Los Pesells

Horta de Sant Joan

Vèrtex de Los Pesells

Avui es un dia dels que quedes molt satisfet. Volia fer el vèrtex geodèsic de Los Pesells, prop d’Horta de Sant Joan, i no he trobat, per «inet», cap track que passés ni que s’apropés, al menys jo no l’he trobat, pel que l’altre dia em vaig posar davant dels mapes de l’Icgc, tant el topo com el orto, i m’he fabricat un track que, tal i com a mi m’agrada, fes un tomb rodó. Un dels inconvenients ha estat que els mapes no marquen cap camí que pugi dalt del cim, que hi ha trossos que per lligar-ho s’havia de passar per camps de conreu, encara que els mapes marquen camí per la vora, sabem que a la realitat no sempre es així, i que hi ha un senderó, abans de la pujada cap el cim, que marxa de la vora d’un camp, i penso que segons com, serà complicat trobar el començament. Però comptant les possibles dificultats, m’he fet un track amb minuciositat, i la veritat es que m’ha funcionat perfecte exceptuant un lloc.
Com el companys està de viatge, avui he tornat a anar sol, jo no tinc cap problema per això. He anat cap a Horta de Sant Joan, però sense arribar-hi. A poc de sortir de Reus tenia al davant una nuvolositat molt lletja que m’ha fet témer el pitjor, ja que com la previsió no marca aigua, no porto res per això.
Una vegada passat el quilòmetre 6 de la carretera, marxa a la dreta el Camí Vell de Batea, i allí hi entrat. A l’entrada que a més del camí Vell de Batea, hi ha un altre camí, que precisament es per on tornaré, no veig un lloc idoni per deixar el cotxe, pel que he seguit una mica i als dos-cents metres he trobart un lloc molt bo per fer-ho, sota uns arbres. Aparco després de girar el cotxe, ja que tinc el costum de deixar-ho sempre encarat cap a fora.
Em preparo i començo a caminar quasi a un quart de deu. El temps està «entorbolinat» i l’aire es una mica fresquet, però de seguida, al sortir a terreny obert, tot allò passa i començo a notar la calor. Fins que es deix el Camí Vell de Batea, gran part del terra està asfaltat, encara que alguns trossos s’està desfent. Hi ha tanca «treu-pors» als trossos adients. Com sempre l’ha de fer, veig el que era el camí (més) vell on sembla que es pot fet una tallada, però finalitza a nivell superior del camí actual, ja que ha quedat tallat al fer les obres. He de recular. Aproximadament al quilòmetre quatre-cents deixo aquest camí a Batea agafant una pista de terra, amb cadenat a l’entrada. Hi ha senyals de passar tractors i tot-terrenys encara que està en bastant mal estat. A l’arribar a uns camps on ja han segat, a la dreta i dalt d’un turó arrodonit sento gossos i veig a un caçador, penso que potser avui es dia de caça, però a l’entrada des de la carretera, haurien d’haver posat el cartell corresponent. He de vorejar el camp i buscar el començament d’un sender. Al mateix punt que tinc marcat el gps surt, i encara que està bastant brut es pot seguir. Aquí penso que he de deixar de caminar amb pantalons curts o de mitja cama.
Arribo on tinc marcat «a dreta cap a cim», es un tros molt ample, però no pista sinó perquè el terreny es feréstec. La veritat es que no veig per on hauria de continuar si no pugés a cim. Per evitar una forta pujada, pel dret la rodejo. Hi ha unes parades abandonades i al seu final surten dos rastres, estic a menys de 100 metres de cim. Segueixo el de la dreta que es el menys brut, però va pla i amb tendència a baixar, reculo i agafo l’altre. El rastre costa de seguir fins que quedo completament tapat per tot arreu, amb vegetació que m’impedeix el pas. Estic a menys de 60 metres. Barallant-me amb la vegetació i buscant els millors llocs, arribo al cim per un lateral.
Fotografia de cim amb el trípode i menjar una poma que porto. La visió es quasi nul·la, només una mica entre l’arbreda i no de gaire lluny. Davant i a tocar hi ha un bon esvoranc. Ara toca baixar, fet que faig al dret per on em sembla millor, no hi ha quasi problemes. Veig un rastre difús que em portaria avall ràpidament, però a l’esquerra em surt un de més clar que va en direcció cap el camí que enllaçaria si no hi ha pujada a cim, es aquest el que agafo, poc a poc es va tapant, i fastiguejat reculo a buscar el primer, que efectivament em porta als conreus en un no res. Ara he de vorejar una parada d’ametllers. Al final de la parada, hi han varies paral·leles  amunt i avall, i en una de més amunt hi ha una persona asseguda, li pregunto si està de caça i em contesta que no, que està en els ametllers. Segurament que erro, però em dona mala impressió. Hi ha un tot-terreny que sembla d’aquella persona i em surten dos gossos petits que encara que ell els crida, en van seguint tot bordant, fins que em canso i els amenaço, un marxa de seguida i l’altre em segueix fins que el camí dona un fort tomb a la dreta i desaparec de la seva visió. Tot això ha estat a l’alçada del Mas del Milionari, que sembla força arranjat. Abans m’he trobat un Peugeot vermell sense matricula, ple de fullaraca i que sembla abandonat.
A partir d’aquí he d’anar amb compte amb el gps, ja que hi ha una combinació de pistes, vorejar camps amb sortida a camins, sempre amples, fins arribar al Mas d’Emiliano. Abans he passat a tocar un tros de rec, un recol·lector d’aigua i una bassa completament menjades per els esbarzers. El mas sembla que estigui en us. Més endavant hi ha un moment que faig una marrada. Arribo a un maset que està reformat del 1948, amb aprofitament de l’aigua de la pluja, que per un costat el tub està encastat a la paret i per l’altre costat abans anava a un aljub i ara també va cap dintre del maset. Al davant hi la el que queda un tros d’una era, la resta ha estat menjada per la pista, encara que es completament visible el marge rodó. Una vegada recuperat el camí correcte, encara que l’errat m’hauria portat al Camí Vell de Batea, ve un tros amb un magatzem nou i altre més enlairat enrunat, i on a les dues vores del camí hi han escampades un munt d’andròmines fora d’us i deixalles de volum. Ara ja queda poc fins el cotxe, i en quan arribo al Camí Vell de Batea, quasi a tocar la carretera, primer vaig a fotografiar un pal indicador i la columna del que devia ser una creu. Després de 200 metres ja arribo al cotxe, que per sort continua a l’ombra. Son les dotze en punt i he fet una mica més de set quilòmetres. Mentre m’estic canviant de sabates i de samarreta passa un cotxe a gran velocitat aixecant una gran quantitat de pols, sort que el veig venir i tanco ràpidament les portes del cotxe. Ha estat un dia molt calorós, però atenuat per l’aire, que corria una mica. He tingut una bona visió, quasi tot el dia, d’Horta de Sant Joan, la Muntanya de Santa Bàrbara i les Roques de Benet, i al final de la caminat Bot i les serres del seu darrere. Els camps de conreu, ametllers, ceps ... de la Finca del Milionari, de Cireró, de la Vall de la Sénia que estaven dins de la rodona del meu recorregut, amb la seva verdor han donat un gran colorit a la caminada, sense menysprear la verdor dels pinars de la Serra de Los Pesells i els pinars entre finques i parades.
Curta però agradable caminada, sense dificultat exceptuant la pujada a cim

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

Prat de Comte i Serra dels Corrals amb els Caminants

Prat de Comte. Foto del 30 d'abril

Avui ens hem ajuntat 10 companys del grup dels Caminants per fer el tomb que jo havia preparat el 30 d'abril. Aquell dia vaig anar a veure com estaven els camins, ja que hi havia dos trossos que no l'havia fet mai, encara que tot el tomb el vaig fer a l'inrevés. Ens hem trobat a l'aparcament de l'altre costat de la carretera i em sortit quan manquen cinc minuts de les nou del matí, tot seguit carretera endavant. La descripció del recorregut ja està força explicada en les meves ressenyes anteriors, pel que aquí no ho faré.

Com sempre que es troba un grup que treballa o ha treballat a la mateixa empresa, es parla massa de la feina que es fa i/o s'ha fet. Encara que es pot trobar normal, jo no ho veig així i ho trobo pesat. Al passar per la serie de corrals i masos enrunats, em torna a venir al cap que es una verdadera llàstima com es destrueix patrimoni, encara que particular, i que en aquests temps de crisis ben be es podia aprofitar. Com que el motiu d'aquest escrit no es polític ni econòmic, deixaré aquestes divagacions que he tingut caminat i torno a tenir ara. També es una llàstima que encara que em preocupo d'explicar a la gent els noms i particularitats d'on passem i conec, no a tothom l'interessa. Quan dic es una llàstima no estic fent cap reprovació ja que no tothom va a la muntanya amb els mateixos motius.

A poc de deixar la pista, i a l'alçada del Corral del Pastoret hi han alguns que em pregunten per esmorzar, fet que tornarà a succeir quan deixem la cruïlla abans del Coll d'en Corderada, però com jo tinc previst esmorzar al coll, no els deixo parar fins allí. Una vegada al coll, per sort, la gent ho troba molt correcte. Després d'esmorzar, el cafè de la Dolors i les “gotetes” del Josep Maria ens posem novament en marxa.

Arribem al punt on hi ha el possible enllaç per escurçar-la, a dos quarts de dotze, pel que decideixo continuar sense retallar-la. Ara ve la baixada fins el GR., seguir-lo i arribar al Mas de Passamonte (gran masia enrunada) on faig parar al personal per que contemplin el que era un gran mas en aquestes contrades i puguin apreciar les escales per on es baixava a la seva entrada, que quasi no s'aprecia.

A la nova cruïlla torno a mirar el rellotge, son dos quarts d'una, i crec que es pot fer tot el tomb, pel que estiro la gent amunt. Aquesta pujada fins a l'enllaç de dalt, es un dels trossos que a mi m'agrada més. Ens desviem per visitar la font de Vinya, seca però humida, i la veritat es que no sé el perquè.

Dalt, on hi ha el cartell de la Mola, hi ha alguns que arriben molt tocats, sort que amb la miranda i el descans es sobreposen.

Ja només queda la baixada, bastant molesta pels meus genolls, i on la majoria dels caminants s'allarguen, quedant tres ressaguers. Jo arribo l'últim als cotxes, son tres quarts menys cinc de dues i hem fet uns dotze quilòmetres i mig, amb un dia calorós encara que per sort hem tingut més trossos d'ombra que trossos oberts, sobre-tot quan han anat arribant les hores fortes.

Una vegada finalitzada ens hem entaulat a Ca l'Àngels (bona relació qualitat-preu, al meu gust), on amb un bon dinar acompanyat de moltes rialles, com sempre, hem finalitzat la sortida.

Avui no he fet cap fotografia ja que anar fent de guia i parar a fer fotografies, crec que es incompatible.

Pel track, fotografies i perfil, es pot anar a la meva sortida del dia 30 d'abril, però feta a l'inrevés. Enllaç aquí.

0000000000000000000000

Prat de Comte, Serra dels Corrals

Font de Vinya

Mas de Passamonte

La d'avui ha estat una sortida de preparació i recerca de camins que no coneixia, ja que el dia 9 he de portar als ex-companys d'excursió i havia pensat que aquest tomb estaria bastant bé.

Mentre anava cap a Prat de Comte, i després de deixar la cruïlla al Pinell de Brai he tingut la primera alegria del dia, ja que he vist creuar una guineu, que a mitja carretera s'he m'ha quedat mirant i de seguida s'ha escapat corrent per l'altre banda.

Aparco al lloc apropiat, en la carretera, a la banda contraria del poble, em preparo i surto a caminar a tres quarts de nou del matí. El tomb l'inicio i finalitzo a l'inrevés de l'altre vegada, o sigui primer pujant a la Mola. La pujada es una mica “durilla” però res que no es pugui fer. Quan arribo a la cruïlla de la Miranda, com ja ho conec, l'agafo però per anar a buscar el desviament a la dreta, que em penso que deu comunicar quasi directament, con el Molló de la Mola. El començament està molt bé, poc a poc es va estrenyent, res que no es pugui seguir clarament. Veig que vaig quedant darrere del Molló, i no veig per on pujaré. Arribo a un bassot on deuen xalar molt els senglars, d'on surt un rastre que puja. Arribo més o menys al mig del gran roquer, per l'únic lloc que sembla que pugui pujar. Per on sembla es la continuació, tinc un petit problema, ja que les branques de dos pins em dificulten el pas, però amb calma, paciència i arrastrant-me puc passar per sota i arribar dalt.

A partir d'aquí i per camí ja conegut, baixo cap el Racó dels Cabanils, on veig el possible enllaç, si el pròxim dia em decideixo a retallar-la. En un moment els camins s'acosten a 200 metres, encara que la ruta programada entre aquests dos punts, son uns tres quilòmetres set-cents. Em desvio cap a la Font de Vinya, però només un moment per veure si hi ha aigua, igual com l'altre vegada està humit però sense aigua. La baixada fins al camí del GR em va agradar molt de pujada, l'altre dia, i m'agrada molt de baixada, avui.

El tros del GR no té res remarcable, excepte que es un camí agradable i bonic. El Mas de Passamonte dona molta pena, el gran que era i totalment arruïnat. S'ha d'anar en compte de no empassar-se la cruïlla, cap el Racó dels Cabanils. El camí està netejat de no fa massa, encara que hi han trossos que s'estan tornant a tapar. Al punt on quasi es toca al `punt anterior, vaig a mirar com està el camí. Una vegada mira't, me'n torno i segueixo pel camí que correspon. Es va pujant fins al Coll d'en Corderada. D'aquí ja quasi tot serà baixada. Aquest es l'únic que està una mica brut, amb fullatge baix que fa que les cames pateixin una mica, només una mica.

Una vegada a la pista el camí que queda es bastant planer, uns tres quilòmetres i mig. Tinc una petita errada que fa que segueixi un camí cimentat, en comptes d'un camí de terra, entre dos antics corrals arruïnats.

Arribo a l'aparcament a tres quarts de dues després de fer quasi tretze quilòmetres. El dia ha estat combinat de sol i núvols. He sentit bufar per dalt dels Montsagres, però el vent no m'ha afectat gens encara que hi havien trossos oberts.

Un detall d'aquestes muntanyes es que fins dalt de tot, exceptuant els roquers, tot està margenat, incloent totes les barrancades, a la seva llera. A més, ha estat un altre dia que m'ha acompanyat el cant dels ocells. A banda del piular dels ocells i el vent per dalt de les muntanyes, l'únic soroll que he sentit es dels motors quan he estat prop de la carretera. La calma i la serenor en les muntanyes quasi gens transitades son una cosa magnífica.

Crec que pel dia 9 ja ho tinc ben enllaçat, només queda saber si la faré sencera, o faré la baixada al GR., encara que crec que seria molt més bonic fer-ho.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

Prat de Comte, los Viloubàs i Serra dels Corrals

Font de Vinya - Font de la Mola

Avui com havia de sortir sol, si no volia quedar-me a casa, m'he buscat una que feia temps tenia preparada però que anava deixant ja que tenia la impressió que no era del tot bonica. Era donar el tomb a la Serra dels Corrals. Primer tenia preparat retornar pel GR fins a Prat de Comte, però més tard vaig trobar un tomb que després de vorejar-la pujava cap els Cabanils, passava pels Feixans de la Mola, per retornar a Prat de Compte repetint un petit tros del camí de sortida.

Agafo el cotxe i em dirigeixo cap el Prat, quan estic a la rotonda d'entrada al poble, veig un “bus” que marxa i un grup d'excursionistes que entren al GR cap a Pauls. Jo no em decideixo on aparcar ja que vull visitar el poble, de tornada, i em fa pensar que si deixo el cotxe als aparcaments de la carretera i després estic cansat no ho faré. Al final ho deixo baix, em preparo i surto quan passa mig quart de nou, tot seguint la carretera cap a Horta.

Vaig a buscar el Camí dels Masos, i ves per on, totes les construccions que toquen al camí estan enrunades, primer un maset, després el Corral de Joan Vasco, al davant una serie de construccions en línia, que podria ser el Mas de Pau, després els Corrals del Jep i de Felipet. El que si està en peu i en funcionament es una gran nau, que ve perpendicular al camí, que em sembla que es un gran galliner, que per cert la pudor que fa al seu entorn es insuportable. Després dels Estrets de Viloubà, tinc marcat que a l'esquerra hi ha el Corral del Pastoret, miro al gps la distancia i em diu que menys de 90 metres, a més surt un sender visible, amb una fita. Em dirigeixo amunt, el camí està una mica trillat. El corral, com es normal està ensorrat. El camí segueix amunt, ben visible i el track que porto va a donar un gran retomb per la pista, i segons el mapa passa per la Font dels Horts de Viloubà i la Bassera de Borrasqueta. Tinc un gran dubte, o miro el camí amunt que podria ser que retallés bastant de pista i m'empasso la font i la bassa o segueixo la pista; junt amb el dubte de que si el camí va en la direcció correcta i no marxa de lloc on he d'anar. No ho faig a cara i creu però quasi, però el que aquesta vegada tinc clar que si s'embolica retrocedeixo, encara que vagi en contra dels meus sentiments.

Segueixo camí amunt, es molt visible, amb alguna fita que sempre agraeix encara que no cal si no es tapa, es un camí que no em fa saltar cap marge, va sempre per la vora, incloent a partir de que creuo el barranc. L'entorn es de bosc que ha guanyant el terreny a les parades abandonades, hi han marges per tot arreu, alguns encara ben conservats. Em vaig acostant al Coll de Corderada, i ens aparta molt de la pista. De cop arriba a un camí travesser, em quedo amb les ganes de mirar el ramal esquerra, que em figuro que va al coll, però ara estic segur que el de la dreta va a la pista, i cap allà m'he de dirigir. Al tros final deixa la traça de l'antic camí i ja puja amb repetjons i saltant-se algun marge encara que no es nota massa ja que estan molt ensorrats. Aquesta pista es la pista que he estat seguint, que ve de la carretera i passa pel costat de la granja anterior, i va a sortir a la que ve de la carretera del Prat i puja a la Refoia. Al poc em creuo amb un 4x4 amb dos persones, que seran els únics que veure en tota la caminada.

Abans d'arribar a la cruïlla de pistes i al costat d'unes runes trobo el Gr que em ve de l'esquerra. Agafo el Gr, ara es camí. A la dreta tinc marcat el Mas de Ximo, i com no podria ser d'un altre manera, em desvio per anar a veure-ho. La veritat es que el camí no està del tot malament encara que brut, però jo ho he hagut de fer difícil. Està quasi a tocar la pista que he deixat, i no queda res, una mitja paret i una mitja columna. Prop d'aquí veig a dos persones, amb els vestits apropiats, treballant en unes arnes, amb fum inclús.

Passo pel costat dels masos arruïnats de Badòquio i de Moll, els dos amb aljub, un dins i l'altre fora però els dos amb aigua, encara que poca. El camí que segueixo es agradable, va baixant suaument. Passo pel costat del Mas de Passamonte, un gran mas completament enrunat, una llàstima. A lo Collet de Roc quedo sorprès que en mig d'aquesta zona hi han camps conreats i cuidats, amb força ametllers.

A l'Ombria de la Volta deixo el Gr i enfilo pel Camí de Cabanils amunt. El camí de seguida creua el barranc deixant-ho a la meva esquerra. Es antic camí de bast, va pujant suaument i fent les esses corresponents. Com que a la cruïlla hi ha un pal que indica que fins a la font hi ha 1.100 qms., i quan em dona la impressió que he fet de més, vaig mirant detingudament, a més la meva velocitat em permet anar-me fixant. A l'esquerra hi ha una petita cova, que penso que potser ho es, tinc una feinada, les branques no em deixen passar, però arribo i res. Una mica més amunt vaig a mirar a una balma dalt d'uns marges, tampoc. D'aquí sembla que surt un rastre que segueix amunt en direcció contraria a la meva.

Quan ja penso que m'he empassat la font veig un pal indicador en uns retombs més amunt. Efectivament, allí senyalitza la font que està a una mica més de 100 metres. La font i la bassa estan sense aigua, encara que hi ha molta humitat, i molsa. A l'entorn hi han bastants arbocers, llàstima que no sigui temporada. Al costat damunt d'unes pedres aprofito per esmorzar, ja toca, son quarts de dues. Segueixo amunt, tot fent les esses del camí, deixo les runes de dos construccions. Quan surt dels trossos ben marcats pels revolts i l'empedrat, el camí està ben fitat, pel que no hi ha pèrdua. De cop les fites, i el pal indicador senyalitzant-ho en marca que el camí a la Mola continua en direcció contrari al que veníem. Hi ha rastre de seguir un camí al recte, que segons en un dels mapes de l'ICC aniria a connectar al Coll de Corderada. Potser seria un bon treball per la gent del país, si es que no ho han fet. A partir d'aquí el camí es una mica fragós i de mala petja, hi això que hi a les restes de marges a les dues bandes, però els marges de la banda de la muntanya estan quasi completament desfets, amb el pedregam que fa que sembli que travessis unes tarteres. Està netejat de fa poc, amb senyals d'haver passat més d'una btt amb els rastres que a moments semblava que es podien haver anat pendent avall. Des de que em deixat el GR i em començat primer fins aquest desviament i desprès per aquest camí, hi ha els senyals de derrapades de les btts en els tombs, en alguns moments fent clots que podrien provocar que el camí es malmès encara més amb les pluges, es la civilització, res a dir. (?)

Arribo al punt més alt del Molló del Roc (segons l'ICC), encara que hi ha un cartell que indica la Mola. Pujo dalt ja que està a uns vint-i-cinc metres del camí. A l'altre banda del camí arriba quasi a tocar una de les puntes rocoses de la Serra dels Corrals. Desprès i ja baixant vaig mirant si veig algun rastre que em porti on l'ICC marca la Mola. Quan ja fa estona que he deixat la horitzontal del punt de la Mola, veig un camí netejat de poc, ample que sembla que marxi cap allà. El segueixo i em porta a la Mola, a un mirador que es a dalt de la cinglera, on baix està Prat de Comte. Magnífic mirador.

La font de la Mola era un pou amb la capelleta de pedra, però sec. Quasi a tocar sembla que hi havia un altre pou. A la baixada hi ha estones de forta pendent però res que no sigui fàcilment superable. Tot baixant veig un altre maset, que el vaig a visitar, com es normal faig la visita i està enrunat.

Arribo a una pista i els senyals m'envien cap el camí del matí, però segons el mapa hi ha un altre que m'estalviarà uns metres, i així repetiré menys tros. El camí es pista abandonada, amb restes de cimentació. Enllaça amb un que ve de l'exploració minera abandonada i sorpresa ... tanca metàl·lica, amb una gran feinada per traspassar-la. Jo penso que o podrien posar la tanca dins del camí que va a l'explotació, o si aquesta pista que he baixat també ho era, hauria d'haver un avís a l'entrada, es que son pebrots!!!. Arribo al camí del matí i ja només queda refer-ho fins el poble, però en comptes d'anar cap el cotxe vaig a donar un tomb pel poble i fotografiar-ho. A la carretera de la Font-calda, al damunt de la pista poliesportiva, en uns bancs, em sento a dinar. He fet més de setze quilòmetres i son tres quarts de cinc.

El dia ha estat complert, el que em pensava que seria un dia una mica insípid ha estat un gran dia, dels que he xalat, sense vèrtexs ni ermites. Primer pistes suaus per escalfar-se, molts masos i corrals, però ensorrats, grans visions dels cingles dels Montsagres, les dos pujades per la vora dels barrancs, tant la dels Viloubàs com la del Cabanil, he estat rodejat d'antics marges incloent a la llera dels barrancs, i han estat uns camins no esperats, a més el primer amb l'al·licient de no saber massa on aniria a sortir. El temps ha estat molt ventós, però com quasi sempre he anat o emboscat o per barrancs no m'ha molestat massa; el sol es feia sentir en els trossos oberts. Vaja un bon dia de muntanya, llàstima d'anar sol, encara que veritablement hi vaig molt bé, encara que quan m'acompanyen, també. I això que ahir tenia un mal presagi que ha estat a punt de fer que avui em quedés a casa, i que avui no m'emboliqués més del compte, per sort només ha estat un presagi que no s'ha complert. Afegir que tot el dia m'ha estat acompanyant els cants dels ocells, i de motors només he sentit de lluny, quan estava encarat cap a la carretera i com es normal més fort quan estava prop o per ella. Ara a esperar i estudiar on aniré la pròxima sortida.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí

00000000000000000000000




00000000000000000000000

El Pinell de Brai, la Talaia, Mas de Gaspar, Cim de l'Àliga, Mas dels Brois, El Pinell

La Talaia - Mas del Gaspar

En Jordi i jo ens hem anat fins al Pinell de Brai, per buscar unes variants que escurcin la que vaig fer el 24 de febrer i així preparar una caminada amb el grup dels “Caminants”, ja que aquella era massa llarga per fer-la amb ells. Arribem a Pinell, anem a aparcar al final de la Avinguda de la Generalitat, per sortir des de la mateixa cruïlla dels camins d'anada i tornada. Ens preparem i sortim a mig quart de nou del matí. Només sortir tenim una errada, ens anàvem pel camí de les Bassetes, que es per on tornarem, sort que de seguida veig molt més a la dreta el cementiri i tenim que passar pel seu davant.

Deixem el camí del cementiri, per seguir pel Camí del Mas de Jaume Llop, i quan aquest dona un tomb de paella agafem recte per baixar a creuar el Barranc de les Llemosqueres, agafant el Barranc de les Gargantes que seguim per poca estona, per seguir pel camí que va per la dreta del barranc. Sembla ser que per l'esquerra marxa un altre encara que des de la cruïlla es veu poc definit. El que seguim es camí vell, bastant ben conservat i molt bonic de seguir. Arribem a una pista que era la Carrerada de les Gargantes. Per deixar-la pel Camí de les Murtes. 

Quan hem sortit de Pinell la temperatura era bastant baixa, sort que no feia gens d'aire i així la sensació era menor. A l'altura del camí de les Murtes ja ens havien desabrigat una mica ja que el solet ja comença a escalfar.

Al poc hem de deixar aquesta pista, per un camí a l'esquerra, molt marcat, planer i bonic, que finalitza en una esplanada, feta de fa poc, on hi ha les runes d'un maset, amb aljub i un pouet a la vora. En un dels murs hi ha pintada una bandera de les espanyes. Per preparar la caminada hem de seguir endavant, però per avui intentarem pujar a la Talaia, i després, potser anirem a veure si trobem el camí del Mas de Gaspar, però tenint que tornar a aquest punt per tenir-lo ben lligat.

D'aquí surt un sender a la dreta, molt ben marcat que donant un retomb, ja que tenim uns cingles a la dreta, va a buscar la pujada a la carena de la Talaia. Passem pel costat de varies construccions arruïnades i de seguida trobem el rastre per on vam arribar al mes de febrer. Una vegada a la carena, la seguim per poca estona fins la Talaia, torre de la que no queda quasi res, encara que de fa poc han posat una senyera. Des d'aquí la visió es magnífica, sobre tot de l'Ebre i del castell de Miravet, ja que la boirina no ens deix veure amb claredat gaire més lluny.

Una vegada esmorzat, tornem enrere, trobem el rastre del febrer i ens anem cap el Mas de Gaspar. Anem seguint rastres i guiats pel gps; després de passar varies runes més, arribem. El tros final el fem pel que sembla era camí vell, però molt brut. Una vegada visitat, amb l'aljub del segle XIX, retornem pel camí vell per on hem arribat, però després l'anem seguint amunt. Al poc de planejar hi ha un rastre que pujant un marge va a buscar el sender per on hem pujat a la Atalaia, però nosaltres seguim recte, hi ha rastres fonedissos que van en direcció al maset de la bandera. El rastre està molt tapat, però ens dona la impressió que era bo. Quan hauríem de travessar un barranc ja queda esborrat qualsevol rastre, hem de pujar més o menys al dret a la carena de l'esquerra, on hi ha una posta, seguir la carena i arribar al camí que ens retorna al mas de la bandera. Quan estem arribant ens trobem una parella, pel que ens diuen son cunyats, que ens expliquen que les runes que hem vist a peu de la Talaia con construccions dels exercits sublevats, i que el mas de la bandera es diu del Pere de Patica. Anem els quatre junts fins a la caseta del Zigzet, on ells tenen el cotxe, i ells retornen cap el poble i nosaltres ens anem carena enllà. 

Per sort no fa vent, ja que quan vaig passar al de febrer era bastant insuportable. Al Coll de l'Àliga agafem cap el cim deixant la bassa a l'esquerra. Al cim fem les fotos de rigor i contemplem el paisatge, que val molt la pena. Ara ens toca trobar el camí que per la carena ens ha de portar al Mas dels Brois. Tal i com ens havia informat la parella d'abans, es fàcil de seguir per la quantitat de fites que hi ha, si no hi fossin hi hauria alguns moments que seria difícil. El terreny es molt pedregós, i bastant planer, va baixant amb suavitat, excepte al final que baixa amb decisió i en alguns punts una mica atorrentat. 

Només creuar el barranc trobem un rastre molt marcat i netejat de fa poc, cap a la dreta, el seguim i ens porta a la Font dels Brois, en els mapes nous de l'ICC posa “El Povet”. L'entorn està netejat però el pou, la bassa i la séquia està tot molt malmès. 

Arribem al Mas dels Brois, bastant arruïnat, on teníem decidit parar a dinar, però després de visitar-ho marxem de seguida ja que la quantitat de petits mosquits fa impensable estar una mica més aquí.

Seguim per la Obaga de la Gabriela, fins a la cruïlla de pistes, i agafem la de la dreta, no la del mes de febrer. Passem per darrera del Mas de Jaume Llop, agafem el camí dels Estolls fins a Pinell, on arribem a dos quarts de cinc, després de fer més de catorze quilòmetres i mig. 

El dia ha estat perfecte, amb una mica de fred al sortir, però amb sol tot el dia. La ruta es perfecte per donar un petit tomb com el que faré amb el grup. Molt poca pista, molt de sender, dues carenes amb vistes. Les visions son amplies. Una bona companyia. Un bon dia de muntanya amb tres trossos de la ruta que desconeixia, només tenia controlat la meitat del recorregut, i la resta ens ha sortit bé. 

Per baixar el track, teclejar aquí,  per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000000

000000000000000000000000

El Pinell de Brai, Mas de Gaspar, la Talaia, Cim de l'Àliga, Mas dels Brois, El Pinell de Brai

Sínia del Mas de Calil - Runes de la Talaia

Avui ha estat un dia estrany, han resultat moltes coses positives, encara que algunes de negatives, fets que aniré explicant a mida que vagi desenvolupant la narració. Per avui he triat un tomb des de Pinell de Brai perquè degut a la seva baixa alçada confio que si ha nevat ho hagi fet minsament.

Ens hem trobat l'Esteve i jo i ens hem anat fins a Pinell de Brai, la intenció es anar al Puig de l'Àliga on hi ha un vèrtex geodèsic i intentar arribar a la Talaia, que segons el wikipedia: “Atalaya, en ruinas. El acceso requiere un guía conocedor de su ubicación”. Per la sortida d'avui, que per cert no segueixo cap track extret d'internet ja que no he trobat (no dic que no hi hagin) cap d'aquesta zona, he preparat tot un tomb seguint pistes, per assegurar el bon fi, i a més i després de consultar el mapes de l'I.C.C. 5000 topogràfic i 2.500 ortofotos, he preparat un total de cinc possibles variants per intentar evitar el màxim possible de pistes. I tot un tros sense camí, encara que sembla que es pugui passar. O sigui si s'aconsegueix una bona aventura.

Arribem a Pinell, ens preparem i sortim a un quart i cinc de nou del matí, tenint dubtes del camí de sortida. Sortim pel camí del cementiri i quan estem passant per la seva vora m'adono que hem sortit per on tenia previst arribar, pel que acordem fer el tomb a l'inrevés. Seguim pel Camí del Mas de Jaume Llop, deixant-ho per baixar a creuar el Barranc de les Llemosqueres, aquí hi ha un moment de dubte però que s'aclareix aviat quan veient que hem de remuntar el Barranc de les Gargantes. Encara que a l'ortofoto es veia bé, tenim dubtes de com ho trobarem, el resultat es que es un camí de bast, en molt bones condicions per caminar, molt agradable i bonic. No tenim cap problema per seguir-ho, la impressió es que es un camí que es va passant pel que es conserva en bones condicions. Només hi ha dubtes al tros final, degut a que els que passen pugen fàcilment per una llisera i es deixen el retomb, per on jo he passat i la veritat es que ara està una mica brut. Arribem a la Carrerada de les Gargantes, ara pista molt retocada, però la deixem de seguida per agafar el Camí de les Murtes i seguint pel de les Murtes de Baix. Aquí tenim una petita distracció però que resolem aviat amb un parell de centenars de metres de més.

Quan arribem al Mas de Calil, primer visitem les seves runes i després les restes de la sínia. Estem al final de la pista que ha estat agradable de fer, i estem mes baixos que a Pinell, o sigui que hem perdut tota la alçada que havíem fet i més. Des d'aquí fins el Mas de Gaspar (agafo el nom perquè al seu costat hi ha la Talaia de Gaspar) es un tros que no he vist camí en cap mapa, però que em va semblar que podríem comunicar, això si, a l'inrevés, o sigui de baixada.

Primer pugem per una llisera, seguidament trobem les restes d'un camí vell, bastant brut per cert, fins que sembla que anava a tocar la llera del barranc, que hem portat i portarem sempre a l'esquerra. Està impracticable però no ens desanimen, tenim amb el gps marcat on està situat el mas i la distancia, des del mas de Calil ens marcava 500 metres, en línia recte, i 130 metres de desnivell. Anem pujant, en alguns moments amb dificultat per la vegetació, entre parades, a trossos trobem el camí que pujava entre parades, a trossos perdem el rastre i seguim amunt pujant pels marges caiguts, fins que ens apropem i el bosc es comença a aclarir on trobem el camí vell que pujava al mas, està una mica brut però es veu clarament i podem arribar bé. El mas encara conserva la seva teulada, la porta està embarrada, sembla que per dins, i no es veu cap possible entrada-sortida si no es per la finestra. Hi ha un aljub, sense aigua, datat 188?. Aquí parem a menjar una mica. La major part de la pujada l'hem fet per camí pel que estem contents d'haver-ho anar trobant, però l'alegria no es plena ja que aquí ve la primera decepció del dia, m'adono que el gps el tinc perquè no em gravi el track, o sigui que des de la sortida no m'ha gravat, tinc la distancia i el temps però no el track. Quina mer...!!.

Ara ens ve un altre tros, aquest de 350 metres en línia recte, on tampoc he vist camí als mapes, però que arriba a un possible enllaç amb la carena. Des de la foto aèria, en sentit contrari, es veu un sender per la carena que arriba i desapareix en aquest punt, en mig del bosc, pel que em penso que deu haver camí. Sortim del mas, ara ja anem pujant marges, aprofitant les seves caigudes, entre el bosc, avançant lentament, algun moment sembla que si que es el camí de pujada de marges, però les menys. Seguim rastres, que anem deixant per un altre, ja que la majoria segueixen plans i nosaltres hem de salvar un desnivell de 90 metres. Quan estem molt a prop ens trobem un sender que ve a l'esquerra i que puja fins el punt marcat. El sender es bo però amb forta pendent i molt glaçat pel que hem d'anar en compte de no relliscar. Arribem a la carena al punt que tenia marcat.

La vista de la vall de l'Ebre es impressionant, però la bufetada que ens fot el vent, al arribar, quasi que també ho es. Tot el començament de la caminada hem tingut una mica de vent, després al anar emboscats ja no l'hem notat, però ara a la carena, deu-ni-do. Anem seguint la carena fins a la Talaia, de la que no queda res, menys d'un metre d'alçada, per on arribem, de torre circular i un màxim de tres metres per on marxem, encara es veuen tres espitlleres, però res més a significar. Aquesta torre podria ser de vigilància del tràfic del riu (es una suposició). Aquí a part d'estar una mica castigat pel vent, amb ràfegues variables, estic content ja que penso que la resta d'avui no ens ha de reportar cap problema amb els camins. Aquí veiem un petit grup de persones, que estan pujant per un camí a la dreta, que per cert no hi es als mapes.

La cresta es bonica de fer, rocosa, amb varies sifonades, encara que dificultada per les ràfegues de vent. Arribem a la cruïlla amb el camí per on ve el grup i ens trobem a un cartell, avui i per aquest lloc passa la cursa de la Cameta Coixa, per sort ja han passat tots els marxadors. Ens passa aquest grup i ens comenten que eren d'un control que ara ja van de retirada, en total han participat unes 700 persones. Ens estranya que no recullin les cintes de plàstic que senyalitzaven el camí, però confiem que ho faran en pocs dies. La cursa seguia la carena de les Mallades, on a la cota 347 han posat una senyera, nosaltres agafem a l'esquerra cap a la Caseta del Zigzet, abandonada però que encara conserva l'aljub a la part del seu darrera. Seguim camí, carener, cap el Coll de l'Àliga, al ser carener tornem a estar castigat pel vent. Si he de ser sincer no m'havia fixat que el camí anava per carena, es una carena pelada, molt castigada pels incendis, excepte al començament que el bosc, de pins, està començant a desenvolupar-se.

Al coll anem directe cap la pujada del cim, continuem per terreny de garriga, on veiem dos masets completament arruïnats, un d'ells arrecerat al marge. Ens empassem la primera desviació al cim, però pugem per la segona, i seguim un tros de carena, en retrocés. Al cim just de contemplar el paisatge, fer les fotografies corresponents i baixar ràpid cap on es la bassa, ja que allí bufa menys.

Agafem la pista cimentada que era el camí vell de Pinell a Miravet. Segons m'ha semblat veure al cadastre la pista no segueix exactament tot el que era el camí vell, però ens es igual ja que el deixem per agafar el Camí dels Brois. Quan arribem a la cruïlla on es va al Mas dels Brois, dubtem si pujar a veure'l o no, ja que segons el wikipedia es dels llocs a visitar però en la part negativa es que si està habitat potser podríem tenir problemes. Decidim anar-hi, mentre pugem m'adono que la pista no està massa transitada pels vehicles. Arribem a una bassa de goma que es la que recull l'aigua de la font. El camí vell al mas està llaurat però hi ha un sender fitat al costat, que ens porta fins ell. El mas està arruïnat, tenia una gran era al seu costat, ara ple d'herbes i bardisses, hi han les restes d'un pou. El mas tenia planta baixa i dos pisos, a la planta baixa tenien bestiar, segurament els matxos, al costat hi han els corrals i/o pallers, però tot en estat lamentable, encara que el mas encara conserva la teulada. Dins hi ha una pintada que diu “1852” Aquí aprofitem per dinar.

En principi tenia previst anar i tornar, però veiem unes fites que segueixen per un sender ben marcat, encara que amb alguns pins caiguts en mig del camí que salvem com podem. Aquest sender va entre mig de dos pistes, el camí de l'Obaga de la Gabriela i el Camí del Povet, arribant quan aquests dos s'ajunten. Aquí seguim el que podria haver estat la carrerada dels Brois, primer pista que quan es converteix en camí tenim la segona errada del dia, per salvem ràpidament. El camí també finalitza convertint-se en un escòrrec rocós amb forta baixada, que finalitza als conreus del Mas de Mas de Jaume Llop. Tenim dos opcions o passar pels conreus o intentar seguir per la llera del Barranc d'Estolls, triant aquesta segona opció al saber que a menys de 100 metres tenim camí bo, segons mapa. Es una mica dificultós, ja que no es veu massa on posem els peus, i hem de passar un moment per sota d'un canyar amb les canyes mig caigudes, però res que no puguem superar. A partir d'aquí ja no té massa historia, ja que el quilòmetre i escaig que ens queden ho fem per pista, primer el Camí dels Estolls i després el de les Bassetes.

Entrem a Pinell pel carrer de Miravet i anem a visitar el poble, la plaça de l'església amb la seva gran escalinata i la casa pairal a la mateix plaça, els dos porxos, les cases penjades, els cases derruïdes, tot el tombant del Celler Cooperatiu, i els carrers adjacents. Ens trobem una senyora escocesa amb qui ens parem a xarrar una mica, la veritat es que es el company ja que la conversa la porten en anglès, jo quedo content ja que entenc alguns parts de la conversa, no massa però les suficients per que quedi content.

Arribem al cotxe a dos quarts menys cinc de sis, després de fer divuit quilòmetres i mig, segons em marca el gps.

El dia d'avui, com ha explicat ha tingut moltes coses positives, com a negativa només marcaré primer la molèstia del vent sobre tot en la part carenera, que ha estat més de quatre quilòmetres. La resta el vent no l'hem notat tant. El fred ha picat però anant ben tapat no hi ha problema. I la segona l'errada amb el gps.

Fins a la primera carena estaven al terme de Pinell, al entrar a la carena estaven al límit amb Benifallet, però això a durat poc ja que la Atalaia es límit de Miravet, Benifallet i Pinell. Després fregarem amb el límit entre Miravet i Pinell fins al cim de l'Àliga i d'aquí avall, sempre terme de Pinell de Brai. Un altre tros de terres catalanes que desconeixia.

El track no el penjo al wikiloc pels motius que ja he explicat, encara que al mapa poso el gravat des del mas de Gaspar al final i dos trossos de la preparació ja que coincideixen amb el fet, comprovat ja que he anat mirant-m'ho a cada cruïlla. .

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000

000000000000000000

000000000000000000

Coll de la Creu, Mas de Pau, Coll de l'Ereta, les Valls

Refugi del Mas de Damià - Des del Coll de l'Ereta

Ahir vaig quedar amb l'Esteve que avui aniríem a la comarca d'Osona a fer una ruta per aquella zona. A la nit he mirat la orto-foto de l'excursió programada i veig que el 95% es pista apta per cotxes, i com anuncien bon temps, decideixo (sense comptar amb el company) canviar de lloc, i anar als Ports, a fer una sortida una mica suau i no massa llarga. Mes tard parlant amb els companys Chris i Joan Josep decideixen apuntar-se.
Ens trobem al matí, li comunico a l'Esteve el canvi de plans i no li desagrada (menys mal). Passem a recollir a Chris i Joan Josep i ens dirigim a Arnes. El viatge es una mica dificultós degut a la boira que ens acompanya des de poc desprès de sortir de Reus fins a passat Bot.
Creuem Arnes i per pista cimentada arribem al Coll de la Creu on deixem el cotxe, encara que en principi la idea era deixar-ho a l'aiguabarreig del Barranc de la Vall i el Riu Algars. Sortim quan manquen deu minuts per les nou del matí. El dia es molt humit i hi ha molta mullena i està una mica gebrat.
Baixem per la pista, deixem una serie de masos a dreta i a esquerra, alguns d'ells abandonats, i les restes d'un pou de calç fins que arribem al Toll del Vidre, lloc digne de visitar. Creuem el riu per anar fins a la font que està a l'altre costat. Hem de portar compte ja que hi ha una mica de gel en els “tollets” del riu i gebre a l'herba.
Seguim camí, creuant cinc vegades l'Algars, fins al Mas de Damià, lloc on esmorzem. Ens estranya molt que estigui tant net sent un refugi lliure. Després ens anem fins el Mas de Pau, hem de creuar tres vegades mes el riu. El mas està arranjat i l'entorn es molt maco i encisador. Fins aquí tot era pista, però agradable i molt bonica.
Remuntem el riu, tenim en ment arribar fins els Ullals del Mas de Pau. Per arribar als ullals ens mullem de valent, la vegetació es alta i esta ben xopa, però encertem la decisió, es digne de visitar l'entorn.
De camí al Coll de Montfort, passem a tocar les runes del Mas de Llusero. El camí es trillat i amb una pujada de fàcil fer, encara que hi ha alguns repetjons que fan suar. En dos moments trobem sendes cruïlles que ens fan dubtar, però pel que sembla ambdues es retroben. Arribem al Coll de Montfort però abans passem per una esplanada on hi han “pedres saleres”. Al coll seguim la pista a la dreta. La pista es transforma en camí, molt agradable, encara que continua pujant. Deixem a la dreta un avenc, sembla de bastant fondària, i també, a la dreta, un camí que puja a Terranyes. Nosaltres ens anem fins al Coll de l'Ereta, on hi ha les runes del que era un gran corral i on hi ha una miranda magnífica.
Deixem el camí de Terranyes, i baixem cap al Coll de Miralles, passant pel costat del Pi Ramut i el Pimpoll d'Arnes, dos arbres monumentals, que s'han guanyat a pols, el ser catalogats com a monumentals.
Al Coll de Miralles, al costat de la bassa antiincendis dinem. La veritat es que em va molt be ja que he arribat una mica cansat.
Anem a buscar el camí del Barranc de les Tosques, deixem a l'esquerra el camí al Mas de Minguet, a la dreta una balma obrada, a tocar a l'esquerra la Font de les Tosques, ben arranjada, i després d'una bona baixada arribem a la cruïlla amb el Coll de Xerto, del Mas de les Valls i del Coll de la Ferrera. Remuntem el barranc per anar a visitar les restes de les Pilastres (no acabem de descobrir quina utilitat tenia, pel que ens agradaria que alguna persona que ho sàpiga ens ho expliqués).
No ens entretenim massa per por que s'ens faci fosc abans d'arribar al cotxe, però encara tenim temps d'entrar a visitar les runes del Mas del Botzut.
Seguim pel Barranc de les Valls, i poc abans del seu final agafem el camí cap el Coll de la Creu, passant a tocar el Mas de Colet i la bassa natural del Mas de la Creu.
Arribem al cotxe a un quart i mig de set, després de fer mes de 21 kilòmetres, amb un desnivell acumulat de mes de mil metres, i això que havia de ser una sortida curta i suau..
El dia ha estat majestuós, un recorregut excel·lent, uns camins molt bons (en la seva majoria), uns mirandes esplèndides, un entorn fastuós, hem vist masos i corrals (uns enrunats i altres que no), pous, fonts, etc., una companyia magnífica, no es pot esperar gaire cosa mes d'un dia de muntanya. Només un però ... últimament no estic massa fi i he arribat molt cansat. La meitat del recorregut ja la coneixia i malgrat això la he repetit amb molt de gust i no em cansaria de repetir-ho.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000

Santa Bàrbara, Horta de Sant Joan

Cova de Sant Salvador - Ermita de Santa Bàrbara

Continuant amb la meva intenció de finalitzar el repte dels 100 cims abans de fi d'any, avui he anat a fer l'últim que em quedava de les comarques “Tarragonines”, el cim de Santa Bàrbara a Horta de Sant Joan. He preparat un track que surt d'Horta, va a Sant Salvador per la pista cimentada, puja a Santa Barbara pel camí vell, baixa per l'altre vessant de la muntanya, des de Sant Salvador va a buscar la Via Verda, es fa un tros d'aquesta per anar a buscar Lo Parot i per la carretera es torna a Horta.
Surto tard de casa per les possibles glaçades de les carreteres, i em trobo que a la carretera abans de Falset hi ha un embus, per pas alternatiu, ja que estan re-col·locant un tros de tanca que es devia emportar algun cotxe. Arribo a Bot, i estan enquitranant els carrers que son carretera, i els senyals de desviament forçós em porten quasi a la sortida del poble, per la part de dalt, però on estan treballant les màquines (mer.. de senyalització). Pregunto a un senyor que anava passejant el gos i m'indica que vagi per baix, anant a buscar l'antiga estació, encara que passi amb el cotxe un tros de via verda; seguint les indicacions puc sortir de Bot. Arribo a Horta de Sant Joan i la plaça principal està en obres, i em tenen una bona estona parat. Per tot això quan arribo a Sant Salvador decideixo pujar dalt i baixar, i res mes, la resta ja la faré un altre dia, o no...
Surto des de Sant Salvador quan manquen dos minuts per les dotze del migdia, i no te massa mes historia: Pujo pel camí vell, paro un moment a fotografiar la Cova de Sant Salvador, un altre moment a les runes de l'ermita de Sant Antoni Abat (prop hi ha un pou d'aigua, degudament senyalitzat per que la gent no caigui), i amb molt forta pujada, però en camí a estones conservat, ja arribo a la cruïlla del camí per on baixaré. Ja només queda pujar per la dreta, passant a l'altre costat de la carena i ja arribar a Santa Bàrbara, dues parets i res mes. Com vaig sol no passo fins la creu, sinó que em quedo a l'ermita, a més el cim de Santa Bàrbara, a l'Icc ho marca aquí.
Fotos, i poca cosa mes, fa molt de fred, el temps esta “entorbolinat”, tant que no es veu quasi res dels Ports i menys de l'incendi.
Baixo fins la cruïlla anterior, segueixo recte, i primer una mica planer per després baixant amb decisió, entrant en una canal on ja el camí baixa molt fort. El rastre del camí, dic rastre perquè està molt desfet, s'endevina que va baixant fent “esses”.
Passo per l'ermita de Sant Pau, per fora està ben conservada, i ja arribo a Sant Salvador, a dos quarts i mig de cinc. Visita per fora, puc entrar al claustre perquè l'estan rehabilitant, aquest tros i la part del convent està en obres, encara que els obrers en aquests moments no hi son, crec han marxat a Horta a dinar, perquè hi han tanques obertes i les eines escampades.
De l'horari no es pot fer massa cas perquè baixant he tingut una trucada telefònica (he de parar el mòbil quan surto a la muntanya),i he estat mes d'un quart parat i penjat al telefon.
A peu de cotxe he dinar un entrepà que portava. Han arribat varies persones, que fan la foto per fora i adéu...
Una sortida una mica estranya, de positiu ha estat el fer un altre 100 cims i la bellesa de l'entorn, negatiu que amb la boirina no he tingut quasi vistes, només l'entorn mes pròxim.

Per les fotografies, aquí

.................

Puig Cavaller, Mola d'Irto, Puig de l'Àguila i Cim de la Mort

Cim del Puig Cavaller i La Fonteta

Anem en Joan Josep Estivill i jo, per que jo faci un altre dels 100 cims, aquesta vegada el Puig Cavaller de Gandesa. La sortida l'he preparat jo, com se que fer aquest cim i tornar es massa curt per passar tot el dia, he trobat a "inet" un "track" que des de la Fonteta puja a la Mola d'Irto i passa pel Puig de l'Àliga i el Cim de la Mort, lloc que no he estat mai. Amb això sembla que ja surt una excursió de tot el dia.
Per fer la primera part, m'he basat en la ruta normal de pujada, que es el PR27 i baixar seguint el mateix Pr.
Sortim a les 8,34 des de Gandesa i anem per una pista que passa entre els conreus, deixant a la dreta el Calvari. Es deixa la pista, marxant a ma dreta per un camí que puja i està força atorrentat, arribant a un altre pista, que la seguim a ma esquerra. Es un PR que està bastant despintat. Trobem un senderó molt trillat que marxa a l'esquerra, l'agafem, de seguida trobem un altre vegada el Pr que puja; el que passa es que en aquest tros que en retallat hi ha la font de l'Heura, que ens hem saltat.
El camí es bastant planer i de molt fàcil seguir. Arribem a la pista que va als repetidors, que ara te un repetjó fort, la pista finalitza al costat de les antenes.
Agafem un camí que puja fort encarant-se a la massa rocosa del Puig Cavaller, i quan ja s'arriba al rocam, es voreja per l'esquerra, fins arribar a l'altre costat, aquí l'Estivi puja fent una grimpada curta i molt fàcil, però jo prefereixo seguir uns 50 metres arran de pared i pujar per uns esglaons.
Hem arribat al cim i parem a esmorzar una mica, tot contemplant un panorama ampli i variat: serres de Pàndols i Cavalls, Cardó, els Ports i d’altres.
Seguim ara per la carena, no te massa problema i es poden seguir bastant be les marques, a la dreta tenim el barranc de les Caragoles, es un terreny trencat, feréstec, però molt bonic. Fem alguna pujada i baixada per salvar les diferents barrancades que s’escolen cap a l’oest en direcció al riu Canaleta. Arribem a un collet, aquí a la dreta comença el barranc de la Font del Cantaret, que va a parar al de les Caragoles, i el nostre camí gira fort cap a l'esquerra, passant a fregar la part final de les Crestes del Volendins, tot això baixant bastant fort. El camí torna a girar, ara a la dreta, deixant la barrancada que va a parar als plans de lo Mas d'en Sunyer i ja baixem decididament cap a la Vallada d'en Torner. Arribem al Mas d'en Torner, on hi ha un gran diposit d'aigua, i agafem a la dreta a buscar una pista que baixa per la Vall del Frare, per què baixant hem vist una agulla de roca, que creiem que hem d'anar a veure-la de prop.
Després de contemplar-la, l'Estivi des del mateix peu, i pels quatre cantons, jo des d'un replà una mica enlairat, tornem per la mateix pista i anem a buscar la pista asfaltada que va de la Fonteta a la Fontcalda, nosaltres agafem cap a la Fonteta.
Arribem, des d'aquí en 20 minuts arrivariem a Gandesa. Bevem aigua i ja sortim a buscar la carretera, tot seguint el Gr, la carretera es deixa aviat, i baixem a buscar el barranc, primer es camí bo, però aviat es barranc, es el barranc de la Fonteta. Passem a l'altre costat de la carretera per sota, i anem a sortir a la carretera vella, de seguida a la carretera nova, seguint-la per uns 300 metres i baixem un altre vegada al barranc, ara aquest tros està pitjor que l'anterior. Trobem la separació dels Gr, el que puja per la dreta a la Serra de Pàndols i el que segueix el barranc, ara es diu barranc de Gandesa, encara que es el mateix, i que nosaltres seguim. Tornem a passar per sota i ja agafem una barrancada que puja entre la Mola d'Irto i la Serra de Cavalls. Ara el camí està bastant be, no gaire ample, però bastant net i de molt bon seguir. El contorn es molt aspre. Creuem la barrancada i el camí puja entre mig dels marges desfets, amb molt de coscoll, fins que arriba a la cruïlla que puja a la Mola.
Parem una mica, que aprofita l'Estivi per pujar dalt d'una roca que hi al costat del camí, i ja enfilem cap a la Mola, aquí el camí està molt brut i es molt enutjós caminar. Passem pel costat de les runes d'una barraca i per una grau rocós i arribem a l'Ermita de Sant Marc, tot passem prop de dos arbres cremats, son els únics que hi ha. De l'ermita només queden dos parets i molta runa.
Parem un moment i l'Estivi es va a mirar l'entorn, jo vaig pujant cap el cim, i ell em segueix. Arribem dalt del punt mes alt, que no es precisament on posa el nom del mapa de l'Icc. Fem unes fotos i ja baixem, fins l'ermita, fins la cruïlla i ja seguim fins la pista de la Vall de les Carruves, aquesta pista ens portaria a la carretera prop de la Fonteta, però nosaltres seguim a la dreta, pocs metres, tot passant pel costat d'una tolla d'aigua, per agafar un camí a l'esquerra, aquí el camí vell passa per dins d'uns trossos que ara estan llaurats, però després de passar dos parades, el camí continua , i de seguida amb una bona traça. En un collet deixem el camí que anàvem per pujar al Puig de l'Àliga, es un cim sense gens de valor. Seguim per la carena, tot seguint el "track" que m'havia baixat d'"inet", no s'entén gaire el recorregut fet, no es gens difícil seguir-ho encara que no hi ha camí; de cop baixem al dret, buscant els millors llocs, fins a unes parades, que estan en mig del barranconet, les creuem, tornem a pujar al dret, fins a unes altres parades, que també travessem, i després de creuar una tanca de fill ferro que delimita un camp de tir, trobem un rastre, mes o menys marcat, que ens porta fins el cim de la Mort. No entenem el camí que ha fet el originari del "track" per comunicar els dos cims, hi ha un camí que ho comunica molt millor, sense tenir que fer sifonades i passar per les parades conreades, però.... Una explicació es que per la carena que hem anat hi ha restes de les trinxeres de la guerra.
Un altre, es que el "waypoint" del cim de la mort esta completament desplaçat, el te marcat entre el cim i un altre petit cim que hi ha a l'altre costat de l'entrada del camp de tir (era un abocador, ara clausurat).
No he trobat informació d'on ve el nom, ens ho poden pensar per què el cim està lligat a la guerra civil contra els feixistes.
Parem a dinar en aquest segon cim. Després per pista, amb una breu parada per contemplar un monument, totalment degradat, en memòria d'uns combatents, anem a creuem la carretera, trobem el Gr i cap el cotxe, lloc on arribem a tres quarts de cinc, després de fer 17,800 kms.
Un dia agradable de muntanya, fent els cims del Puig Cavaller, La Mola d'Irto, Puig de l'Àliga i el Cim de la Mort, cap d'ells han dificultat.

Per veure les fotografies, teclejar aquí.

0000000000