 |  |
Sant Jeroni i al cim de l'Estel
Sortim en Joan Josep Estivill, l'Albert Vinaixa i jo. Havíem quedat per sortir avui i l'Estivi es el que ha buscat el tomb per fer, m'havia enviat un resum de l'intenció a fer:
“buenu, no hi he anat mai per allí, així que no sé si ha massa pati, no comencem abans d'hora a queixar-nos, per l'ortofoto no sembla gaire escarpat.... deixaria el cotxe a Santa Madrona, i dins el cotxe, el dinar, llavors pujar per la cresta de la Creu fins al Cim de La Picossa, ens arribem fins L'Estel i la cisterna , pista de les solanes i pujar a Santa Magdalena, després, font dels Borsseguins, pedrera, gr., vall de Lladres, la cresta del gossos, penya roja, el barranc de fraus, Sant Jeroni. L'aproximació amb cotxe té la curres tu.. això sí, si fa vent patirem, avui a Alforja fa vent..... diguem alguna cosa de l'hora i tal, lo abans possible...fins demà........”
O sigui que s'ho ha "currat" a casa, ja veurem el que surt. Jo que havia de mirar la forma d'arribar, a la nit m'he pensat que era Santa Madrona de Corbera i no m'he preocupat mes, però quan per la carretera ens hem passat Mora ha vingut el primer lapsus, anar enrere, perdre's per Mora, preguntar, dona varis tombs, fins enfilar la pista cimentada cap a les Ermites.
Com ja anunciaven fa molt de vent, i per les carenes sabem que patirem.
Arribem a les ermites, i decidim menjar una mica abans de sortir, fet que fem quan manca mig quart per les 10. Sortim, i segons el mapa hem de deixar la Ermita de Sant Jeroni a la dreta i seguir per la pista, per agafar un senderó a la dreta. Trobem un senderó que va marxant, però veiem que va sota de la cresta i a més, es va separant. Pugem al dret fins a trobar el camí correcte, que resulta que surt deixant l'ermita a l'esquerra.
Anem pujant per la cresta, fa de molt mal pujar pel vent, es enutjós caminar i no cal dir treure el cap al tallat. Hem de fer una grimpadeta fàcil i de seguida hi som al cim, que es quan passem 5 minuts de dos quarts d'onze, fotos, i endavant, cap l'Estel, jo dic que ho veig fotut i no pujaré. Abans d'arribar ens trobem un pas complicat pel desgastat de la roca i ser cara avall, però amb l'ajuda dels companys el passo. L'Estivi s'avança per mirar la pujada a l'Estel i resulta que no es tan dolenta com semblava, o sigui que fins i tot jo hi pujo, fem les fotos de rigor. L'Estivi va a mirar el camí del mapa que figura baixant directament, i no ho veu clar, pel que retrocedim fins el collet entre els dos cims, i amb un camí, primer en forta i desgastada baixada, i després bastant planer, arribem al Coll de les Solanes, on surt un camí directe a l'Estel (el que buscava des de dalt) i un que va a la pista en direcció a Sant Jeroni. Nosaltres seguim recte, tot baixant, passem pel costat d'una barraca de pedra i per la cisterna del segle XVIII, que està a tocar la pista del camí de les Solanes.
Seguim la pista, deixem a la dreta el camí dels Geganters i de seguida enfilem, per pista, fins a Santa Magdalena. L'ermita esta barrada amb tanca metàl·lica, pel repetidor, i tapada per un gran pi, no hi ha manera possible de veure-la una mica, només una paret lateral.
Baixem i seguim per la pista, deixant-la, per després deixar el camí que anavem, per baixar a veure la Font dels Borsseguins. Està seca, en una explanada de menys de 100 m2, guanyada amb un marge de mes de quatre metres d'alçada.
Pugem fins el camí i el seguim fins a retrobar la pista, que l'agafem per la dreta. En un retomb pronunciat la deixem per pujar cap a la carena de la Penya-Roja. Es el tros mes dolent i cansat del dia. Els repetxons son molt forts, de pedra petita i solta, el terreny es desfà totalment, pel que fa que el ritme sigui molt lent, jo encara mes. Només agafar el camí hi ha un pou, amb aigua, al costat del camí. No hem anat a buscar la creta dels Gossos, el temps tant ventós fa que preferim no fer-la i deixar-la per un altre dia. Arribem a la carena i de seguida fem el cim del Penya-Roja.
Ara ja seguim la carena, en direcció a la Picossa, però per anar a buscar el camí del Barranc de Fraus, després de passar unes runes i dos carboneres.
El camí de baixada es un camí vell, molt destrossat, encara que bastant net i de bon passar. Trobem unes marjades mig circulars, de mes de dos metres d'alt, que servien per conreu i la punta feia de camí. Passem unes runes, i ja fins baix, que arribem a dos quarts de tres de la tarda.
Dinem aquí i després cap a casa.
Mapa - Perfil - Fotografies.
“buenu, no hi he anat mai per allí, així que no sé si ha massa pati, no comencem abans d'hora a queixar-nos, per l'ortofoto no sembla gaire escarpat.... deixaria el cotxe a Santa Madrona, i dins el cotxe, el dinar, llavors pujar per la cresta de la Creu fins al Cim de La Picossa, ens arribem fins L'Estel i la cisterna , pista de les solanes i pujar a Santa Magdalena, després, font dels Borsseguins, pedrera, gr., vall de Lladres, la cresta del gossos, penya roja, el barranc de fraus, Sant Jeroni. L'aproximació amb cotxe té la curres tu.. això sí, si fa vent patirem, avui a Alforja fa vent..... diguem alguna cosa de l'hora i tal, lo abans possible...fins demà........”
O sigui que s'ho ha "currat" a casa, ja veurem el que surt. Jo que havia de mirar la forma d'arribar, a la nit m'he pensat que era Santa Madrona de Corbera i no m'he preocupat mes, però quan per la carretera ens hem passat Mora ha vingut el primer lapsus, anar enrere, perdre's per Mora, preguntar, dona varis tombs, fins enfilar la pista cimentada cap a les Ermites.
Com ja anunciaven fa molt de vent, i per les carenes sabem que patirem.
Arribem a les ermites, i decidim menjar una mica abans de sortir, fet que fem quan manca mig quart per les 10. Sortim, i segons el mapa hem de deixar la Ermita de Sant Jeroni a la dreta i seguir per la pista, per agafar un senderó a la dreta. Trobem un senderó que va marxant, però veiem que va sota de la cresta i a més, es va separant. Pugem al dret fins a trobar el camí correcte, que resulta que surt deixant l'ermita a l'esquerra.
Anem pujant per la cresta, fa de molt mal pujar pel vent, es enutjós caminar i no cal dir treure el cap al tallat. Hem de fer una grimpadeta fàcil i de seguida hi som al cim, que es quan passem 5 minuts de dos quarts d'onze, fotos, i endavant, cap l'Estel, jo dic que ho veig fotut i no pujaré. Abans d'arribar ens trobem un pas complicat pel desgastat de la roca i ser cara avall, però amb l'ajuda dels companys el passo. L'Estivi s'avança per mirar la pujada a l'Estel i resulta que no es tan dolenta com semblava, o sigui que fins i tot jo hi pujo, fem les fotos de rigor. L'Estivi va a mirar el camí del mapa que figura baixant directament, i no ho veu clar, pel que retrocedim fins el collet entre els dos cims, i amb un camí, primer en forta i desgastada baixada, i després bastant planer, arribem al Coll de les Solanes, on surt un camí directe a l'Estel (el que buscava des de dalt) i un que va a la pista en direcció a Sant Jeroni. Nosaltres seguim recte, tot baixant, passem pel costat d'una barraca de pedra i per la cisterna del segle XVIII, que està a tocar la pista del camí de les Solanes.
Seguim la pista, deixem a la dreta el camí dels Geganters i de seguida enfilem, per pista, fins a Santa Magdalena. L'ermita esta barrada amb tanca metàl·lica, pel repetidor, i tapada per un gran pi, no hi ha manera possible de veure-la una mica, només una paret lateral.
Baixem i seguim per la pista, deixant-la, per després deixar el camí que anavem, per baixar a veure la Font dels Borsseguins. Està seca, en una explanada de menys de 100 m2, guanyada amb un marge de mes de quatre metres d'alçada.
Pugem fins el camí i el seguim fins a retrobar la pista, que l'agafem per la dreta. En un retomb pronunciat la deixem per pujar cap a la carena de la Penya-Roja. Es el tros mes dolent i cansat del dia. Els repetxons son molt forts, de pedra petita i solta, el terreny es desfà totalment, pel que fa que el ritme sigui molt lent, jo encara mes. Només agafar el camí hi ha un pou, amb aigua, al costat del camí. No hem anat a buscar la creta dels Gossos, el temps tant ventós fa que preferim no fer-la i deixar-la per un altre dia. Arribem a la carena i de seguida fem el cim del Penya-Roja.
Ara ja seguim la carena, en direcció a la Picossa, però per anar a buscar el camí del Barranc de Fraus, després de passar unes runes i dos carboneres.
El camí de baixada es un camí vell, molt destrossat, encara que bastant net i de bon passar. Trobem unes marjades mig circulars, de mes de dos metres d'alt, que servien per conreu i la punta feia de camí. Passem unes runes, i ja fins baix, que arribem a dos quarts de tres de la tarda.
Dinem aquí i després cap a casa.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada