 |  |
Figuera del Mas d'en Santiago Borrassó - Carbonera en el Camí de la Mafla
Per aquest dissabte havíem quedat per lligar dos tracks , un d'explicat a la pàgina web de José Luis Ordovás, i un altre que jo havia fet i explicat a la meva pàgina . Quedem per fer-ho el dissabte, perquè encara que anunciïn per avui mal temps, per demà la previsió es pitjor.
Anem l'Esteve i jo fins a la Serra d'Almos, agafant una pista que passa a tocar el Mas de l'Arany i segueix paral·lel al Barranc de Mussefres, fins el Pla dels Burros on aparquem, son uns 2,800 kms de pista de terra, crec que en bones condicions per tota mena de vehicles.
Sortim a tres quarts de nou, seguint la pista, es Gr, tot seguint el camí del Barranc del Capcir, estem deixant la mola a l'esquerra, deixem el camí del Gr que se'n va per la dreta i nosaltres seguim pista una estona mes. La pista fa uns retombs, trobem una cruïlla de pistes i de seguida el cartell que ens indica que hem d'agafar el Camí de la Coma d'en Vinebre, aquest es un dels camins recuperats pel Consorci de la Serra de Llaberia, i la veritat es que val la pena passar-hi, llàstima que en algun moment les rames trencades i caigues (provocades per la gran quantitat de neu que va caure en aquestes contrades, a estones ens alentix la marxa, incloent un tros que vam haver de arrossegar-se per terra per poder passar sota les branques ben grosses que bloquejaven el camí. Camí ombrívol amb alzines, que a l'estiu deuen donar molta frescor.
Deixem a l'esquerra el camí que porta a la Bassa del Roig i a la Cova Marcó, i de seguida al lloc on deixem el primer tomb per anar a enllaçar amb l'altre. Seguim recte i arribem al Collet de la Mafla, on dues vegades que he estat per aquestes contrades, havia aparcat el cotxe.
Agafem pista i anem a buscar el Collet del Montalt. En aquests moments no veig clar que puguem pujar al Montalt, sembla que el mal temps ens vingui al damunt, fred, boira i unes perspectives no gaire esperançadores. Al collet deixem el camí de Llaberia, per agafar el camí que ens portarà al Mas de Motarro, passant a tocar la pista dels ventiladors, per després creuar-la. Des del Mas de Motarro, seguim, tot passant entre la font i la bassa, aquesta es en forma de L, i amb rentadors en una punta. El temps sembla que s'estabilitza una mica, encara que el fred es deixa notar una mica. Passem el Toll del Cantina, i de seguida arribem al Mas d'en Santiago Borrassó, on parem per fer un mos, ràpid per que el vent, que no es gaire fort, es molt fred.
Baixem fins a la font d'en Sanxo i després fins el Salt d'en Sanxo, aquest últim en una zona ombrívola, on destaca una gran balma obrada, on devien tancar el bestiar.
Pugem a buscar el Camí de Llaberia, seguint-lo una estona, fins arribar a la cruïlla que pujant decididament, primer en mig del bosc, després per zona cremada i últimament per roquer ens porta al cim del Montalt, Punta Sud. Per la pujada es molt important seguir les marques blaves, per que entre les branques trencades que tapen trossos del camí, la vegetació baixa totalment ajaguda i el brut que està l'entorn, es molt fàcil perdre el camí bo.
Fotos de rigor, contemplació del paisatge, amb boires encara que una mica altes, ens deixen veure l'entorn, però no el cim de les muntanyes que ens envolten
Seguim fins a la Punta Nord, el camí es rocós i el primer tros, poc clar, però el seguim molt be. Ensenyo al company l'entrada a la Canal del Plom, que esta en el Collet de la Moleta, i en senderó clar però amb garrics alts, que t'esgarrapen les cames (a mes de fer-me dos forats a les malles que portava), arribem al peu del pujador, jo em quedo al peu, està una mica relliscós, fa poc que he estat, fa una mica de vent, i no em fa gracia, encara que només son uns 5 metres de desnivell de roquer una mica vertical.
Ja tornem, passant a tocar la punta sud, les Solsides i tornant al Collet del Montalt, on seguim per un dels camins recuperats pel Consorci. S'arriba a una barrancadeta i aquí el camí es difumina una mica, fins que veiem la traça oberta de fa poc i una senyal groga a un pi, seguint-lo en un moment ja hi som a l'Era i al Corral de la Mafla, això si després d'una curta pujada.
El Corral de la Mafla, era bastant gran, i pel que queda sembla que hi havien habitacions, o sigui que era habitat. L'era es digne de veure, encara conserva molta part del les roques que marcaven la seva circumferència.
Aquí em enllaçat amb la segona part del primer recorregut. El camí boscà d'alzines, molt agradable, primer baixa lent, però després s'anima, però baixant amb llaçades, completament recuperat pel Consorci, posant esglaons quan cal, fent aigüeres, marges per aturar la possible caiguda de pedres de les tarteres, tapant i intentant inutilitzar les possibles dreceres, etc., un treball molt complert, llàstima de la posterior caiguda de branques trencades.
El camí es transforma en pista, i de seguida trobem el Gr que ve del Coll del Montalt, ara ens queda dos kilòmetres exactes, deixant a l'esquerra la Font del Gat -estroncada- i dos pous -possiblement de calç- un a cada costat del camí, fins arribar a les runes del Mas de l'Eloi, on agafem un camí brut que en baixa al barranc de Mussefres, i quan el creuem, ja hi som a la bassa de bombers del Pla dels Burros.
Arribem quan manquen 5 minuts per les sis de la tarda, després d'haver fet 19,160 kms. Abans de marxar aprofitem per “dinar”, es l'hora de fer-ho.
Una sortida molt bonica, llàstima que amb una mica de sol i sense boira hauria estat perfecte. El Consorci de la Serra de Llaberia ha fet una bona tasca en aquests camins, que a més de recuperar-los ham posat bastants pals indicadors, tot ells molt ben col·locats
També s'ha d'agrair les "galetetes" que ha portat el company Esteve, que han ajudat a fer mes agradable el dia.
Anem l'Esteve i jo fins a la Serra d'Almos, agafant una pista que passa a tocar el Mas de l'Arany i segueix paral·lel al Barranc de Mussefres, fins el Pla dels Burros on aparquem, son uns 2,800 kms de pista de terra, crec que en bones condicions per tota mena de vehicles.
Sortim a tres quarts de nou, seguint la pista, es Gr, tot seguint el camí del Barranc del Capcir, estem deixant la mola a l'esquerra, deixem el camí del Gr que se'n va per la dreta i nosaltres seguim pista una estona mes. La pista fa uns retombs, trobem una cruïlla de pistes i de seguida el cartell que ens indica que hem d'agafar el Camí de la Coma d'en Vinebre, aquest es un dels camins recuperats pel Consorci de la Serra de Llaberia, i la veritat es que val la pena passar-hi, llàstima que en algun moment les rames trencades i caigues (provocades per la gran quantitat de neu que va caure en aquestes contrades, a estones ens alentix la marxa, incloent un tros que vam haver de arrossegar-se per terra per poder passar sota les branques ben grosses que bloquejaven el camí. Camí ombrívol amb alzines, que a l'estiu deuen donar molta frescor.
Deixem a l'esquerra el camí que porta a la Bassa del Roig i a la Cova Marcó, i de seguida al lloc on deixem el primer tomb per anar a enllaçar amb l'altre. Seguim recte i arribem al Collet de la Mafla, on dues vegades que he estat per aquestes contrades, havia aparcat el cotxe.
Agafem pista i anem a buscar el Collet del Montalt. En aquests moments no veig clar que puguem pujar al Montalt, sembla que el mal temps ens vingui al damunt, fred, boira i unes perspectives no gaire esperançadores. Al collet deixem el camí de Llaberia, per agafar el camí que ens portarà al Mas de Motarro, passant a tocar la pista dels ventiladors, per després creuar-la. Des del Mas de Motarro, seguim, tot passant entre la font i la bassa, aquesta es en forma de L, i amb rentadors en una punta. El temps sembla que s'estabilitza una mica, encara que el fred es deixa notar una mica. Passem el Toll del Cantina, i de seguida arribem al Mas d'en Santiago Borrassó, on parem per fer un mos, ràpid per que el vent, que no es gaire fort, es molt fred.
Baixem fins a la font d'en Sanxo i després fins el Salt d'en Sanxo, aquest últim en una zona ombrívola, on destaca una gran balma obrada, on devien tancar el bestiar.
Pugem a buscar el Camí de Llaberia, seguint-lo una estona, fins arribar a la cruïlla que pujant decididament, primer en mig del bosc, després per zona cremada i últimament per roquer ens porta al cim del Montalt, Punta Sud. Per la pujada es molt important seguir les marques blaves, per que entre les branques trencades que tapen trossos del camí, la vegetació baixa totalment ajaguda i el brut que està l'entorn, es molt fàcil perdre el camí bo.
Fotos de rigor, contemplació del paisatge, amb boires encara que una mica altes, ens deixen veure l'entorn, però no el cim de les muntanyes que ens envolten
Seguim fins a la Punta Nord, el camí es rocós i el primer tros, poc clar, però el seguim molt be. Ensenyo al company l'entrada a la Canal del Plom, que esta en el Collet de la Moleta, i en senderó clar però amb garrics alts, que t'esgarrapen les cames (a mes de fer-me dos forats a les malles que portava), arribem al peu del pujador, jo em quedo al peu, està una mica relliscós, fa poc que he estat, fa una mica de vent, i no em fa gracia, encara que només son uns 5 metres de desnivell de roquer una mica vertical.
Ja tornem, passant a tocar la punta sud, les Solsides i tornant al Collet del Montalt, on seguim per un dels camins recuperats pel Consorci. S'arriba a una barrancadeta i aquí el camí es difumina una mica, fins que veiem la traça oberta de fa poc i una senyal groga a un pi, seguint-lo en un moment ja hi som a l'Era i al Corral de la Mafla, això si després d'una curta pujada.
El Corral de la Mafla, era bastant gran, i pel que queda sembla que hi havien habitacions, o sigui que era habitat. L'era es digne de veure, encara conserva molta part del les roques que marcaven la seva circumferència.
Aquí em enllaçat amb la segona part del primer recorregut. El camí boscà d'alzines, molt agradable, primer baixa lent, però després s'anima, però baixant amb llaçades, completament recuperat pel Consorci, posant esglaons quan cal, fent aigüeres, marges per aturar la possible caiguda de pedres de les tarteres, tapant i intentant inutilitzar les possibles dreceres, etc., un treball molt complert, llàstima de la posterior caiguda de branques trencades.
El camí es transforma en pista, i de seguida trobem el Gr que ve del Coll del Montalt, ara ens queda dos kilòmetres exactes, deixant a l'esquerra la Font del Gat -estroncada- i dos pous -possiblement de calç- un a cada costat del camí, fins arribar a les runes del Mas de l'Eloi, on agafem un camí brut que en baixa al barranc de Mussefres, i quan el creuem, ja hi som a la bassa de bombers del Pla dels Burros.
Arribem quan manquen 5 minuts per les sis de la tarda, després d'haver fet 19,160 kms. Abans de marxar aprofitem per “dinar”, es l'hora de fer-ho.
Una sortida molt bonica, llàstima que amb una mica de sol i sense boira hauria estat perfecte. El Consorci de la Serra de Llaberia ha fet una bona tasca en aquests camins, que a més de recuperar-los ham posat bastants pals indicadors, tot ells molt ben col·locats
També s'ha d'agrair les "galetetes" que ha portat el company Esteve, que han ajudat a fer mes agradable el dia.
 |
 |
..............................
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada