 |
| Corrals a les Coves |
 |
| Mare de Déu de Cérvoles |
Avui em pensava que seria un tomb un mica avorrit i lleig, però la veritat es que ha sortit una caminada força interessant, al nostre gust. En Josep Maria i jo ens hem anat fins a Os de Balaguer, hem aparcat a l'entrada, sortint a dos quarts de nou del matí tot seguint la carretera cap a Alberola. Al poc la deixem pel Camí de Vila-seca. Anem entrant als masos, corrals i pallers que anem trobant pel camí. Al començament ha estat una mica monòton però seguidament ja s'ha fet més interessant. El camí es tot pista, que està molt eixamplada i arranjada, dona la impressió que sigui un pas previ a asfaltar-la o cimentar-la. Hi han restes de coves obrades als roques de les Coves i l'Escobet.
A la partida de la Mata, després d'anar a visitar a la Cabana de Marxet, deixem el Camí de Vila-seca, per un camí que es a l'altra mà del camí a la cabana. Al poc d'entrar parem a esmorzar. Ja portem més de vuit quilòmetres i son més de les onze del matí. Mentre ho fem sentim el cant d'uns ocells, fet que només passarà mentre estem aquí parats.
Sortim, el camí es va enfilant poc a poc, per terreny no sempre en bon estat, la majoria està bastant atorrentat, però crec que es pot pujar en un bon 4x4. El terreny es va transformant amb garrigós i es va sortint del bosc. Dona la impressió d'haver patit un bon incendi anys enrera. Arribem a lo Cogulló, cim al que es impossible arribar, encara que no faci cap falta, en canvi a pocs metres i a l'altre costat de la pista hi ha una antena repetidora. Ara ve una baixada molt atrotinada amb dos escòrrecs, un a cada lloc on aniria les rodes d'un vehicle, fins a un collet, per tornar a remuntar fins el Tossal del Pas. Prop del collet es on surt el baixador cap el Camí del Pas, que després agafarem
Primer trobem un altre torre amb antenes i amagat darrera una vegetació baixa està el vèrtex. La visió des d'aquí es molt maca encara que una mica enterbolinada. Reculem després de fer les fotografies de rigor, fins el collet. En principi pensava seguir per la carena de la Serra de la Guineu, per un camí que figura al mapa Topo 5000 i que es veu una mica al Orto 2500, per anar a sortir al Coll de l'Adoratori. Com el company no havia estat a l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles i a la Torre dels Moros, es pel que decidim baixar cap allí i deixar el camí de la carena per un possible altre dia, encara que segurament ja no el faré.
La baixada en principi no es veu massa clar com baixar el roquer, però una vegada trobat el pas, que està recte d'on s'arriba del senderonet que ve de la pista. Es fàcil, i sense massa complicacions, encara que per dos vegades s'hagi d'allargar una mica la cama cap avall. Vorejant uns camps d'ametllers arribem a una pista (el Camí del Pas) que va baixant fent llaçades. Com encara no l'havíem fet, fem l'aventura del dia tot baixant. Veiem unes fites a la dreta i sembla que ens estalviarà uns retombs, pel que sortim de la pista per un sender poc trillat, però aquest, al poc, es va amunt quan nosaltres hem d'anar baixant. A partir d'aquí i com no reculem mai, seguim rastres més o menys visibles, i anem baixant parades abandonades. El pitjor i el que em va saber una mica greu, es que vam sortir a un camp de conreu qua abasta un gran extensió a l'ample, pel que decidim creuar-ho. Creuar es poc tros, però em sap greu perquè el blat ja està apuntant.
Arribem a l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles, i seguim fins a la torre dels Moros, al Tossal de la Sisquella. Després d'extasiar-nos amb la visió que hi ha des d'aquí dalt, continua la boirina al lluny, baixem a visitar la capelleta i el aljub o font que hi ha a prop i parem a dinar als bancs de pedra arrecerats a l'ermita, sota el porxo.
Seguim, sempre per pista, per deixar-la on hi ha el cartell que ens envia a Os de Balaguer pel camí de l'Adoratori. Va pujant poc a poc, es un antic de bast que es fa més palès quan puja una mica més decidit, sense que la pendent sigui massa forta, i ja s'acosta a les parets de la Serra de la Guineu. Arribem a un collet, on es troba amb el camí de la carena, el que era la meva primera intenció, i ja comença a baixar. Tot els tros amb la paret al costat ha estat de gran bellesa i hem vist volar a dos voltors.
Primer baixa de forma suau, després i en uns revolts de forma decidida i atorrentada. Deixem el camí, per agafar una drecera, que es per on jo vaig pujar a l'any 2009 amb uns altres companys, i que ens estalviarà un bon retomb. Arribem a la llera del Riu de Farfanya on ens estan esperant dos petits gossos, un d'ells bastant lladraire sense més importància. En comptes d'anar cap a l'esquerra a buscar el camí de les Planes o intentar seguir cap a la dreta pel camí (o sense) que vam baixar a l'any 2009, seguim recte, pel que era un antic camí d'arribada al poble. El començament es veu clar, després hi ha un rastre fins que aquesta desapareix, però sense massa problemes arribem al que era una era, amb runes a la dreta i construccions noves a l'esquerra.
Busquem el bar del poble per fer uns cafès abans d'anar cap el cotxe. Arribem a dos quarts de set després de fer quasi vint-i-un quilòmetres i mig, en un dia agradable per caminar, poc de sol però també poc de fred exceptuant al sortir. Un bon dia dels que fan afició encara que la meitat hagi estat per pista ample. El que m'ha sobtat d'aquest poble es que es l'únic dels que jo hi estat o passat que tothom amb que ens hem creuat ens ha saludat. Es veu que encara queden reductes de gent amable i educada.
A la partida de la Mata, després d'anar a visitar a la Cabana de Marxet, deixem el Camí de Vila-seca, per un camí que es a l'altra mà del camí a la cabana. Al poc d'entrar parem a esmorzar. Ja portem més de vuit quilòmetres i son més de les onze del matí. Mentre ho fem sentim el cant d'uns ocells, fet que només passarà mentre estem aquí parats.
Sortim, el camí es va enfilant poc a poc, per terreny no sempre en bon estat, la majoria està bastant atorrentat, però crec que es pot pujar en un bon 4x4. El terreny es va transformant amb garrigós i es va sortint del bosc. Dona la impressió d'haver patit un bon incendi anys enrera. Arribem a lo Cogulló, cim al que es impossible arribar, encara que no faci cap falta, en canvi a pocs metres i a l'altre costat de la pista hi ha una antena repetidora. Ara ve una baixada molt atrotinada amb dos escòrrecs, un a cada lloc on aniria les rodes d'un vehicle, fins a un collet, per tornar a remuntar fins el Tossal del Pas. Prop del collet es on surt el baixador cap el Camí del Pas, que després agafarem
Primer trobem un altre torre amb antenes i amagat darrera una vegetació baixa està el vèrtex. La visió des d'aquí es molt maca encara que una mica enterbolinada. Reculem després de fer les fotografies de rigor, fins el collet. En principi pensava seguir per la carena de la Serra de la Guineu, per un camí que figura al mapa Topo 5000 i que es veu una mica al Orto 2500, per anar a sortir al Coll de l'Adoratori. Com el company no havia estat a l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles i a la Torre dels Moros, es pel que decidim baixar cap allí i deixar el camí de la carena per un possible altre dia, encara que segurament ja no el faré.
La baixada en principi no es veu massa clar com baixar el roquer, però una vegada trobat el pas, que està recte d'on s'arriba del senderonet que ve de la pista. Es fàcil, i sense massa complicacions, encara que per dos vegades s'hagi d'allargar una mica la cama cap avall. Vorejant uns camps d'ametllers arribem a una pista (el Camí del Pas) que va baixant fent llaçades. Com encara no l'havíem fet, fem l'aventura del dia tot baixant. Veiem unes fites a la dreta i sembla que ens estalviarà uns retombs, pel que sortim de la pista per un sender poc trillat, però aquest, al poc, es va amunt quan nosaltres hem d'anar baixant. A partir d'aquí i com no reculem mai, seguim rastres més o menys visibles, i anem baixant parades abandonades. El pitjor i el que em va saber una mica greu, es que vam sortir a un camp de conreu qua abasta un gran extensió a l'ample, pel que decidim creuar-ho. Creuar es poc tros, però em sap greu perquè el blat ja està apuntant.
Arribem a l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles, i seguim fins a la torre dels Moros, al Tossal de la Sisquella. Després d'extasiar-nos amb la visió que hi ha des d'aquí dalt, continua la boirina al lluny, baixem a visitar la capelleta i el aljub o font que hi ha a prop i parem a dinar als bancs de pedra arrecerats a l'ermita, sota el porxo.
Seguim, sempre per pista, per deixar-la on hi ha el cartell que ens envia a Os de Balaguer pel camí de l'Adoratori. Va pujant poc a poc, es un antic de bast que es fa més palès quan puja una mica més decidit, sense que la pendent sigui massa forta, i ja s'acosta a les parets de la Serra de la Guineu. Arribem a un collet, on es troba amb el camí de la carena, el que era la meva primera intenció, i ja comença a baixar. Tot els tros amb la paret al costat ha estat de gran bellesa i hem vist volar a dos voltors.
Primer baixa de forma suau, després i en uns revolts de forma decidida i atorrentada. Deixem el camí, per agafar una drecera, que es per on jo vaig pujar a l'any 2009 amb uns altres companys, i que ens estalviarà un bon retomb. Arribem a la llera del Riu de Farfanya on ens estan esperant dos petits gossos, un d'ells bastant lladraire sense més importància. En comptes d'anar cap a l'esquerra a buscar el camí de les Planes o intentar seguir cap a la dreta pel camí (o sense) que vam baixar a l'any 2009, seguim recte, pel que era un antic camí d'arribada al poble. El començament es veu clar, després hi ha un rastre fins que aquesta desapareix, però sense massa problemes arribem al que era una era, amb runes a la dreta i construccions noves a l'esquerra.
Busquem el bar del poble per fer uns cafès abans d'anar cap el cotxe. Arribem a dos quarts de set després de fer quasi vint-i-un quilòmetres i mig, en un dia agradable per caminar, poc de sol però també poc de fred exceptuant al sortir. Un bon dia dels que fan afició encara que la meitat hagi estat per pista ample. El que m'ha sobtat d'aquest poble es que es l'únic dels que jo hi estat o passat que tothom amb que ens hem creuat ens ha saludat. Es veu que encara queden reductes de gent amable i educada.
00000000000000000000000
000000000000000000000000000
000000000000000000000000000
Entrades
