El Clapí Vell i El Puig de l'Àliga, des de Les Dous (Torrelles de Floix)

Salt d'aigua a Les Dous - Cim del Clapí Vell

Referent als 100 cims de la Feec, i com resulta que a l'any que ve no tinc clar a quin club i a quina federació pertanyeré, he comptat que he d'intentar de fer un cada setmana, per poder finalitzar-ho abans de fi d'any, deixant alguna setmana lliure, si de cas.
Per avui he preparat anar al Clapí Vell, a l'Alt Penedès. He preparat una ruta de mes de 10kms., tres quartes parts per pista, però es que els mapes no donen per mes.
Surto no massa aviat de casa i aparco en una esplanada, passat Torrelles de Foix, a l'altura del km. 4,5. Surto a dos quarts de deu del matí tot seguint una pista que baixa al paratge natural “Els Dous”, un lloc encisador, amb molta aigua que baixa per la Riera de Pontons, amb zona d'esbarjo inclosa.
Surto a la pista, que es el camí de les Dous als Quatre Termes, es una pista de mes de quatre metres d'ample, que a l'estiu deu ser totalment polsegosa, amb vegetació baixa, deu fer pocs anys que es devia cremar, amb replantada de pins, encara jove, o sigui ideal per fer-la a l'estiu :-)
Passat el Clot de Ferranella sento uns operaris que estan tallant les branques baixes dels pins, però les estan deixant al mateix lloc, sense replegar-ho, això serà molt perillós els pròxims estius, quan s'assequin i abans de que es podreixin, però ...
Quan arribo a un collet, deixo la pista per agafar un camí a la dreta, que puja a una caseta de vigilància forestal, un mesurador de vent (deuen estar estudiant posar molins aquí), i com no el vèrtex geodèsic, una mica mes enllà hi una gran creu. Descarrego i vaig a veure la creu, la vista des de la seva vora no val gens la pena. Torno al vèrtex, aquí si que es veu una bona vista de totes les muntanyes de l'entorn, encara que hi ha una boirina que no em deixa divisar-ho amb claredat. Foto de rigor, una mandarina i avall.
Quan arribo a la Plana de les Bruixes, deixo a ma dreta el Camí de Marmellar. Al costat de la pista hi ha una bassa forestal, i agafo pel mateix costat de la tanca i pujo al Puig de l'Àliga. Cim que fa frontera entre el Penedès i el Camp de Tarragona.
Baixa i segueixo la pista, una mica abans d'arribar a Quatre Camins, veig una fita, a l'esquerra, que em marca un senderó que baixa cap el barranc. Decideixo seguir-ho, pel mapa sembla que m'estalviaré molta pista de la que tinc programada, encara que si perdo el camí haure de tornar a pujar fins aquí. El senderó està una mica brut, però el terra es veu perfectament. Arribo al barranc, que ve de la Plana de les Bruixes, i per la llera baixa un senderó, que el segueixo a ma dreta. El camí a baixant suaument, està una mica brut, però es pot seguir sense cap problema. S'ajunta un altre barranc, aquest ve de la zona del Clapí Vell. El camí poc a poc va deixant la llera del barranc, i segueix baixant suaument, s'arriba al Fondo dels Llops, on comença a haver molts tolls on es revolquen els senglars,el camí s'eixample i arriba a una pista, que va al Collet de Ferranella; la deixo de seguida per agafar el camí de Torrelles de Foix, agafo una drecera per estalviar-me un retomb i encara perdo temps, faig una marrada, puc veure una barraca petita de pedra, aferrada a una marge, i per rastres bastants bruts torno a sortir al camí. Passo pel costat d'un altre barraca de pedra, aquesta bastant gran.
Deixo el camí que em portaria fins el poble, Torrelles de Foix, per agafar un senderó a l'esquerra que passa pel costat d'un maset inacabat, en runes, i després per un altre, on el camí ja es converteix en pista, que baixa fent revolts. Arribo a una pista que em portaria a les Dous, però trobo unes altres fites i aquí m'equivoco de seguir-les, va per rastres i que sembla ser que baixa cap a la zona de la Font d'en Govens, a la Riera de Pontons, però jo no se trobar un baixador en condicions, només veig rastres d'animals i hi ha una mica de desnivell. Segueixo pel costat de les parades d'olivers, i m'acosto a l'àrea recreativa dels Dous, però quan arribo m'adono que està vallada, encara que amb dificultat puc passar pel costat d'una porta. D'aquí al cotxe sense mes entrebanc, arribo quan passen cinc minuts de l'una del migdia, després de fer 9,380 kms.
Una excursió que semblava de pista total, però que després s'arreglat una mica. La pista de pujada es terrible, no pel desnivell, sinó per les característiques. La realitat es que si no es un 100 cims, a peu no crec que hi hagi gaire gent que hi pugi a peu, un altre cosa seria en btt. Fins el Puig de l'Àliga he anat seguint unes marques verdes i blanques. Tota la zona es de repoblació jove de pi, si no es torna a cremar, en pocs anys hi haurà un bon bosc.

Per baixar el track, aquí. Per les fotografies, aquí.

.......