"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


diumenge, 15 de març del 2009

VIII Marxa Senderista Comarca del Matarranya

Avituallament al Poblat Ibéric dels Castellans i de camí al Poblat del Tossal Redó
Des de l'any passat que vaig veure que es feia aquesta marxa popular, a la que no vaig poder anar, tenia moltes ganes d'anar-hi, pel que aquest any hi convençut a Josep Maria Balanyà i Jordi Juanpere, i els tres hem anat fins Calaceite per participar-hi.
Segons ens han dit l'organització hem estat uns 1.600 participants, dels que uns 600 hem fet la llarga (21,300 kms.) i la resta la curta (14 kms).
Arribem a Calaceite, aparquem al costat de pavelló municipal, ens han dit que es el lloc d'arribada i pugem fins la Plaça Major, lloc de la sortida. A les taules de recepció donem el nom i ens donen el cartró amb el número; ja passem a la taula de queviures, llet amb cacau, un tros de pasta i una magdalena.
A mig quart de nou donen la sortida i tots a creuar la carretera i pujar cap l'Ermita de San Cristóbal, a la sortida trobem a un soci de Reddis, en Marquès, que a perdut els seus companys. Deixem l'ermita a l'esquerra i ens dirigim fins al Poblat Ibèric de San Antonio, visita de tot el poblat, on hi ha un vèrtex geodèsic, i ja retornem pel camí de vinguda, abans de l'ermita agafem pista avall, i seguint pistes arribem a l'Ermita de Santa Anna, lloc on esmorzem, pa sucat amb tomata i pernil (hi amb pa sucat i sense sucar), aquí retrobem en Marqués que va molt despistat; com que ell fa la curta, ens separem, de seguida es deixa la pista per anar per un camí que va seguint el barranc de Santa Ana, fins arribar a una font, al costat de camí, lloc on comença una pista que seguim.
Ja arribem al segon control, a peu del Poblat Ibèric dels Castellans, aquí ens donen pa amb mel i ametlles, amb vi ranci. Pugem a visitar el poblat, i baixem a una pista que anem seguint, creuem el Barranc del Vall d'en Figuera, a l'altura del Mas de l'Avogat, una raconada molt bonica. Agafem un senderó que tot passant per la Bassa dels Gossos ens porta al Mas del Xiprer i de seguida a la Carrasca del Mas del Xiprer.
Nova parada, aquí un pastis i beguda; seguim, passem per la Bassa d'en Pitarc, travessem la carretera A-1413, on hi ha un avituallament només d'aigua, i per un senderó rocós arribem a un altre pista que ens porta al Poblat Ibèric del Tossal Redó, a l'entrada hi ha control, i poma o plàtan, i aigua. Visitem el poblat, fem una parada, ja es veu Calaceite.
Baixem fort per senderó, arribem a un altre pista, i per pistes entrem a Calaceite, anem fins a l'explanada del costat del pavelló, que es lloc d'arribada, segellem la tarja, bevem aigua, i veiem que hi ha una cua molt llarga per entrar a menjar. Son les dos menys cinc, i hem fet 22,100 kms. Anem al cotxe a canviar-se i treure'ns la roba suada i ens anem a posar a la cua, aquesta comença a córrer, ens tornem a trobar en Marqués que ja surt de dinar, va sol, sense els seus companys. Mentre van sortint ja dinats entren els següents, no ho entenc, per que quan entrem nosaltres hi ha molt de lloc. Estan fent dos paelles de fideus a la cassola amb costella, petxines i gambes, ens donen un plat ben ple i poma, a les taules hi ha aigua, vi, gasosa, coca-cola, llimonada a dojo.
Després de dinar anem a un bar a prendre un cafè i cap a casa.
Ens van donar un fullet amb l'explicació dels tres poblats ibers: aquí.
Mapa - Perfil - Fotografies

2 comentaris:

  1. AQUESTA MENA DE MARXES LES VAREN COMENÇAR ELS DE LA VALL DEL MEZQUIN. Inicialment eren al desembre. Després, les varen pasar al novembre.
    De fet, són " millors " que les del Matarranya, que s'hi varen afegir després, i les celebren a la primavera.

    ResponElimina