 |  |
Ermita de El Remei (Alcover) - Mas de Mont-Ravà
Avui he anat a donat un tomb entre Alcover, Mont-ral i l'Albiol, amb el company Josep Lluís (ja em feia gracia tornar a sortir amb ell, des dels Carros de Foc no havien sortit junts) i el Ganxet. Tenia previst fer un tomb però com es normal l'he tingut que anar canviant sobre la marxa, aquí podria dir que es degut a que he canviat d'opinió a mig de l'excursió però la veritat es que per dues vegades m'he equivocat.
Sortim des de l'ermita del Remei, d'Alcover, a un quart i mig de nou, en direcció al Mas de Forès.
Arribem als Molins de Mas de Forès o segons posa en el mapa de l'Icc, Molins dels Capellans (Són els molins de la finca del mas de Forès. Formen tres construccions, el molí de dalt, del mig i de baix, esglaonades a la riba esquerra del Glorieta, en la confluència de la vall del Micanyo i la del Glorieta.
La indústria del paper, concentrada majoritàriament a la vall del riu Glorieta, va ser la gran font econòmica de la vila d’Alcover durant els segles XVIII i XIX fins que va entrar en crisi amb la pèrdua de les colònies americanes. Els molins paperers de la Vall del Glorieta aprofitaven els desnivells de la vall per fer saltar l’aigua i produir força motriu. A l’any 1897 hi havia un total de deu fàbriques de paper mogudes pel cabal del riu Glorieta. En el primer terç del segle XIX aquestes indústries van desaparèixer totalment. Avui trobem que al seu voltant s’ha habilitat una àrea d’esbarjo).
Si volguéssim anar cap l'Albiol hauríem d'agafar una pista que baixa a la dreta, abans de creuar l'aqüeducte o baixar seguint el curs de l'aigua, anant a buscar la pista de sota. Nosaltres com volem seguir el curs del Glorieta, seguim recte i com no veiem cap pujador a la pista que va paral·lelament mes amunt a la dreta, entrem al Mas de Forès, passant a tocar el mas deixant-lo a la dreta, no m'agrada passar per propietat privada encara que no hem trobat cap cartell de prohibit el pas, seguint un senderó molt marcat fins a sortir a la pista poc abans de creuar el Glorieta.
Poc després de creuar el Glorieta deixem la pista, per un camí a l'esquerra, ara es ample a diferencia de les altres vegades que vaig passar que ens havíem de fixar d'un 2 CV que havia abandonat (ara tombat de costat).
Anem seguint amunt, i de cop trobem un camí boscà que ens marxa a la dreta, jo vaig amb intenció de pujar a Les Virtuts, com el que seguim va marxant massa a l'esquerra i el que hem trobat va en direcció a l'ermita, a més me'n recordo d'haver-lo agafat alguna vegada, l'agafem, a l'estona ja me n'adono que encara que la direcció es bona, que hi ha una traça que es pot seguir, però que anem molt baixos i no s'acaba d'enlairar el suficient, pel que o reculem o canviem l'excursió, es decideix això últim (mirant els meus apunts he vist que el 24 de novembre del 2004 vaig anar per aquest camí, hi ja deia que a estones em costava de seguir-lo, hi ha un moment que s'ha de girar a l'esquerra i anar pujant, lloc que no l'he sabut veure, si es que encara es pot passar). Sortim al començament d'una pista boscana, que ens porta a la pista del Remei al Niu de l'Àliga. Creuem el Glorieta, pugem a les runes de la central elèctrica, on esmorzem una mica.
Seguim Glorieta amunt fins a la bassa de la central, totalment abandonada i ple d'herba i deixalles. Deixem el camí de Mont-ral i agafem el camí de l'Albiol, passem a tocar les runes del Mas de Joan Bo, deixem a la dreta el camí del Grau del Mal Pas, i la bassa i font del Mas de Messeter (nom segons el mapa Piolet “Caminant per l'Albiol”). Entrem a visitar les runes del Mas de Tinet, i seguim la pista de l'Albiol per deixar-la al baixar cap Les Virtuts.
Les Virtuts, totalment enrunada, (Antigament formava part del terme de Samuntà, situat a la dreta del riu Glorieta. En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV. El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d'Alcover.
L’antic santuari està situat a 545 m alt, damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l'Albiol. En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants ermitans. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX. El 1894 foren duts a l’església de l'Albiol la imatge i el retaule). L'última vegada que vaig passar encara es veia el campanar d'espadanya, ara ja ni això.
Ja baixem deixant a la dreta el camí del Mas de Maseter. Arribem a una cruïlla, agafant el de la dreta, que precisament no es el que volia agafar, però que ja m'agrada. El camí que agafem ens porta a la Vall de Micanyo, arribem a la pista que ve del Mas de Viella (abans de Mestaca), i ja ens dirigim cap el Mas de Mont-ravà (al costat del riu Micanyo, afluent del Glorieta. L’indret compta amb gran plataners, magnòlies, xiprers i pollancres. És un dels masos més coneguts i vells del terme d’Alcover el qual el 1163 ja existia. Va ser en aquest any quan el comte-rei Alfons el Cast l’atorgà a Pere Voltor i a la seva esposa Marència. El 1632 la pubilla del mas es va casar amb un tal Mont-ravà i el nou cognom va passar a ser el de la casa fins als nostres dies. També hi destaca la torre de defensa escapçada atribuïda als àrabs).
Del Mas de Mont-ravà anem al Molins del Mas de Forès, i pel camí de vinguda seguim fins l'Ermita del Remei, final de la nostra sortida, a un quart i cinc de dues, després de fer 13,760 kms.
(Santuari de la Mare de Déu del Remei, situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici barroc, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada. El santuari, molt venerat a la comarca, té una façana flanquejada per dues torres circulars).
Ha estat una sortida molt maca, feia temps que no estava per aquestes contrades, amb boscos que van alternant els pins i les alzines, i amb el company que hem recorda't velles excursions i vells temps (està be, no tan vells ...).
Les anotacions estan estretes d'una ressenya del Grup Excursionista del Camp de Tarragona, ressenya del gener del 2009.
Els tracks canvien si es baixa directament o del wikiloc, el directe es la realitat del que vam fer i el del wikiloc està arreglat evitant les marrades.
Sortim des de l'ermita del Remei, d'Alcover, a un quart i mig de nou, en direcció al Mas de Forès.
Arribem als Molins de Mas de Forès o segons posa en el mapa de l'Icc, Molins dels Capellans (Són els molins de la finca del mas de Forès. Formen tres construccions, el molí de dalt, del mig i de baix, esglaonades a la riba esquerra del Glorieta, en la confluència de la vall del Micanyo i la del Glorieta.
La indústria del paper, concentrada majoritàriament a la vall del riu Glorieta, va ser la gran font econòmica de la vila d’Alcover durant els segles XVIII i XIX fins que va entrar en crisi amb la pèrdua de les colònies americanes. Els molins paperers de la Vall del Glorieta aprofitaven els desnivells de la vall per fer saltar l’aigua i produir força motriu. A l’any 1897 hi havia un total de deu fàbriques de paper mogudes pel cabal del riu Glorieta. En el primer terç del segle XIX aquestes indústries van desaparèixer totalment. Avui trobem que al seu voltant s’ha habilitat una àrea d’esbarjo).
Si volguéssim anar cap l'Albiol hauríem d'agafar una pista que baixa a la dreta, abans de creuar l'aqüeducte o baixar seguint el curs de l'aigua, anant a buscar la pista de sota. Nosaltres com volem seguir el curs del Glorieta, seguim recte i com no veiem cap pujador a la pista que va paral·lelament mes amunt a la dreta, entrem al Mas de Forès, passant a tocar el mas deixant-lo a la dreta, no m'agrada passar per propietat privada encara que no hem trobat cap cartell de prohibit el pas, seguint un senderó molt marcat fins a sortir a la pista poc abans de creuar el Glorieta.
Poc després de creuar el Glorieta deixem la pista, per un camí a l'esquerra, ara es ample a diferencia de les altres vegades que vaig passar que ens havíem de fixar d'un 2 CV que havia abandonat (ara tombat de costat).
Anem seguint amunt, i de cop trobem un camí boscà que ens marxa a la dreta, jo vaig amb intenció de pujar a Les Virtuts, com el que seguim va marxant massa a l'esquerra i el que hem trobat va en direcció a l'ermita, a més me'n recordo d'haver-lo agafat alguna vegada, l'agafem, a l'estona ja me n'adono que encara que la direcció es bona, que hi ha una traça que es pot seguir, però que anem molt baixos i no s'acaba d'enlairar el suficient, pel que o reculem o canviem l'excursió, es decideix això últim (mirant els meus apunts he vist que el 24 de novembre del 2004 vaig anar per aquest camí, hi ja deia que a estones em costava de seguir-lo, hi ha un moment que s'ha de girar a l'esquerra i anar pujant, lloc que no l'he sabut veure, si es que encara es pot passar). Sortim al començament d'una pista boscana, que ens porta a la pista del Remei al Niu de l'Àliga. Creuem el Glorieta, pugem a les runes de la central elèctrica, on esmorzem una mica.
Seguim Glorieta amunt fins a la bassa de la central, totalment abandonada i ple d'herba i deixalles. Deixem el camí de Mont-ral i agafem el camí de l'Albiol, passem a tocar les runes del Mas de Joan Bo, deixem a la dreta el camí del Grau del Mal Pas, i la bassa i font del Mas de Messeter (nom segons el mapa Piolet “Caminant per l'Albiol”). Entrem a visitar les runes del Mas de Tinet, i seguim la pista de l'Albiol per deixar-la al baixar cap Les Virtuts.
Les Virtuts, totalment enrunada, (Antigament formava part del terme de Samuntà, situat a la dreta del riu Glorieta. En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV. El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d'Alcover.
L’antic santuari està situat a 545 m alt, damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l'Albiol. En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants ermitans. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX. El 1894 foren duts a l’església de l'Albiol la imatge i el retaule). L'última vegada que vaig passar encara es veia el campanar d'espadanya, ara ja ni això.
Ja baixem deixant a la dreta el camí del Mas de Maseter. Arribem a una cruïlla, agafant el de la dreta, que precisament no es el que volia agafar, però que ja m'agrada. El camí que agafem ens porta a la Vall de Micanyo, arribem a la pista que ve del Mas de Viella (abans de Mestaca), i ja ens dirigim cap el Mas de Mont-ravà (al costat del riu Micanyo, afluent del Glorieta. L’indret compta amb gran plataners, magnòlies, xiprers i pollancres. És un dels masos més coneguts i vells del terme d’Alcover el qual el 1163 ja existia. Va ser en aquest any quan el comte-rei Alfons el Cast l’atorgà a Pere Voltor i a la seva esposa Marència. El 1632 la pubilla del mas es va casar amb un tal Mont-ravà i el nou cognom va passar a ser el de la casa fins als nostres dies. També hi destaca la torre de defensa escapçada atribuïda als àrabs).
Del Mas de Mont-ravà anem al Molins del Mas de Forès, i pel camí de vinguda seguim fins l'Ermita del Remei, final de la nostra sortida, a un quart i cinc de dues, després de fer 13,760 kms.
(Santuari de la Mare de Déu del Remei, situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici barroc, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada. El santuari, molt venerat a la comarca, té una façana flanquejada per dues torres circulars).
Ha estat una sortida molt maca, feia temps que no estava per aquestes contrades, amb boscos que van alternant els pins i les alzines, i amb el company que hem recorda't velles excursions i vells temps (està be, no tan vells ...).
Les anotacions estan estretes d'una ressenya del Grup Excursionista del Camp de Tarragona, ressenya del gener del 2009.
Els tracks canvien si es baixa directament o del wikiloc, el directe es la realitat del que vam fer i el del wikiloc està arreglat evitant les marrades.
 |
 |
..............
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada