 |  |
Rocs del Moro - Església Parroquial de Sant Vicenç de Montalt
Com que demà tinc un compromís ineludible, amb el grup de “Caminants”, en la que l'excursió serà molt curta, ahir per la nit decideixo fer un 100 cims dels que em manquen, porto 61 de 100, i com els de les comarques properes ja els tinc fets, cada vegada m'he d'allunyar mes. Tinc varis de preparats per dies que no sàpiga el que fer, per avui he triat el Montalt del Maresme, seguint un track que em vaig baixar de la següent pàgina web: “Lo que cuentan mis botas”, de la xenaia, que es el recorregut de la 1a. Marxa Popular Cims del Tres Turons, de Sant Vicenç de Montalt, encara que m'he marcat unes petites diferencies pel final, per escurçar-ho i estalviar-me un tros que sembla no ha de ser gaire interessant.
Arribo a Sant Vicenç, aparco a la plaça de l'Església i surto a tres quarts de deu, creuo la carretera i surto pel camí del Torrent del Canyadell, hi ha moments que el camí va per la llera del barranc i altres segueix el tallafoc de la línia elèctrica, excepte aquests trossos, la resta es un camí molt boscós, bonic i agradable. Passo pel costat d'un pou d'aigua, amb la maquinària per extreure-la, però tot abandonat i molt brut.
El camins que segueixo eviten al màxim la pista. Arribo als Rocs dels Moros, on faig una parada per visitar-ho, he buscat si trobava alguna cosa de l'historia i no he trobat res.
Ara hi ha un tros de pista, però que la deixem abans d'arribar al trencall que porta a Can Montalt. Es va per un senderó emboscat, primer sobre pla, per després fer una sifonada per salvar Riera de Torrenbó, i de seguida ja s'enlaira, tot aquest tros el camí està molt desfet, el terreny es arenós i destrossat pel pas de les motos.
S'agafa un altre tros, curt, de tallafocs de la línia elèctrica, per de seguida tombar a l'esquerra i ja pujar cap el coll de la"Pedra de la Ferradura", per un camí molt agradable. Del coll surt el camí que puja al cim del Montalt, camí que puja amb molta decisió. Foto de rigor, me la fa una persona que ja hi es al cim; mentre hi soc arriben tres més.
Torno al coll per agafar el camí cap el Turó del Mig, el camí passa a tocar. El cim es un bon munt de grans pedres, l'indret es molt bonic, com quasi tot el que porto fet. Segueixo, però com no miro el gps i segueixo el senderó marcat, faig la primera marrada del dia, he de recular, el començament del camí que baixa a la pista no es veu, i la resta està bastant brut.
De la pista surt el rastre que porta al Turó de la Villanegra. Torno un altre vegada a la pista, per seguir-la avall, per de seguida deixar-la per un camí que va baixant, fins a trobar una barrera, d'aquí segueixo per un camí obert per les torres elèctriques, que primer baixa suau i pedregós per seguidament baixar molt fort, arenós amb uns grans escòrrecs Arribo a un camí transversal, que el segueixo a l'esquerra, el gps sembla que em diu que vagi en aquella direcció, però la realitat es que es la segona marrada del dia. He de recular, anava be a l'esquerra, però havia d'haver baixat una mica mes pel camí atorrentat, a buscar una pista a uns metre mes avall.
Segueixo la pista, deixo a l'esquerra un maset abandonat, a la dreta una font (tancada amb obra i porta) amb una petita i antiga bassa, i a tocar una bassa moderna mes gran, les dues abandonades.
Segueixo la pista, boscana, fins a la carretera a l'entrada de Torrentbó, arribo fent una petita drecera.
Travesso la carretera, passo a tocar l'ermita de Santa Cecília, com es normal tancada. Es passa per una de les entrades a l'Urbanització Tres Turons. Seguint aquesta pista, que va per la llera de la Riera de Torrentbó, aniríem mes ràpidament cap a Sant Vicenç, però jo encara vull anar a veure l'Ermita de El Remei, que la marxa passava molt prop, però no anava, i després de la pujada veig el per què, l'ermita està dins d'una gran i senyorial masia, tota tancada i habitada, només es pot veure una mica des de fora.
Segueixo, aquí el camí va una mica enlairat amb bones vistes al mar i a una part del recorregut del matí. Tinc preparat una drecera, segons mapa, però resulta que el camí es per l'interior d'una parcel·la tancada amb obra. Però una mica mes tard, segons el gps, hi ha camí per fer drecera, encara que hi ha una cadena, l'agafo a la dreta, primer es senderó, però veig petjades una mica recents, pel que m'animo a baixar per aquí, arribo a unes esplanades molt cuidades, on el camí va fent llaçades per les seves vores, vaig a sortir a la Riera de Torrentbó, molt prop d'un lloc de colònies Aquí tinc marcada un altra drecera, però entra dins d'una hípica, he de seguir fins a trobar la carretereta que be de Can Segal, i amunt, per deixar-la a una corba tancada, i per camins, mes o menys marcats entrar a Sant Vicenç, per La Costa i Montalnou, i tornar cap el cotxe.
Com he aparcat en zona blava me'n trobo la multa, em pensava que els caps de setmana no funcionava, però es veu que si.
Arribo quan passen cinc minuts de les quatre de la tarda, després de fer 17,230 kms.
Aconsello mirar millor on s'aparca, mes val buscar un lloc, que hi ha i molt, mes prop de l'arribada, encara que la sortida sigui mes llarga, es molt empipador quan arribes passar tant de tros per urbanitzacions.
La sortida ha estat perfecte, boscos d'alzines sureres i altres arbres dels que no se el nom, però poc de pi que es del arbres que donen menys frescor al bosc. Poca pista, majoria de camins i senderons, algun tros de tallafoc. Molt bones vistes del mar, tres cims (un d'ells del 100 cims), 2 ermites (encara que una vista des de fora), etc. La veritat es quan la vaig preparar, torno a repetir copiada, em pensava que seria bastant avorrida, però la veritat es que ha valgut molt la pena.
La llàstima de la zona, com em moltes altres, es que ningú es preocupa de que es compleixi la llei, si està prohibit el pas de les motos pels camins i senderons que no tenen una amplada mínima, com es que no hi ha alguna mena de vigilància, els escòrrecs fets demostren que no han passat només un dia, sinó que es fa a base de passar moltes vegades, i en un terreny arenós com aquest no cal parlar de com queda tot; només caldria que es posessin un dia a multar seriosament els que passen i segur que s'acabaria, amb una parella de Mossos Rurals, que anessin canviant de zona, les motos s'ho pensarien una mica, al no saber mai on els poden trobar. Peró en aquest país nomes sabem que fer lleis noves i retocar, però fer-les complir ja es un altre cosa, sobre tot si es toca segons que, en aquest cas a l'industria de la moto.
No he pujat el track al wikiloc per què ja hi es el de la Marxa dels Cims dels Tres Turons, i jo només he fet una petita variació al final.
Arribo a Sant Vicenç, aparco a la plaça de l'Església i surto a tres quarts de deu, creuo la carretera i surto pel camí del Torrent del Canyadell, hi ha moments que el camí va per la llera del barranc i altres segueix el tallafoc de la línia elèctrica, excepte aquests trossos, la resta es un camí molt boscós, bonic i agradable. Passo pel costat d'un pou d'aigua, amb la maquinària per extreure-la, però tot abandonat i molt brut.
El camins que segueixo eviten al màxim la pista. Arribo als Rocs dels Moros, on faig una parada per visitar-ho, he buscat si trobava alguna cosa de l'historia i no he trobat res.
Ara hi ha un tros de pista, però que la deixem abans d'arribar al trencall que porta a Can Montalt. Es va per un senderó emboscat, primer sobre pla, per després fer una sifonada per salvar Riera de Torrenbó, i de seguida ja s'enlaira, tot aquest tros el camí està molt desfet, el terreny es arenós i destrossat pel pas de les motos.
S'agafa un altre tros, curt, de tallafocs de la línia elèctrica, per de seguida tombar a l'esquerra i ja pujar cap el coll de la"Pedra de la Ferradura", per un camí molt agradable. Del coll surt el camí que puja al cim del Montalt, camí que puja amb molta decisió. Foto de rigor, me la fa una persona que ja hi es al cim; mentre hi soc arriben tres més.
Torno al coll per agafar el camí cap el Turó del Mig, el camí passa a tocar. El cim es un bon munt de grans pedres, l'indret es molt bonic, com quasi tot el que porto fet. Segueixo, però com no miro el gps i segueixo el senderó marcat, faig la primera marrada del dia, he de recular, el començament del camí que baixa a la pista no es veu, i la resta està bastant brut.
De la pista surt el rastre que porta al Turó de la Villanegra. Torno un altre vegada a la pista, per seguir-la avall, per de seguida deixar-la per un camí que va baixant, fins a trobar una barrera, d'aquí segueixo per un camí obert per les torres elèctriques, que primer baixa suau i pedregós per seguidament baixar molt fort, arenós amb uns grans escòrrecs Arribo a un camí transversal, que el segueixo a l'esquerra, el gps sembla que em diu que vagi en aquella direcció, però la realitat es que es la segona marrada del dia. He de recular, anava be a l'esquerra, però havia d'haver baixat una mica mes pel camí atorrentat, a buscar una pista a uns metre mes avall.
Segueixo la pista, deixo a l'esquerra un maset abandonat, a la dreta una font (tancada amb obra i porta) amb una petita i antiga bassa, i a tocar una bassa moderna mes gran, les dues abandonades.
Segueixo la pista, boscana, fins a la carretera a l'entrada de Torrentbó, arribo fent una petita drecera.
Travesso la carretera, passo a tocar l'ermita de Santa Cecília, com es normal tancada. Es passa per una de les entrades a l'Urbanització Tres Turons. Seguint aquesta pista, que va per la llera de la Riera de Torrentbó, aniríem mes ràpidament cap a Sant Vicenç, però jo encara vull anar a veure l'Ermita de El Remei, que la marxa passava molt prop, però no anava, i després de la pujada veig el per què, l'ermita està dins d'una gran i senyorial masia, tota tancada i habitada, només es pot veure una mica des de fora.
Segueixo, aquí el camí va una mica enlairat amb bones vistes al mar i a una part del recorregut del matí. Tinc preparat una drecera, segons mapa, però resulta que el camí es per l'interior d'una parcel·la tancada amb obra. Però una mica mes tard, segons el gps, hi ha camí per fer drecera, encara que hi ha una cadena, l'agafo a la dreta, primer es senderó, però veig petjades una mica recents, pel que m'animo a baixar per aquí, arribo a unes esplanades molt cuidades, on el camí va fent llaçades per les seves vores, vaig a sortir a la Riera de Torrentbó, molt prop d'un lloc de colònies Aquí tinc marcada un altra drecera, però entra dins d'una hípica, he de seguir fins a trobar la carretereta que be de Can Segal, i amunt, per deixar-la a una corba tancada, i per camins, mes o menys marcats entrar a Sant Vicenç, per La Costa i Montalnou, i tornar cap el cotxe.
Com he aparcat en zona blava me'n trobo la multa, em pensava que els caps de setmana no funcionava, però es veu que si.
Arribo quan passen cinc minuts de les quatre de la tarda, després de fer 17,230 kms.
Aconsello mirar millor on s'aparca, mes val buscar un lloc, que hi ha i molt, mes prop de l'arribada, encara que la sortida sigui mes llarga, es molt empipador quan arribes passar tant de tros per urbanitzacions.
La sortida ha estat perfecte, boscos d'alzines sureres i altres arbres dels que no se el nom, però poc de pi que es del arbres que donen menys frescor al bosc. Poca pista, majoria de camins i senderons, algun tros de tallafoc. Molt bones vistes del mar, tres cims (un d'ells del 100 cims), 2 ermites (encara que una vista des de fora), etc. La veritat es quan la vaig preparar, torno a repetir copiada, em pensava que seria bastant avorrida, però la veritat es que ha valgut molt la pena.
La llàstima de la zona, com em moltes altres, es que ningú es preocupa de que es compleixi la llei, si està prohibit el pas de les motos pels camins i senderons que no tenen una amplada mínima, com es que no hi ha alguna mena de vigilància, els escòrrecs fets demostren que no han passat només un dia, sinó que es fa a base de passar moltes vegades, i en un terreny arenós com aquest no cal parlar de com queda tot; només caldria que es posessin un dia a multar seriosament els que passen i segur que s'acabaria, amb una parella de Mossos Rurals, que anessin canviant de zona, les motos s'ho pensarien una mica, al no saber mai on els poden trobar. Peró en aquest país nomes sabem que fer lleis noves i retocar, però fer-les complir ja es un altre cosa, sobre tot si es toca segons que, en aquest cas a l'industria de la moto.
No he pujat el track al wikiloc per què ja hi es el de la Marxa dels Cims dels Tres Turons, i jo només he fet una petita variació al final.
 |
 |
............
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada