Infantilismes

Reprodueixo un comentari del doctor i escriptor Ramon Folch, publicat l'1 de febrer, amb referència a les critiques a les alertes abans del vendaval passat.

"Els humans tendim a preocupar-nos per la xocolata del lloro. Preferim destinar esforços i temps a discutir coses menors que no pas a abordar els temes espinosos i de fons. És un inconscient estratagema escapista, una versió adulta del recurs infantil de tapar-se el cap per no passar por.
Ara discutim abrivadament si l'alerta abans del vendaval de fa uns dies va ser suficient o no. Com que els trasbalsos ambientals es viuen com episodis de l'espectacle televisat en què s'ha convertit la realitat, tothom estava al cas de la ventada que ens venia a sobre. De matinada, milions de ciutadans van ser despertats pel vent i a primera hora ja era impossible no haver-se adonat del que passava. Però molts troben a faltar indicacions precises sobre les conductes òbvies que calia haver observat. Si no els insten a obrir els paraigües quan plou, acusen el govern d'haver-se mullat. Tothom sabia i veia que bufaven vents huracanats. De quina alerta insuficient estem parlant?
La responsabilitat personal no pot ser transferida a terceres persones. Els fumadors han de saber a què s'exposen. Els motoristes han d'assumir el risc de les dues rodes. El Govern ha d'oferir bon hospitals i bones carreteres, però cadascú ha d'administrar les conseqüències d'empassar-se el fum o de confiar excessivament en l'estabilitat giroscòpica. Els serveis meteorològics han de tractar de preveure els fenòmens atmosfèrics i advertir-ne la població. És el que van fer.
Tancar els finestrons és responsabilitat de cadascú."

i un comentari del Sr. Joan Majó, ex-ministre del que discutim, també publicat el mateix dia:

“Sóc molt prudent amb les dades de certs informes o radiografies de la nostra realitat econòmica i social quan els elaboren organismes -i els publiquen mitjans- que d'una manera o altra estan lli-gats al debat polític. Aquest debat s'hauria de centrar en les solucions, però cada vegada més se centra a determinar quina és la realitat. No es parla de què s'ha de fer per eliminar el terrorisme, sinó que es discuteix si va ser ETA o el terrorisme islàmic qui va posar les bombes a Madrid; no es parla de com sortir de la crisi, es discuteix si hi ha crisi o no, no es busca amb qui negociar el finançament: es discuteix quin és el dèficit fiscal. La deformació intencionada de la realitat ha substituït les propostes de futur.
Costa posar-se d'acord amb els remeis, ja que no ens hem posat d'acord abans -perquè sovint no convé- sobre quines malalties patim.”

Estic convençut que el Sr. Folch em perdonarà per prendre-li el titular per publicar els dos articles.
La veritat es que en aquest "cony" de país estem perdem l'oremus .........