Carta d'un espanyol indignat

Copio textualment un escrit que corre pel "facebooc" per que crec que es molt interessant. Amb un final del que estan parlant, fa temps, els pensadors de la veritable esquerra (no comunista). No ho tradueixo per ser una feina embullada, per la llargada i que segur faria massa errors.

"Por prudencia (y miedo) no voy a revelar mi identidad. Solamente comentar que soy un madrileño, orgulloso hasta hace poco de mi españolidad inherente a la condición de ciudadano de la capital de este país. Ejerzo como profesional de derecho en una de las multinacionales del sector más importantes de Europa.

Mi indignación absoluta ha explotado a partir de una evidencia muy reciente, tan reciente como ayer. En una noche tormentosa en la que no he podido dormir, he decidido levantarme y escribir esta carta para expresar el porqué de esta indignación sobrevenida. Una indignación sobrevenida que, después de reflexionarlo con detenimiento, no es tal: lo que escribo a continuación es la espoleta de una bomba con diez razones de fondo que confirman que mi indignación, inconscientemente, viene de muy lejos. Me explico:

La principal, la que ha colmado el vaso, ha sido la torticera manipulación que hoy todos, repito, todos los diarios de Madrid, han realizado referente a una explosivas declaraciones de Juncker en Euronews. Soy bilingüe castellano-inglés porqué estudié más de 5 años en Londres y he vivido en el extranjero más de 10. Las declaraciones de Junker están colgadas en la web, en una web que es accesible por cualquier persona que tenga conexión a la red. Más del 90% de la población española. Y no están escondidas; sus declaraciones tienen miles y miles de retuits y likes desde innumerables perfiles de Twitter, de Facebook y de Youtube. En ellas, textualmente y sin ninguna manipulación, el Sr. Juncker responde ante una pregunta de un youtuber que “La UE reconocería un sí en un referéndum de independencia en Cataluña”. Eso es lo que dice, tal cual. Pues bien, como decía, toda la prensa de Madrid esconde en sus portadas y en sus titulares estas declaraciones tan absolutamente relevantes. Y digo “absolutamente relevantes“ por provenir, nada más y nada menos, del presidente de la Unión Europea. Y “absolutamente relevantes” porque provocarán un giro copernicano en el proceso que nos lleva al 1 de Octubre.

Ante tal atropello informativo, tiro del hilo de cómo hemos podido llegar hasta aquí. Como decía, por diez razones. Mejor dicho por 10 mentiras, diez grandes mentiras que nos hemos tragado como un sapo. Ahí van:

1/ Nos han mentido, desde el Estado, sea del color que sea, respecto el movimiento independentista de Cataluña, pintándolo como un delirio promovido conscientemente por políticos y burgueses para tapar la corrupción con la estelada. Mentira. El movimiento independentista es legítimo porque lo impulsa el pueblo, de manera transversal y pacífica. Y los políticos catalanes, inteligentes, guían esa fuerza, no la crean. Por rabia que nos dé.

2/ Nos han mentido diciendo que la Constitución es la garante de la unidad de España. Si hoy se sometiera a votación la Constitución tal como está redactada, más del 85% de la población de Cataluña la rechazaría de plano. Ni quieren monarquía, ni quieren “indisolubilidades” de nuestra nación. Es mentira que la Constitución goce del apoyo del 93% de la población catalana: más del 70% de los que la votaron están muertos. Y del 30% restante, en su momento, en el año 1978, aceptaron un texto bajo la amenaza militar de una involución que podría habernos llevado de nuevo a la sombra de una dictadura de terciopelo.

3/ Nos han mentido argumentando que el Estado ha querido negociar con los catalanes. Ni el PP, ni el PSOE ni por supuesto Ciudadanos, más marca blanca del PP que nunca, han hecho el más mínimo gesto para negociar las condiciones de un referéndum pactado. Han dicho con hueca solemnidad que están dispuestos a hablar de todo menos de un referéndum que divide¿? a los catalanes. Mentira: en tiempos de ETA el estado se hinchó a decir que en ausencia de violencia, se podía hablar de todo. Hace falta ser ciego y sobretodo ciego de sectarismo para no reconocer que el movimiento separatista que empezó en el 2012 por la revocación por parte del TC de un estatuto aprobado por el Congreso y refrendado por todos los catalanes, ha sido lo que se quiera menos violento. Las portadas de Madrid, después de la diada de hace tres días, sacaban banderas españolas, francesas y europeas siendo quemadas. Pues bien, señores: yo estaba en Barcelona ese día y de las 1.000 cosas que me impresionaron y que derrumbaron el 90% de mis prejuicios, una de las que más, fue el civismo absoluto de la gente. Hablar de pacifismo es poco. Créanme.

4/ Nos han mentido diciendo que Cataluña en el caso de ser independiente, vagaría por la galaxia sideral. Que sería como Chipre. Que Angola le pasaría la mano por la cara. Una Cataluña independiente, con industria, innovación a raudales, universidades punteras en el sur de Europa, con dos escuelas de negocios entre las diez más importantes del mundo, sería capaz de generar una riqueza mucho mayor que la que obtiene formando parte de España. Es muy fácil de entender: la renta per cápita y la tasa de empleo de Cataluña son muy superiores a la media española (que incluye la catalana). Y si esas dos condiciones se dan, y se le resta el cupo de “solidaridad” que Cataluña paga a España para favorecer el desarrollo de otras comunidades que jamás han hecho el más mínimo esfuerzo para desarrollarse (y seguir siendo subsidiadas), la riqueza de Cataluña en términos del PIB, se dispararía como un cohete. En este caso como un cohete sideral

5/ Nos han mentido cuando desde el estado nos han machacado con la idea que Cataluña no es una nación. Que la única nación es la española y que esta cuenta con tres mil, dos mil, mil o quinientos años junta, única e indivisible según sople el viento. O según las declaraciones de diferentes miembros de la casta del estado y según esas declaraciones hayan sido hechas antes o después de una copiosa comida regada con abundante vino y chupitos varios. Cualquiera que tenga la mínima curiosidad por entender el 1% de la historia de Cataluña descubrirá, mal que nos pese, que la realidad nacional de este trocito de Europa es innegable. Pero para ello ha habido centenares de Píos Moas y docenas de Vargas Llosas para desmentirlo sin argumento alguno. Con mentiras y más mentiras aplaudidas por abrazafarolas como los impresentables de Marhuenda y de Inda.

6/ Nos han mentido diciendo que Cataluña se derrumbará como un castillo de naipes cuando se independice su economía. Mentira. Quien va a desmoronarse es la economía española. Porque la economía española está secuestrada por el BOE y las empresas del IBEX. Observar cuáles son las empresas más importantes del Reino de España es un drama, pues de las 35 que la conforman, más de 20 dependen de las decisiones arbitrarias que se toman en el palco del Bernabeu y acaban siendo redactadas en leyes y ordenamientos en el Boletín Oficial del Estado. Cataluña tiene industria, turismo y, sorpréndanse, atesora más del 50% de la inversión en tecnología y start-ups de todo el Estado Español. La gran mentira es no habernos informado que sin Cataluña, España se va al garete. Se va a la mierda, vaya

7/ Nos han mentido cuando, pomposamente, desde Madrid, un Madrid que, por cierto, desde la transición ha secuestrado y desertizado España (solamente el País Vasco, gracias a su régimen especial que nadie discute- aunque es fruto indirecto del terrorismo de ETA-, y Cataluña por su tozudez y tenacidad), nos han mentido decía, cuando desde Madrid nos han vendido que somos la megalópolis del sur de Europa gracias a nuestro ingenio y gracias al provincianismo de Cataluña. Mentira. Madrid era grande (y si la independencia se consuma no volverá a serlo en siglos) gracias a las prebendas de ser la capital más centralista del mundo después de París. ¿Cuántos ministerios, direcciones generales, institutos oficiales y demás organismos estatales están fuera de la capital? Os lo digo, ninguno. Alemania, un verdadero estado federal, reparte todas estas instituciones entre Berlín, Frankfurt, Colonia o Múnich. Madrid vive como una reina de las bonanzas de la capitalidad y de tener un millón de funcionarios con la nómina garantizada (otra vez por el BOE) que llena restaurantes y agota las existencias de vinos de Rioja y platos de jamón del bueno.

8/ Nos han mentido cuando han dibujado desde el estado, desde los medios de comunicación, desde pseudointelectuales sectarios, desde tertulias y desde Sálvames Deluxe varios, que los catalanes son insolidarios. ¿Insolidarios? Hace poco más de una semana el ministerio de economía reconocía que Cataluña, anualmente, cede de sus impuestos 10.000 millones de euros. 10.000 millones!!! Divididos por 365 días que tiene un año, eso implica que los catalanes nos pagan, cada día, 27 millones de euros. Esto significa que cada dos, Cataluña paga, enterito, un aeropuerto sin pasaje alguno, como el de Castellón. Para que el dirigente popular de turno pueda hacerse una foto con su nieto “en el aeropuerto que ha hecho tu abuelo”. Fabra dixit.

9/ Nos han mentido cuando han querido dibujar la imagen de un proceso independentista étnico, de la Cataluña interior, de la Cataluña de los catalanes de 8 apellidos vascos (perdón, catalanes). Si uno tiene la curiosidad de entrar en un organismo de la Generalitat que se llama Idescat (está en su web, idescat.cat), podrá comprobar que 15 de los 20 apellidos más repetidos de los catalanes acaban con z. Con z de Gómez. Con z de González. Con z de Rodríguez. Con z de Hernández. Y que el apellido más repetido es García, que no proviene de Girona precisamente. Una mentira más, y van 9. El proceso soberanista de Cataluña lo han liderado charnegos, hijos de charnegos y nietos de charnegos. Y utilizo esta expresión tan desafortunada para enfatizar que esta palabra ya nadie la usa en Cataluña. Excepto los que desde dentro y desde fuera, quieren dividir a la sociedad catalana. La revolución catalana es la revolución de las sonrisas pero sobretodo, la revolución de los García.

10/ Nos han mentido con aquello que antes se rompería Cataluña que España. Es una frase de Aznar, del pirómano Aznar (gracias, contigo empezó todo). Pero es una frase que han hecho suya intelectuales, tertulianos, medios de comunicación e incluso políticos de toda la piel de toro. Mentira. Cataluña no va a romperse porque es una sociedad mucho más compacta, sólida, solidaria y fraternal que la sociedad extractiva que representamos, nos guste o no, los habitantes de la megalópolis del sur de Europa. Nos han mentido con aquello que Madrid es la sociedad más integradora de España. Madrid es una aspiradora de poder con una fuerza centrípeta que ha descuartizado nuestro maravilloso país. Y es por ello que nuestra sociedad es mucho más débil que la suya, que la catalana. Como directivo estoy muy al día de las modas en gestión empresarial y técnicas de liderazgo. Una de ellas, quizás la que más está en boga, es la del empoderamiento. De la capacidad de dar poder a la gente, de dar poder a la gente para que sea más eficaz, más eficiente, más creativa. En definitiva, mejor. Pues siento decirlo, pero la sociedad catalana está mucho mas empoderada que la nuestra. Somos corderos y ellos leones. Y los cabrones del poder intentándonos vender lo contrario. Cómo puede explicarse sino siendo corderos que el Partido Popular gane las elecciones con un millón de casos de corrupción a sus espaldas???

Y después de estas 10 mentiras (y 100 más que darían para redactar un libro), me siento indignado. Profundamente indignado. No podemos seguir con la cabeza bajo el ala. Los catalanes pueden votar y deben votar. Porque haciéndolo, nos estaremos haciendo, nosotros los españoles, un favor. Un favor enorme. Si Cataluña se va, la catarsis tan profunda que va a sufrir nuestro país va a servir de acicate para empezar de nuevo, borrar los innumerables errores del pasado y del pasado reciente y, sobretodo, nos permitirá borrar para siempre el PP y el PSOE y, como dicen los de la CUP, enviarlos a la papelera de la historia. Enviaremos a la basura a los herederos de una dictadura que tuvo millones de víctimas y 0 inculpados.

Si tenéis amigos en Cataluña, decidles que voten sí. Que voten por nosotros, los españoles".

0000000000000000000000000

Tots érem humans fins que ...

00000000000000000000000

Tracte diferenciat, als mitjans de comunicació, dels paisos, segons conveniències

En una crònica en "eldiario.es" referent a les inundacions a Houston (USA), hi ha un comentari d'un lector que tradueixo i copio:

"Els 1.000 morts i 41 milions d'afectats a Índia, Bangladesh i Nepal no han estat suficients per atreure l'atenció de Benjamin Preston i The Guardian, almenys en el que selecciona eldiario. No han pogut competir amb els 31 morts d'Houston".

Trobo molt penós que al nostre país es parli només de les gracies i desgracies dels paisos anomenats "amics", i no de fets molt (però molt) més importants que succeeixen al mon. Es una verdadera llàstima que menyspreem a una part del mon i glorifiquen a un altre, quan hauriem de tractar amb el mateix respecte. 

Això relaciono amb que als mitjans de comunicació d'aquí, incloent els catalans, només parlen de Venezuela i Corea del Nord, per atacar-los. Crec que  els seus líders i governs son tant menyspreables (per no dir paraules malsonants) com els de Aràbia i altres del Golf Pèrsic, Turquia, molts dels paisos africans ..., però amb aquests, amb uns fem negocis,  altres son amics, altres es deixen espoliar subornant als seus dirigents ... o sigui una verdadera hipocresia per tractar d'influenciar sobre la gent, que cada vegada està sent més manipulada sense adonar-se, o sense voler adonar-se, que es pitjor. El pitjor del cas es que aquesta manipulació està donant els seus fruits. Això de la manipulació es més profund i ho deixo per altres moments en que estigui més lúcid. 

http://www.animalpolitico.com/2017/08/desastre-ignorado-las-inundaciones-en-india-bangladesh-y-nepal-que-han-dejado-1200-muertos/

0000000000000000000000000

De miserables, corruptes i altres bagatel·les que no fan gràcia

Que "la Meseta" estigués avisada de la possible cèdula terrorista encapçalada pel "miserable" terrorista, l'imam de Ripoll, i no avisés a les autoritats catalanes es de mesquins, i ara tenen la barra de queixar-se que en les investigacions, els mossos, no hagin deixat entrar la "Cuardia Civil" i a la "Polícia Nacional" Crec que aquests cossos policials a qui s'haurien de queixar es al seu "Ministerio". A més aquell miserable ja havia estat a la presó, i encara que era per un altre motiu (segons diuen era per drogues), com es que la justícia espanyola permet a un delinqüent estranger seguir aquí encara que hagi complert la seva condemna. Una vegada complerta s'ha de fotre fora als estrangers delinqüents. Això últim es una opinió personal. Però el cas es que a Ripoll ningú ho sabia i estava fent d'imam. 

%%%%%%%%%%%%

Un altre notícia que em treu de polleguera, es al llegir que s'està avançant en la privatització de Bankia. O sigui que després de robar-nos 60 mil milions d'euros en el sanejament de la banca, la que va ser nacionalitzada i s'està reflotant-se la tornem a passar a mans privades. 

Es el mateix com les autopistes madrilenyes que van fer fallida, se les queda l'estat, paguen per això (nosaltres), i ja estan pensant com fer-ho per passar-les novament a mans privades, que poden ser les mateixes que les que eren quan van fer fallides. O sigui que l'únic canvi es que l'estat (nosaltres) pagarem les deutes que tenen, que per cert son de bastants milions.

Això també es corrupció, però en espanya no passa res.

%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%

Del robatori a la vidriola de les pensions, que es la vida laboral de molts espanyols. De que l'"Estado" està endeutat amb un import bastant més superior a l'import del PIB, o sigui que tot el que es produeix a espanya en un any, es inferior al que es deu, o sigui que no es podrà tornar mai més. Y que donen xifres excel·lents d'exportacions, en aquest cas de Catalunya, i que llavors amb boca petita et puntualitzen, que en un tant per cent molt alt, es productes químics de Tarragona i de fabricació de cotxes, o sigui perfecte per l'ocupació, però res més, ja que son grans empreses o estrangeres o que quasi no paguen impostos.

PER AVUI HO DEIXO CÒRRER, ja que amb aquesta colla de lladres i corruptes no hi ha res a fer si el poble no reacciona.

%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%

El triomf dels mediocres

Copio a qui un text que segons sembla atribueixen a Borges i després de mirar per "inet" encara no ho tinc clar que sigui escrit per ell, o copiat. De tomes formes i encara que es una mica vell, té tota la actualitat, potser en aquests moments es queda curt. Ho copio en l'idioma original:

“Quienes me conocen saben de mis credos e idearios. Por encima de éstos, creo que ha llegado la hora de ser sincero. Es, de todo punto, necesario hacer un profundo y sincero ejercicio de autocrítica, tomando, sin que sirva de precedente, la seriedad por bandera.

Asumir que nuestros problemas no se terminarán cambiando a un partido por otro, con otra batería de medidas urgentes, con una huelga general, o echándonos a la calle para protestar los unos contra los otros.

Quizá ha llegado la hora de aceptar que nuestra crisis es más que económica, va más allá de estos o aquellos políticos, de la codicia de los banqueros o la prima de riesgo. 

Reconocer que el principal problema de España no es Grecia, el euro o la señora Merkel.

Admitir, para tratar de corregirlo, que nos hemos convertido en un país mediocre.

Ningún país alcanza semejante condición de la noche a la mañana. Tampoco en tres o cuatro años. Es el resultado de una cadena que comienza en la escuela y termina en la clase dirigente.

Hemos creado una cultura en la que los mediocres son los alumnos más populares en el colegio, los primeros en ser ascendidos en la oficina, los que más se hacen escuchar en los medios de comunicación y a los únicos que votamos en las elecciones, sin importar lo que hagan, alguien cuya carrera política o profesional desconocemos por completo, si es que la hay. Tan solo porque son de los nuestros.

Estamos tan acostumbrados a nuestra mediocridad que hemos terminado por aceptarla como el estado natural de las cosas. Sus excepciones, casi siempre, reducidas al deporte, nos sirven para negar la evidencia.

– Mediocre es un país donde sus habitantes pasan una media de 134 minutos al día frente a un televisor que muestra principalmente basura.

– Mediocre es un país que en toda la democracia no ha dado un solo presidente que hablara inglés o tuviera unos mínimos conocimientos sobre política internacional.

– Mediocre es el único país del mundo que, en su sectarismo rancio, ha conseguido dividir, incluso, a las asociaciones de víctimas del terrorismo.

– Mediocre es un país que ha reformado su sistema educativo tres veces en tres décadas hasta situar a sus estudiantes a la cola del mundo desarrollado.

– Mediocre es un país que tiene dos universidades entre las 10 más antiguas de Europa, pero, sin embargo, no tiene una sola universidad entre las 150 mejores del mundo y fuerza a sus mejores investigadores a exiliarse para sobrevivir.

– Mediocre es un país con una cuarta parte de su población en paro, que sin embargo, encuentra más motivos para indignarse cuando los guiñoles de un país vecino bromean sobre sus deportistas.

– Mediocre es un país donde la brillantez del otro provoca recelo, la creatividad es marginada –cuando no robada impunemente- y la independencia sancionada.

– Mediocre es un país en cuyas instituciones públicas se encuentran dirigentes políticos que, en un 48 % de los casos, jamás ejercieron sus respectivas profesiones, pero que encontraron en la Política el más relevante modo de vida.

– Es Mediocre un país que ha hecho de la mediocridad la gran aspiración nacional, perseguida sin complejos por esos miles de jóvenes que buscan ocupar la próxima plaza en el concurso Gran Hermano, por políticos que insultan sin aportar una idea, por jefes que se rodean de mediocres para disimular su propia mediocridad y por estudiantes que ridiculizan al compañero que se esfuerza.

– Mediocre es un país que ha permitido, fomentado y celebrado el triunfo de los mediocres, arrinconando la excelencia hasta dejarle dos opciones: marcharse o dejarse engullir por la imparable marea gris de la mediocridad.

– Es Mediocre un país, a qué negarlo, que, para lucir sin complejos su enseña nacional, necesita la motivación de algún éxito deportivo".

ooooooooooooooooooooooooooooooooo

Som-hi!!. 105 dies

I que passarà amb els dos trens que van per la mateixa via, i de cara, un a tota velocitat i l'altre a l'espera i fent tot el possible per fer malbé els rails perquè el que corre descarrili?. 

Queden 105 dies per comprovar si el que està quiet intentant que l'altre s'aturi, queda arrossegat o  el que va llançat posa el fre al final, descarrila o s'emporta a l'immòbil. 

Tinguem la seguretat que si frenem o descarrilem, a partir de llavors els immobilistes tindran dret de "pernada" i ho passarem molt malament, o sigui que davant el possible defalliment dels conductors del tren, fet que no crec que passi, al mínim símptoma algú/ns els hauria de treure i posar-ne uns altres per seguir "A tota màquina". 

Em ve a la memòria una molt antiga pel·lícula de un maquinista en temps de la guerra als E.U.A., amb una màquina de carbó, que repetia "MAS MADERA QUE ES LA GUERRA". Un símil es el que hauria de passar ara.

===========================

L'únic Dharma que trobes en el cim d'una muntanya ...

L'únic Dharma que trobes en el cim d'una muntanya és el Zen que tu portes allí.

Tot el que pots pensar es real

0000000000000000000000

Saber escoltar

Mira que es fàcil escoltar i el difícil que ho fem

00000000000000000000000000000000000

La majoria de les persones mor als 25 anys, però ...

La majoria de les persones mor als 25 anys, però se'ls hi enterra als 75. 

Saps que significa? 

Tracta d'esbrinar-ho.

No deixis que aquest món negatiu guanyi. 

No et deixis guiar pel camí, ves per on no hi ha camí, i fes una sendera.

Fotografia extreta de; "Avança! - Camí de l'Est", A2O Studio, 2015.

00000000000000

Una lliçó de vida a aprendre dels llops

Copiat i traduït de la pàgina de AldeaViral (El mejor contenido viral de la red), encara que he hagut de canviar una mica el format per posar-m'ho al meu blog. Espero que als propietaris no els sabrà greu.

Aquesta fotografia té un poderós missatge per als humans i ja ha emocionat a mig món

Els éssers humans vivim obstinats a domesticar i ensenyar als animals, quan són ells els que poden donar-nos importants lliçons de vida. Segurament recordaràs la humanitat i noblesa mostrada per l'orangutan i l'embarassada o les 15 importants lliçons que els humans han d'aprendre dels gossos per ser feliços, dos magnífics exemples del saber fer dels animals. Dofins, elefants, primats i altres animals viuen en grups socials fortament jerarquitzats en els quals, a la seva manera, cuiden els uns dels altres. Una qualitat de la qual els humans manquen en moltes ocasions, si s'ha de jutjar per la desigualtat social que existeix entre nosaltres.

La bandada de llops

Fa gairebé dos mesos, Barbara Hermel Bach va compartir una curiosa fotografia d'una bandada de llops desplaçant-se per la neu.

Una bandada de 25 llops es desplaça a temperatures de -40º a través de la neu pel Parc Nacional Wood Buffalo de Canadà. Pot semblar una imatge qualsevol, però segons l'explicació de Barbara, la seva disposició amaga molts secrets.

“Els primers llops són els més vells i/o els malalts. Ells marquen el pas a la bandada. Si fos a l'inrevés, els deixarien enrere i perdrien contacte amb el grup. En el cas d'una emboscada, serien sacrificats. Els segueixen en la fila. els més forts, són la defensa del grup. Al centre va la majoria de la bandada, i darrere d'ells un segon grup de llops forts (la rereguarda). L'últim llop va sol, és el mascle alfa. Des d'aquesta posició controla tot, pot veure-ho tot i decideix la direcció del grup. L'alfa pot veure la bandada completa. D'aquesta forma, la bandada es dirigeix sota les seves ordres, es mou concorde al pas dels ancians i es cuiden entre ells”.

L'explicació ha meravellat a milers d'usuaris que l'han compartit fins a convertir-la en un fenomen global. No obstant això, molts dubtes de la seva veracitat.

Massa bonic per ser veritat?

Segons els texts consultats sobre l'estructura social dels llops, no existeix informació sobre la seva disposició a l'hora de marxar, encara que tots els experts i biòlegs coincideixen sobre la seva estricta jerarquia social.

“Els llops tenen un nivell molt estricte de jerarquia, entre els quals s'inclouen lleis i comportaments que han de ser complerts per tots els membres de la bandada. L'ordre social és exercit mitjançant la por i la dominació del mascle alfa i el seu principal parella, la femella beta. No obstant això, i encara que sembli un règim dur, l'únic objectiu del mascle alfa és protegir, cuidar i augmentar la bandada. Cadascun té un paper que complir i això els ajuda a sobreviure com a grup”.

Segons aquesta informació, no resulta inversemblant que la bandada adopti aquest tipus d'estructura o una semblant per traslladar-se.

La figura de la femella beta

Segons la informació aportada per l'autor de la fotografia, es creu que l'animal que encapçala el grup no és un exemplar vell o malalt, sinó la mateixa femella beta, qui compleix amb la comesa d'obrir pas i triar una ruta segura entre la neu, para, d'aquesta forma, fer que el grup estalviï la màxima energia possible. No oblidem que es mouen a temperatures de -40ºC i aquest colideratge permetria el control de la bandada i la protecció del grup.

Dades incertes, lliçons ètiques certes

Tal vegada no sapiguem amb seguretat si la configuració de la bandada és certa o no, però al meu entendre, això no impedeix que sigui una idea brillant. Si més de 500.000 persones l'han compartit inspirats per ella i pel que representa, és perquè la gent està cansada de l'egoisme i l'ambició desmesurada. Tal vegada sigui hora de recuperar el civisme, la solidaritat, la cooperació, el ben comú i l'ajuda mútua de l'antiga “bandada humana”, no ho creus?

Jo particularment crec més la segona opció, que el primer marxador es la femella beta, o potser el mascle alfa i la femella beta estan invertits. Però la veritat es que no té massa importància davant del que ens estan ensenyant.

Aconsello subscriure's als articles de AldeaViral 

000000000000000

Estalviar diners per poder continuar robant

0000000000000000000

Amaral, La ratonera

Dia de reflexió:

0000000000000000000000

21 frases de Muhammad Ali tan dures com els seus cops

Copiat i traduït de la pàgina web de "HEIDEALIST.ES"

1. Classius Clay és el nom d'un esclau. No ho vaig escollir. No ho volia. Jo sóc Mohammad Ali, un home lliure.

2. Aquell que no és prou valent com per prendre riscos no aconseguirà gens en la vida.

3. Flota com una papallona; pica com una abella. No pots copejar amb les mans el que els teus ulls no poden veure.

4. Impossible és solament una paraula que utilitzen els febles que troben més fàcil viure al món que els han atès que explorar el poder que tenen per canviar-ho. Impossible no és un fet. És una 

opinió. Impossible no és una declaració. És un desafiament. Impossible és potencial. Impossible és temporal. Gens és impossible.

5. Els campions no es fan en els gimnasos. Els campions estan fets d'alguna cosa que tenen molt endins d'ells – el desig, un somni i una visió.

6. Vaig odiar cada minut d'entrenament, però no parava de repetir-me: "No renunciïs, sofreix ara i viu la resta de la teva vida com un campió".

7. Jo sé a on vaig i sé la veritat. I no té per què ser el que tu vols que sigui. Sóc lliure de ser el que vull.

8. No expliquis els dies, fes que els dies expliquin.

9. Jo no divideixo al món entre homes modests i arrogants. Divideixo al món entre els homes que menteixen i els que diuen la veritat.

10. Quan tens raó, ningú ho recorda; quan estàs equivocat, ningú ho oblida.

11. L'amistat no és alguna cosa que s'aprengui a l'escola. Però si no has après el significat de l'amistat, és que no has après res.

12. Sóc el més gran, ho vaig dir fins i tot abans de saber que anava a ser-ho. Però vaig imaginar que si ho deia prou, convenceria al món que realment ho era.

13. De petit li demanava al meu germà Rudy que em llancés pedres. Així és com aprenia els meus moviments, esquivant cops de pedrades.

14. No és arrogància quan pots sostenir allò que vas dir.

15. Un home que veu el món als 50 igual que als 20 ha perdut 30 anys de vida.

16. Només un home que sap el que se sent en ser derrotat pot arribar fins al fons de la seva ànima i treure el que li queda d'energia per guanyar un combat que està igualat.

17. Hauria d'estar en un segell. És l'única forma en la qual em poden pegar.

18. No explico tots els abdominals que faig. Jo sol compte quan comencen a doldre-me. Per que aquests són els que realment expliquen. Els que em fan ser el campió que sóc.

19. A casa sóc un bon tipus, però no vull que el món ho sàpiga. He descobert que la gent humil no arriba molt lluny.

20. El silenci és or quan no es pot trobar una bona resposta.

21. Servir a uns altres és el lloguer que s'ha de pagar per una habitació a la Terra.

The lie we live"

Al menys pensem una mica amb el que significa:

00000000000000000000000

Espanya es CORRUPTA, ja li ve de mena

Trobat aquesta interessant reflexió, trastejant per internet:

"La corrupció que suporta amb "resignació cartoixana" la societat espanyola és filla natural de la qual es va generar i cultivar vigorosa durant la dictadura. No obstant això, hi ha mitjans que difonen de forma habitual opinions que suggereixen o afirmen que la democràcia i els partits són els responsables del fenomen.

Milions d'espanyols han oblidat o ignoren que la dictadura va allunyar a Espanya dels anomenats països del "seu entorn" en tots els aspectes, allà també hi va haver i hi ha tripijocs, cert, però res a veure amb els organitzats aquí de cap a peus.

A la resta d'Europa Occidental la corrupció mai va ser comparable a l'espanyola en quantitat i molt menys pel que fa a eficàcia. Van passar els anys, va acabar la dictadura, Espanya va ingressar a la UE i la comparació segueix amb similars resultats, perquè al contrari que aquí, allà els corruptes no es beneficien de tantes inhibicions per part del poder legislatiu i poques vegades obtenen a les urnes tan elevats percentatges de comprensió i perdó.Tan arrelada corrupció no és recent ni créixer per "combustió espontània", és fruit del fet que la mateixa Administració espanyola la va practicar durant dècades alhora que instruïa als administrats a ser "espavilats" per relacionar-se amb ella.

Malgrat aquest passat hi ha càrrecs públics, dirigents polítics i "líders morals" que diuen ximpleries que només són disculpables si per edat no han conegut quan natural era recórrer als regals, al pagament de diners en metàl·lic, al lliurament d'un altre tipus de béns o a la prestació d'algun servei (per exemple, sexual) per obtenir plaça en un col·legi públic o un habitatge subvencionat, una llicència d'importació o una concessió administrativa per crear una indústria, un negoci o un xalet a peu de platja; per posar només quatre de les desenes de tramitacions que tenien garantit l'èxit si es feien les coses com s'havien de fer.

No calia que fossin grans assumptes, durant anys per tramitar sol·licituds de rang menor va ser necessari presentar un paper signat per l'alcalde de barri, el delegat local del Moviment, el capellà de la parròquia o algun dels "comissaris morals" de l'època; aquest paper, pel que sempre es contreia un deute explícitament o implícitament, era tan valuós com un xec avalat pel banc: porti el certificat de bona conducta i li donem la plaça demà mateix.Tot això i més sense oblidar el repartiment de prebendes a parents i amics personals, polítics o econòmics, pràctica tan corrent que va acabar sent acceptada com a lògica per un elevat percentatge dels súbdits de la Espanya cañí!. (He escrit súbdits, sí, però no per error, sinó perquè en rigor correspon als habitants de l'Espanya immortal, on els ciutadans tractats amb mínim respecte i consideració constituïen una minsa minoria, la resta eren súbdits que a milions van ser perjudicats una, dues, tres i més vegades pel que sempre era descrit oficialment com un "lamentable i inevitable" error administratiu o judicial, i desenes de milers d'aquells súbdits van ser catalogats com indesitjables o subversius, multats o empresonats i en milers de casos (sí, milers) van ser víctimes, del molt civilitzat garrot vil o d'un infortunat tret que de vegades, en el súmmum de la mala sort, només era d'intimidació o s'havia tirat a l'aire ... Quines coses tan singulars ocorrien en aquella Espanya!)

Passen els anys i als que teníem 20, 22 o més anys quan va morir el dictador ens indignen o com a mínim ens sorprenen els que despatxen el fenomen afirmant que la corrupció ha estat generada per la democràcia i els partits polítics. Per dir tan gran simplicitat cal ser menor de 50 anys i de memòria, ser fill biològic o polític d'algú que va viure plàcidament a la ignomínia, o bé ser un tipus que va treure profit durant el regnat del disbarat, sense detriment de la quota de persones aculturades, ingènues, alienades, etc.

Tant van calar les pràctiques i les virtuts imperants a l'Espanya immortal que la societat va aprendre a suportar la corrupció i la va fer seva, la va interioritzar fins al punt que els seus ensenyaments han passat de pares a fills i avui encara són milions els que la "digereixen"diàriament i la perdonen a les urnes".

00000000000000000000000

La CUP no farà president al Mas ... o si

Fa cinc dies vaig enviar aquest text a l'apartat de contacte de la pàgina web de la CUP:

"Jo soc un dels votants fidels des de que la CUP es va presentar a les eleccions per l'Ajuntament de Reus. Això es una cosa que com es normal no es pot demostrar o sigui que haureu de creure en la meva paraula.

Escric aquestes línies en primer lloc per felicitar-vos pel resultat obtingut, encara que crec que ha estat una mica curt, penso degut perquè encara hi ha molta gent que no entén que votar a un partit que estigui embolicat en corrupció es ser còmplice d'ell, i altre gent que encara veu fantasmes en partits que son realment d'esquerres i que el que busca es el millor per a les persones, incloent a les que no els voten.

Deixant a banda aquesta parafernàlia que ara no en porta enlloc, ja hi haurà temps de treballar per això, la meva opinió es que estic completament d'acord amb que l'Artur Mas es el màxim responsable d'un partit  lligat amb corrupció, retallades i la privatització, sobretot de la sanitat, i que a més, encara que vosaltres no ho dieu públicament, ha estat votant mitjançant la coalició CiU a favor de les tesis neoliberals (paraula de moda) del corrupte PP, a Madrid. A més ell i el seu partit era nacionalista però no independentista, però, havia d'haver un però, al meu parer quan va veure que quedava superar pel poble català i se li escapava la senyera, en realitat a tots els partits, ja que el poble va ser el que va començar a liderar la possibilitat de la ruptura, ell va córrer a posar-se al davant i crec que amb encert ens ha portat om som. D'acord que la gent ha empès de valent, però ell se l'ha jugat i encara se la està jugant.

Sincerament crec que es mereix ser el primer president de la República Catalana i després donar-li la puntada de peu al cul, sinó es prou intel·ligent d'apartar-se, i potser portar-lo al jutjat per la corrupció del seu partit.

No sé si aquest comentari tindrà efectes o no, però obro en consciencia i dic el que penso.

Confio poder continuar votar-vos molt de temps, senyal que no haureu perdut les vostres arrels nacionals i socials".

Haurem d'esperar esdeveniments, a més ara ja no tinc tant clar si ha de ser president o no, perquè les notícies que arriben de la governança no em son satisfactòries. No potser que a madrid encara votin  mesures junt al PPSOEcorrupt, per exemple a favor del TTIP, i encara es hora que donin explicacions sobre la sanitat catalana, ja que continuen els intents de privatització, etc.

Val la pena llegir-ho. Es pot baixar d'internet.

00000000000000000

Diferencia entre anarquisme i comunisme

Encara que no acabi de combregar en cap d'aquestes dos ideologies, crec molt interessant escoltar la Federica Montseny explicant breument les principals diferencies entre el Anarquisme i el Comunisme, matisant  el que es el Socialisme. Programa de TVE "La Clave" (1984).
Les meves creences es que l'anarquisme no es possible degut a la naturalesa de la 'humanitat, ja que jo soc dels que crec que la humanitat està completament deshumanitzada i que s'han convertit en un virus, que el millor que podria passar es que hi hagi un "reset" total, i després d'aquest nou començar no crec que l'egoisme humà no hi torni. Amb l'egoisme de les persones es impossible construir un estat anàrquic. I referent al comunisme, com a idea es molt correcta però a la pràctica sempre es torna una dictadura de l'estat. Una branca del socialisme, el socialisme autogestionari, passar el mateix, ja que està entre l'anarquisme i el comunisme. Des de que el primer humanoide va fer un arma amb un os per atacar un altre humanoide, la raça sempre ha anat de mal en pitjor, en quan a convivència. Parlo com a raça no com a individus individuals, ja que el que diuen la civilització sempre ha anat empitjorant el que vol diu la paraula.

000000000000000000000

Animals racionals

Traduït de la pàgina de J.R.Mora:
Pot haver errades de traducció, però intento fer-ho el millor que sé.

"En el que va d'any les corregudes s'han portat per davant a 11 persones i els ferits s'expliquen per milers.

Quan apareixen els vídeos dels esbudellats per toros i vaquetes en llocs com "Liveleak", el més suau que es llegeix en els comentaris per qualificar als participants és “morons”. És a dir, idiotes, retardats… I poc em sembla.

Sempre m'ha semblat irracional que es permeti a qualsevol paisà passejar els seus òrgans vitals davant les banyes d'un toro. I alguns ho fan encara que estiguin en baixa forma, amb els reflexos minvats per excés de cigalós, mitg coix o amb botes de camp.

Com també em sembla irracional que s'hagi normalitzat l'exposició de les massacres, per acabar veient els cossos rebotant contra la paret i el sòl, calcigats i tallats com si de la repetició d'un gol es tractés.

I em sembla encara més irracional que s'hagi legalitzat el dret al suïcidi per imprudència amb l'excusa d'una gresca tradicional. Tota activitat en la via pública que suposa risc per a la vida o la integritat física dels quals la practiquen o dels quals estan a prop sol impedir-se. I si està regulada no la pot practicar qualsevol. I en aquest cas, es revesteix de fortes mesures de seguretat per impedir accidents.

I si té la intenció de "cuñadear", quan s'incorporin als cossos dels talosos les mateixes mesures de seguretat que s'afegeixen als cotxes de competició, per citar un esport, torni i ho compara amb altres esports de risc. O millor oblidi-ho, perquè tampoc considero les corregudes un esport.

Em resulta impossible veure les morts en les corregudes com a accidents. És una bacanal de la inseguretat tolerada. La lògica hauria d'imposar-se i evitar la tortura i mort de persones i animals de manera tan absurda i gratuïta hauria de ser la norma.

No imagino l'incòmode i contradictori que ha de resultar per als professionals d'aquests col·lectius que vetllen per la vida, la seguretat i la salut de la població assistint passius a l'espera que salti la sang d'algú que camina fent el beina davant d'una bestiola que pot arrencar-li el cap amb un esternut.

I és que sóc d'aquests ximples que segueix sentint alguna cosa molt fumuda quan veig morir d'una forma tan violenta i absurda a persones i animals, perquè se suposa que una societat civilitzada no hauria de fer distincions i hauria d'intentar evitar també la mort dels descerebrats temeraris. Per molt que hagin decidit celebrar un sarau patronal imposant un dret inventat a risc de deixar-se els budells escampats per la calçada com a part inseparable de l'espectacle.

I si encara així, insisteixen a immolar-se per diversió almenys no ens quedarà aquesta sensació faceciosa que ho fomentem i recolzem com alguna cosa quotidià, festiu i molt menys racional."

000000000000000000

Però el pitjor del cas, es que el nombre de morts i ferits ha anat en augment, i val la pena veure aquest vídeo i comprovar el grau de sonats que està la gent. Segons sembla un dels embanyats es un nen. Demencial.

00000000000000000000000000000

Divisió administrativa de Catalunya

Aquesta mapa forma part d'un projecte de nova divisió territorial de Catalunya, encarregat per Josep Puig i Cadafalch, el 7 de novembre del 1918, al Servei del Mapa de la Mancomunitat de Catalunya. L'encàrrec feia referència a l'establiment d'una divisió “fonamentada sobre les antigues comarques naturals i històriques , determinades per Mn. Norbert Font i Sagué en el seu treball presentat als Jocs Florals de 1897, i tenint en compte els factors geogràfics i circumstàncies de l'època actual”. El mapa fou presentat a la reunió del Consell Permanent, el 20 de gener de 1919, una setmana abans de l'aprovació d'un projecte d'estatut d'autonomia.

Actualment a Catalunya hi ha 42 comarques i sembla que encara no en tenim prou, ja que hi han zones que es volen desdoblar, en total hi han propostes per 10 més. Cada comarca està regida per un Consell Comarca,l que es un òrgan polític i administratiu. A més encara volen introduir les vegueries, com es normal regides per polítics. Tot això amb la despesa que comporta.

No seria més normal que les comarques, i perquè no només les 15 propostes per l'estudi anterior, serveixin com apropament al ciutadà de la gestió administrativa, sense consells polítics, i els tràmits més normals traspassats als ajuntaments que ho puguin suportar, els dels petits s'haurien de portar des de l'administració comarcal. I ens deixem de càrrecs polítics que només serveixen per sagnar les arques públiques, i que sigui tot portat per funcionaris de carrera.

I ja posats, perquè no, suprimir ajuntaments. I dins dels ajuntaments suprimir càrrecs de confiança. I rematant-lo, que els sous dels polítics dels ajuntaments estiguin fixat, no que cada ajuntament pugui posar el sou que vulgui. A més, que per assistir a consells d'administració d'empreses municipals no es pugui cobrar dietes, ja que va amb el càrrec. Empreses municipals?, de què ... això ja seria d'un altre estudi. De les diputacions no en parlo ja que estic convençut que aviat serem INDEPENDENTS.

Potser seria un pas per acabar amb la corrupció,

000000000000000000000