Tossal de l'Infern i Fita Alta des de Miralcamp

Al fons, a la dreta, Tossal de l'Infern

Fita Alta

L’excursió d’avui ha estat per comprovar el meu estat desprès de l’ensurt del dia 29, posterior anada a urgències al dia següent, per seqüeles d’aquell dia, i les ressaques de fi d’any i dia de reis (ressaques i no per beure), pel que he triat un tomb que ja tenia preparat des de feia temps, i del que no trobava mai el dia de fer-ho. Es tracta de fer un dels dos competidors per ser el cim més alt del Pla d’Urgell, el Tossal de l’Infern, i per arrodonir el tomb fer de nou la Fita Alta, tot això des de Miralcamp, prop de Mollerussa.
Desprès d’estar varis dies comprovant la previsió del temps, sent conscient que la temperatura seria més aviat baixa, creia que les boires ja haurien marxat. Fet que des de que he deixat la N-240 només passar les Borges Blanques, ja ha quedat ben palès que no era així. He trobat una bona boira des de la nacional fins al poble, i la carretera una mica gebrada.
Aparco el cotxe davant de la zona esportiva, i surto quan passen quatre minuts de dos quarts de deu del matí. Hi ha molta boira i l’entorn està molt gebrat. Al passar pel davant del camp de futbol hi ha unes quantes persones que estan comprovant l’estat de la gespa. Parlo amb el cuidador, que està posant els banderins de les cantonades i em comenta que intentaran retardar el començament del partit o anul·lar-lo ja que ara es una pista de patinatge. El cementiri que està a cent-cinquanta metres de l’avinguda per on estic sortint, quasi no es veu. Aquesta avinguda era una Carrerada Reial. A l’arribar a l’alçada d’una gran bassa, agafo a la dreta, i després d’una petita marrada, baixo a l’alçada d’uns camps, per creuar un camí i pujar seguidament al Tossal de l’Infern, on no es sap exactament on està el lloc més alt. M’estranya molt que estan considerat el cim més alt del Pla d’Urgell, o al menys en competència amb un altre, no hi hagi alguna fita que indiqui el punt més alt.
Baixo a buscar el camí de Torregrossa per seguidament agafar la Carrerada Reial, el que no sé si es la mateixa de sortir del poble o es un altre. Hi ha la possibilitat d’agafar una pista recent feta o retocada o la Carrerada, jo agafo aquesta última. La visió continua sent molt justa.
Al poc de deixar la Carrerada per seguir la pista que va paral·lela a la séquia, pujo a un senderó, que també va paral·lel i que em fa la caminada més agradable. Creua la séquia, després la carretera i vaig directe cap a un altre séquia, que per creuar-la s’ha d’anar per la dreta, per un rastre trepitjat, pujar un desmunt, on la séquia queda soterrada, per arribar a una pista i d’allí fer la pujada a la Fita Alta. A l’altre costat de la pista que hem agafat hi ha un petit embassament on l’aigua de la part de la superfície està glaçada. La pujada a la Fita Alta es una mica enutjosa però curta. Dalt al vèrtex faig la foto de rigor, encara que ja me la vaig fer a l’any 2009. Estic poca estona ja que fa fred que es sent més a l’estar parat, a més la visió es quasi nul·la. En principi tenia la intenció d’allargar-me fins el poblat ibèric, però he quedat per dinar a casa i no vaig sobrat de temps. A més me’n recordo que estava tancat i totalment menjat per l’herba.
Baixo per on he pujat, i per la pista, que es la Carrerada Reial de Mollerussa, vaig de tornada cap el cotxe. Passo pel costat del Camp de Vol de Mollerussa, on hi han varis cotxes aparcats dins del recinte, però deuen estar al bar ja que no crec que voli cap avió. També pel costat d’unes noves instal·lacions d’atletisme, una mica separada de Mollerussa, i pel costat d’un circuit d’autocros, que per cert que des de que seguia la Séquia de la Serra he estat, sense parar, sentint el brunzir dels motors, no sent massa agradables el seu soroll.
A l’alçada del circuit faig l’errada del dia, avui només aquesta, ja que hauria d’haver seguit i agafar a la dreta la següent cruïlla, però agafo aquesta i a l’alçada de la segona gran bassa la tombo per darrera, en comptes de deixar-la a la dreta, tot baixant, i s’acaba el camí i vorejar-la, tenint un tros estret entre la bassa i la caiguda, fa que la tombi molt lentament. Una vegada aconseguit, ja sense més problemes, creuo la carretera, i entro a Miralcamp pel Camí de Torregrossa. Visito una mica el poble, i arribo al cotxe a un quart de dues, havent fet uns onze quilòmetres vuit-cents.
Ha estat un dia amb molt poc desnivell, sense visió, i la poca eren camps, la majoria de conreo, completament blancs. Els camins amb trossos de glaç, sense molestar al caminant, però amb un fred que poc a poc anava calant. Sort que ha estat curta i anava abrigat. M’he trobat a tres petits grups de «btteros», a tres corredors sols, m’he creuat amb un cotxe amb un gos correnta al davant, del que m’he fet amic ràpidament, he escoltat escopetades que m’han fet pensar si m’els trobaria, i he vist una gran quantitat de caus, possiblement de conills. Curta, freda, sense visió però he quedat satisfet.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000



000000000000000000000000000

Lo Pilar d'Almenara, des de Castellserà

Castellserà - Lo Pilar d'Almenara

Vaig en cotxe fins a Castellserà i l'aparco al costat d'una plaça que hi ha davant del CAP, i prop del col·legi.
Surto quasi a les 9h. Seguin Lo Camí d'Agramunt, fins a creuar el Canal d'Urgell. Només passar aquest canal hi ha un munt de runa, sembla mentida que els vilatans no es preocupin del seu entorn.
Es va veient les serres del Mont-roig i les següents cap el nord, totes amb les carenes nevades i ja es comença a veure Lo Pilar. Es passa per sota de la masia de Cal Martí de la Serra, i de seguida creues la carretera, i des d'aquí fins el cim i una curta baixada, es l'únic tros que no es fa per pista.
Arribo al vèrtex geodèsic que quasi son les onze del matí, fotos de rigor, pujar les escales del Pilar, primer hi ha unes escales per fora, arribes a una sala, amb una planxa metàl·lica enreixada al terra i un altre escala, aquesta de fusta, que porta a un pas molt estret, entre pedres, per pujar a un altre sala i d'allí ja pujar dalt, jo em quedo treien el cap pel pas estret i torno a baixar, vaig sol i ho trobo complicat, pensant sobretot en la baixada, hi han agafadors de ferro, però no ho veig clar.
Aprofito per menjar una mica a l'únic costat del Pilar que no bufa el vent, a estones fort.
Baixo, tot passant per les runes de l'ermita de Sant Vicenç, i de seguida s'arriba a una pista, en principi l'agafo a l'inrevés, però em dono compte i rectifico, i avall fins a Almenara Alta, es un llogaret molt petit, per la part de darrera es tancat i pel davant es una petita plaça en forma de “U”, amb l'església a la dreta i un pou al centre.
D'aquí segueixo, però desviant-me al Cobert del Ripoll, per intentar veure les runes de la Necròpolis Ibèrica. On marca el mapa del gps, el de l'ICC i el Comarcal, son camps de conreu de cereals, el que hi ha es un munt de pedres amuntegades en una vessant de la lloma, aquestes pedres, jo que no soc gens entès, em sembla que pel seu grandària, la seva forma i el seu color, podrien haver-se fet servir per construir habitacles.
Es torna a creuar el canal, hi ha un camí que seguint-lo ens portaria on hem creuar el canal per primera vegada, però segueixo el track en direcció sud-oest per una pista que durant quasi un kilòmetre passes entre unes grans plantacions de pomes, es de la finca de Tarrasó. Quan ja agafes a la dreta ja enfiles cap el poble. En tres kilòmetres mes enllacem amb el camí d'anada i en mig mes ja estic al punt de partida, que arribo a les dues de la tarda després d'haver fet quasi 19 kilòmetres.
Una excursió que en principi no semblava amb massa interès, i que el dia castigava amb un fort vent, però es veuen coses interessants, i crec que en aquest mon tot val la pena. Lo Pilar es comença a veure des de poc després de començar i fins quasi a Castellserà. Després per la carretera cap a Tàrrega, també es veu.
Tot els camins que no estan totalment a la part solana estaven bastant enfangats. En aquests trossos he vist un munt de cucs de terra morts en mig del camí, devien sortir quan estava plovent i s'han trobat amb el sol que els ha matat; també hi vist un munt de caus, crec que deuen ser de conills, però hi han trossos que els forats d'entrada estaven quasi a tocar, i també hi han molts nius d'aus, en aquests moments buits.

La Fita Alta (des de Sidamon)

A la Fita Alta i Esglèsia de Sidamon

Seguint la tònica d'anar fent 100 cims, avui ha tocat el torn de la “merdeta” de la Fita Alta, al Pla d'Urgell. Vaig sol.
He seguit amb exactitud la descripció que hi ha a la pàgina de la Feec., pel que no hi ha gaire cosa a explicar.
Surto a les 9,50h., arribant a la Fita a les 10,15h
Tal i com diu la descripció del poblat ibèric, que està rodejat per un tancat, no es veu res, només unes petites pedres en mig del tancat.
Arribo a Sidamon a les 11,35h., després d'un dia tot emboirat que m'ha impedit veure la poca vista que te l'excursió.
O sigui un dia que només ha valgut la pena per comptabilitzar un 100 cims mes. Mes estona en cotxe per la aproximació que no pas caminant, a més amb boira sense deixar veure mes enllà d'uns 500 mts.
La descripció de la Feec es la següent:

"És la cota màxima del Pla d’Urgell, però malgrat la seva modèstia gaudeix d’un bon panorama sobre els camps de conreu. A prop hi ha el poblat ibèric de les Tenalles i a l’extrem de l’altiplà, una construcció lligada, segurament, a la guerra civil.
Sortida: Sidamon, al km 480 de la N II (al costat del restaurant “Els quatre llops”).
Longitud: 6,3 km
Horari: 1 h 20 min
Desnivell acumulat: 140 m (+ 70 m; - 70 m)
Època ideal: Evitar l’estiu o èpoques de molta calor.
Descripció:
Sidamon. Des de la N II prenem l’avinguda de la Generalitat que travessa el poble i surt a un encreuament. A la dr veiem el canal auxiliar d’Urgell. Tirem de dret per asfalt, passant per davant d’unes granges. Deixem l’asfalt per prendre un trencall a la dr, entre camps. Pugem lleument i sortim a unes granges. Des d’aquí ja veiem el cim, coronat per una antena. Deixem un trencall a la dr i avancem per una pista que va cap a un talús (és una bassa) on gira a la dr i entra en un camp. Avancem per la vora del camp i a l’altra banda trobem un pal d’electricitat i una traça de camí que puja entre oliveres (esq) i uns camps (dr).
26 min. La Fita Alta. Hi ha una caseta amb una antena, un vèrtex geodèsic i una fita vella. Anem cap a la dr seguint la pista que avança entre oliveres i ametllers. Deixem un trencall a l’esq i, més endavant, prenem unes roderes, a la dr, que baixen una mica, però les deixem per pujar lleument a la dr en direcció a un tancat.
32 min. Poblat ibèric de les Tenalles. Des de la reixa no es veu gran cosa. Retornem a la pista carenera, deixem un trencall a l’esq i seguim fins a l’extrem de la serreta.
43 min. L’Observatori (segons el mapa de l’ICC). Construcció, segurament relacionada amb la guerra civil. Retornem uns metres enrere i baixem cap a l’esq per uns senderons entre oliveres abandonades fins a sortir a una pista, que prenem a l’esq i, pocs metres més enllà, girem a la dr per baixar, tot passant pel costat d’una granja fins al canal.
55 min. Canal auxiliar d’Urgell. L’anem seguint en lleu pujada. Quan el canal es fa subterrani, pugem per travessar uns camins i sortir a l’encreuament del final del poble.

La fotografia que hi havia era enllaçada a una pàgina web de la Feec, que ja no existeix (anotació del 3/7/2015)

oooooo