Leonard Cohen, e.p.r.

"Estic preparat, el meu senyor.... Deixo la taula, estic fora de joc... Bona nit, bona nit, el meu estel caigut..."

Són alguns dels versos que componen les cançons de l'últim disc de Leonard Cohen, "You Want it Darker". Publicat fa tan sol unes setmanes, l'àlbum sonava a adéu, un premonitori comiat que ja va avançar en la seva carta a la seva morta musa Marianne: "penso que et seguiré molt ràpid". A reveure...

Les cançons de l'àlbum estan carregades de metàfores d'algú que demostra estar preparat per marxar-se. "Ho vols més fosc, nosaltres apaguem la flama... Assec tant aquest fantasma que et vaig fer ser... Com ell va morir per fer als homes sagrats, deixa'ns morir per fer les coses barates..."

Text copiat i traduït de "eldiario.es"

0000000000000000000000000000000000000

En memòria de B.B.King

Riley B. King, més conegut com a B.B. King, era un famós guitarrista de blues i compositor estatunitenc,

´He triat desprès de fer una recerca entre la gran discografia d'aquest monstre, una de les que li van fer famós: 

i un altri que m'ha semblat apropiada. Ja que es una cançó dedicada a les seves guitarres, a les que anomenava "Lucille"

Sempre ens acompanyarà les teves cançons. Fins sempre

00000000000000000000000

Petit homenatge a Percy Sledge

Una cançó que sempre estarà en el record de la meva generació. Va pujar al núm. 1 de les llistes l'any 1966. E.p.d. Percy.

00000000000000000000

Petit homenatge a Ovidi Montllor, als 20 anys del seu traspàs

Mira per on, i qui hi anava a dir, aquesta cançó encara es actual després de més de 20 anys

((((((((((((((((((((((((((())))))))))))))))))))))

Petit homenatge a Leonard Nimoy (Sr. Spock)

Traducció més o menys encertada del seu últim "tweet": "Time.com"

Leonard Nimoy, que va guanyar més d'una base de fans obsessius amb la seva lògica, d'orelles punxegudes, el Sr. Spock a Star Trek, va morir el 27 de febrer als 83.

El seu últim tuït de dilluns va ser excepcionalment commovedora:

"Una vida es com un jardí. Es pot tenir moments perfectes, però no conservar-los, excepte a la memòria. LLAP"

Nimoy va signar tots els seus "tweets": "LLAP" o "Llarga vida i prosperitat", eslògan del seu personatge de la sèrie i de les pel·lícules d'Star Trek.

000000000000000000000

De la pel·lícula "Star Trek: La Ira de Khan"

Suposo que els que tinguin els drets de la pel·lícula em dispensaran de fer servir aquestes escenes, amb homenatge a Leonard

00000000000000000000

Jo no soc Charlie, ho sento

I no perquè estigui a favor dels assassins, ni molt menys, ja que considero que aquests malvats una vegada abatuts, haurien d'anar directe a l'infern i cremar-se per tota la eternitat, i si pot ser a foc lent. Encara que hi han bastants dubtes amb tot el que va succeir, ja que no està tan clar com ens volen explicar, ja que han sortit varies llacunes en el que ens diuen,  però no es el cas d'aquest escrit..

Que uns humoristes siguin assassinats per uns quants indesitjables, no pot tenir mai perdó. Però que uns dictadors i/o assassins declarats es posin davant d'una manifestació honrant als humoristes morts tot defensant la llibertat d'expressió, es d'una "cara dura" terrible, per dir-ho suau. Allí estava el massacrador dels palestins, estava la dictadora que no vol que a Grècia es voti el que ella no vol, estava el mentider major de les espanyes, amb la seva "Ley Mordaza", estaven tots els representants dels paisos que estan saquejant l'Àfrica i els que van provocar i continuen atiant la guerra a Irak, Afganistan, Líbia, Síria .... Per posar-se a plorar. Els innocents de Charlie Ebdo no s'ho mereixien, ni la seva mort ni aquesta colla de fantotxes impresentables al davant de la manifestació, ja que només han volgut fer-se la foto, per després poder tenir excuses per acollar encara més als seus ciutadans.

I parlant de les espanyes, tant el mentider major com la morros van pregonant la "llibertat d'expressió", mentre denuncien a Facu per la parodia contra el PPcorrupte, condecoren als policies que no van defensar al poble, en canvi si que van carregar contra els manifestants, que es un dret reconegut per la constitució, el poder judicial jutjant al jutge Vidal per fer el projecte de Constitució Catalana fora de les hores de feina, i podríem allargar la llista però no es el cas, ja que queden retratats del tot, però com tenen un "morro que se'ls trepitgen" tant lis fot.

Per això, amb la creença que uns podrits assassins han matat a uns innocents humoristes jo estic amb:

- Stéphane Charbonnier, conocido como Charb

- Jean Cabut, que firmaba como Cabu

- Georges Wolinski

- Bernard Maris

- Frédéric Boisseau

- Franck Brinsolaro

- Elsa Cayat

- Philippe Honoré

- Bernard Maris conocido por “tío Bernard”

- Ahmed Merabet 

- Mustapha Ourrad

- Michel Renaud

i amb el desig de tot cor que en la vida del més enllà aconsegueixin tot el que no van aconseguir en aquesta, he de dir: 

JO NO SOC CHARLIE, ja que s'ho han apropiat els que menys representatius son.

en pau descanseu, valents!!!

00000000000000000000000

Homenatge al mestre de la rumba catalana. En PERET

Tres gravacions, la primera El Muerto Vivo (con Marina de Ojos de Brujo), de l'any 2009

altre al Concert contra la Sida, 8 de juny del 2012 al Palau Sant Jordi de Barcelona:

l'última al Concert per la Llibertat, adapta la cançó dels Jocs Olimpics del 1992 "Gitana hechicera" per Catalunya és poderosa. El 29 de juny de 2013.

ooooooooooooooooooo

Somos (José Antonio Labordeta)

Avui he volgut posar un altre cançó de l'avi d'Aragó. Tots els homenatges son pocs.

Somos (José Antonio Labordeta)

Somos
como esos viejos árboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.

Hemos
perdido compañeros
paisajes y esperanzas
en nuestro caminar.

Vamos
hundiendo en las palabras
las huellas de los labios
para poder besar

tiempos
futuros y anhelados,
de manos contra manos
izando la igualdad.

Somos
como la humilde adoba
que cubre contra el tiempo
la sombra del hogar.

Hemos
perdido nuestra historia
canciones y caminos
en duro batallar.

Vamos
a echar nuevas raíces
por campos y veredas,
para poder andar

tiempos
que traigan en su entraña
esa gran utopía
que es la fraternidad.

Somos
igual que nuestra tierra
suaves como la arcilla
duros del roquedal.

Hemos
atravesado el tiempo
dejando en los secanos
nuestra lucha total.

Vamos
a hacer con el futuro
un canto a la esperanza
y poder encontrar

tiempos
cubiertos con las manos
los rostros y los labios
que sueñan libertad.

Somos
como esos viejos árboles.

0000000000000

S'ha mort un gran lluitador per la llibertat

A les meves humils pàgines del meu blog no podia faltar un comentari sobre el gran personatge aragonès que ens deixat.
Va ser cantautor, escriptor i polític espanyol, diputat al Congres, per la "Chunta Aragonesista", durant dues legislatures, que va tenir el valor de plantar cara a tots els impresentables que fan de polítics, tant d'un costat com de l'altre (hi ha diferents costats e ideologies a part de la "pela"?). Es pot veure a youtube l'interpel·lació al ministre Alvarez Cascos, l'any 2003, amb la seva famosa frase.
Es pot trobar un bibliografia al wikipedia.
Aquest si que va ser una persona que es mereixeria un gran homenatge per la seva lluita per la llibertat.
Una cançó molt famosa, i que extra-oficialment es l'himne d'Aragó, es:

Canto a libertad:

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD

Hermano, aquí mi mano
será tuya en mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la LIBERTAD

Haremos el camino
en un mismo trazado
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando LIBERTAD

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD

Sonarán las campanas
desde los campanarios
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan

Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la LIBERTAD.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver,
pero habrá que empujarla
para que pueda ser.
Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la LIBERTAD.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga LIBERTAD.

Ens ha deixat però sempre el recordarem mercès al seu pensament i les seves cançons. I li desitjo que on estigui a partir d'ara, aconsegueixi l'ansiada LLIBERTAT ....

000000000000000