Aixàviga, Nevera del Mas de Muster, Pou de la Serra del Pou

Mont-ral, des del Grau del Malpas - L'Aixàviga i Punta de la Barrina

Amb l'Estivill hem quedat d'anar a donar un tomb, però amb la puntualització que a les 14h havien d'estar a casa (cada u a la seva, esta clar), i quedem per visitar la nevera del Mas de Muster i el pou que dona nom a la Serra del Pou. Com es un recorregut mes aviat curt, quedem una mica tard, encara que després comentem que si haguéssim sortit mes aviat ho hauríem pogut allargat fins el Grau de l'Estelada i veure el Pilar dels Gats, i per què no, mirar de trobar la cova del Calderer, que per cert no surt a la majoria dels mapes. Les dos visites queden postergades per una pròxima visita a la zona.
Anem fins l'Aixàviga, on deixem el cotxe i sortim quan manquen cinc minuts per a tres quarts de deu, tot seguint un track que ens hem baixat . Passem pel davant de la casa que havia estat residència d'estiu dels Comtes de Prades, i passant per l'Era del Roig, agafem un camí antic i molt agradable, que ens porta a la Nevera del Mas de Muster (pou de gel), descripció del qual està molt ben explicada en el llibre de Ramon Amigó, El Tràfic amb el fred al Camp de Tarragona, (llibre on explica l'existència de 36 pous de gel entre els segles XVI-XIX). Després de visitar-ho i fotografiar-ho, seguim, trobem el Pr que ve de la Serra del Pou, creuem el Barranc de la Font Fresca i de seguida trobem el camí que ve de Mont-ral, tot seguint-ho en direcció a Alcover. Entrem a visitar la Cova del Soldat, simplement una balma, on hi han xapes d'escalada. Deixem el camí que baixa a les Fonts del Glorieta, on veiem dos excursionistes que estan fent un mos, i ja en dirigim a creuar el Glorieta, que amb la quantitat d'aigua que baixa, ens dona una mica de dificultat, però res que no sigui insalvable.
La pujada en direcció al Mas de Tinet, tot passant pel costat del Mas de Joan Bo, es boscana, agradable i de les que es poden fer a l'estiu al ser un bosc on predominen les d'alzines. Abans de les runes del mas, visitem una cova, sense mes importància, que portar-se unes bones esgarrinxades amb els arítjols que hi ha a la seva vora.
Arribem a un mirador, on la vista sobre la vall del Glorieta, fins a Alcover, es fantàstica, així mateix tota la solana de l'esquerra del Glorieta.
Arribem a la Serra del Pou i seguim fins el pou que dona nom a la serra, al costat del que esmorzem una mica. Veiem un baixador, que es el Pujador de Maseter, que porta a la pista entre l'Albiol i el Mas de Tinet; a l'esquerra del baixador hi ha un altre bon mirador.
Marxem, de seguida, a l'esquerra trobem al costat del cingle unes runes, que ens pensem que podrien ser d'una torre de vigilància, al tenir una forma circular les pedres que devien ser la base de la construcció, a mes d'estar a tocar del cingle, i si no fos per les alzines que han crescut hauria una vista esplèndida a Mont-ral, l'Albiol, el Puig d'en Cama i de tot l'entorn. Després travessem la Serra del Pou, fins a l'Aixàviga, no sense fer una petita marrada per estalviar-se una mica de pista, i baixar un senderó fitat.
Arribem a dos quarts de dos, després de fer 8,500kms.
Una matinal molt agradable, a més de saludable.

Per veure i/o baixar les Fotografies, teclejar aquí.
en alguns llocs, al gps se l'anat l'olla, però es pot seguir correctament

..........................