La Venta de Serra La Llena, Sant Bertomeu i Grau de l'Egua

Ermita de Sant Berrtomeu i Mas de Soleràs

Vaig amb el company Albert Vinaixa.Havíem decidit fer el Grau de l'Euga i passar per l'ermita de Sant Bertomeu. Com que jo me'n recordo de les grimpades del grau, decidim fer-ho de pujada.
Deixem el cotxe al costat de les runes de la Venta de La Serra de Llena, i comencem a caminar quan manca 5 minuts per dos quarts de deu. Seguim el Gr en direcció a Ulldemolins, va paral·lel a la carretera, fins que a la poca estona, deixa el seu veïnat i baixa en busca del barranc de Sant Bertomeu.Sempre avall, no te pèrdua, es un Gr i està mínimament senyalitzat. Parem a visitar la Cova del Queralt, que es una de tantes que hi ha al Montsant, una gran balma, amb una petita obra per aprofitar-la. Arribem a Sant Bertomeu a dos quarts d'onze, aprofitem per fer una mossada, veure aigua dels bassis i visita la contrada, contemplant el magnific paisatge que es veu des d'aquí. La part alta dels Ventadors i Pins Carrasers es veuen nevats.
Després seguim avall, el primer incident el tenim al creuar el riu Montsant, pel pont, les fustes son noves i estan glaçades, en la rampa d'entrada vull fer una foto al pont, rellisco cap a enrere, la màquina em queda penjat per l'enganxe de seguretat, per evitar una caiguda, em deixo relliscar enrere agafant-me al cable de passamà, i em cremo una mica la mà esquerra (vaig be, penso).
Seguim pel camí a la vora del riu, hi ha estones que s'han de creuar roquers curts, però alguns estan mullats i glaçats. El segon ve al creuar un d'aquests que torno a patinar, no te gens de pendent, però hi posat el peu en un tros glaçat, la trompada que em fico al genoll es dels que fan mal, com que no tinc prou fotuts els genolls.....
El tercer ve per baixar el roquer a l'aiguabarreig. Cada vegada que hi passat hi pensat que posar una cordeta o fer uns esglaons en ferros no costaria gens, però.....
El quarta, es que només passar l'Aiguabarreig no veiem be el mapa, els dos necessitem ulleres, i no ens adonem que aquí el camí puja una mica pel barranc de la Falconera i de seguida es deixa, perdem una mica de temps buscant el camí seguint el curs del riu, fins que l'Albert es posa les ulleres, mira be el mapa i ho veu clar.
Seguim, i ja arribem a la font del Mas de Soleràs, abans hem de passar per tot un tros completament gebrat.
Aquí al Mas de Soleràs, ve el quint, ens hem de descalçar per poder passar el Riu Montsant, i amb el freda que està l'aigua.
A partir d'aquí i seguint les fites es anar pujant tots els ressalts de roca, alguns grimpant una mica, fins passar l'Escambell, on ja agafem la carena, estreta però segura, amb bones vistes a les dos barrancades, dreta i esquerra, on encara haurem de fer una grimpadeta.
La carena es fa una mica llarga perquè l'Albert ha d'estar a les 4 a Reus, o sigui que a les 3, el mes tard hem d'estar al cotxe. Fet que aconseguiment amb una gran puntualitat.
Encara que hi anomenat uns incidents, la sortida ha estat molt maca, val la pena fer-la, i els incidents han estat sense mes incidència.