"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Corrupció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Corrupció. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de setembre del 2017

Perquè jutjar a "Intereconomia"


Crec sincerament que als responsables de «Intereconomísobre la ocurrència de que el dictador de Corea del Nord bombardegi Barcelona se l’hauria de jutjar, per tres raons principalment, podrien haver d’altres, però jo em refereixo a aquestes.
1er. Si tota la caterva d’indecents del govern, del partit que es com una societat per delinquir, l’altre que ha robat (presumptament) milions a Andalusia, juntament al gos falder de la societat per delinquir, estan d’acord de que si Catalunya se’n va les espanyes tendran un molt greu problema, ja que una gran del PIB es degut a Catalunya, i encara que no ho vulguin dir, que en part estem sufragant els malbarataments d'altres comunitats i que el deute públic seria impagable, es per això que no volen que marxem, si una bomba destrueix Catalunya, seria com si haguéssim marxat, la resta des les espanyes quedarien bastant en pilotes.
2on. Que passaria si la bomba fallés i passes de llarg i anés a petar a madrid, fent una mortaldad entre la família reial, polítics a mansalva, corruptes i no corruptes, forces fàctiques i tireters. Llavors seria una verdadera llàstima .... o potser no.
3er. Si era un acudit, que no estic segur, seria pitjor que el que va publicar Casandra sobre carrero blanco, i aquesta xicota va ser jutjada.





000000000000000000000000


dimecres, 23 d’agost del 2017

De miserables, corruptes i altres bagatel·les que no fan gràcia


Que "la Meseta" estigués avisada de la possible cèdula terrorista encapçalada pel "miserable" terrorista, l'imam de Ripoll, i no avisés a les autoritats catalanes es de mesquins, i ara tenen la barra de queixar-se que en les investigacions, els mossos, no hagin deixat entrar la "Cuardia Civil" i a la "Polícia Nacional" Crec que aquests cossos policials a qui s'haurien de queixar es al seu "Ministerio". A més aquell miserable ja havia estat a la presó, i encara que era per un altre motiu (segons diuen era per drogues), com es que la justícia espanyola permet a un delinqüent estranger seguir aquí encara que hagi complert la seva condemna. Una vegada complerta s'ha de fotre fora als estrangers delinqüents. Això últim es una opinió personal. Però el cas es que a Ripoll ningú ho sabia i estava fent d'imam. 


%%%%%%%%%%%%

Un altre notícia que em treu de polleguera, es al llegir que s'està avançant en la privatització de Bankia. O sigui que després de robar-nos 60 mil milions d'euros en el sanejament de la banca, la que va ser nacionalitzada i s'està reflotant-se la tornem a passar a mans privades. 
Es el mateix com les autopistes madrilenyes que van fer fallida, se les queda l'estat, paguen per això (nosaltres), i ja estan pensant com fer-ho per passar-les novament a mans privades, que poden ser les mateixes que les que eren quan van fer fallides. O sigui que l'únic canvi es que l'estat (nosaltres) pagarem les deutes que tenen, que per cert son de bastants milions.
Això també es corrupció, però en espanya no passa res.


%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%

Del robatori a la vidriola de les pensions, que es la vida laboral de molts espanyols. De que l'"Estado" està endeutat amb un import bastant més superior a l'import del PIB, o sigui que tot el que es produeix a espanya en un any, es inferior al que es deu, o sigui que no es podrà tornar mai més. Y que donen xifres excel·lents d'exportacions, en aquest cas de Catalunya, i que llavors amb boca petita et puntualitzen, que en un tant per cent molt alt, es productes químics de Tarragona i de fabricació de cotxes, o sigui perfecte per l'ocupació, però res més, ja que son grans empreses o estrangeres o que quasi no paguen impostos.

PER AVUI HO DEIXO CÒRRER, ja que amb aquesta colla de lladres i corruptes no hi ha res a fer si el poble no reacciona.

%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%

divendres, 11 d’agost del 2017

Des del meu més profund menyspreu, Ramón Cotarelo



Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg espanyol, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Nacional d'Educació a Distància,[1] de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988, publicista, escriptor i traductor. 
Cada dia escriu un o més articles al seu blog, i la majoria son una delícia llegir-ho. El d'avui ho transcric a continuació, en l'idioma original.

"(Me dicen que este artículo de Palinuro, publicado el 4 de febrero de 2016, hace año y medio, está haciéndose viral en Twitter, aunque no siempre figura el nombre del autor. No por hacerlo constar -que, en el fondo, tanto me da- sino por facilitar su correcta difusión, lo reproduzco aquí. El contexto: tras las elecciones de diciembre de 2015, Rajoy, sin mayoría absoluta, no formó gobierno; dejó paso a Pedro Sánchez, quien no pudo ser investido por el voto contrario del PP y Podemos juntos en lo que quizá sea la decisión más estúpida de la formación morada; y ha tenido muchas. La decisión que obligó a las elecciones de julio de 2016 que nos han traído a la infumable actual en la que el país está gobernado por gente indescriptible que ya no da ni vergüenza)
Parece que, por fin, se van ustedes. Usted, aferrado a la poltrona como una garrapata, resistiéndose con todas sus fuerzas y dispuesto a que el país se hunda antes que abandonar su puesto en La Moncloa, en el que no ha hecho usted más que daño a la inmensa mayoría de los españoles. Mentiroso, altivo, autoritario y servil con los de arriba, presunto corrupto y amparador de corruptos y ladrones, falso, inculto, vulgar y pretencioso, realmente es usted una vergüenza para cualquier país civilizado. Y la banda de ladrones a la que llama usted partido, cortada a su imagen y semejanza. O al revés, tanto da.
No han dejado ustedes un euro público sin metérselo en el bolsillo; han robado en prácticamente todos los cargos públicos que han ejercido. No hay más que ver Valencia. Han malversado, despilfarrado o simplemente trincado en todas las actividades de la administración pública, en las adjudicaciones, licitaciones, contratas, concesiones y subvenciones. Se han apropiado dineros públicos de todas partes, desde las instituciones más solemnes a los colegios de niños y los programas de solidaridad internacional, desde las dotaciones de infraestructuras hasta las contratas de suministros a los hospitales. No es que carezcan ustedes del mínimo sentido de la ley moral kantiana; es que son ustedes una banda de granujas.
Constituyó usted desde el pincipio un gobierno de analfabetos, imbéciles, psicópatas, corruptos, meapilas, cínicos sin escrúpulos, ultrarreaccionarios, aprovechados e inútiles, todos, claro está, muy atentos a lo que pudieran afanar y cómo podían amargar la vida a la gente despojándola de todo. Han provocado ustedes una involución democrática única, según sus cánones neofranquistas. Han reprimido los derechos y libertades, suprimido la democracia en los espacios públicos. Han esclavizado a los trabajadores, empobrecido a la gente y obligádola a emigrar,  aumentado la cantidad de parados sin prestación, robado a los pensionistas, privado de ayudas a los dependientes y esquilmado el erario
Han corrompido el Estado de abajo arriba, han llenado la administración de funcionarios venales, parientes, enchufados, deudos, allegados o simples pelotas; han destruido la objetividad de los medios de comunicación públicos, empleados sistemáticamente como aparatos de agit/prop, de ese fascismo "amable" y sonriente que los caracteriza y que llaman ustedes "liberalismo"; tienen periodistas-provocadores directamente a sueldo de ls grandes empresas como el Corte Inglés (y a saber cuántas más), engañando a toda la ciudadanía, verdaderos esbirros como la colección de sinvergüenzas que según parece han cobrado sobresueldos o han estafado en Valencia, Galicia, Madrid, etc.
Y han destruido ustedes el país por su infinita codicia, mezclada con su incompetencia e irreductible estupidez. Los catalanes se van y hacen bien porque nadie con un ápice de dignidad puede soportar estar gobernado por un hatajo de sinvergüenzas, corruptos y ladrones.
Un desastre que durará muchos, muchos años y el principal responsable es usted, el de los sobresueldos. Váyanse ya rodeados todos del oprobio, el ludibrio y el desprecio de sus conciudadanos. Pasen antes por caja, devuelvan lo afanado y preséntense al juez."



OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO


dijous, 18 d’agost del 2016

Rajoy: Mentider i mesquí


És vergonyós que una persona que ha mostrat aquesta tolerància amb la corrupció en el seu propi partit, amb tan escassa sensibilitat democràtica (utilitzant els aparells de l'Estat per destruir als seus adversaris polítics, a alguns dels quals considera en la pràctica com els seus enemics), responsable de la imposició de les polítiques públiques més reaccionàries i repressives que la població a Espanya hagi sofert des que té democràcia, i que han deteriorat enormement la qualitat de vida i benestar de la població, pugui arribar a continuar governant aquest país com a president del Govern espanyol, dirigint un dels partits polítics més corruptes d'Europa. Com pot ser això?
"Vicenç Navarro"
Altres comentaris dignes de llegir: Rajoy nos toma el pelo" i "Un país secuestrado por un mentiroso"
Publicats als diaris digitals Público.es i elDiario.es

Encara que a mi me's igual, el Barça a guanyat la Supercopa de les espanyes, el Madrid la d'Europa, i els espanyols (catalans, bascs, alemanys, cubans ...) estan guanyant medalles als Jocs.
O no més igual?
I aquí continuem parlant, primer la RUI no era més del que es va fer el 9N, després la RUI ens solucionaria tot, ara tornen a dir que potser la RUI no es el millor. Continuem marejant la perdiu, dient que tot va segons el previst. 
Un incís, feia anys que a aquestes dades no hi havia tant poca eufòria pensant en el 11S, o al menys aquesta es la meva impressió.

Foto de "El blog de Ignacio Trillo"



dilluns, 25 de juliol del 2016

dimecres, 13 de juliol del 2016

Judici a Aznar


Que el tanquin i tirin la clau a una claveguera, per criminal, miserable i cínic


000000000000000



dissabte, 14 de maig del 2016

Espanya es CORRUPTA, ja li ve de mena


Trobat aquesta interessant reflexió, trastejant per internet:

"La corrupció que suporta amb "resignació cartoixana" la societat espanyola és filla natural de la qual es va generar i cultivar vigorosa durant la dictadura. No obstant això, hi ha mitjans que difonen de forma habitual opinions que suggereixen o afirmen que la democràcia i els partits són els responsables del fenomen.
Milions d'espanyols han oblidat o ignoren que la dictadura va allunyar a Espanya dels anomenats països del "seu entorn" en tots els aspectes, allà també hi va haver i hi ha tripijocs, cert, però res a veure amb els organitzats aquí de cap a peus.
A la resta d'Europa Occidental la corrupció mai va ser comparable a l'espanyola en quantitat i molt menys pel que fa a eficàcia. Van passar els anys, va acabar la dictadura, Espanya va ingressar a la UE i la comparació segueix amb similars resultats, perquè al contrari que aquí, allà els corruptes no es beneficien de tantes inhibicions per part del poder legislatiu i poques vegades obtenen a les urnes tan elevats percentatges de comprensió i perdó.Tan arrelada corrupció no és recent ni créixer per "combustió espontània", és fruit del fet que la mateixa Administració espanyola la va practicar durant dècades alhora que instruïa als administrats a ser "espavilats" per relacionar-se amb ella.
Malgrat aquest passat hi ha càrrecs públics, dirigents polítics i "líders morals" que diuen ximpleries que només són disculpables si per edat no han conegut quan natural era recórrer als regals, al pagament de diners en metàl·lic, al lliurament d'un altre tipus de béns o a la prestació d'algun servei (per exemple, sexual) per obtenir plaça en un col·legi públic o un habitatge subvencionat, una llicència d'importació o una concessió administrativa per crear una indústria, un negoci o un xalet a peu de platja; per posar només quatre de les desenes de tramitacions que tenien garantit l'èxit si es feien les coses com s'havien de fer.
No calia que fossin grans assumptes, durant anys per tramitar sol·licituds de rang menor va ser necessari presentar un paper signat per l'alcalde de barri, el delegat local del Moviment, el capellà de la parròquia o algun dels "comissaris morals" de l'època; aquest paper, pel que sempre es contreia un deute explícitament o implícitament, era tan valuós com un xec avalat pel banc: porti el certificat de bona conducta i li donem la plaça demà mateix.Tot això i més sense oblidar el repartiment de prebendes a parents i amics personals, polítics o econòmics, pràctica tan corrent que va acabar sent acceptada com a lògica per un elevat percentatge dels súbdits de la Espanya cañí!. (He escrit súbdits, sí, però no per error, sinó perquè en rigor correspon als habitants de l'Espanya immortal, on els ciutadans tractats amb mínim respecte i consideració constituïen una minsa minoria, la resta eren súbdits que a milions van ser perjudicats una, dues, tres i més vegades pel que sempre era descrit oficialment com un "lamentable i inevitable" error administratiu o judicial, i desenes de milers d'aquells súbdits van ser catalogats com indesitjables o subversius, multats o empresonats i en milers de casos (sí, milers) van ser víctimes, del molt civilitzat garrot vil o d'un infortunat tret que de vegades, en el súmmum de la mala sort, només era d'intimidació o s'havia tirat a l'aire ... Quines coses tan singulars ocorrien en aquella Espanya!)
Passen els anys i als que teníem 20, 22 o més anys quan va morir el dictador ens indignen o com a mínim ens sorprenen els que despatxen el fenomen afirmant que la corrupció ha estat generada per la democràcia i els partits polítics. Per dir tan gran simplicitat cal ser menor de 50 anys i de memòria, ser fill biològic o polític d'algú que va viure plàcidament a la ignomínia, o bé ser un tipus que va treure profit durant el regnat del disbarat, sense detriment de la quota de persones aculturades, ingènues, alienades, etc.
Tant van calar les pràctiques i les virtuts imperants a l'Espanya immortal que la societat va aprendre a suportar la corrupció i la va fer seva, la va interioritzar fins al punt que els seus ensenyaments han passat de pares a fills i avui encara són milions els que la "digereixen"diàriament i la perdonen a les urnes".



00000000000000000000000

diumenge, 7 de febrer del 2016

Lo Riu es Vida. Manifestació a Amposta





Avui he anat a Amposta per la manifestació en defensa del Riu Ebre. He anat amb un dels autocars llogats per l'ANC. Ha estat un dia dels que val la pena estar en mig de la gran concentració. Hem arribat a Amposta a un quart de dotze aproximadament, ajuntant-me amb el Josep Maria i la Gràcia, ja que, encara que hem anat en diferents autocars, havíem quedat per anar junts.  
Hem sortit de l'aparcament i hem anat cap al que havia de ser la cua de la manifestació, per intentar fer el recorregut abans que comenci, i arribar al pont on ha de finalitzar. Els primers metres estava bastant clar i podíem passar sense problemes, però poc a poc la avinguda s'ha anat taponant amb els manifestants a punt, fent xerinola, grups musicals tocant, grups de tambors fent música amb els seus instruments, ... Poc a poc es van trobant tancats tots els passadissos entre la gent, pel que decidim sortir de l'avinguda i anar per carrers laterals cap al pont.
Després que uns manifestant ens diguin la millor manera de sortir del batibull i una parella de joves ens indiquin les diferents opcions d'arribar al pont, arribem allí. No està a petar però poc li falta. El cap de la manifestació li costa arribar, primer un tub amb un nus, logotip de les diferents mobilitzacions, que en realitat es el mateix que es va repetint pels diferents intents del mesquí govern de les espanyes. Després ve una segona fila amb dirigents dels moviments antitransvasament i els polítics de la zona (crec).
Hi ha parlaments, (he trobat en falta un conseller de la Generalitat donant suport institucional al moviment, encara que hi han polítics i consellers a la manifestació). Hi han actuacions musicals, Joan Rovira amb Lo meu Riu, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries amb Lo Carrilet de la Cava i altre que no se el nom, Riu en So amb Parlo d'un riu mític i remorós i Pepet i Marieta junt amb Riu en So amb unes molt maques corrandes. Segur que m'he deixar quelcom.
Una vegada finalitzada i la gent comença a escampar, nosaltres tres ens anem cap a les restes del que era el castell i entre unes escales i un petit mur ens asseiem per dinar el que portem fet de casa. Després i tot retornant cap l'autocar parem a beure uns cafès. Costa una mica trobar un lloc ja que hi ha alguns bar que estan tancant o ja han tancat. La llàstima es que no ens vam assabentar que hi havia una paella popular fins que ens vam comunicar que les inscripcions estaven tancades.
Avui ha estat una nova festa de la democràcia, amb unes 50.000 persones queixant-se dels continus intents de transgressió del govern central; aquesta vegada per la aprovació d'un pla hidrològic, fet per un govern en funcions, que atempta al sentit comú i a les directives de la UE, i que només buscar tornar afavorir a les grans empreses constructores, als grans terratinents i als especuladors. Quines ganes de fotre el camp, tot esperant que sapiguem fer-ho millor. Esperança de la que jo en tinc molta, per la confiança que em dona el partit polític que tots els que han xuclat i els seus votants intenten massacrar.


Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí.







00000000000000000000000



000000000000000000000000000





dimarts, 5 de gener del 2016

Procés desintegrat?


Aquest es un text que he copiat d'un comentari d'un article que es va publicar al "Vilaweb". Confio que el propietari no es molesti, encara que li hagi fet uns petits canvis, que mitjançant el meu  curt enteniment crec que es fa més aclaridor. Es un comentari fet el 3 de gener que queda  realçat  per l'actualitat avui, després de les declaracions del Mas.

"I si demà Junts Pel Sí, prenent Espriu com a referència, presenta un altre candidat que possibiliti l'acord, no caldrà fer eleccions a març. O és que el 27S enganyaren la gent dient-los que eren eleccions plebiscitàries i realment eren presidencials? Els qui han donat ales a CSQP són els qui han vinculat a mort Mas i independència, com si ambdues coses foren impossibles de separar. No sé si caldrà sospitar que Convergència sense Mas de candidat a president es retiraria del procés independentista. És així? Perquè si és així qui realment resultaria ser un frau al procés seria Convergència. És una simple especulació. O potser toca raó. No ho sé. En qualsevol cas crec que carregar les culpes a la CUP és fer-la servir de boc expiatori d'un procés que s'ha gestionat mal a partir del moment en què Junts pel Sí no va obtenir la majoria necessària per a fer Mas president. I posa en evidència el paper subaltern que se li ha donat a la CUP en el procés. Que jugaven de “bulto” i només se'ls havia de tenir en compte si seguien el dictat del Junts pel Sí. Sembla ser que els 10 diputats de la CUP no formaven part del full de ruta traçat. Bé, doncs, llavors caldria haver actuat amb un altre full de ruta en el que Mas ja no tinguera el paper ben bé messiànic que se li ha atorgat. La posició contrària a Mas per part de la CUP servia més per a eixamplat l'espectre de diputats a favor de la independència si es deixava a CSQP defensant un referèndum impossible quan tenia l'oportunitat de donar suport a un canvi social important a Catalunya, i Espanya que prenguera exemple. En comptes d'això els han donat una alegria i oxigen. Ara ja no són els qui proposen un referèndum ridícul i impossible, perquè ara ja no tenen l'espasa de Damocles i ja no hauran de triar entre l'Espanya Impossible o la Catalunya Possible. I si hi ha eleccions al març i Junts Pel Sí, o els dos partits per separat, no arriben a la majoria necessària i la CUP resisteix la sotragada? No tornaran a estar en el mateix atzucac? És ara que cal resoldre el problema. I el problema és diu Mas. Ho ha sigut des del primer moment. Mas com una única possibilitat i el xantatge permanent a la CUP ha estat un suïcidi col·lectiu. Cal refer ponts ara mateix. Pensar que el març solucionarà el problema perquè es bandejarà la CUP com a part del projecte independència és un error descomunal. Més val un entic (ara) que dos te'n donaré (a març). Ara hi ha 72 diputats favorables a la independència sense Mas. Aquesta és la victòria. Si voleu podeu continuar a posar la independència entre Mas i la paret. Serà una victòria malbaratada , i potser irrepetible".

El que jo m'ensumo es que CDC no vol cedir per dues raons, o encara que només sigui una d'elles. La primera seria que en Mas quan es va posar davant de la senyera empès pels catalans (la part independentista) ho va fer per no perdre el control de la situació, i que aquesta INDEPENDÈNCIA no la liderés el poble, però CDC que no havia estat mai per la independència, continuava sense creure. El fàcil es fer-se la víctima, tindre sempre un enemic (les espanyes) per incitar al poble  en contra de dit enemic i fer creure que ells son els únics que ho poden arreglar, fet que lis ha anat força bé, exceptuant els nefasts anys del tripartit, que una vegada que van tenir el poder ho van llançar per la borda al cubell de les deixalles. La segona es que no volen perdre el poder, sols o amb les espanyes, per continuar tapant els molts casos de corrupció en que estan embolicats, a més de continuar amb les privatitzacions cap als seus amics, afins al partit.

Segurament es veritat que sense el Mas, CDC no jugarà al joc de la INDEPENDÈNCIA, això et demostra que tot son paraules i res més. I que no em vinguin que ells (JxS) son 62 i la CUP son 10, es el mateix ploramiques dels miserables que quan perden la majoria absoluta, clamen al cel per que governi la llista més votada. En aquest p..o país les maleïdes dretes només parlen de democràcia quan ells son els que tenen el poder. Parlen però tampoc la practiquen. Crec que aconseguiran, es una opinió, que la CUP es trenqui, però, i també la meva opinió, es que en les pròximes eleccions la seva davallada serà similar a la del PSC, a veure.

Però tranquils, igual com en Jordiet, el possible imputat, no va voler el Regim Fiscal com el basc i  el Navarrès, i últimament han aconseguit que tots els catalans diem "espanya ens roba", el Mas i sequaces aconseguiran que el Procès es trenqui i la gent es cagui en la mare que va parir als de CUP. 

I una última consideració, m'esperava més de la Forcadell i de la Muriel, que ja tenen la seva raó per atacar a una part, però a l'antre no?. Vinga ja!!

Ja no ens venen núvols ben negres, les tenim damunt del nostre cap. QUINA ME ... DE POLITICS QUE TENIM!




000000000000000000000


dimarts, 8 de desembre del 2015

dilluns, 7 de desembre del 2015

Una llista a tenir en compte


 I a data d'avui ja ha crescut. Es una llista que sembla no ha de parar mai de crèixer, almenys fins que la justícia de les espanyes no sigui eficaç.


00000000000000000




divendres, 30 d’octubre del 2015

La Hemeroteca posa cada u al seu lloc


Encara que algun vídeo sembla que no comença, tots ho fan. Un amb un anunci de primer.

ATENCIÓ: Rajoy us crida a comparar dades i programes:



Fa una crítica al líder d'un altre partit. QUIN MORRO!!!



I aquí surten 16 dels incompliments de mentider major del regne:


Que es podia esperar d'aquest partit corrupte i lladre, amb un líder mentider i inepte.

0000000000000000000


dijous, 29 d’octubre del 2015

Mas, garantia o rèmora per aconseguir la INDEPENDÈNCIA


Primer de tot he de demanar disculpes a la revista "on-line" Orgullo y Satisfacción, per fer servir un article d'ells, sense permís. Va una mica en la meva línia de pensament, encara que no en tots els punts m'identifiqui. Si que crec que hem d'aconseguir que el Mas no sigui el president, i que els catalans siguem conscients del que ha fet CiU, tant en les retallades, en la corrupció i en continuar votant a Madrid les propostes neoliberals del corrupte PP, mentre aquí a Catalunya feia onejar la bandera de la INDEPENDÈNCIA. 
No faig la traducció al català, ja que com sempre dic en els llargs texts, no em veig capacitat per fer-ho correctament.

"Si al final Artur Mas se cae de la moto en marcha y no consigue ser “president”, no lo echará de menos la mayoría de catalanes, hartos de recortes y corrupción convergente. Tampoco creo que lo echen en falta sus actuales socios de “Junts pel Sí”, que se han pasado la campaña electoral desviando preguntas sobre el 3% y los tijeretazos de su gobierno.
Donde sí lo van a echar de menos será en Madrid. Quienes de verdad llorarán su ausencia serán Rajoy, el PP y la derecha política y mediática, que tan a gusto han vivido con él en la Generalitat. Porque Mas ha sido estos años la mejor garantía de que el proceso catalán no se salía de madre. Mientras estuviera él al frente, Cataluña no sería independiente.
Ya sé, el discurso oficial de la derecha española sostiene que Mas es el diablo con cuernos, el iluminado que nos llevó al borde del abismo. Pero más bien ha sido un lastre para el independentismo, un peso muerto que ha impedido llegar más lejos, un permanente palo en la rueda de la independencia.
Si miramos a los últimos cinco años, puede parecer que en efecto Mas ha sido el impulsor del “procés”, el maquinista del choque de trenes, el promotor de la consulta y las plebiscitarias, el hombre que abandonó la tradición moderada de Convergencia para romper con España… Pero si miramos con lupa, veremos que nada de eso: más bien ha sido el encargado de encauzar una y otra vez el fervor “indepe” para que no se descontrolase.
Cuando el independentismo llenó las calles, puso las primeras urnas en ayuntamientos y empezó a desbordar a la vieja política (sobre todo a una CiU en caída libre), llegó Mas y se colocó al frente del proceso, abriendo la vía institucional: si alguien quiere la independencia que presente una instancia por triplicado ejemplar, que esto lo vamos a resolver los políticos de corbata, no la ciudadanía alocada en la calle. Si quieren caminar hacia la independencia, todos en fila detrás del “president”.
Acosado por la corrupción y por el rechazo a los recortes, el superviviente Mas se envolvió en la bandera y salió a la plaza de Sant Jaume para pasmo de los independentistas. Se subió a un caballo que parecía desbocado y lo embridó, aguantando el tipo sin darse un costalazo. A lomos del independentismo ha ido dando pasos, sí, pero controlando con cuidado los tiempos, enfriando a quienes querían romper cuanto antes, y siempre con un ojo en Madrid por si en el último minuto aparece un mensajero con una propuesta para un nuevo estatuto, una mejor financiación, cualquier cosa que le permitiera desactivar el independentismo.
Cuando las asociaciones proponían una hoja de ruta, llegó Mas y le puso membrete oficial. Cuando el Estado cerró la vía al referéndum, Mas sacó unas urnas de cartón que no resolvieron nada más que su continuidad, “patadón y a correr”. Cuando su partido caía en picado, forzó una coalición dando el abrazo del oso a ERC y a las asociaciones. Y se acomodó en el cuarto puesto de la lista, bien resguardado, un peso muerto que habrá disuadido a no pocos votantes que ni tapándose la nariz estaban dispuestos a votar al delfín de Pujol. Apuesto a que, sin Mas, el independentismo habría superado el 50%.
Si yo fuese conspiranoico, sospecharía si Artur Mas no es en realidad el hombre que fue “Jueves”, el doble agente del españolismo infiltrado en el independentismo para controlarlo desde la cúpula.
Tras el 27S, Mas pretendía seguir presidiendo “Cataluña” y manejar los tiempos del “procés” unos años más. Pero no lo va a tener fácil. Porque mientras desde Madrid respirarían aliviados con mantenerlo al frente, cada vez hay más “indepes” que se han dado cuenta de que Mas y sus convergentes son un lastre. Y si quieren llegar más lejos, tendrán que soltarlo." 
L'escrit es de Isaac Rosa.


PROU PRIVATITZACIÓ DE LA SANITAT CATALANA

0000000000000000000


dimarts, 20 d’octubre del 2015

Historial de l'orgull pepero, ¡¡¡¡LEVANTANDO ESPAÑA!!!!




Si després de llegir això encara hi ha qui vota PP, o es un xuclador o es mereix tot el que li retallin.



0000000000000000000


diumenge, 6 de setembre del 2015

President de govern a la presó


NO, NO, no es el d'aquí!!. Encara que hauria prou motius perquè ho fos. Ell i tota la colla de corruptes i miserables que omplen el seu partit. Però està clar, que un president vagi a la presó només pot passar en un país bananer, aquí som seriosos.

Aquí va la notícia:
"El ja ExPresident de Guatemala, Otto Pérez, ha estat detingut i ja està a la presó. Està acusat de greus actes de corrupció i va anunciar la seva dimissió amb una carta després que el jutge dictés ordre de detenció en contra seva. Pérez ha assegurat que s'enfronta als càrrecs "amb la consciència tranquil·la".

Imatge de: http://www.elladofriodemialmohada.com/




divendres, 17 de juliol del 2015

Divisió administrativa de Catalunya




Aquesta mapa forma part d'un projecte de nova divisió territorial de Catalunya, encarregat per Josep Puig i Cadafalch, el 7 de novembre del 1918, al Servei del Mapa de la Mancomunitat de Catalunya. L'encàrrec feia referència a l'establiment d'una divisió “fonamentada sobre les antigues comarques naturals i històriques , determinades per Mn. Norbert Font i Sagué en el seu treball presentat als Jocs Florals de 1897, i tenint en compte els factors geogràfics i circumstàncies de l'època actual”. El mapa fou presentat a la reunió del Consell Permanent, el 20 de gener de 1919, una setmana abans de l'aprovació d'un projecte d'estatut d'autonomia.




Actualment a Catalunya hi ha 42 comarques i sembla que encara no en tenim prou, ja que hi han zones que es volen desdoblar, en total hi han propostes per 10 més. Cada comarca està regida per un Consell Comarca,l que es un òrgan polític i administratiu. A més encara volen introduir les vegueries, com es normal regides per polítics. Tot això amb la despesa que comporta.
No seria més normal que les comarques, i perquè no només les 15 propostes per l'estudi anterior, serveixin com apropament al ciutadà de la gestió administrativa, sense consells polítics, i els tràmits més normals traspassats als ajuntaments que ho puguin suportar, els dels petits s'haurien de portar des de l'administració comarcal. I ens deixem de càrrecs polítics que només serveixen per sagnar les arques públiques, i que sigui tot portat per funcionaris de carrera.

I ja posats, perquè no, suprimir ajuntaments. I dins dels ajuntaments suprimir càrrecs de confiança. I rematant-lo, que els sous dels polítics dels ajuntaments estiguin fixat, no que cada ajuntament pugui posar el sou que vulgui. A més, que per assistir a consells d'administració d'empreses municipals no es pugui cobrar dietes, ja que va amb el càrrec. Empreses municipals?, de què ... això ja seria d'un altre estudi. De les diputacions no en parlo ja que estic convençut que aviat serem INDEPENDENTS.
Potser seria un pas per acabar amb la corrupció,



000000000000000000000



dimecres, 27 de maig del 2015

Vaga de subcontractats


Jo vull contribuir a la difusió d'aquest abús per una de les companyies que es diuen punteres, però que ho fan trepitjant als treballadors. Aquí porta aquest model de societat en que vivim.

Aquesta és també la nostra vaga
Els i les treballadores de les empreses contractades i subcontractades de Movistar estan en vaga indefinida a tot l’Estat des de fa dies. Son els treballadors/es que sovint veiem a dalt d'escales al carrer arreglant un cable de telèfon, els que ens venen a casa a instal·lar una línia. En definitiva, són treballadors/es que la privatització de Telefònica els 1990's va abocar a ser subrogats a altres empreses, amb condicions laborals escandaloses.
Actualment els i les treballadores d'aquestes empreses pateixen una explotació salvatge, amb jornades laborals que poden arribar a 12 hores diàries i treballant caps de setmana. A més, en molts casos treballen per feina feta. És a dir, si no acaben la feina, no cobren. Jornades laborals molt llargues i treball a preu fet són un còctel explosiu: provoquen molts accidents laborals, de vegades amb la mort del treballador/a.
L'estratègia de Telefònica-Movistar repartir els serveis en milers de petites genera prejudicis als/les treballadores però també als/les usuàries. Als primers els destrossa les condicions laborals i els enfonsa els salaris, amb sous que no arriben als 900 € per jornades de més de 10 h. Als segons ens obliga a passar per infinits d'intermediaris abans de poder resoldre una incidència.
El proper increment en 5 € al mes en cada línia fixa (60€ l'any) no servirà per a millorar el servei, ja que Telefònica-Movistar segueix apostant per retallar plantilla, externalitzar serveis i explotar els i les treballadores de les empreses contractades i subcontractades.
La seva vaga és una vaga necessària i justa. Justa perquè busca acabar amb l'explotació i la degradació de les condicions de vida dels treballadors/es. I també combatre una pràctica laboral que moltes empreses grans estan promovent. I és necessària perquè si evitem que la totpoderosa Movistar se surti amb la seva, establim un precedent que serveixi d'advertència a altres empreses que obliguen a treballadors/es a fer-se falsos autònoms o contracten a petites empreses per fer activitats pròpies de la matriu.

Ni als treballadors/es ni als usuaris/es
Cap abús més de Telefònica-Movistar!!





dimarts, 19 de maig del 2015

La malaltia de l'home invisible


No acostumo a copiar de forma íntegra el text de cap pàgina web, però la veritat es que aquest l'he trobat molt encertat en aquests temps "negres" que vivim. Es un text del blog "Calculo de Hipoteca", i copiat de la seva pàgina "La enfermedad del hombre invisible".

"De vegades llegeixes als lectors, o els escoltes en les terrasses, i llavors comprens per què se separen amb tanta freqüència tanta energia les realitats de les percepcions.
Sempre van dir que la "mico vestida de seda es quedava símia", però ara resulta que no, que la ruïna vestida de seda es converteix en brots verds, llum al final del túnel o qualsevol altra bajanada que se li ocorri al que genera els eslògans.
Deien per aquí mateix que hi haurà recuperació o no, que seguirem amb la crisi o no, però que el que sí estava clar era que si surts a fer una passejada veus les terrasses plenes, i si vas al supermercat està ple de gent comprant, i si vas a una Gran Superfície de vegades no pots ni aparcar.
I quan ho llegeixes et preguntes primer, si moltes vegades t'hauràs passat de pessimista en els escrits i després recordes tots aquells vídeos que et vas empassar per escriure les novel·les sobre la guerra Mundial. I sabeu què passa? Que en el 45, en el Berlín ple d'enderrocs, també estaven les tendes plenes i hi havia un munt de gent caminant pels carrers.
I en el 18, després de molts milions de morts, també estaven a vessar els cafès i els cabarets de París. Els set milions de joves que ja no estaven allí no els veia ningú, i els trobaven a faltar les seves mares i les seves núvies, però els altres deien també: quina barbaritat!quanta gent hi ha!
Perquè afortunadament veiem als vius, que són els que omplen les tendes i els cafès. Perquè afortunadament no ens porten a casa dels quals han d'estirar com gominoles a l'estiu el que queda del subsidi, l'ajuda de l'avi o els escassos estalvis de temps millors.
Veiem ara als quals estan en les tendes, els que ocupen els aparcaments i els que estan en les terrasses perquè els altres, els que han deixat de fumar per causa de força major, els que ja no poden anar a les tendes, ni poden entrar als bars, ni als que no li queden més entreteniment que la tele i un passeig de quan en quan, aquests s'han convertit en invisibles, aquests ja no importen a ningú, ni existeixen en cap costat.
Els bars als quals anaven, van tancar. Van tancar les carnisseries i les peixateries que els assortien. Van tancar fins a les sucursals on tenien els estalvis o la hipoteca, i darrere, d'un en un, van anar tancant ells les finestres.
Perquè avui, ser pobre és com estar mort.
Els pobres ja, ni destorben."

Als que haveu llegit el text de dalt aconsello llegir els comentaris de peu d'aquella pàgina i sobre tot de quan parla dels "transparents". Son opinions que la gent que no hi som en cap d'aquests grups hauríem de pensar una mica, tot comptant que ara no hi som i no es sap si demà hi serem. 
Només una cosa que no estic massa d'acord, es allò que diu que son invisibles, ara ja parlo dels sense sostre, ja que tenint tota la raó de que ho son per les altres persones, no son per molts dels nostres cruels e inhumans governants, que en comptes de preocupar-se d'ells, es preocupen de treure'ls del carrer per que no molestin, als turistes, per exemple.
Malament anem quan els sense sostre, els invisibles i els transparents son uns grups cada vegada més considerats com a sobrers. Només cal pensar en les campanyes de Hitler (l'amic del nostre dictador) que intentava convèncer a la població que aquells grups s'havien d'eliminar ja que no eren productius i només portaven despeses i problemes. I si partim de la base que molts dels actuals governants son descendents directes de l'elit del dictador, malament anem.
I quantes desgràcies humanes es podrien haver estalviat amb els diners que s'han malgastat en inutilitats aparatoses, en robatoris per part dels polítics i sequaços, en pagar grans sous inútils ...



000000000000000000000000


dilluns, 4 de maig del 2015

Desmuntant a Ciutadans (o Ciudadanos)


Val la pena veure aquest vídeo per saber una mica que son


ooooooooooooooooooooooo



divendres, 1 de maig del 2015

La corrupció?, a Reus també


Això dels polítics actuals es com un virus, que si durant molts anys no s'ataquen al final estan tant introduïts que per poder-los eliminar, es necessita cirurgia. 
A veure quan arriben aquests doctors i comencen a tallar d'una vegada.

11 de 14. Ex-ministres d'aznar imputats.
9 Imputats del PPcorrupte, del parlament valencià


Aquí Reus també tenim imputats
I encara el batlle de Reus té la barra de dir que protestarà davant de la fiscalia, del ministre de justícia, del poder judicial, de ... no sé davant de quines entitats més, per com s'ha portar les detencions i els escorcolls a Reus. Que porti compte que no l'agafin a ell també, ja que el seu partit (no sé si ell era regidor) estava en tots els consells administració. Potser estaven com aquella dona, que signava, cobrava i no s'assabentava de res. Però de cobrar, si.

00000000000000000000000