L'Areny, des de Vilanova d'Escornalbou

Ermita de la Mare de Deu de la Roca - En Joan traient el cap per un forat

Vam quedar per fer una sortida el dia 6, però per a dos de nosaltres només podia ser matinal i curta. Després de pensar en unes poques opcions, decidim anar a donar un tomb per la Muntanya de l'Areny, muntanya característica, de pedra vermella, situada entre Vilanova d'Escornalbou, Mont-roig del Camp i Colldejou, a tocar a l'ermita de la Mare de Deu de la Roca.
Ens trobem en Josep Maria, l'Esteve, la Chris i l'Estivill i jo. Anem fins a Vilanova on començarem l'excursió.
Sortim de davant del col·legi a tres quarts menys cinc de nou, anant a sortir per la par oest del poble, per una pista que baixa, per seguir pel Camí de les Roques. Quan creuem la Riera de Vilanova deixem a l'esquerra una alzina de grans dimensions. Deixem el Camí de Mont-roig i agafem el Camí de la Mare de Deu de la Roca, fins que trobem un pal indicador que ens senyala el pujador, es el Camí de les Escales, camí netejat i arranjat de fa poc, camí que puja amb decisió, i que quan arriba als roquers (aquí tot es roca vermella), hi han escaletes picades a la roca i alguns cables per ajudar-se amb les mans, fins que arribar a l'últim ressalt, llavors el camí tomba a ma esquerra per anar vorejant l'últim cingle. Es un tros molt bonic de passar, la roca esta molt gravada i digne de veure.
Hi ha un lloc, prop del cingle, on hi ha un forat a la roca on, entrant per sota, només es pot treure el cap, com es normal tots ens hem de fer la foto de rigor.
Continuem i ja hi som a la part alta del Pla de l'Areny, nosaltres seguim pel roquer, vora el cingle. Aquí la roca te molts forats, tots ells plens d'aigua, de resultes de la quantitat de pluja dels últims dies.
Ens arribem al Coll de l'Areny per baixar pel camí de les Escaletes del Diable, anant a buscar el Sender dels Carlins, que ens portarà al camí vell de Mont-roig a l'ermita. I ja pugem cap a l'ermita, pel camí totalment empedrat. A la plaça de l'ermita fem un mos, que ja ens el hem guanyat. Aquí hi ha un bon mirador, on es divisa tota la costa, part del Baix Camp i la Muntanya Blanca
Després del mos, seguim, ara pujant cap a part alta de la Muntanya de l'Areny, per unes escales gravades a la roca, passem per un mirador, on trobem una cruïlla que ens portaria al camí de les escaletes per on hem baixat fa un moment, i seguim amunt, trobant-se amb dos escaladors que sembla que estan fent practiques.
Arribem al Pla de l'Areny, i seguin cap al Coll Roig. Des d'aquí ja anem a buscar el camí de vinguda, però com es normal no ho podem fer pel lloc mes fàcil, però també arribem.
Quan estem al costat de l'alzina, prop del poble, pugen per uns rastres i ens porta al costat mateix d'on tenim el cotxe.
S'ha de significar que hi ha un pou abandonat, amb part del seu engranatge per treure l'aigua, que està en mig del que segurament serà un carrer (al costat mateix ja te uns habitatges), pel que sembla que durarà ben poc.
Una caminada de 6 kms i mig, que hem fet en una mica mes de 4 hores, però un tomb molt aconsellable. El temps ens ha acompanyat bastant, encara que a moments el vent bufava una mica.
Jo no he portat la màquina de fotografiar, pel que la fotografia de l'ermita es antiga i l'altre es del company Josep Maria.
................

Baixar track, Wikiloc.
Fotografies del company Estivill, aquí, i les d'en Josep Maria, aquí.

...........