Lo Pilar d'Almenara, des de Castellserà

Castellserà - Lo Pilar d'Almenara

Vaig en cotxe fins a Castellserà i l'aparco al costat d'una plaça que hi ha davant del CAP, i prop del col·legi.
Surto quasi a les 9h. Seguin Lo Camí d'Agramunt, fins a creuar el Canal d'Urgell. Només passar aquest canal hi ha un munt de runa, sembla mentida que els vilatans no es preocupin del seu entorn.
Es va veient les serres del Mont-roig i les següents cap el nord, totes amb les carenes nevades i ja es comença a veure Lo Pilar. Es passa per sota de la masia de Cal Martí de la Serra, i de seguida creues la carretera, i des d'aquí fins el cim i una curta baixada, es l'únic tros que no es fa per pista.
Arribo al vèrtex geodèsic que quasi son les onze del matí, fotos de rigor, pujar les escales del Pilar, primer hi ha unes escales per fora, arribes a una sala, amb una planxa metàl·lica enreixada al terra i un altre escala, aquesta de fusta, que porta a un pas molt estret, entre pedres, per pujar a un altre sala i d'allí ja pujar dalt, jo em quedo treien el cap pel pas estret i torno a baixar, vaig sol i ho trobo complicat, pensant sobretot en la baixada, hi han agafadors de ferro, però no ho veig clar.
Aprofito per menjar una mica a l'únic costat del Pilar que no bufa el vent, a estones fort.
Baixo, tot passant per les runes de l'ermita de Sant Vicenç, i de seguida s'arriba a una pista, en principi l'agafo a l'inrevés, però em dono compte i rectifico, i avall fins a Almenara Alta, es un llogaret molt petit, per la part de darrera es tancat i pel davant es una petita plaça en forma de “U”, amb l'església a la dreta i un pou al centre.
D'aquí segueixo, però desviant-me al Cobert del Ripoll, per intentar veure les runes de la Necròpolis Ibèrica. On marca el mapa del gps, el de l'ICC i el Comarcal, son camps de conreu de cereals, el que hi ha es un munt de pedres amuntegades en una vessant de la lloma, aquestes pedres, jo que no soc gens entès, em sembla que pel seu grandària, la seva forma i el seu color, podrien haver-se fet servir per construir habitacles.
Es torna a creuar el canal, hi ha un camí que seguint-lo ens portaria on hem creuar el canal per primera vegada, però segueixo el track en direcció sud-oest per una pista que durant quasi un kilòmetre passes entre unes grans plantacions de pomes, es de la finca de Tarrasó. Quan ja agafes a la dreta ja enfiles cap el poble. En tres kilòmetres mes enllacem amb el camí d'anada i en mig mes ja estic al punt de partida, que arribo a les dues de la tarda després d'haver fet quasi 19 kilòmetres.
Una excursió que en principi no semblava amb massa interès, i que el dia castigava amb un fort vent, però es veuen coses interessants, i crec que en aquest mon tot val la pena. Lo Pilar es comença a veure des de poc després de començar i fins quasi a Castellserà. Després per la carretera cap a Tàrrega, també es veu.
Tot els camins que no estan totalment a la part solana estaven bastant enfangats. En aquests trossos he vist un munt de cucs de terra morts en mig del camí, devien sortir quan estava plovent i s'han trobat amb el sol que els ha matat; també hi vist un munt de caus, crec que deuen ser de conills, però hi han trossos que els forats d'entrada estaven quasi a tocar, i també hi han molts nius d'aus, en aquests moments buits.