 |  |
Per les Moles del Taix - Al davant del Cocó de Recules
Per avui el company Estivill i jo hem decidit anar a pujar a la Tossa de l'Alzina, pujant des de Vandellòs. Aquesta sortida passa un tros del Gr-192, que últimament ha estat molt comentat pels fòrums de la Feec, per la dolenta senyalització i pel perdedor dels seus camins a la quasi totalitat del seu recorregut; nosaltres només hi passarem per un tros: el Gr-192 té quasi 100 kms i nosaltres farem uns 5.
Deixem el cotxe a Vandellòs, i sortim pel carrer dels Dedalts, que per cert la pujada per aquest carrer ja es deixa sentir, fins el diposit de l'aigua son 340 mts de recorregut amb un desnivell de mes de 40 mts, que per començar el dia no està gens malament.
Sortim a tres quarts de deu, una mica tard, però .... Aviat deixem la pista per seguir el camí dels Fontanals, anant a visitar la Font dels Fontanals amb l'aigua completament entubada fins el poble o als conreus de mes avall, no ho sabem. Creuem per sota d'un cable metàl·lic, ens pica una mica la curiositat de que es tracta; al baixar el company Estivill va a xafardejar i comprova que a la part alta comença en una parada, actualment netejada, suposant que des d'allí penjaven alguna cosa al cable, que treien del bosc o de les parades i les enviaven avall.
Seguim amunt el camí es agradable i puja suaument, amb els seus revolts, passar a tocar unes runes i de seguida creuem la pista dels Dedalts. Mes amunt sortim a la pista que hem de seguir amb una pujada una mica forta, per deixar-la per un camí que va paral·lel i molt a prop, però que puja molt mes suau, el tros final fa uns revolts per guanyar alçada i trobar la pista. Aquest camí està una mica brut de les branques trencades i caigudes degut a la neu de fa uns quinze dies. A cada sortida que estem fent ens estem trobant en la mateixa problemàtica, la gran quantitat de neu que va caure ha fet moltes destrosses, branques trencades (algunes d'elles es veuen trencades després de recaragolar-se), matolls ajaguts, tapant el terra del camí, degut al pes de la neu, etc.
Deixem la pista que porta a les antenes, passem a tocar el Corral del Coixet, amb restes del seu pou o cisterna, i aviat deixem la pista, per agafar el Gr que ens portarà fins el Corral de Ca la Torre, lloc on esmorzem. Fa una mica de sol encara que el fred es deixa sentir.
Sortim deixant la pista i el Gr, per baixar fins el Corral del Pinxo, que te la cisterna encara sencera i amb força aigua, i al costat una olivera, única en tot l'entorn (segons ens sembla apreciar), creuem el barrancó i pugem a buscar el Gr tot passant a tocar la Bassa Blanca. Ja enfilem el camí de les Moles, però nosaltres deixem per tres vegades el camí correcte (??) per senderons de cabres, en dos d'ells hem de remuntar una mica sense camí. Tot aquest tros la senyalització està de pena, s'ha de seguir molt be el mapa, encara que mirant-ho sembla molt fàcil, però hi ha un mínim de dos llocs on es molt fàcil fer una bona marrada. En un collet trobem pasturant un gran ramat de cabres
Deixem a mà dreta la baixada al Cocó de Recules, on després baixarem i seguim fins el cim de la Tossa de l'Alzina, on fem fotos molt ràpidament i contemplem una mica el paisatge amb les muntanyes que ens envolten, però fa molt de fred i a més, hi ha una boirina que no ens deixa divisar massa lluny.
Reculem i anem a buscar la baixada al Cocó de Recules (Segons l'enciclopèdia, Cocó: Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l'aigua de la mar, d'un riu, etc., formen un petit bassal, es similar a cadolla. Recules: es diu així per què si el toll de dins està ple d'aigua, no hi ha manera de girar-se i s'ha de sortir d'esquena), es un forat on has d'entrar una mica arrossegant-se, baixar per la pendent, i al fons (té un desnivell d'uns tres metres) hi ha un toll d'aigua de menys de 15 m2. L'any 2006 que ja vaig estar i l'aigua pujava a bastant de nivell, avui està amb molt poca aigua i ens ha permès girar-nos i sortir de cara. Dins hi han formacions estalactítiques i es molt bonic de visitar-ho.
Seguim, tot baixant pel camí del Barranc del Taix, trobem a la dreta rastres d'un camí que baixa de Los Taixos, i seguim, ens adonem que el camí que estem seguint, que es podria pensar que es barranc, te marges per aguantar el camí, el que significa que es camí vell, encara que estigui una mica perdut i brut. Encara que sabem que hi ha un parell d'excursionistes que estan recorrent aquestes contrades, reobrint, netejant una mica, i malgrat la seva labor, la poca gent que hi passa fa que els camins es vagin perdent, tot allò junt a la poca documentació i cartografia que hi ha (a part dels mapes de l'Icc).
Passem pel costat de la Cova Colom, una balma mes de les moltes que hi ha, i anem seguint per un senderó, amb traça visible encara que una mica brut, arribant a un ressalt rocós on finalitzen les traces, baixem per un roquissar inclinat i trobem un grauet fitat, molt bonic i fàcil de baixar, d'aquí fins a la llera del barranc, es una mica molest per la quantitat de traces i el brut de totes elles. Arribem a la llera, on trobem un senderó molt marcat que ens porta a la cua d'una pista i per ella al Racó del Taix.
Anem fins la Font del Taix, ens costa trobar el Pou, per estar completament tapat d'esbarzers; després de destapar-ho, retornem al racó i pugem pel camí de la Coma dels Horts, parant a dinar una mica, al seu començament.
Després seguim, fins al Salt del Carlos, que segons sembla al mapa està mes amunt, però segons unes guies que hem llegit, es on hi ha un toll d'aigua, i un bon salt d'aigua si aquesta baixa pel barranc, però ara no baixa encara que surt aigua pels costats. L'entorn es un bon esbarzerar. Pel costat esquerra puja fort el camí, passa per un portell, i va seguint encara que en moments poc evident. Arribem a un collet, i segons el mapa el camí segueix recte, menys o menys paral·lel al barranc, però ens adonem que si seguim amb el malament que es veu les traces, brut de l'entorn, amb molt de garric i coscoll, ens farà fosc abans d'arribar al Collet del Corral de Ca La Torre, pel lent que aniríem; decidim pujar en direcció al Corral de Garrateó, per senderons oberts pels ramats de cabres. Quan arribem sota i bastant a prop, veiem al corral uns gossos solts i que no parem de bordar, pel que decidim anar planejant per les parades de sota, amb tendència anar pujant fins a la carena. Tot aquest tros està ple de cabres mortes i abandonades (He de pensar si envio una denuncia a Medi Ambient). Veiem el pastor que està al costat dels gossos i ens diu que el camí passa molt apregonat però que està perdut (haurem de tornar a buscar-ho), i que la gent que passa per aquesta zona va des del Racó del Taix a buscar la pista del Camí dels Taixos, que es molt a la nostra dreta. Sortim a la carena, on trobem un altre ramat de cabres. Ja anem per la pista, que la deixem per anar a buscar el Gr, sense passar pel Corral de Ca la Torre. Veiem com es posar el sol, i baixem per la pista cimentada fins uns revolt, per agafar el Camí dels Fontanals, i d'allí a Vandellòs, lloc on arribem ja fosc.
Excursió que ha estat mes llarga del que ens pensàvem, hem fet quasi 19 kms, hem arribat a quasi tres quarts de set, després de quasi nou hores. Ha estat un dia molt complert, amb una bonica excursió, encara que ha estones ha estat dura, pel vent (sobre tot a la carena de les Moles), i el fred que ens ha castigat, malgrat la roba d'abric que portàvem. Hem quedat per un altre dia l'intent de completar el que avui no hem pogut fer.
Deixem el cotxe a Vandellòs, i sortim pel carrer dels Dedalts, que per cert la pujada per aquest carrer ja es deixa sentir, fins el diposit de l'aigua son 340 mts de recorregut amb un desnivell de mes de 40 mts, que per començar el dia no està gens malament.
Sortim a tres quarts de deu, una mica tard, però .... Aviat deixem la pista per seguir el camí dels Fontanals, anant a visitar la Font dels Fontanals amb l'aigua completament entubada fins el poble o als conreus de mes avall, no ho sabem. Creuem per sota d'un cable metàl·lic, ens pica una mica la curiositat de que es tracta; al baixar el company Estivill va a xafardejar i comprova que a la part alta comença en una parada, actualment netejada, suposant que des d'allí penjaven alguna cosa al cable, que treien del bosc o de les parades i les enviaven avall.
Seguim amunt el camí es agradable i puja suaument, amb els seus revolts, passar a tocar unes runes i de seguida creuem la pista dels Dedalts. Mes amunt sortim a la pista que hem de seguir amb una pujada una mica forta, per deixar-la per un camí que va paral·lel i molt a prop, però que puja molt mes suau, el tros final fa uns revolts per guanyar alçada i trobar la pista. Aquest camí està una mica brut de les branques trencades i caigudes degut a la neu de fa uns quinze dies. A cada sortida que estem fent ens estem trobant en la mateixa problemàtica, la gran quantitat de neu que va caure ha fet moltes destrosses, branques trencades (algunes d'elles es veuen trencades després de recaragolar-se), matolls ajaguts, tapant el terra del camí, degut al pes de la neu, etc.
Deixem la pista que porta a les antenes, passem a tocar el Corral del Coixet, amb restes del seu pou o cisterna, i aviat deixem la pista, per agafar el Gr que ens portarà fins el Corral de Ca la Torre, lloc on esmorzem. Fa una mica de sol encara que el fred es deixa sentir.
Sortim deixant la pista i el Gr, per baixar fins el Corral del Pinxo, que te la cisterna encara sencera i amb força aigua, i al costat una olivera, única en tot l'entorn (segons ens sembla apreciar), creuem el barrancó i pugem a buscar el Gr tot passant a tocar la Bassa Blanca. Ja enfilem el camí de les Moles, però nosaltres deixem per tres vegades el camí correcte (??) per senderons de cabres, en dos d'ells hem de remuntar una mica sense camí. Tot aquest tros la senyalització està de pena, s'ha de seguir molt be el mapa, encara que mirant-ho sembla molt fàcil, però hi ha un mínim de dos llocs on es molt fàcil fer una bona marrada. En un collet trobem pasturant un gran ramat de cabres
Deixem a mà dreta la baixada al Cocó de Recules, on després baixarem i seguim fins el cim de la Tossa de l'Alzina, on fem fotos molt ràpidament i contemplem una mica el paisatge amb les muntanyes que ens envolten, però fa molt de fred i a més, hi ha una boirina que no ens deixa divisar massa lluny.
Reculem i anem a buscar la baixada al Cocó de Recules (Segons l'enciclopèdia, Cocó: Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l'aigua de la mar, d'un riu, etc., formen un petit bassal, es similar a cadolla. Recules: es diu així per què si el toll de dins està ple d'aigua, no hi ha manera de girar-se i s'ha de sortir d'esquena), es un forat on has d'entrar una mica arrossegant-se, baixar per la pendent, i al fons (té un desnivell d'uns tres metres) hi ha un toll d'aigua de menys de 15 m2. L'any 2006 que ja vaig estar i l'aigua pujava a bastant de nivell, avui està amb molt poca aigua i ens ha permès girar-nos i sortir de cara. Dins hi han formacions estalactítiques i es molt bonic de visitar-ho.
Seguim, tot baixant pel camí del Barranc del Taix, trobem a la dreta rastres d'un camí que baixa de Los Taixos, i seguim, ens adonem que el camí que estem seguint, que es podria pensar que es barranc, te marges per aguantar el camí, el que significa que es camí vell, encara que estigui una mica perdut i brut. Encara que sabem que hi ha un parell d'excursionistes que estan recorrent aquestes contrades, reobrint, netejant una mica, i malgrat la seva labor, la poca gent que hi passa fa que els camins es vagin perdent, tot allò junt a la poca documentació i cartografia que hi ha (a part dels mapes de l'Icc).
Passem pel costat de la Cova Colom, una balma mes de les moltes que hi ha, i anem seguint per un senderó, amb traça visible encara que una mica brut, arribant a un ressalt rocós on finalitzen les traces, baixem per un roquissar inclinat i trobem un grauet fitat, molt bonic i fàcil de baixar, d'aquí fins a la llera del barranc, es una mica molest per la quantitat de traces i el brut de totes elles. Arribem a la llera, on trobem un senderó molt marcat que ens porta a la cua d'una pista i per ella al Racó del Taix.
Anem fins la Font del Taix, ens costa trobar el Pou, per estar completament tapat d'esbarzers; després de destapar-ho, retornem al racó i pugem pel camí de la Coma dels Horts, parant a dinar una mica, al seu començament.
Després seguim, fins al Salt del Carlos, que segons sembla al mapa està mes amunt, però segons unes guies que hem llegit, es on hi ha un toll d'aigua, i un bon salt d'aigua si aquesta baixa pel barranc, però ara no baixa encara que surt aigua pels costats. L'entorn es un bon esbarzerar. Pel costat esquerra puja fort el camí, passa per un portell, i va seguint encara que en moments poc evident. Arribem a un collet, i segons el mapa el camí segueix recte, menys o menys paral·lel al barranc, però ens adonem que si seguim amb el malament que es veu les traces, brut de l'entorn, amb molt de garric i coscoll, ens farà fosc abans d'arribar al Collet del Corral de Ca La Torre, pel lent que aniríem; decidim pujar en direcció al Corral de Garrateó, per senderons oberts pels ramats de cabres. Quan arribem sota i bastant a prop, veiem al corral uns gossos solts i que no parem de bordar, pel que decidim anar planejant per les parades de sota, amb tendència anar pujant fins a la carena. Tot aquest tros està ple de cabres mortes i abandonades (He de pensar si envio una denuncia a Medi Ambient). Veiem el pastor que està al costat dels gossos i ens diu que el camí passa molt apregonat però que està perdut (haurem de tornar a buscar-ho), i que la gent que passa per aquesta zona va des del Racó del Taix a buscar la pista del Camí dels Taixos, que es molt a la nostra dreta. Sortim a la carena, on trobem un altre ramat de cabres. Ja anem per la pista, que la deixem per anar a buscar el Gr, sense passar pel Corral de Ca la Torre. Veiem com es posar el sol, i baixem per la pista cimentada fins uns revolt, per agafar el Camí dels Fontanals, i d'allí a Vandellòs, lloc on arribem ja fosc.
Excursió que ha estat mes llarga del que ens pensàvem, hem fet quasi 19 kms, hem arribat a quasi tres quarts de set, després de quasi nou hores. Ha estat un dia molt complert, amb una bonica excursió, encara que ha estones ha estat dura, pel vent (sobre tot a la carena de les Moles), i el fred que ens ha castigat, malgrat la roba d'abric que portàvem. Hem quedat per un altre dia l'intent de completar el que avui no hem pogut fer.
 |
 |
............
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada