 |  |
Bassis del Marturi i al Cim de la Mola del Boix
De resultes d'una trucada de na Montse Pàmies, quedem per sortir un dimarts. Anem la Montse, l'Albert Vinaixa, en Josep Maria Balanyà i jo, i com decidim anar a veure els Teixos del Marturi, quedem a recollir la Cloti per Tortosa.
Ens trobem a Reus i el primer lapsus es decidir en quin cotxe anem, encara que els dos possibles xofers es posen ràpidament d'acord i anem amb el cotxe d'en Josep Maria.
A Tortosa recollim la Cloti i la seva gossa, i directe cap a la carretera de Caro, i seguidament la pista que va a Fredes, fins l'aparcament que hi ha davant del camí que va a la Font Cova Avellanes.
El que no ens esperàvem era trobar tanta neu, resulta que ahir va caure una gran nevada als ports , fet que desconeixíem fins que no hem recollit la Cloti, ella estava assabentada, però tampoc es pensava que havia caigut tanta.
Aparquem i comencem a caminar a les 9h. 20m., dirigint-nos cap a la Font Cova Avellanes, on hi ha una gran plaça, i a l'entorn hi han taules i seients de pedra. Pugem pel senderó, deixant a l'esquerra i a tocar el barrancó, el començament el camí cada vegada està mes mossegat, degut a les pluges i a la neu. El camí es fa lent de pujar, a part de la pendent, el camí està mullat i amb trossos nevat. El paisatge es molt bonic, tot molt blanc.
Arribem a una cova, que queda a l'esquerra del camí, lloc on anem per esmorzar, portem 1 km recorregut, però la gent ja te fam.
Després d'uns 25 minuts seguim fins els bassis del Marturi, el camí no te cap pèrdua, encara que degut a que ja caminem damunt la neu, per dues vegades hem hagut d'assegurar-se, però sense massa problemes. Als Bassis, fotos i beure una mica d'aigua, està gelada, i seguim cap a l'esquerra.
En poca estona, hi ha fites, trobem el senderó a la dreta, que ja puja mes decididament. Aquí unes altres dues vegades, ens hem d'assegurar del camí correcte. Passem pel costat d'un possible pou, ho sembla però està molt malmès, i ja arribem a la collada, on ens trobem bastant neu i molta boira, no ens deixa veure ni Caro, ni el cim de la Mola del Boix, ni la Joca, res de res. Fem una foto col·lectiva i seguim el petit rastre del senderó que vorejant la punta de la Mola va fins els Teixos, això si amb molta dificultat, intentant esbrinar els millors llocs per on passar, està tot cobert de neu.
Arribem als Teixos, a dos quarts de dotze i, com es normal comencen les sessions fotogràfiques. Es una llàstima l'estat del primer i mes vell dels teixos, a més a dins del teix ha crescut un pi.
Es un lloc molt tancat i solitari, al estat tot nevat encara el fa ser mes feréstec.
Seguim amunt i anem fins el cim de la Mola del Boix, amb un vent que bufa que fa que sigui molt molest. Fem la foto del cim, senyera inclosa, i de seguida seguim per la carena. Aquí dona la impressió que estem fustigats pel “matacabres”, flocs de neu glaçats enviats amb força pel vent, que fa que faci mal als llocs del cos desprotegits, cara, etc.
La Cloti es troba malament, hem de parar. En comptes de seguir per la carena, baixem per on podem, les roques estan glaçades i ens exposem a fer-se mal amb una patinada, es tracta d'anar a buscar els petits trossos amb terra o herba. Arribem a la clotada, per sort la Cloti s'ha recuperat, i ja anem a buscar el pas de l'Embarronat. Tenim dos opcions, o anar a passar un altre vegada per els Bassis del Marturi, opció mes fàcil o intentar buscar el camí de l'Embarronat, que com en Josep Maria troba fàcilment el desvio, es la que triem. Camí avall, només hi ha un tros que passa per un tros molt desfet, la resta es fàcil, amb la seva pendent que toca. Ja arribem als Clots d'en Pastor i a la pista de Caro a Fredes, i d'aquí cap el cotxe.
Arribem a les 14,20h., fa fred i trobem que no es gaire agradable dinar al ras; en cotxe anem fins el Restaurant del Port, on bevent unes begudes i cafès del bar, ens deixen dinar del nostre, en una taula.
Acabat de dinar, sobretaula, cotxe i cap a casa.
Un dia, a pesar del mal temps que ha fet, ens ha deixat molt bon sabor de boca, excepte la petita estona en que la companya s'ha trobat malament. L'ambient tot nevat i de perfecte hivern ha acompanyat.
Ens trobem a Reus i el primer lapsus es decidir en quin cotxe anem, encara que els dos possibles xofers es posen ràpidament d'acord i anem amb el cotxe d'en Josep Maria.
A Tortosa recollim la Cloti i la seva gossa, i directe cap a la carretera de Caro, i seguidament la pista que va a Fredes, fins l'aparcament que hi ha davant del camí que va a la Font Cova Avellanes.
El que no ens esperàvem era trobar tanta neu, resulta que ahir va caure una gran nevada als ports , fet que desconeixíem fins que no hem recollit la Cloti, ella estava assabentada, però tampoc es pensava que havia caigut tanta.
Aparquem i comencem a caminar a les 9h. 20m., dirigint-nos cap a la Font Cova Avellanes, on hi ha una gran plaça, i a l'entorn hi han taules i seients de pedra. Pugem pel senderó, deixant a l'esquerra i a tocar el barrancó, el començament el camí cada vegada està mes mossegat, degut a les pluges i a la neu. El camí es fa lent de pujar, a part de la pendent, el camí està mullat i amb trossos nevat. El paisatge es molt bonic, tot molt blanc.
Arribem a una cova, que queda a l'esquerra del camí, lloc on anem per esmorzar, portem 1 km recorregut, però la gent ja te fam.
Després d'uns 25 minuts seguim fins els bassis del Marturi, el camí no te cap pèrdua, encara que degut a que ja caminem damunt la neu, per dues vegades hem hagut d'assegurar-se, però sense massa problemes. Als Bassis, fotos i beure una mica d'aigua, està gelada, i seguim cap a l'esquerra.
En poca estona, hi ha fites, trobem el senderó a la dreta, que ja puja mes decididament. Aquí unes altres dues vegades, ens hem d'assegurar del camí correcte. Passem pel costat d'un possible pou, ho sembla però està molt malmès, i ja arribem a la collada, on ens trobem bastant neu i molta boira, no ens deixa veure ni Caro, ni el cim de la Mola del Boix, ni la Joca, res de res. Fem una foto col·lectiva i seguim el petit rastre del senderó que vorejant la punta de la Mola va fins els Teixos, això si amb molta dificultat, intentant esbrinar els millors llocs per on passar, està tot cobert de neu.
Arribem als Teixos, a dos quarts de dotze i, com es normal comencen les sessions fotogràfiques. Es una llàstima l'estat del primer i mes vell dels teixos, a més a dins del teix ha crescut un pi.
Es un lloc molt tancat i solitari, al estat tot nevat encara el fa ser mes feréstec.
Seguim amunt i anem fins el cim de la Mola del Boix, amb un vent que bufa que fa que sigui molt molest. Fem la foto del cim, senyera inclosa, i de seguida seguim per la carena. Aquí dona la impressió que estem fustigats pel “matacabres”, flocs de neu glaçats enviats amb força pel vent, que fa que faci mal als llocs del cos desprotegits, cara, etc.
La Cloti es troba malament, hem de parar. En comptes de seguir per la carena, baixem per on podem, les roques estan glaçades i ens exposem a fer-se mal amb una patinada, es tracta d'anar a buscar els petits trossos amb terra o herba. Arribem a la clotada, per sort la Cloti s'ha recuperat, i ja anem a buscar el pas de l'Embarronat. Tenim dos opcions, o anar a passar un altre vegada per els Bassis del Marturi, opció mes fàcil o intentar buscar el camí de l'Embarronat, que com en Josep Maria troba fàcilment el desvio, es la que triem. Camí avall, només hi ha un tros que passa per un tros molt desfet, la resta es fàcil, amb la seva pendent que toca. Ja arribem als Clots d'en Pastor i a la pista de Caro a Fredes, i d'aquí cap el cotxe.
Arribem a les 14,20h., fa fred i trobem que no es gaire agradable dinar al ras; en cotxe anem fins el Restaurant del Port, on bevent unes begudes i cafès del bar, ens deixen dinar del nostre, en una taula.
Acabat de dinar, sobretaula, cotxe i cap a casa.
Un dia, a pesar del mal temps que ha fet, ens ha deixat molt bon sabor de boca, excepte la petita estona en que la companya s'ha trobat malament. L'ambient tot nevat i de perfecte hivern ha acompanyat.
Com hem penso que no s'enfadarà, aquí va un link a les fotografies d'en Josep María
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada