 |  |
Pel camí dels cingles i Arribant a Arbolí
Ens trobem en Josep Maria Balanyà, en Joan Josep Estivill i jo per anar a buscar, si hi es, un camí que comuniqui l'Arbolí amb el Mas d'en Viñes, prop del Coll d'Alforja. Però com anar a buscar aquest camí faria que caminéssim poc, decideixen sortir a peu des d'Alforja.
Sortim a dos quarts de nou, passant per darrera el Polígon Industrial, creuant la carretera i començant a pujar pel camí de la Carrerada, camí bastant ben conservat, però que el deixem després d'un quart d'hora, per pujar per un camí a la dreta, bastant "atroquinat" al començament, però de bon seguir. Ens trobem molts arbres caiguts per les ventades dels últims dies, incloent el dia d'avui.
Anem pujant fins que ens desviem per anar a esmorzar a la Cova Baleta. Després de la parada, en comptes de tornar al camí, ens enfilem per un roquer, on hi ha uns petits (però molt petits) esglaons a la pedra, com sempre m'han d'ajudar. Com la continuació es arribar-se a un altre pared de roca, on diu l'Estivi que encara es una mica mes difícil, i fa molt de vent, decideix que es millor baixar a buscar el camí normal, que a més puja fent revolts. No baixem totalment, si no que en diagonal, baixant una mica (al dret), l'anem a buscar. Ja el tenim i amunt, deixem a l'esquerra el senderonet del camí dels cingles i l'entrada a la Canal Cabranegra, i deixem a la dreta el camí al coll de la Salve. De seguida el camí es fa pista. Deixem a la dreta els Plans del Mas de l'Escolà, i ja trobem, la pista dels cingles, Mas d'en Bruno a l'esquerra, i quan quasi toquem la carretera, on hi ha un pal indicador, agafem a la dreta, pugem un repetjó i seguim a l'esquerra tot i planejant i després de creuar la carretera, comença a pujar una mica. En un retomb, deixem la pista, i agafem a la dreta un camí, una mica brut, però marcat al terra, segons el mapa es camí de les cingles. Al passar per uns conreus, el camí està tapat per les deixalles vegetals dels conreus, pel que hem de passar per ells.
Ja arribem al costat del càmping d'Arbolí. Aquest es un dels camins que volia buscar l'Estivi.
D'Arbolí, sortim per la carretera del pantà, i deixem a l'esquerra un camí qua baixa al riu, un altre que entra a una finca, on hi ha una porta, i al tercer intentem baixar; després d'un tros de baixada es divideix en dos, primer a l'esquerra, on s'acaba en unes parades, on hi ha una petita bassa natural i quasi a tocar el riu, però impossible d'arribar-hi, anem enrere i l'altre ramal s'acaba en sec. Pugem a la carretera, i entrem en el primer camí, primer cimentat, després de terra, i també s'acaba en unes parades, però aquest cop ens deixa creuar el Riu d'Arbolí, i pugem per l'altre costat seguin un rastre, una mica brut, però que es pot seguir, fins arribar a una cruïlla de senderonets i a unes parades, llavors amunt i quan ens dirigim cap a la carretera, ens trobem una pista que la direcció es la que buscaven, i l'agafem. Baixa molt fort, i s'acaba en una font i bassa (Font dels Avellaners?). Seguim rastre, potser camí molt vell, i baixant fins al Barranc del Xoles, aquí surt un senderó molt brut que creuant el barranc es va per l'altre costat.
Potser aquests senderons son mes pas de senglars que no de persones, però ... El que es segur que des d'Arbolí a Mas d'en Vinyes, el lògic es que el camí vell passes per el que ara es la carretera i no baixes, per creuar els diversos barrancs.
Pugem i parem a dinar a la font, es un quart de quatre.
Després ja pugem fins la carretera, creuar-la, anar buscar el cementiri, per agafar per darrera i paral·lels a la carretera, però a distancia, anem a buscar el Grau de l'Embut, després de creuar la carretera dels Castillejos.
El camí de baixada fins a la carretera de Reus, esta molt malmès i jo vaig molt lent (això ja no es noticia), i es passa a tocar una de les vores de la pedrera, on una mica abans hi han unes creus gravades a la roca, que segons sembla son morts de la guerra carlista.
Ja creuem la carretera i entrem a Alforja pel camí d'Arbolí. Arribem a tres quarts de sis, i després d'haver fet 18,400 kms.
Sortim a dos quarts de nou, passant per darrera el Polígon Industrial, creuant la carretera i començant a pujar pel camí de la Carrerada, camí bastant ben conservat, però que el deixem després d'un quart d'hora, per pujar per un camí a la dreta, bastant "atroquinat" al començament, però de bon seguir. Ens trobem molts arbres caiguts per les ventades dels últims dies, incloent el dia d'avui.
Anem pujant fins que ens desviem per anar a esmorzar a la Cova Baleta. Després de la parada, en comptes de tornar al camí, ens enfilem per un roquer, on hi ha uns petits (però molt petits) esglaons a la pedra, com sempre m'han d'ajudar. Com la continuació es arribar-se a un altre pared de roca, on diu l'Estivi que encara es una mica mes difícil, i fa molt de vent, decideix que es millor baixar a buscar el camí normal, que a més puja fent revolts. No baixem totalment, si no que en diagonal, baixant una mica (al dret), l'anem a buscar. Ja el tenim i amunt, deixem a l'esquerra el senderonet del camí dels cingles i l'entrada a la Canal Cabranegra, i deixem a la dreta el camí al coll de la Salve. De seguida el camí es fa pista. Deixem a la dreta els Plans del Mas de l'Escolà, i ja trobem, la pista dels cingles, Mas d'en Bruno a l'esquerra, i quan quasi toquem la carretera, on hi ha un pal indicador, agafem a la dreta, pugem un repetjó i seguim a l'esquerra tot i planejant i després de creuar la carretera, comença a pujar una mica. En un retomb, deixem la pista, i agafem a la dreta un camí, una mica brut, però marcat al terra, segons el mapa es camí de les cingles. Al passar per uns conreus, el camí està tapat per les deixalles vegetals dels conreus, pel que hem de passar per ells.
Ja arribem al costat del càmping d'Arbolí. Aquest es un dels camins que volia buscar l'Estivi.
D'Arbolí, sortim per la carretera del pantà, i deixem a l'esquerra un camí qua baixa al riu, un altre que entra a una finca, on hi ha una porta, i al tercer intentem baixar; després d'un tros de baixada es divideix en dos, primer a l'esquerra, on s'acaba en unes parades, on hi ha una petita bassa natural i quasi a tocar el riu, però impossible d'arribar-hi, anem enrere i l'altre ramal s'acaba en sec. Pugem a la carretera, i entrem en el primer camí, primer cimentat, després de terra, i també s'acaba en unes parades, però aquest cop ens deixa creuar el Riu d'Arbolí, i pugem per l'altre costat seguin un rastre, una mica brut, però que es pot seguir, fins arribar a una cruïlla de senderonets i a unes parades, llavors amunt i quan ens dirigim cap a la carretera, ens trobem una pista que la direcció es la que buscaven, i l'agafem. Baixa molt fort, i s'acaba en una font i bassa (Font dels Avellaners?). Seguim rastre, potser camí molt vell, i baixant fins al Barranc del Xoles, aquí surt un senderó molt brut que creuant el barranc es va per l'altre costat.
Potser aquests senderons son mes pas de senglars que no de persones, però ... El que es segur que des d'Arbolí a Mas d'en Vinyes, el lògic es que el camí vell passes per el que ara es la carretera i no baixes, per creuar els diversos barrancs.
Pugem i parem a dinar a la font, es un quart de quatre.
Després ja pugem fins la carretera, creuar-la, anar buscar el cementiri, per agafar per darrera i paral·lels a la carretera, però a distancia, anem a buscar el Grau de l'Embut, després de creuar la carretera dels Castillejos.
El camí de baixada fins a la carretera de Reus, esta molt malmès i jo vaig molt lent (això ja no es noticia), i es passa a tocar una de les vores de la pedrera, on una mica abans hi han unes creus gravades a la roca, que segons sembla son morts de la guerra carlista.
Ja creuem la carretera i entrem a Alforja pel camí d'Arbolí. Arribem a tres quarts de sis, i després d'haver fet 18,400 kms.
Track - Mapa - Perfil - Fotografies
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada