"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris F.e.e.c.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris F.e.e.c.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 d’agost del 2010

"Fes el teu Everest" (Mola de Collejou i Roca Corbatera)

Aquests dies son els triats per la Feec i TV3 per celebrar els 25 anys de la pujada catalana a l'Everest (pàgina Feec). Els clubs excursionistes de la zona van triar, el Club de Futbol Reddis, SE i el C.E.Aritjol, la Roca Corbatera, i altres dos clubs la Mola de Colldejou, però com després, pel que sembla, es van desdir li ha tocat al meu company Joan Josep (en la seva qualitat de representat de la Vegueria) portar la pujada a la Mola. Jo em vaig apuntar per un dia anar amb uns i el següent, amb els altres.

La Mola de Colldejou

El dia 28 es el que vaig a la Mola, i quedo amb el Joan Josep de trobar-nos abans de les vuit a l'aparcament de Colldejou, avui serà un dia difícil per aparcar a la plaça de l'església, ja que es celebra, així mateix, la IV Diada de la Serra de Llaberia.
Ens trobem a quarts de vuit i en Joan Josep em demana que junt amb la Chris, sortim, ja, per poder posar la balisa abans que arribi la gent, que, pel que sembla serà basant nombrosa. Sortim els dos des de l'aparcament quan son dos quarts i mig de vuit del matí, anem pel camí normal, deixant el GR al poc de sortir de Colldejou, per tornar-ho a agafar mes endavant.
El dia no acompanya, es molt ventós amb rafegues bastant fortes, sort que hi ha estones passem una mica arrecerats. Pugem pel Portell de les Professons, deixem a l'esquerra el bassot i per la carena arribem al davant de la torre quan manca cinc minuts per les nou del matí.
Col·loquem la balisa, que falquem amb pedres, i tot esmorzant anem a veure si veiem pujar al grup. Em truca en Joan Josep que estan pujant però hi ha gent que s'han desviat i no pugen pel Gr., han agafat el camí de les marques blaves. Baixo pel camí, i trobo un grup de gent que estan pujant, encara que per aquí no hi ha pèrdua. Baixo fins on es veu tot el camí, i com no veig a ningú mes, torno a pujar.
Al cim han arribat entre 90 i 100 persones, entre ells TV3 i 60 persones de Cunit, que han arribat a Colldejou en autocar. La gent s'escampa per esmorzar, la majoria dins de la torre, el vent a parat una mica però continua bufant. Els de TV3 entrevisten a uns quants, entre ells al veguer, en Joan Josep.
Després d'esmorzar i que la gent hagi validat la fulla, es comença a baixar, aquí els grups es separen, un nombrós grup ho fa per el Portell de la Cova, i la resta baixa amb nosaltres, pel mateix GR de pujada. Baixant el grup s'estira, però com som tres per guiar-los, ens separem en grupets. Arribo amb uns quants a dos quarts i mig de dotze, després de fer 10,300 kms. Com es aviat ens anem a fer una cervesa al bar del poble i cap a casa.
No poso cap track perquè la pujada i baixada de la Mola pel GR no ho necessita. Fotografies vaig poder fer molt poques (sis), per veure-les o baixar-les, teclejar aquí.

000000000000000

El Montsant

Pel dia 29 avui quedat amb el Reddis que aniria amb ells. Ells ja varem pujar ahir a posar la balisa, i avui es fa un altre pujada, per treure-la, i per avui han preparat pujar des de la Morera, pel Grau del Caravassal i baixar pel Grau de l'Agnet. Ens trobem 19 persones, i sortim a un quart de nou del matí, per la carretera, per deixar-la de seguida agafant el camí dels Fareus, o sigui el camí del Grau del Caravassal. Aquest camí primer es va planejant, amb algun repetjó, però després comença a pujar amb decisió, amb un tros amb una cinta i altre amb un cable que ajuden a pujar. Es passa la Cova dels Fareus, i de seguida ja comença les cables i les escales, no es gens difícil de pujar, encara que a mi em costa una mica.
A l'últim tros ens trobem dues cabres al costat mateix del roquer equipat, una sembla travada en una alzina, i l'altre sembla com si li fes companyia. Arribat dalt del roquer, on el camí ja marxa cap a la dreta, en un mig replà verdós parem a esmorzar.
Després d'esmorzar sortim, i l'excursió segueix pel camí del cingle cap els Racons, el Pla i la Cova del Meloner, però la Nuri Garcia, el Lluís Simó i jo pugem cap a la Serra Major, jo estic cansat i no vull passar prop dels cingles, ella s'apunta de seguida, tampoc vol passar pels cingles, i el Lluís vol arribar al cim abans del grup.
Mentre anem per la Serra Major, veiem al grup passar per sota, pel Meloner. Passem pel Crist de la Sang, deixem a l'esquerra dos camins a la Font del Manyano, i arribem a la Roca Corbatera, on ja ens estaven esperant quatre persones, que han pujat per un altre lloc. Jo aprofito per fer-me la foto dels 100 cims, el dia que el vaig fer hi havia bastant de gent i feia molt de vent, i menys vaig pensar en la foto.
En Lluís prepara la pancarta de la Feec i dels clubs organitzadors de la sortida, per què quan arribi tothom fer la foto de grup. Després d'una estona de descans i xarrameca, sortim per la Serra Major, nosaltres tres repetim tot un bon tros.
Dos marxen per què volen baixar per on hem pujat, tres baixen pels Barrots, cinc baixem per l'Espinós i la resta per l'Agnet. Tres de l'Espinós som els últims d'arribar, a un quart de tres de la tarda. Jo he fet mes de 12,500 kms.
A l'aparcament de dalt, on tinc el cotxe, han preparat un pica-pica, amb avellanes, ametlles, patates, coca-cola, cava, cervesa, etc. Després d'això, cada u a casa seva.
El dia ha estat bastant bo per caminar, no ha fet massa sol, i per la carena feia una mica de vent que no molestava gens, al contrari ajudava a caminar. De la ruta no cal parlar, el Montsant sempre val la pena.
El track no el poso per que tot el tros del Grau del Carabassal i un tros del Grau de l'Espinós, el senyal te massa rebots i no queda gaire fiable. Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.
.....................................

dijous, 26 de febrer del 2009

Referent a que ha de ser la Feec i les seves eleccions

Mail enviat a la revista Vèrtex i a les dos candidatures que conec:
redacciovertex@feec.cat
eleccionsentitatsperelcanvi@gmail.com
info.entitatsipais@gmail.com

"Crec que mes important que la separació de la Fedme i de una Feec independent, hi ha assumptes propis més importants a resoldre, que no crec que les juntes anteriors ho hagin sabut portar, ni crec que ho facin les futures.
Des de la meva simple visió d'un excursionista que no té mes ànsia que fer camí, voldria fer un prec a la junta que guanyi les eleccions a la Feec.
Crec que la Feec no dedica gaires esforços ni diners als que son caminants sense mes, i sempre amb la premissa que F.E.EC es una federació d'entitats excursionistes (o sigui dels clubs), no dels excursionistes, encara que no ho sembli, crec que la diferencia es fa molt patent al destinar els recursos econòmics.
A continuació exposo on crec que la Feec, no es preocupa massa:
Primer: Es penós la situació de part dels Grs i de molts Prs, d'aquests hi han molts completament abandonats. Crec que fer Grs i Prs depenent sempre dels voluntaris es una equivocació. Ha d'haver una quantitat anual per la seva conservació, i no només per que a la inauguració poder-se fer la foto i pocs mesos mes.
Segon: Els Grs crec que haurien de ser per que una persona ho pugui fer tot d'una tirada en varis dies, pel que, al menys cada 20/25 kms., aproximadament, ha d'haver-hi lloc on dormir. Si un ho vol fer en varies programacions no hi ha cap problema, si que hi ha si es vol fer sencer.
Tercer: Tant els Grs i Prs que estan fets, netejats i pintats (al menys es va fer a la inauguració), ha de tenir la descripció a la pàgina web de la Feec, i de gratis, a la fi està fet pels excursionistes. Ara s'ha de comprar la guia i al anar a fer-ho pregar no hi hagin fet canvis (ho dic per experiència).
Quart: La Feec mitjançant les vegueries haurien de poder contactar amb els ajuntaments, consells comarcals, etc., per tenir tots els senders locals una mica inventariats i així mateix posar-ho a la pagina web, al servei de tothom.
Cinquè: No estaria malament que s'intentes rehabilitar masies abandonades o construir simples cabanes de pedra, a la mida del possible a tocar o prop dels Grs, intentant que estiguin el mes allunyats possible dels pobles i ciutats (això ja seria massa); a aquests aixoplucs només s'hauria de demanar que estigui cobert i un
lloc on fer foc (amb les mesures anti-incendis legals).
Sisè: Un millor contacte amb els organismes públics, per què quan hi hagin obres no destrossin, sobretot, les entrades als camins, seria molt beneficiós per tothom que va a la muntanya.
Setè: Involucrar-se mes seriosament en els petits assumptes que afecten al mon excursionista, un exemples seria els talls de camins per particulars, destrosses de camins i de la natura en general, i molts casos semblants. Això s'hauria de portar a terme intervenint seriosament davant dels organismes pertinents i liderant les accions legals. Estic d'acord que ja s'ha fet en casos de gran envergadura.
A partir d'aquí podríem continuar enumerant un seguit de fets que es troba en falta del que es creu hauria de ser la Feec.
No vull deixar sense dir que em sap molt de greu que si busques qualsevol informació de rutes, excursions, estat actual dels refugis, ermites, zones de muntanya, etc., sempre anem a pagines externes a la Feec, per que si mirem a la web de la federació tenim una informació molt amplia de les curses, marxes, cursets, expedicions, però del demès només les fitxes de la revista Vertex.
Crec que la Feec hauria de ser l'entitat de referència, incloent-hi la seva pàgina web.
Con tot això no vull dir que no s'hagi de col·laborar en la muntanya de competició, encara que jo no soc partidari, es el que una part de la gent de muntanya demana actualment. Tampoc estic en contra d'ajudar a les grans expedicions, però crec que primer es el que concerneix a casa nostra.
I tot això no te res a veure"
--
Salutacions

Signat amb nom, adreça, dni. i núm. tarja federativa.