 |  |
Mas del Llaurador - Antiga estació de Valjunquera
Per avui ens havien inscrit (amb el pagament corresponent de la quota) a la IX Marxa senderista del Matarranya, que aquest any es celebra al poble de Valjunquera. L'any passat ja varem anar i ens va agradar bastant, va ser una caminada distreta, va passar per tres poblats ibèrics (millor dit, els cartells posen Despoblats Ibèrics), a més el menjar durant la ruta var ser molt bo i abundant.
Sortim de Reus, en Josep Maria, la Montse (ella no farà la marxa, però ens ha acompanyat) i jo, arribem a Valjunquera, des de la general, per la carretera de la estació i aparquem en un prat que tenen habilitat a les afores del poble.
Anem fins a la plaça de l'Ajuntament on agafem la credencial, prenem la llet (jo amb cacau) i el tros de coc que ens donen, ens acomiadem de la Montse i sortim quan passem cinc minuts d'un quart de nou, per la part nord-est del poble. Anem a buscar una “pistota” nova, d'on agafem un camí vell, per de seguida sortir a un altre pista, tot el dia anirem per pistes amples. Passen les Bassoles, deixem a l'esquerra (a tocar el camí) un pou i ja arribem al Control 2 (El control 1 era la sortida), on ens donen un entrepà de pernil i on hi ha vi blanc i negre, aigua i olives negres. Seguim, sempre per pistes, passem les Fontanelles, una font seca, però amb l'entorn arranjat i recuperat. Passem el Pont Redó, en realitat es un desaigüe sota la Via Verda, però fet d'obra i no amb les canonades que es posen avui en dia.
Després d'uns retombs pugem a la Via Verda, de la Val de Zafán. Després de deixar-la passem per la Font del Molí, també seca, on hi ha les runes d'un molí, un pou (sec) amb rentadors i ja pugem al Mas del Llaurador, poble abandonat i enrunat, on només queda en peu, i pel que sembla en bones condicions, l'església de Sant Joan Degollat, es el control 3 on ens donen pa sucat amb vi, i ametlles amb avellanes.
Seguim per pistes, pugem un altre vegada a la Via Verda, la marxa curta no puja i ja va cap a Valjunquera, passant un altre vegada per les Bassoles. Trobem el control 4 a l'estació abandonada de Valjunquera, on donem pastissets i un altre pasta (no se el nom), amb vi dolç. Abans del control 5 deixem les restes d'un pou d'aigua, a l'esquerra; al control ens donem plàtans i pomes.
Continuen les pistes, entre camps d'ametllers i d'olivers, que ens han acompanyat tot el dia, i ja entrem a Valjunquera, per la part alta, on hi han les Eres Altes, simplement unes eres que estan a la part alta del poble, i ja baixem fins a peu del poliesportiu, on hi ha el control 6 (final), on arribem a tres quarts de dos, i després de fer 22 kms 300. Ens fitxen i ens donen una samarreta de record. Hi ha una cua terrible per entrar a dinar, encara no han començat a repartir, pel que ens estirem a un tros de gespa lliure de la piscina municipal.
Quan veiem que la cua ja està corrent, ens col·loquem, i ja entrem a dinar, ens donen una bossa amb una taronja, els coberts de plàstic i un tovalló de paper, i un plat de fideus a la cassola, amb costella i restes de gambes (al menys a mi), però ho trobo bo. A la taula hi han les botelles, de vi negre i blanc, aigua, gasosa i coca-cola. Per dinar se'ns ha ajuntat la Montse, amb un entrepà que s'havia comprat.
Després ja marxem cap a casa, amb una parada a Gandesa, per motius personals d'ells dos. Després parem a visitar l'entorn de l'ermita de Santa Madrona a Arnes, i el seu àrea de lleure.
Dia bastant justet, el paisatge ha estat molt monòton, totalment per pistes, entre mig de camps d'olivers i ametllers, i algun petit conreu. De positiu es que ha estat un altre dia que hem visitat un poble i un entorn nou, encara que no val la pena fer tants kilòmetres per fer el que hem fet.
L'any que ve, quan facin la pròxima, si tinc el dia disponible, primer miraré millor on es fa i el seu entorn.
Però com sempre dic, a tota reu hi ha coses interessants.
Sortim de Reus, en Josep Maria, la Montse (ella no farà la marxa, però ens ha acompanyat) i jo, arribem a Valjunquera, des de la general, per la carretera de la estació i aparquem en un prat que tenen habilitat a les afores del poble.
Anem fins a la plaça de l'Ajuntament on agafem la credencial, prenem la llet (jo amb cacau) i el tros de coc que ens donen, ens acomiadem de la Montse i sortim quan passem cinc minuts d'un quart de nou, per la part nord-est del poble. Anem a buscar una “pistota” nova, d'on agafem un camí vell, per de seguida sortir a un altre pista, tot el dia anirem per pistes amples. Passen les Bassoles, deixem a l'esquerra (a tocar el camí) un pou i ja arribem al Control 2 (El control 1 era la sortida), on ens donen un entrepà de pernil i on hi ha vi blanc i negre, aigua i olives negres. Seguim, sempre per pistes, passem les Fontanelles, una font seca, però amb l'entorn arranjat i recuperat. Passem el Pont Redó, en realitat es un desaigüe sota la Via Verda, però fet d'obra i no amb les canonades que es posen avui en dia.
Després d'uns retombs pugem a la Via Verda, de la Val de Zafán. Després de deixar-la passem per la Font del Molí, també seca, on hi ha les runes d'un molí, un pou (sec) amb rentadors i ja pugem al Mas del Llaurador, poble abandonat i enrunat, on només queda en peu, i pel que sembla en bones condicions, l'església de Sant Joan Degollat, es el control 3 on ens donen pa sucat amb vi, i ametlles amb avellanes.
Seguim per pistes, pugem un altre vegada a la Via Verda, la marxa curta no puja i ja va cap a Valjunquera, passant un altre vegada per les Bassoles. Trobem el control 4 a l'estació abandonada de Valjunquera, on donem pastissets i un altre pasta (no se el nom), amb vi dolç. Abans del control 5 deixem les restes d'un pou d'aigua, a l'esquerra; al control ens donem plàtans i pomes.
Continuen les pistes, entre camps d'ametllers i d'olivers, que ens han acompanyat tot el dia, i ja entrem a Valjunquera, per la part alta, on hi han les Eres Altes, simplement unes eres que estan a la part alta del poble, i ja baixem fins a peu del poliesportiu, on hi ha el control 6 (final), on arribem a tres quarts de dos, i després de fer 22 kms 300. Ens fitxen i ens donen una samarreta de record. Hi ha una cua terrible per entrar a dinar, encara no han començat a repartir, pel que ens estirem a un tros de gespa lliure de la piscina municipal.
Quan veiem que la cua ja està corrent, ens col·loquem, i ja entrem a dinar, ens donen una bossa amb una taronja, els coberts de plàstic i un tovalló de paper, i un plat de fideus a la cassola, amb costella i restes de gambes (al menys a mi), però ho trobo bo. A la taula hi han les botelles, de vi negre i blanc, aigua, gasosa i coca-cola. Per dinar se'ns ha ajuntat la Montse, amb un entrepà que s'havia comprat.
Després ja marxem cap a casa, amb una parada a Gandesa, per motius personals d'ells dos. Després parem a visitar l'entorn de l'ermita de Santa Madrona a Arnes, i el seu àrea de lleure.
Dia bastant justet, el paisatge ha estat molt monòton, totalment per pistes, entre mig de camps d'olivers i ametllers, i algun petit conreu. De positiu es que ha estat un altre dia que hem visitat un poble i un entorn nou, encara que no val la pena fer tants kilòmetres per fer el que hem fet.
L'any que ve, quan facin la pròxima, si tinc el dia disponible, primer miraré millor on es fa i el seu entorn.
Però com sempre dic, a tota reu hi ha coses interessants.
 |
..........................
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada