"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marxes i competicions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marxes i competicions. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 d’octubre del 2010

XI Marxa Dufour, del Club de Futbol Reddis, S.E.

La majoria de controls a l'arribada - Bona paella de fi de festa

Avui es el dia que el Club de Futbol Reddis, S.E., el club d'on soc soci, organitza la marxa Dufour, i em vaig comprometre a col·laborar fent d'equip escombra. El dia 19 d'octubre vaig anar a fer el recorregut, acompanyat amb l'Albert Vinaixa i la Montse Pàmies, ells ja l'han fet quasi tota mentre ajudaven a netejar els camins, però jo tenia la necessitat fer-la abans d'avui, per poder fer d'escombra, en cas contrari no sabria, en alguns trossos, per on anar, encara que pel poble ens vam perdre, pel que vaig tornar el divendres a fer el tros del poble.
Fem d'escombres en Lluís i jo. El recorregut surt de l'ermita de Santa Marina de Pratdip, i puja pel Gr, deixant la variant que va a Vandellòs per el Coll de Santa Marina. La pista que seguim, que va fins a les antenes de la Serra la Güena, el dimarts estava ple de branques esporgades de les alzines del tombant, que impedien el pas, però avui, tal i com s'havia compromès el Consorci de Llaveria, el ramatge està completament triturat.
Al poc de sortir hi ha una marrada on hi ha un control de pas, que comporta passar pel costat d'una font (seca) amb la seva bassa que té una vora que era un rentador, aquesta font ha estat destapada mercès als treballs de neteja del consorci. Després passem pel costat de la Font de la Duera, entre la font i la bassa, tornant a sortir a la pista, on fem un altre marrada per la dreta. Seguim la pista i a la cruïlla per on després vindrem, trobem el control 1. Aquí es confirma que l'última parella en sortir s'ha perdut i no ha passat, tal i com ens havia fet saber el control de pas. Els que fan de control i el pas, marxen per on tornarem per què han de fer uns altre controls.
Seguim pista fins les antenes i ja baixem cap el poble, amb magnífiques vistes sobre la Serra de Llaberia, Montredon, ..., sort de la vista per què la pista no es gens agradable.
Baixem al poble i a l'entrada està el control 2. Pugem al poble i a la plaça de sota el castell on hi ha el mirador, ens espera en control A, on ens obsequien, igual que a tots els participants, d'un esmorzar de pa torrat amb llonganissa i cansalada a la brasa, vi, avellanes i galetes (encara que es veu que no han tingut gens d'acceptació, la veritat es que he menjat una i no era gaire bona).
Baixem per les escales, on amagat hi ha un altre control de pas. Sortim a la carretera per deixar-la per agafar el camí de vora el Riu de la Dóvia, que creuem. Deixem el camí del riu i ja agafem la pujada cap el Coll del Marqués, on al costat d'una torre d'electricitat hi ha el control 3. El camí tomba a la dreta i ja agafa la barrancada que baixa del coll. Aquest tros de camí es llarg, pesat i pedregós. Deixem a l'esquerra, una mica separat, un pou (de calç?). Una mica abans del coll, i entre mig d'un munt de rastres i possibles camins trobem amagat un altre control de pas.
Baixem cap a la clotada de l'altre vessant del coll, ens acompanyen els controls 3 i el de pas. Deixem el pou de l'Anxera, una bassa natural, el camí a les runes del corral del Maset de Cal La Llana, la traça que va al maset, on neix la font de l'Anxera i seguim la Rasa dels Estrets, i on hi ha el pal indicador de la font trobem un altre control de pas.
Seguim la Rasa i saltem al Riu Llastres que el seguim una estona. On es deixa el Riu trobem el control B. Es abans del tros mes bonic del riu, però que encertadament no han volgut que passi la marxa, per les dificultat afegides que podrien tenir els marxadors. Els controls van a buscar el de pas anteriors i se'n tornen tot pujant de nou el Coll del Marqués.
Els altres seguim, i ara be les pujades fortes!. Pugem fins la caseta i pou del Gorrió, passem sota una torre d'electricitat, pugem un grau, on ens espera el control de motxilles, seguim pujant per la carena, amb restes dels marges d'un camí antic (per cert no gaire ben fets), fem un flanqueig, sense deixar de pujar, i anem a buscar una tartera on dalt, hi ha un control de pas al costat del Pouet del Pressó, i ja tots junts anem a buscat la pista del matí, i cap el final de la marxa que està davant de la Font de la Duera, on trobem que encara queda una mica del pica-pica que havien preparat.
Ja agafem els cotxes i anem fins a Pratdip on al restaurant de les piscines, l'organització ens mengem una formidable paella mixta, acompanyada d'unes amanides verdes, un gelat i cafès (o similars).
El dia ha estat bo. La participació, al meu parer una mica minsa que no està en consonància al treball de camp de l'organització, i no ho dic per a mi, per què jo no he col·laborat a banda d'anar-lis a ensenyar un camí que ja coneixia, entre Riu Llastres i Pouet de Borràs, i avui fer d'escombra.
A fer de ser sincer, segons la meva opinió i sense que ningú s'enfadi amb mi, el recorregut no crec massa encertat per una marxa on tot el trajecte s'hagi d'estar mirant el mapa i la brúixola, seria mes adient per una excursió simple o si de cas per una marxa de només regularitat, en la que s'ha d'anar seguint els senyals i els papers només per segellar als controls i mirar els mitjanes de caminar. Però, i repeteixo, es la meva opinió, la majoria de participants han felicitat als organitzadors. Es el que m'han dit, per què, està clar, jo no hi era mentre arribàvem, però estic convençut que ha estat així. Dic el del recorregut, per què quasi tot es terreny molt aspre, molt pedregós, amb estones de mal caminar, tarteres, franquejos amb camí que mes sembla rastre que no camí, i tenint en compte l'organització ha fet un gran treball de neteja.
El fi de festa al restaurant ha estat perfecte amb bon dinar, companyerisme, bromes, acudits, rialles ....
Crec que es l'últim acte inter-clubs que organitza aquest club, i com a acte social queda la posada del pessebre i dinar de socis. Des d'aquí desitjo sort al nou club.
Jo no vaig fer cap fotografia però si voleu veure les fotografies penjades a la pàgina web del club, entreu aquí, però son del control d'arribada i alguna del fi de festa.
Poso els links del tríptic i de la fulla de ruta de la marxa. Els he pujat a una pàgina de Google Documents, per què em fa por que desaparegui de la pàgina del club, i potser a algú li pot interessar.

Per baixar el track, teclejar aquí

0000000

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Marxa Dufour, del Reddis

Les fotos son del company Joan Josep Estivill

Avui es el dia de la marxa Dufour del Reddis, que es fa a Mont-ral; anem la Maite, el Bernat i jo, ella es quedarà a la sortida-arribada, per si pot ajudar, i el Bernat i jo farem d'escombres, al que també s'apunta l'Estivill.
Van sortint els equips, son uns 37, i només sortint ja hi ha qui es passa de llarg el primer desviament, però nosaltres "calladets".
A les 9,50, uns 20 minuts mes tard de l'últim equip, sortim nosaltres, ens enfilem cap a l'església que la tombem per darrera, i després anem a buscar el Gr., on ens fan donar uns tombs, anant i tornant; els controls que passem ara els haurem de repetir, pel que no es belluguen del lloc, i anem a buscar el camí dels Motllats. Arribem a la Punta Coroneta, on la Rosa que està de control, s'apunta per acompanyar-nos la resta de la marxa, la Misericòrdia es queda a esperar al Josep Maria, que està al pròxim control, que es amagat, perquè l'ajudi a baixar el material, hi tenen coca i xocolata.
Arribem a la primera foradada, on agafem a la Chris, que també ens acompanyarà. Pugem cap els Motllats, al lloc mes amunt del dia, on agafem al jovent que ens seguira fins al Pla de la Meuca, on marxaran cap a Mont-ral.
Baixant cap a La Foradada, hi ha un error de la marxa, que el dia anterior no el van saber veure, hi ha un senderó que marxa cap a la part alta de La Foradada, que te el mateix azimut que el que tenim que agafar, que es mes avall, al no haver-ho detectat no està al croquis.
Arribem a la Foradada, allí agafem als controls que també ens seguiran un tros de la resta del dia, excepte l'Albert que es queda a la zona a buscar rovellons. Ens diuen que hi ha gent que han picat en l'error anterior.
Baixem cap el Bosquet, nou control, que es a la sortida del llogaret, i seguim pel Gr, tot un bon tros. Després d'una estona ho deixem per fer una mica ziga-zagues, i quan estem arribant el control (la Coia) ens truca que com han passat tots els participants, ja marxen cap a Mont-ral i no ens esperen. Es el primer control de tota la marxa que ha controlat el pas de tothom.
Nou control i anem fins a la carretera per fer noves ziga-zagues, com passem pel costat del camí que puja a Mont-ral, alguns dels que ens acompanyaven pugen per amunt. Després de donar algun retomb tornem a aquest punt i amunt.
Quan arribem a Mont-ral encara ens queda una mica, hem de passar pel davant del refugi i tornar a baixar a la carretera, per pujar per la part del darrera, i ja hi som.
Per fer la marxa hem estat 3h.30m., i hem fet 8,520 kms.
Després hi ha dinar al Refugi, una mica atapeïts però val la pena, això si cada u es paga el seu. Amanida catalana, una cassoleta de llonganissa amb rovellons i all-i-oli, macedònia, pa, vi, gasosa i aigua, cafès a banda.
Després de tot això cap a casa.
Si algú estigués interessat en el track, que realment no val la pena, que m'ho digui per mail i l'enviaré.
...............
Planells i perfil de la sortida