 |  |
La Mola de Genessies i al cim de la Mola
Una nova sortida amb els ex-companys de feina, aquesta vegada a la Mola de Genessies des de Vandellòs, es una sortida preparada pel company Josep Maria Casanoves.
A l'hora prevista que es a dos quarts de nou, ens trobem tots a la gasolinera a la sortida de Vandellòs, som 17, entre companys de feina i acompanyants.
Sortim quan manquen cinc minuts per tres quarts, tot seguint el Gr, el camí puja fins el Coll de Cassera, per desprès baixar fins el Coll de Lleixares, entre mig deixem el Gr. La pujada no es gens dura i a més, es agradable per la vegetació que ens acompanya, encara que hi ha un moment que s'ha de fer una mica de “numeret” per no enfangar-se, pel camí baixa un rierol, que surt d'una petita surgència.
Sense mes arribem a la carretera de Gavadà i a les restes de la Masia de Genessies, lloc on, al costat de la bassa, aprofitem per esmorzar.
Després de fer-ho, i ja mes contents, no ha mancat el cafè de la Dolors, ni les "gotetes" d'en Josep Maria, ni la xocolata d'un altre Josep Maria, ni ......, seguim fins al pal indicador que ens marca els dos camins, el que pujarem, per la dreta, i el que baixarem, per l'esquerra, que es el camí que ve de Tivissa per les Mèliques
Anem seguint pel camí del Barranc Fondo, que ens portaria a la Moleta d'en Gardell, al Portell de Jovara i d'allí al Camí de Sant Jaume entre Vandellòs i Tivissa, però el deixem al Collet d'en Gardell, per baixar fort direcció al camí de les Mèliques, per després de uns 200 metres deixar-ho. Abans del Coll hem vist gent dalt de la Mola, que per cert m'han donat un bon ensurt, els hi sentit cridar i m'han fet pensar que passava alguna cosa dolenta, i tot era per dir-me “bon dia”, sense comentaris ..... Agafem un senderó, molt brut, a ma esquerra, que a més de brut, va pujant fort, encaminant-se ja cap a la Mola. En Josep Maria va davant amb les tisores, alguna cosa fa encara que amb un sol que netegi..... Ara la professó avança lentament, però poc a poc arribem a la cruïlla amb el senderó que ve del Coll de Rourar, per on baixarem, i ja roquer amunt, amb algun pas una mica dificultós arribem dalt a la Mola. En mig del roquer ens hem trobat al grup de dalt, que ja baixava i la sorpresa ha estat que el que portava el grup era el que em va acompanyar a fer de guia a la travessa amb les monges de la Consolació.
Ja dalt, pugem fins el cim, fotos, descansar una mica, contemplar el paisatge, esplèndid, es veu en totes les direccions: mar, Llaberia, muntanyes de Tivissa, Els Ports, etc.
Després d'una estona ja baixem, amb una petita desgrimpada, fins el Coll del Rourar, i aquí agafem el Pr que ja no deixarem fins a Tivissa. Baixant del coll, un company se li desenganxa la sola de la bota, ja es la segona sortida seguida del grup, que es necessita la cinta americana que jo porto a la motxilla, això que tothom em diu que vaig massa carregat, però m'alegro que pugui ajudar algú per que acabi sense problemes la sortida. Ens reagrupem coll de Lleixares i d'allí, ja, pel Pr, a buscar la pista, prop del Mas Valentí.
Com passa cada vegada, quan es va cara a barraca, el grup es desfà i sembla que es facin carreres per veure qui arriba abans, jo la veritat no no ho entenc, les sortides s'han de assaborir des de la sortida fins l'arribada. Darrera quedem, una parella, en Casanoves, que a mes es el “guia” i jo (l'escombra), dels dos ella s'en queda enrederida amb nosaltres dos.
Arribem, nosaltres tres, quan manquen 5 minuts per les dos de la tarda. Hem estat cinc hores i quart a la muntanya i hem fet 13,700 kms.
Agafem els cotxes i a dinar tots plegats al bufet de Pratdip, tots menys un company que a preferit anar a buscar les Coves de l'Escoda, on hi ha pintures rupestres, encara que l'hem avisat que sense saber exactament on va, no les trobaria. Com passa sempre en Josep Maria i jo, que anem amb el meu cotxe, arribem els últims, i ja ens esperen els nostres cònjuges.
Bon dia de muntanya, el temps també ha acompanyat, amb bon ambient, i bona xerinola al dinar i a la sobretaula.
He de fer constar que els mapes de l'Icc i del Piolet, amb el track i waypoints esta al 50%,
i que des de que faig el curset de maquina de fotografiar es quan em queden pitjor les fotos, es poden aprofitar molt poques, espero continuar esforçant-me.
Mapes - Perfil - Fotografies
A l'hora prevista que es a dos quarts de nou, ens trobem tots a la gasolinera a la sortida de Vandellòs, som 17, entre companys de feina i acompanyants.
Sortim quan manquen cinc minuts per tres quarts, tot seguint el Gr, el camí puja fins el Coll de Cassera, per desprès baixar fins el Coll de Lleixares, entre mig deixem el Gr. La pujada no es gens dura i a més, es agradable per la vegetació que ens acompanya, encara que hi ha un moment que s'ha de fer una mica de “numeret” per no enfangar-se, pel camí baixa un rierol, que surt d'una petita surgència.
Sense mes arribem a la carretera de Gavadà i a les restes de la Masia de Genessies, lloc on, al costat de la bassa, aprofitem per esmorzar.
Després de fer-ho, i ja mes contents, no ha mancat el cafè de la Dolors, ni les "gotetes" d'en Josep Maria, ni la xocolata d'un altre Josep Maria, ni ......, seguim fins al pal indicador que ens marca els dos camins, el que pujarem, per la dreta, i el que baixarem, per l'esquerra, que es el camí que ve de Tivissa per les Mèliques
Anem seguint pel camí del Barranc Fondo, que ens portaria a la Moleta d'en Gardell, al Portell de Jovara i d'allí al Camí de Sant Jaume entre Vandellòs i Tivissa, però el deixem al Collet d'en Gardell, per baixar fort direcció al camí de les Mèliques, per després de uns 200 metres deixar-ho. Abans del Coll hem vist gent dalt de la Mola, que per cert m'han donat un bon ensurt, els hi sentit cridar i m'han fet pensar que passava alguna cosa dolenta, i tot era per dir-me “bon dia”, sense comentaris ..... Agafem un senderó, molt brut, a ma esquerra, que a més de brut, va pujant fort, encaminant-se ja cap a la Mola. En Josep Maria va davant amb les tisores, alguna cosa fa encara que amb un sol que netegi..... Ara la professó avança lentament, però poc a poc arribem a la cruïlla amb el senderó que ve del Coll de Rourar, per on baixarem, i ja roquer amunt, amb algun pas una mica dificultós arribem dalt a la Mola. En mig del roquer ens hem trobat al grup de dalt, que ja baixava i la sorpresa ha estat que el que portava el grup era el que em va acompanyar a fer de guia a la travessa amb les monges de la Consolació.
Ja dalt, pugem fins el cim, fotos, descansar una mica, contemplar el paisatge, esplèndid, es veu en totes les direccions: mar, Llaberia, muntanyes de Tivissa, Els Ports, etc.
Després d'una estona ja baixem, amb una petita desgrimpada, fins el Coll del Rourar, i aquí agafem el Pr que ja no deixarem fins a Tivissa. Baixant del coll, un company se li desenganxa la sola de la bota, ja es la segona sortida seguida del grup, que es necessita la cinta americana que jo porto a la motxilla, això que tothom em diu que vaig massa carregat, però m'alegro que pugui ajudar algú per que acabi sense problemes la sortida. Ens reagrupem coll de Lleixares i d'allí, ja, pel Pr, a buscar la pista, prop del Mas Valentí.
Com passa cada vegada, quan es va cara a barraca, el grup es desfà i sembla que es facin carreres per veure qui arriba abans, jo la veritat no no ho entenc, les sortides s'han de assaborir des de la sortida fins l'arribada. Darrera quedem, una parella, en Casanoves, que a mes es el “guia” i jo (l'escombra), dels dos ella s'en queda enrederida amb nosaltres dos.
Arribem, nosaltres tres, quan manquen 5 minuts per les dos de la tarda. Hem estat cinc hores i quart a la muntanya i hem fet 13,700 kms.
Agafem els cotxes i a dinar tots plegats al bufet de Pratdip, tots menys un company que a preferit anar a buscar les Coves de l'Escoda, on hi ha pintures rupestres, encara que l'hem avisat que sense saber exactament on va, no les trobaria. Com passa sempre en Josep Maria i jo, que anem amb el meu cotxe, arribem els últims, i ja ens esperen els nostres cònjuges.
Bon dia de muntanya, el temps també ha acompanyat, amb bon ambient, i bona xerinola al dinar i a la sobretaula.
He de fer constar que els mapes de l'Icc i del Piolet, amb el track i waypoints esta al 50%,
i que des de que faig el curset de maquina de fotografiar es quan em queden pitjor les fotos, es poden aprofitar molt poques, espero continuar esforçant-me.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada