Han passat bastant de temps, però per fi escric aquestes línies.
Això només vol ser un petit extracte i/o resum d'alguns dels detalls del que hi viscut durant aquests dies; em penso que amb el dia a dia ha quedat explicat molt exhaustivament.
Fer el “Camino” i des del meu domicili, m'ha representat un gran esforç, he tingut molts problemes amb l'espatlla esquerra, i la veritat m'hi cansat molt. Han estat unes etapes, per a mi, bastant dures en línies generals. Com a proba de la duresa del camí que he tingut que suportar, he de dir que dels 37 dies de caminar, ha plogut 18 dies (alguns d'ells molt fort) i no ho ha fet durant 19 dies.
Això si, he quedat molt satisfet i he tingut una gran alegria de poder arribar i hem considero una persona molt afortunada d'haver pogut fer tot el recorregut sense contratemps remarcables, pel que ja se m'està passant pel cap de tornar a fer-ho, però no repetir-ho igual, si no que fer el “Camino del Norte” o el “Camino de la Plata”. Ja veurem si aquesta idea qualla.
El que si que estic convençut es que les persones que pensem com jo, és possible que no siguin massa, han de fer-ho el mes solitari possible. Jo dintre de tot he estat de sort, des de Reus a Logroño, només vaig trobar una persona, i ja quan estava a l'alberg de Calahorra, un betetero que anava de retirada. Després hi anat 6 dies amb Alexandre i Rio, 1 ½ dia amb Rio, 2 dies amb Eva (2 mitjos dies i un de sencer), i tota la resta sol, encara que en algun tros curt hagi pogut anar amb companyia, però que m'ha costat poc desfer-me d'ells. Això no vol dir que als albergs no t'ajuntis amb la gent, son els moments per fer-ho comentant les vivències de la vida en general i del camí, en particular. Encara que només han estat nou dies i mig, per a mi han estat massa.
En general es parla malament dels Monegros i de la Tierra de Campos, i encara que no son terrenys que diríem afavorits, s'han de passar, pel que aconsello buscar el seu encant, encara que sigui poc, tota classe de terrenys te el seu.
Una serie de curiositats del viatge:
-Des de Reus a Mequinensa, he vist molts encenedors llançats a la vora dels camins, confio que devien ser ja gastats.
-Als trossos de camí que passaven a tocar les generals, he vist una gran quantitat de camioners parlant amb el mòbil, sense els mans lliures.
-Hi han uns fets que, interiorment, m'han fet estar segur que arribaria a Sant Jaume de Galícia:
a.- Tenia problemes en les sabates o botes que portaria per caminar, fins que uns deu dies abans vaig trobar unes North Face, sola Vibram, teixit Goretex, que se'm posaven com un guant, el que m'ha fet pensar que estaven predestinades per a mi.
b.- A les etapes 2 i 8, veig els senyals de casualitat. De no haver-les vist, hauria anat a parar bastant lluny.
c.- El camioner que accepta portar-me de tornada a Bujaraloz, a l'etapa 5, i no faig vivac, i a la nit comença a ploure i molt fort.
d.- A l'etapa 6 em trobo una moneda de 0,20 cèntims. Diuen que trobar monedes porta bona sort i no s'han de gastar.
e.- I la mes important, he estat somiant amb el meu peu al kilòmetre “0” a Sant Jaume de Galícia.
-Entre Reus i Prades, abans de Sarria i dins de Galícia hi vist rovellons, com es normal no els hi agafat, per què no hauria sabut que fer amb ells.
-L'amabilitat de tota la gent que hi anat trobant pel camí, tant siguin caçadors, pastors, vilatans, pagesos, tots excepte a la província de Burgos i en especial a la seva capital.
-Al entrar a la comarca del Bierzo i seguidament a Galícia, el paisatge canvia totalment, i al meu gust, a millor.
-M'ha impressionat molt la província de Lugo, passant per aquells boscos i aquelles “corredoiras” agrícoles i ramaderes.
-Si un no vol que els albergs oberts et marquin les etapes a fer, i vol marcar-les un mateix, s'ha de fer abans del 31 d'octubre, en aquesta data tancant bastants albergs. Però en canvi guanyes en solitud.
Podria escriure molt, però per part meva, em penso que ja ho tinc tot dit, una experiència que fa bastant anys tenia pensada per quan em jubiles i que ja està feta, i ara a esperar noves fites, i com diu la dita:
"En Bonatti sosté que la consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic avocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que este segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible.....".
Això només vol ser un petit extracte i/o resum d'alguns dels detalls del que hi viscut durant aquests dies; em penso que amb el dia a dia ha quedat explicat molt exhaustivament.
Fer el “Camino” i des del meu domicili, m'ha representat un gran esforç, he tingut molts problemes amb l'espatlla esquerra, i la veritat m'hi cansat molt. Han estat unes etapes, per a mi, bastant dures en línies generals. Com a proba de la duresa del camí que he tingut que suportar, he de dir que dels 37 dies de caminar, ha plogut 18 dies (alguns d'ells molt fort) i no ho ha fet durant 19 dies.
Això si, he quedat molt satisfet i he tingut una gran alegria de poder arribar i hem considero una persona molt afortunada d'haver pogut fer tot el recorregut sense contratemps remarcables, pel que ja se m'està passant pel cap de tornar a fer-ho, però no repetir-ho igual, si no que fer el “Camino del Norte” o el “Camino de la Plata”. Ja veurem si aquesta idea qualla.
El que si que estic convençut es que les persones que pensem com jo, és possible que no siguin massa, han de fer-ho el mes solitari possible. Jo dintre de tot he estat de sort, des de Reus a Logroño, només vaig trobar una persona, i ja quan estava a l'alberg de Calahorra, un betetero que anava de retirada. Després hi anat 6 dies amb Alexandre i Rio, 1 ½ dia amb Rio, 2 dies amb Eva (2 mitjos dies i un de sencer), i tota la resta sol, encara que en algun tros curt hagi pogut anar amb companyia, però que m'ha costat poc desfer-me d'ells. Això no vol dir que als albergs no t'ajuntis amb la gent, son els moments per fer-ho comentant les vivències de la vida en general i del camí, en particular. Encara que només han estat nou dies i mig, per a mi han estat massa.
En general es parla malament dels Monegros i de la Tierra de Campos, i encara que no son terrenys que diríem afavorits, s'han de passar, pel que aconsello buscar el seu encant, encara que sigui poc, tota classe de terrenys te el seu.
Una serie de curiositats del viatge:
-Des de Reus a Mequinensa, he vist molts encenedors llançats a la vora dels camins, confio que devien ser ja gastats.
-Als trossos de camí que passaven a tocar les generals, he vist una gran quantitat de camioners parlant amb el mòbil, sense els mans lliures.
-Hi han uns fets que, interiorment, m'han fet estar segur que arribaria a Sant Jaume de Galícia:
a.- Tenia problemes en les sabates o botes que portaria per caminar, fins que uns deu dies abans vaig trobar unes North Face, sola Vibram, teixit Goretex, que se'm posaven com un guant, el que m'ha fet pensar que estaven predestinades per a mi.
b.- A les etapes 2 i 8, veig els senyals de casualitat. De no haver-les vist, hauria anat a parar bastant lluny.
c.- El camioner que accepta portar-me de tornada a Bujaraloz, a l'etapa 5, i no faig vivac, i a la nit comença a ploure i molt fort.
d.- A l'etapa 6 em trobo una moneda de 0,20 cèntims. Diuen que trobar monedes porta bona sort i no s'han de gastar.
e.- I la mes important, he estat somiant amb el meu peu al kilòmetre “0” a Sant Jaume de Galícia.
-Entre Reus i Prades, abans de Sarria i dins de Galícia hi vist rovellons, com es normal no els hi agafat, per què no hauria sabut que fer amb ells.
-L'amabilitat de tota la gent que hi anat trobant pel camí, tant siguin caçadors, pastors, vilatans, pagesos, tots excepte a la província de Burgos i en especial a la seva capital.
-Al entrar a la comarca del Bierzo i seguidament a Galícia, el paisatge canvia totalment, i al meu gust, a millor.
-M'ha impressionat molt la província de Lugo, passant per aquells boscos i aquelles “corredoiras” agrícoles i ramaderes.
-Si un no vol que els albergs oberts et marquin les etapes a fer, i vol marcar-les un mateix, s'ha de fer abans del 31 d'octubre, en aquesta data tancant bastants albergs. Però en canvi guanyes en solitud.
Podria escriure molt, però per part meva, em penso que ja ho tinc tot dit, una experiència que fa bastant anys tenia pensada per quan em jubiles i que ja està feta, i ara a esperar noves fites, i com diu la dita:
"En Bonatti sosté que la consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic avocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que este segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible.....".
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada