, pugem per al final arribar al collet, que crec reconèixer-lo. Hem donat una serie de retombs, però hem arribat. Arribo molt cansat, però decidim descansar a la Font Canaleta.
Comencem la baixada, me'n recordo que es una baixada ampla, però hi ha un petit tros molt perdedor, com no podia ser d'un altre manera, avui, perdem el camí, encara que trobem que de moment es pot anar baixant bastant be, encara que amb por que d'un moment a altre ens trobem amb un saltiró que ens deixi embarrancats. Anem seguim avall, fins que sortim al camí que havíem perdut molts metres (de desnivell) amunt, quan quasi estem a la Font Canaleta.
A la Font Canaleta parem a dinar una mica, quedem que ho hem de fer en menys de vint minuts per què sabem que se'ns farà fosc, i al menys arribar amb llum a Sant Roc.
Pugem per la pista, deixem a l'esquerra les runes del Mas d'Espolsaigualeres, cada vegada es veu menys, fins que la pista dona un retomb molt fort a la dreta, nosaltres agafem a l'esquerra , i comencem la pujada cap el Coll de les Canals, deixem el camí al Mas de les Eres, un senderó a la dreta, que pel que sembla es correcte per retallar un retomb que fem, el Coll del Bassot, un camí a la dreta que puja en direcció a la Roca Blanca, i ja hi som al Coll de les Canals, però com sempre arribo malament i hem de creuar un roquer cap a l'esquerra, per trobar la continuació.
Ja baixem, es un camí, ara bastant tapat, que va baixant fent ziga-zagues. Es una llàstima que aquest camí que havia passat varies vegades i sempre estava en molt bones condicions, ara estigui tan brut i hi ha trossos que es podria acabar de tapar.
S'arriba a la Font Galdiri, un entorn ple d'alzines molt grans, encara que estigui amb moltes branques trencades. Unes fotos, una mica d'aigua i avall, passem a toca el Mas Torrat, on hi ha una parella de joves, molt amables, encara que no tenim temps de parlar una mica amb ells. Arribem a Sant Roc, ja enfosquint.
Decidim no anar a Paüls per la carretera sinó per la pista encara que sigui fosc, passem el Mas del Tano, Mas Cocs, Coll del Guix, deixem el camí al Coll de l'Avenc, tot degudament senyalitzat però que no podem llegir els cartells, fins a la Fonteta, i d'allí la pista ja ens porta, tot recte, al cementiri de Paüls, on arribem a mig quart de nou del vespre, després de fer uns 24 kms i mig.
Un dia fantàstic però dur, llàstima que en un tros ens haguem embolicat una mica. Zones boscoses, molt de pi vell de gran altura, zones rocoses, vistes esplèndides, dos fonts, Sant Roc, que encara que bastant fosc sempre val la pena), etc. La vegetació està radiant, exuberant, es nota la molta aigua que ha caigut. Pujant cap el Coll de les Canals, com que el sol ja estava baixant i el verd del pins lluïa de manera formidable, hi tenia un colorit que no es pot explicar, s'ha de veure.
Dies com avui arribo cansat però en ganes de repetir.
No pujo el track a wikiloc perquè des de la cruïlla a el Coll de l'Avenc fins a la Font Canaleta hem anat sempre fora de camí clar i hem donat algun retomb innecessari.
Deixem el cotxe al costat del cementiri, es per estalviar-se creuar el poble, no per la llargada si no pel desnivell, i sortim quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou pel Gr-171. Es deixa el camí que va al Coll de la Gilaberta, i el camí es va acostant al Barranc de les Fonts, però abans creuarem el Barranc de Morellars, passaren el Coll i el Racó de Tormassal, fins que el creuarem quatre vegades. Abans d'arribar dalt del Montsagre entrem a visitar la Cova Bosc Negre, balma tancada amb marges, que devia servir per tancar bestiar. També abans d'arribar a la font del Montsagre de Paüls, ens passem dos que sembla que hi vagin escopetejats. Arribem a la font, baixa molta aigua, i seguim el Gr cap a la Bassa de la Refoia, els dos que ens han passat van pujant cap a la Mola Grossa, em figuro que deuen passar pel Forat de la Finella. Arribem a la bassa i seguim la pista fins que aquesta dona un retomb a l'esquerra i nosaltres agafem un rastre per puja per la carena que un roquissal, es puja be fins una esplanada al peu de la construcció del Punt de Guaita, aquí trobem a un bttero que ens pregunta si es pot baixar amb la btt per un altre lloc que no sigui la pista. Nosaltres d'allí al vèrtex geodèsic.
Vèrtex amb una vista impressionant, però que està al mateix costat de l'espadat, i això amb el meu vertigen es incompatible. Agafat al cilindre del vèrtex miro una mica la miranda, faig unes fotos. Es veu clarament tot el tros de l'incendi d'Horta, una pena (a banda de les defuncions, que això si que es terrible).
Fem les fotos de rigor situats al vèrtex, i baixem per un rastre, ara molt transitat, em figuro dels que fan els dos 100 cims el mateix dia, i que va directament a la font del Montsagre d'Horta, font de la raja bastant d'aigua (l'última vegada estava eixuta), i en una cadires tallades en uns troncs ens asseiem per esmorzar una mica.
Pugem cap el Coll d'Atans (bones vistes incloent les Roques d'en Benet), per després baixar cap el Coll de la Gilaberta. Des d'aquest coll la vista es una mica limitada. De seguida pugem cap a un altre collet d'on surt un rastre cap la Punta de l'Aigua, que el seguim; puja molt fort per un roquer (aquí l'ultima vegada que vaig passar es on el company Jordi va caure a la baixada, fent-se un bon trep al front). Arribem a la Punta, una estoneta i baixem, però no pel roquer que em pujat, sinó pel barranquet del costat dret, hi ha un bon rastre amb força pendent que ens porta al camí que va cap el Vacarissal. El Pou del Vacarissal, te tota la part superior fora de lloc, encara que hi te aigua.
Pugem en direcció cap el Coll de l'Avenc, i quan el camí tomba fort a l'esquerra, nosaltres seguim recte, seguint unes fites, aquí ens equivoquem com podrem comprovar després, ens fa pujar dalt d'un roquer, del que continuem pujant, trobem alguna fita, que ens porta o a pujar al cim de Joan Gran o baixar per uns rastres, com que les nostres intencions hem d'arribar al Pinar Ample on jo confio arribar a un collet conegut, prenem la segona opció. Anem seguin uns rastres que baixen per un barranquet fins que ens sembla que baixem massa i crec que el collet que busco l'estem deixant massa amunt, pel que, per altres rastres, pugem per al final arribar al collet, que crec reconèixer-lo. Hem donat una serie de retombs, però hem arribat. Arribo molt cansat, però decidim descansar a la Font Canaleta.
Comencem la baixada, me'n recordo que es una baixada ampla, però hi ha un petit tros molt perdedor, com no podia ser d'un altre manera, avui, perdem el camí, encara que trobem que de moment es pot anar baixant bastant be, encara que amb por que d'un moment a altre ens trobem amb un saltiró que ens deixi embarrancats. Anem seguim avall, fins que sortim al camí que havíem perdut molts metres (de desnivell) amunt, quan quasi estem a la Font Canaleta.
A la Font Canaleta parem a dinar una mica, quedem que ho hem de fer en menys de vint minuts per què sabem que se'ns farà fosc, i al menys arribar amb llum a Sant Roc.
Pugem per la pista, deixem a l'esquerra les runes del Mas d'Espolsaigualeres, cada vegada es veu menys, fins que la pista dona un retomb molt fort a la dreta, nosaltres agafem a l'esquerra , i comencem la pujada cap el Coll de les Canals, deixem el camí al Mas de les Eres, un senderó a la dreta, que pel que sembla es correcte per retallar un retomb que fem, el Coll del Bassot, un camí a la dreta que puja en direcció a la Roca Blanca, i ja hi som al Coll de les Canals, però com sempre arribo malament i hem de creuar un roquer cap a l'esquerra, per trobar la continuació.
Ja baixem, es un camí, ara bastant tapat, que va baixant fent ziga-zagues. Es una llàstima que aquest camí que havia passat varies vegades i sempre estava en molt bones condicions, ara estigui tan brut i hi ha trossos que es podria acabar de tapar.
S'arriba a la Font Galdiri, un entorn ple d'alzines molt grans, encara que estigui amb moltes branques trencades. Unes fotos, una mica d'aigua i avall, passem a toca el Mas Torrat, on hi ha una parella de joves, molt amables, encara que no tenim temps de parlar una mica amb ells. Arribem a Sant Roc, ja enfosquint.
Decidim no anar a Paüls per la carretera sinó per la pista encara que sigui fosc, passem el Mas del Tano, Mas Cocs, Coll del Guix, deixem el camí al Coll de l'Avenc, tot degudament senyalitzat però que no podem llegir els cartells, fins a la Fonteta, i d'allí la pista ja ens porta, tot recte, al cementiri de Paüls, on arribem a mig quart de nou del vespre, després de fer uns 24 kms i mig.
Un dia fantàstic però dur, llàstima que en un tros ens haguem embolicat una mica. Zones boscoses, molt de pi vell de gran altura, zones rocoses, vistes esplèndides, dos fonts, Sant Roc, que encara que bastant fosc sempre val la pena), etc. La vegetació està radiant, exuberant, es nota la molta aigua que ha caigut. Pujant cap el Coll de les Canals, com que el sol ja estava baixant i el verd del pins lluïa de manera formidable, hi tenia un colorit que no es pot explicar, s'ha de veure.
Dies com avui arribo cansat però en ganes de repetir.
No pujo el track a wikiloc perquè des de la cruïlla a el Coll de l'Avenc fins a la Font Canaleta hem anat sempre fora de camí clar i hem donat algun retomb innecessari.
 |
 |
..........
Entrades
No tothom que fa el Tossal d'enGrilló desde el Coll de la Gilaberta està obsesionat per fer centcims
ResponEliminaPerò segur que no estava tan trillat el senderó que va directe des del Tossal d'Engrilló a la font del Montsagre d'Horta (o a l'inrevés)
ResponElimina