Puig Cavaller, Mola d'Irto, Puig de l'Àguila i Cim de la Mort

Cim del Puig Cavaller i La Fonteta

Anem en Joan Josep Estivill i jo, per que jo faci un altre dels 100 cims, aquesta vegada el Puig Cavaller de Gandesa. La sortida l'he preparat jo, com se que fer aquest cim i tornar es massa curt per passar tot el dia, he trobat a "inet" un "track" que des de la Fonteta puja a la Mola d'Irto i passa pel Puig de l'Àliga i el Cim de la Mort, lloc que no he estat mai. Amb això sembla que ja surt una excursió de tot el dia.
Per fer la primera part, m'he basat en la ruta normal de pujada, que es el PR27 i baixar seguint el mateix Pr.
Sortim a les 8,34 des de Gandesa i anem per una pista que passa entre els conreus, deixant a la dreta el Calvari. Es deixa la pista, marxant a ma dreta per un camí que puja i està força atorrentat, arribant a un altre pista, que la seguim a ma esquerra. Es un PR que està bastant despintat. Trobem un senderó molt trillat que marxa a l'esquerra, l'agafem, de seguida trobem un altre vegada el Pr que puja; el que passa es que en aquest tros que en retallat hi ha la font de l'Heura, que ens hem saltat.
El camí es bastant planer i de molt fàcil seguir. Arribem a la pista que va als repetidors, que ara te un repetjó fort, la pista finalitza al costat de les antenes.
Agafem un camí que puja fort encarant-se a la massa rocosa del Puig Cavaller, i quan ja s'arriba al rocam, es voreja per l'esquerra, fins arribar a l'altre costat, aquí l'Estivi puja fent una grimpada curta i molt fàcil, però jo prefereixo seguir uns 50 metres arran de pared i pujar per uns esglaons.
Hem arribat al cim i parem a esmorzar una mica, tot contemplant un panorama ampli i variat: serres de Pàndols i Cavalls, Cardó, els Ports i d’altres.
Seguim ara per la carena, no te massa problema i es poden seguir bastant be les marques, a la dreta tenim el barranc de les Caragoles, es un terreny trencat, feréstec, però molt bonic. Fem alguna pujada i baixada per salvar les diferents barrancades que s’escolen cap a l’oest en direcció al riu Canaleta. Arribem a un collet, aquí a la dreta comença el barranc de la Font del Cantaret, que va a parar al de les Caragoles, i el nostre camí gira fort cap a l'esquerra, passant a fregar la part final de les Crestes del Volendins, tot això baixant bastant fort. El camí torna a girar, ara a la dreta, deixant la barrancada que va a parar als plans de lo Mas d'en Sunyer i ja baixem decididament cap a la Vallada d'en Torner. Arribem al Mas d'en Torner, on hi ha un gran diposit d'aigua, i agafem a la dreta a buscar una pista que baixa per la Vall del Frare, per què baixant hem vist una agulla de roca, que creiem que hem d'anar a veure-la de prop.
Després de contemplar-la, l'Estivi des del mateix peu, i pels quatre cantons, jo des d'un replà una mica enlairat, tornem per la mateix pista i anem a buscar la pista asfaltada que va de la Fonteta a la Fontcalda, nosaltres agafem cap a la Fonteta.
Arribem, des d'aquí en 20 minuts arrivariem a Gandesa. Bevem aigua i ja sortim a buscar la carretera, tot seguint el Gr, la carretera es deixa aviat, i baixem a buscar el barranc, primer es camí bo, però aviat es barranc, es el barranc de la Fonteta. Passem a l'altre costat de la carretera per sota, i anem a sortir a la carretera vella, de seguida a la carretera nova, seguint-la per uns 300 metres i baixem un altre vegada al barranc, ara aquest tros està pitjor que l'anterior. Trobem la separació dels Gr, el que puja per la dreta a la Serra de Pàndols i el que segueix el barranc, ara es diu barranc de Gandesa, encara que es el mateix, i que nosaltres seguim. Tornem a passar per sota i ja agafem una barrancada que puja entre la Mola d'Irto i la Serra de Cavalls. Ara el camí està bastant be, no gaire ample, però bastant net i de molt bon seguir. El contorn es molt aspre. Creuem la barrancada i el camí puja entre mig dels marges desfets, amb molt de coscoll, fins que arriba a la cruïlla que puja a la Mola.
Parem una mica, que aprofita l'Estivi per pujar dalt d'una roca que hi al costat del camí, i ja enfilem cap a la Mola, aquí el camí està molt brut i es molt enutjós caminar. Passem pel costat de les runes d'una barraca i per una grau rocós i arribem a l'Ermita de Sant Marc, tot passem prop de dos arbres cremats, son els únics que hi ha. De l'ermita només queden dos parets i molta runa.
Parem un moment i l'Estivi es va a mirar l'entorn, jo vaig pujant cap el cim, i ell em segueix. Arribem dalt del punt mes alt, que no es precisament on posa el nom del mapa de l'Icc. Fem unes fotos i ja baixem, fins l'ermita, fins la cruïlla i ja seguim fins la pista de la Vall de les Carruves, aquesta pista ens portaria a la carretera prop de la Fonteta, però nosaltres seguim a la dreta, pocs metres, tot passant pel costat d'una tolla d'aigua, per agafar un camí a l'esquerra, aquí el camí vell passa per dins d'uns trossos que ara estan llaurats, però després de passar dos parades, el camí continua , i de seguida amb una bona traça. En un collet deixem el camí que anàvem per pujar al Puig de l'Àliga, es un cim sense gens de valor. Seguim per la carena, tot seguint el "track" que m'havia baixat d'"inet", no s'entén gaire el recorregut fet, no es gens difícil seguir-ho encara que no hi ha camí; de cop baixem al dret, buscant els millors llocs, fins a unes parades, que estan en mig del barranconet, les creuem, tornem a pujar al dret, fins a unes altres parades, que també travessem, i després de creuar una tanca de fill ferro que delimita un camp de tir, trobem un rastre, mes o menys marcat, que ens porta fins el cim de la Mort. No entenem el camí que ha fet el originari del "track" per comunicar els dos cims, hi ha un camí que ho comunica molt millor, sense tenir que fer sifonades i passar per les parades conreades, però.... Una explicació es que per la carena que hem anat hi ha restes de les trinxeres de la guerra.
Un altre, es que el "waypoint" del cim de la mort esta completament desplaçat, el te marcat entre el cim i un altre petit cim que hi ha a l'altre costat de l'entrada del camp de tir (era un abocador, ara clausurat).
No he trobat informació d'on ve el nom, ens ho poden pensar per què el cim està lligat a la guerra civil contra els feixistes.
Parem a dinar en aquest segon cim. Després per pista, amb una breu parada per contemplar un monument, totalment degradat, en memòria d'uns combatents, anem a creuem la carretera, trobem el Gr i cap el cotxe, lloc on arribem a tres quarts de cinc, després de fer 17,800 kms.
Un dia agradable de muntanya, fent els cims del Puig Cavaller, La Mola d'Irto, Puig de l'Àliga i el Cim de la Mort, cap d'ells han dificultat.

Per veure les fotografies, teclejar aquí.

0000000000