Pont Vell - Font del Molí del Racó
Avui ens em trobat l'Estivill, l'Esteve i jo i hem anat a donar un tomb des de Cornudella, pel camí vell al Coll d'Alforja, per després dirigir-nos cap a Arbolí, per veure in-situ un forat que marca els mapes al punt x326991- y4567452, aprox., i després discutir si es puja a Siurana o es torna directe a Cornudella.
Aparquem darrera de la Cooperativa, i sortim quan manca mig quart per a les nou del matí. Anem
a buscar el camí del Calvari, només sortir ens equivoquem de carrer, però només marrem de 100 mts. Del Calvari baixem passant entre les partides de Les Creus i Les Planes, arribant a la carretera (abans hi ha un mas, amb les runes d'un pou de calç), la creuem hi agafem un camí carreter, en alguns trossos una mica brut, que va paral·lel, i que segur que era el camí vell. Passem a tocar el Barranc de les Obagues, deixant a l'altre costat el Molí d'en Fort i creuem el Pont Vell (que segons sembla es un pont romà).
Creuem la carretera del Pantà de Siurana, agafant el camí dels Andorrans, actualment pista ampla i apta per cotxes, on trobem postes de caça (cada dia, es dia de caça, no se com s'ho fan). Després de una mica mes d'un kilòmetre i mig aproximadament el deixem i baixem a buscar el camí del Mas de Les Moreres al Coll d'Alforja.
Aquí creiem que el camí vell de Cornudella a Reus, des del Pont Vell devia seguir cap el Mas de Regiments i anava a buscar el Mas de les Moreres, deixant el Siurana, primer, i el Arbolí, després sempre a la dreta.
Remuntem el Riu Arbolí, deixem a l'esquerra el camí al Molí del Pau, i a tocar la bassa i el Mas de la Garra. Aquí el camí es boscà i ombrívol, i trobem unes petites raconades de neu. Trobem el Gr que ve del Coll d'Alforja i el seguim en direcció a Arbolí. Trobem mes neu, i un pou de calç que el deixem a la dreta, estem al Camí de l'Arena a La Vall. Creuem el Riu d'Arbolí, a gual, que baixa molta aigua, (abans per creuar un barrancó hem tingut problemes, per la quantitat d'aigua que baixava), i parem a menjar una mica al Molí del Racó. Val la pena visitar aquest entorn.
Seguim i a l'altura del Molí d'en Remei, el Gr s'enfila per senderó en direcció a Arbolí, lloc per on agafem. El camí està una mica brut, però es que la neu que ha caigut aquests dies passats ha ajagut tota les rames i herbes.
Quan arribem a la carretera anem en direcció contraria a Arbolí, durant uns 600 metres, baixant per una pista, per intentar arribar al forat que tenim intenció de visitar.
Baixem un parell de retombs, i al dret, guiats pel gps i per l'intuició (no la meva, que quasi que no en tinc), seguint algun petit rastre i la resta al dret, arribem. Ens ha costat molt perquè amb el tapat que està tot, i que tota la vegetació molt ajaguda, per culpa de la neu, hem anat molt lents. El forat no es tal, son dos escletxes, quasi en la mateixa vertical, que entre les dos te una caiguda de mes de 100 metres, una es del replà on som cap amunt i l'altre cap avall, a l'entrada d'aquesta hi ha xapa per fer ràpel. Tornem, ara els rastres, si no fons per l'herba aixafada, son una mica mes clars. Arribem a la pista, d'allí a la carretera i ja ens dirigim al Coll de la Creu, agafant la pista, que després es senderó i que baixa fins a la pista que voreja el pantà de Siurana, el tros final hi ha una pendent molt forta, de terreny de llicorella.
Seguim la pista a la dreta, fins a la cua del pantà, al Toll del Forn. Per creuar-ho ens tenim que descalçar, de la quantitat d'aigua que baixa pel riu Siurana.
Agafem la pista, i de seguida la drecera per saltar a la pista superior, aquí hem de decidir si pugem a Siurana, o seguim la pista, tot vorejant el pantà, cap a Cornudella. Decidim pujar a Siurana, ara manca decidir si pel Grau del Franquet o el de la Trona, el primer sembla molt mes rapit, però el segon segur que està mes net; ho fem a sorts i surt el del Franquet, estem contents perquè per aquest no havien pujat cap de nosaltres. La pujada es lenta, està moll i tapat, sort d'algunes fites i senyals verdes. Passem el Mas del Franquet i a mi em comença a entrar una "pàjara"; des del Molí del Racó que no hem menjar res, he de parar a menjar una barreta i beure aigua. Les senyals ens porten fins una balma i aquí s'acaba el camí. Retrocedim uns metres, l'Esteve puja pel mig d'un barranconet amb molta pendent, i nosaltres trobem una possible continuació, al costat d'una petita font, amb basseta, abandonada. Aquí se m'acaba la pila del gps, la canvio però pel que sembla no el torno a posar en marxa, fet que em donaré compte quan ja estigui a Siurana, pel que hi ha un tros, d'aquest grau, que no m'ha quedat gravat. El camí retomba i l'Esteve que l'ha trobat uns quants metres mes amunt, ens ve a buscar i ens retrobem, seguim amunt. Hi ha trossos que puja molt fort, però si no fos per l'herba tant ajaguda, per culpa de la neu, i mercès als senyals, es un camí que val la pena passar, primer bosc, després zona de la roca vermella, després ja entra a la roca blanca i arriba al camí de la Trona, per un roquer amb escales gravades a la roca, en un grau que de pujada no res, però que baixar-lo ha de fer respecte. Arribo dalt molt tocat de cansament, però content. A més hem passat entre el cingle de dalt de Siurana i el Tossal del Franquet, dit també Roca dels Solters, diu la llegenda que si un solter pujava dalt del Tossal i tirava una pedra des de dalt, es casava aquell any.
Aquí ja veiem que en el camí de baixada s'ens farà fosc, el company, que es qui ha portat el cotxe em proposa que si estic cansat, em quedi i em vindrà a buscar, però li dic que no, que baixem tots a peu.
Baixem pel camí vell de Cornudella a Siurana, un camí empedrat fet en temps de la dominació “mora”, però a trossos malmès per les motos i l'aigua.
Arribem al camí que voreja el pantà, i per creuar el Barranc de l'Argentada, ens hem de tornar a descalçar i creuar-lo, ja totalment a les fosques, porto frontal (soc l'únic), però em fa peresa muntar-ho.
Ja enfilem cap a Cornudella, i cap el cotxe. Arribem a dos quarts de vuit de la nit, després de fer 23,500 kms.
Un dia complert, el temps ha acompanyat, no massa fred, una mica de vent a les parts exposades, i amb tots els objectius complerts.
Aparquem darrera de la Cooperativa, i sortim quan manca mig quart per a les nou del matí. Anem
a buscar el camí del Calvari, només sortir ens equivoquem de carrer, però només marrem de 100 mts. Del Calvari baixem passant entre les partides de Les Creus i Les Planes, arribant a la carretera (abans hi ha un mas, amb les runes d'un pou de calç), la creuem hi agafem un camí carreter, en alguns trossos una mica brut, que va paral·lel, i que segur que era el camí vell. Passem a tocar el Barranc de les Obagues, deixant a l'altre costat el Molí d'en Fort i creuem el Pont Vell (que segons sembla es un pont romà).
Creuem la carretera del Pantà de Siurana, agafant el camí dels Andorrans, actualment pista ampla i apta per cotxes, on trobem postes de caça (cada dia, es dia de caça, no se com s'ho fan). Després de una mica mes d'un kilòmetre i mig aproximadament el deixem i baixem a buscar el camí del Mas de Les Moreres al Coll d'Alforja.
Aquí creiem que el camí vell de Cornudella a Reus, des del Pont Vell devia seguir cap el Mas de Regiments i anava a buscar el Mas de les Moreres, deixant el Siurana, primer, i el Arbolí, després sempre a la dreta.
Remuntem el Riu Arbolí, deixem a l'esquerra el camí al Molí del Pau, i a tocar la bassa i el Mas de la Garra. Aquí el camí es boscà i ombrívol, i trobem unes petites raconades de neu. Trobem el Gr que ve del Coll d'Alforja i el seguim en direcció a Arbolí. Trobem mes neu, i un pou de calç que el deixem a la dreta, estem al Camí de l'Arena a La Vall. Creuem el Riu d'Arbolí, a gual, que baixa molta aigua, (abans per creuar un barrancó hem tingut problemes, per la quantitat d'aigua que baixava), i parem a menjar una mica al Molí del Racó. Val la pena visitar aquest entorn.
Seguim i a l'altura del Molí d'en Remei, el Gr s'enfila per senderó en direcció a Arbolí, lloc per on agafem. El camí està una mica brut, però es que la neu que ha caigut aquests dies passats ha ajagut tota les rames i herbes.
Quan arribem a la carretera anem en direcció contraria a Arbolí, durant uns 600 metres, baixant per una pista, per intentar arribar al forat que tenim intenció de visitar.
Baixem un parell de retombs, i al dret, guiats pel gps i per l'intuició (no la meva, que quasi que no en tinc), seguint algun petit rastre i la resta al dret, arribem. Ens ha costat molt perquè amb el tapat que està tot, i que tota la vegetació molt ajaguda, per culpa de la neu, hem anat molt lents. El forat no es tal, son dos escletxes, quasi en la mateixa vertical, que entre les dos te una caiguda de mes de 100 metres, una es del replà on som cap amunt i l'altre cap avall, a l'entrada d'aquesta hi ha xapa per fer ràpel. Tornem, ara els rastres, si no fons per l'herba aixafada, son una mica mes clars. Arribem a la pista, d'allí a la carretera i ja ens dirigim al Coll de la Creu, agafant la pista, que després es senderó i que baixa fins a la pista que voreja el pantà de Siurana, el tros final hi ha una pendent molt forta, de terreny de llicorella.
Seguim la pista a la dreta, fins a la cua del pantà, al Toll del Forn. Per creuar-ho ens tenim que descalçar, de la quantitat d'aigua que baixa pel riu Siurana.
Agafem la pista, i de seguida la drecera per saltar a la pista superior, aquí hem de decidir si pugem a Siurana, o seguim la pista, tot vorejant el pantà, cap a Cornudella. Decidim pujar a Siurana, ara manca decidir si pel Grau del Franquet o el de la Trona, el primer sembla molt mes rapit, però el segon segur que està mes net; ho fem a sorts i surt el del Franquet, estem contents perquè per aquest no havien pujat cap de nosaltres. La pujada es lenta, està moll i tapat, sort d'algunes fites i senyals verdes. Passem el Mas del Franquet i a mi em comença a entrar una "pàjara"; des del Molí del Racó que no hem menjar res, he de parar a menjar una barreta i beure aigua. Les senyals ens porten fins una balma i aquí s'acaba el camí. Retrocedim uns metres, l'Esteve puja pel mig d'un barranconet amb molta pendent, i nosaltres trobem una possible continuació, al costat d'una petita font, amb basseta, abandonada. Aquí se m'acaba la pila del gps, la canvio però pel que sembla no el torno a posar en marxa, fet que em donaré compte quan ja estigui a Siurana, pel que hi ha un tros, d'aquest grau, que no m'ha quedat gravat. El camí retomba i l'Esteve que l'ha trobat uns quants metres mes amunt, ens ve a buscar i ens retrobem, seguim amunt. Hi ha trossos que puja molt fort, però si no fos per l'herba tant ajaguda, per culpa de la neu, i mercès als senyals, es un camí que val la pena passar, primer bosc, després zona de la roca vermella, després ja entra a la roca blanca i arriba al camí de la Trona, per un roquer amb escales gravades a la roca, en un grau que de pujada no res, però que baixar-lo ha de fer respecte. Arribo dalt molt tocat de cansament, però content. A més hem passat entre el cingle de dalt de Siurana i el Tossal del Franquet, dit també Roca dels Solters, diu la llegenda que si un solter pujava dalt del Tossal i tirava una pedra des de dalt, es casava aquell any.
Aquí ja veiem que en el camí de baixada s'ens farà fosc, el company, que es qui ha portat el cotxe em proposa que si estic cansat, em quedi i em vindrà a buscar, però li dic que no, que baixem tots a peu.
Baixem pel camí vell de Cornudella a Siurana, un camí empedrat fet en temps de la dominació “mora”, però a trossos malmès per les motos i l'aigua.
Arribem al camí que voreja el pantà, i per creuar el Barranc de l'Argentada, ens hem de tornar a descalçar i creuar-lo, ja totalment a les fosques, porto frontal (soc l'únic), però em fa peresa muntar-ho.
Ja enfilem cap a Cornudella, i cap el cotxe. Arribem a dos quarts de vuit de la nit, després de fer 23,500 kms.
Un dia complert, el temps ha acompanyat, no massa fred, una mica de vent a les parts exposades, i amb tots els objectius complerts.
Avui m'han explicat que els de Cornudella contaven ja fa una pila d'anys que lo camí vell de Reus pasava per Mas de Regiments i Mas de Les Moreres, i que pasava devant per devant del Mas de La Garra. Jo continuo pensant en que era lo camí dels Andorrans.
ResponEliminaAquell barranconet que dius que abans havíem tingut problemes per creuar era el Riu d'Arbolí.
Per cert, tú també estàs ofuscat, no era un pou de glaç el que vam veure camí d'Arbolí.
M'agradaria sentir la extended version de la Roca dels Solters.
Si et mires el mapa Icc (que tenen molts errors), posa camí vell del Priorat a Reus, entre el Mas de les Moreres i el Mas de la Garra, després el camí es perd i mes amunt torna a aparèixer amb el nom de Camí Ral de Reus a Cornudella; encara que no et fies massa de l'ICC.
ResponEliminaLa creuada de riu, tens raó, era a l'altura de Lo Molí Nou, que per cert, jo no el vaig veure.
Lo del pou ja està arreglat. Mira que van estar parlant de com es feia la calç, però com encara tinc els pous de glaç al cap, se'm va escapar. En el mapa ja ho havia posat be.
El de la Roca dels Solters, sempre ho havia sentit, tal i com ho he posat. Acabo de mirar al google, he trobat les següents llocs:
- Un tros del llibre del Cabre, sobre excursions a Siurana.
- Una entrevista a Josep Abelló, de Catsud: http://es.groups.yahoo.com/group/territori/message/5727
- I també he trobat aquesta pàgina meva.
Els tres (la meva es normal), diu el mateix: "si un solter .....".
que t'estimes més, pujar 50metres de desnivell, o fer un km més?????
ResponElimina