Article de David Trueba, del 16/11/08: La Granota Arlequín

Acceptem que el peix gran es mengi el petit, però no deixem que el gran li digui al petit que ho fa pel seu bé.
Es un article publicat al Dominical, del Periodico del 16/11/08, titulat "La Granota Arlequín respon".

"Sóc només una humil granota arlequí que vaig néixer a Monteverde, Costa Rica. Sé que malgrat els bells colors que adornen el meu llom a penes sóc un plaer per a natura­listes o viatgers amb temps o un tret subtil de la grandesa estètica de l'univers biològic que fascina nens amb poder d'observació. No pretenc raucar el meu ressentiment per les cantonades ni entrar a salts d'anca en el debat internacio­nal sobre el canvi climàtic. Estic d'acord amb aquells que pensen que l'ecologisme corre perill de convertir-se en una religió carregada de dogmes. Però com que sóc un animal en perill d'extinció, he de reconèixer que em cau bé la gent preocupada pels animals en vies d'extinció. Darrere de la defensa de les bones idees, i l'ecologisme n'és una, s'ama­guen segurament caradures i totalitaris. Però això passa en altres disciplines, només s'ha de passejar pel Vaticà, conèixer les dictadures islamistes o els països on la defensa del poble s'ha convertit en la submissió del poble. A mi no m'importa que algú defensi que el canvi climàtic és una mentida, un invent de quatre il·luminats.
A mi el que m'importa és que, a causa de l'escalfament del planeta, m'ha crescut un fong a la pell que està exterminant la meva espècie, com fa alguns anys ja va acabar amb el gripau daurat, que era el gripau més bonic de tots els gripaus que poblen el planeta. A mi em sembla bé que algú defensi el vi, el fet de córrer a l'autopista, l’acte de fumar i, ara que hi som, fins i tot esnifar cocaïna. El que crec que és raonable és que permeti informar el personal del mal que aquestes aficions poden arribar a produir.
E1 més honrat seria que tots els que asseguren que el canvi climàtic és una mentida i una excusa per retallar llibertats aclarissin que ells creuen que és més important el desenvolupa­ment econòmic que la preservació. Aquest és el debat que els humans han de mantenir. El dret a destruir el planeta si amb això s'enriqueix, si grà­cies a això viu millor, si això li permet aconseguir el luxe i el desenvolupament. Si així pot acumular fortunes, construir apartaments a peu de platja i fins i tot passar-s'ho bomba a la. casa de barrets que envolta la fórmula 1. Com a granota arlequí que sóc, la defensa del plaer i de les coses inútils em són molt estimades. Jo també defenso la llibertat a la meva bassa: hem acceptat fa molts anys que el peix gran es mengi el peix petit, però això sí, no deixem que el peix gran li digui al peix petit que ho fa pel seu bé. Entenc que els que han engreixat el seu compte corrent de­fensant el llibertinatge financer, el sobre desenvolupament energètic, l'ex­plotació petrolífera indiscriminada i la renovació de l'aposta per les centrals nuclears considerin que l'extinció de les granotes arlequí sigui una mica de pols en un camí brillant.
Per a aquestes famílies vingudes a més, nous milionaris per haver-se posat al costat del més fort, que fins i tot es permeten exercir càrrecs polítics de responsables del Medi Ambient en un gest tan irònic com si encarreguessin la vigi­lància de les ovelles al llop ferotge, els problemes ecològics són, a tot estirar, un assumpte del qual hauran d'encarregar-se els seus rebesnéts. Però jo em temo que com a granota arlequí no arribaré ni a conèixer els meus fills. No voldria amb aquestes línies comparar-me amb l'home ni resoldre-li els debats de futur. Jo sé molt bé quin és el meu lloc".

000000000000000000