Arbolí, Mas d'en Candí, Molí d'Esquirola, El Gorguet i Gallicant

Ermita de Sant Pau - El Gorguet

Avui he tornat a quedar amb el company Sevi, que hem passa a buscar i anem fins a Arbolí, per donar un tomb entre aquest Municipi i el Riu Siurana.
Segons el Wikipedia: “Se cree que su origen está en un antiguo asentamiento sarraceno. El topónimo aparecía en 1263 como “Herbulino” y más tarde como “Erbulio”. No es hasta 1600 que aparece en documentos la forma “Abolí”. Perteneció a la baronía de Entenza y más tarde al condado de Prades. El señoría de las tierras pasó después a los duques de Cardona y más adelante a los de Medinaceli. El pueblo participó de forma activa en la sublevación carlista de 1827".
No se si hem agafat un dia massa bo, ahir vaig veure el “Temps” a Tv3 i anunciaven bon temps, però hi ha una boira molt espessa.
Aparquem davant del Restaurant El Pigot. Sevi, el Ganxet i jo sortim a dos quarts i mig de nou, i com es natural a la sortida del poble ja m'equivoco i ens anàvem a buscar la carretera de la presa, ens adonem i ja anem a buscar el camí bo, pujant cap a Sant Pau, el camí està molt ben arranjat. Hi ha una boira que no ens deixa veure gens de vista, a més poc a poc ens va calant una mica. Fem unes fotos encara que la visibilitat es escassa. Busquem el camí, que resulta que surt on hi ha un cartell de propietat privada, a la sortida, el camí està malmès encara que hi ha un pal indicador.
Anem seguint, tot el camí es molt boscà, arribem al Maset del Nadal, una masia de mida mitjana però completament arruïnada. Al creuar un dels molts barranquets, tots amb aigua corrent, trobem una font, que està en el nou mapa del “Piolet”, però sense nom. Ja arribem a la pista i que es cruïlla al Mas del Salín, quedem de anar-ho a visitar sempre que no estigui habitat. Com es habitual m'equivoco de direcció, ens adonem i girem cua, quan estem de nou a la cruïlla ens surten dos gossos, un d'ells, no sabem si juga o es baralla amb el Ganxet, pel que decidim no entrar a visitar el mas, i seguim, però no ho fem per la pista, el que seria mes ràpid, sinó que agafem un senderó que, tot seguir a la mateixa direcció, es va separant poc a poc de la pista, quan el gps ens marca que la pista gira fort a l'esquerra, la anem a buscar baixant per uns altres senderons, bastant evidents.
Ja des de la pista, agafem el camí del Grau de Vincabrer, es un camí que està molt enfangat però que es deixa baixar bastant be, creuem varies vegades del Barranc del Grau, i en una cruïlla dubtem de seguir pel Grau de Vincabrer o anar a buscar el Grau del Bodró, agafem la primera opció, arribem a una balma obrada, i decidim recular per anar a buscar el del Bodró, ja què en cas contrari no passaríem per les coves. Reculem i agafem l'altre camí i al poc, pugem fins al costat dels contraforts, on hi ha un bon lloc per esmorzar. La boira s'esta aclarint per la part de Siurana, on ja veiem el castell i una mica del poble, però la continuem tenim damunt del nostre cap, que al saltar la carena es dispersa una mica.
Seguim i visitem les coves del Cup i la Tosca, i ja baixem cap el Siurana, deixant un camí a la dreta que va cap a Gallicant. El tros final està molt deteriorat i brut. Ens costa una mica trobar el lloc on pujar al Mas d'en Candi, hem de creuar el Siurana dues vegades i això que porta molta aigua.
Al Mas d'en Candi ja agafem pista fins el Molí de l'Esquirola. Hem de buscar el començament del camí, ho trobem, seguint-ho encara que està molt brut, fet que ens alenteix la marxa i ens torna a deixar mullats, pel que ho està la vegetació (pel que veiem, ara han marcat seguir el riu i anar-ho a buscar una mica mes amunt). Arribem a una pista que la seguim a l'esquerra, fins a trobar el camí que deixant la pista, va en direcció a la Gorguina, decidim que ja anem prou tard (massa estones per camins bruts i mullats) i decidim pujar per la pista del Mas d'en Ribelles. La deixem quan baixa a buscar el Riu del Gorg, tot seguint un Pr. Al principi està be, però poc a poc es va tapant i l'ultim tros es fa difícil de seguir, però arribem al Gorguet i allí trobem el GR, aquí hi han cartells que marca el Gorg, però jo crec que es el Gorguet. Ja pugem pel GR, cap a Gallicant. Ja dalt trobem a la dreta un pal indicador que marca el camí al Grau del Bodró. A Gallicant en hem tornat a trobar amb la boira espessa, no ens deixa fer la foto del poble, les runes perquè no queda cap casa en peu.
No anem al lloc on hi ha una miranda magnifica del pantà, sinó que anem per l'altre costat de les parades, passem pel costat d'un pou d'aigua, al peu del Puig, arribem al Collet dels Colls, i ja anem cap a Arbolí, on finalitzem a un quart i mig de tres, després de fer 13,700 kms.
Un sortida per uns paratges molt macos, boscos de pins i sobre tot d'alzines, llàstima de la boira que no ens ha deixat veure les vistes, i sobretot amb bona companyia.

Per baixar les fotografies, aquí.
No pujo el track al wikiloc per què ja hi ha, al menys un, de similar

........................