"El Senat es disposa a passar pel Pressupost de l'Estat com la llum pel cristall, sense tocar-ho ni tacar-ho. Un any mes, i van quatre en l'últim lustre, els senadors han dit: “Aparta de mi aquests totxos”, i amb l'apel·lació al veto per part del Partit Popular, Convergència i Unió, Esquerra Unida i Esquerra Republicana de Catalunya es disposen dilluns que ve a retornar-los al Congrés sense modificació alguna. Ni tan sols l'ajust d'ingressos i despeses de les últimes decisions del Govern, inclosa la supressió de la petita ajuda als aturats que han esgotat el subsidi, mereix la seva atenció.
M'he esforçat a revisar les fulles “de servei” dels 262 senadors triats per les províncies i designats per les Comunitats Autònomes i he comptat 47 que no han obert la boca en el ple en tres anys. Intervencions, zero. Alguns han parlat en les comissions, però molt poc. És el cas d'Armando Castañosa, del PP de Lugo, alcalde de Cospeito, que ha intervingut dues vegades en una comissió, o el de Matías Conde, del PP d'Huelva, qui va presentar una vegada, ja fa temps, una moció sobre agricultura en la comissió corresponent, o el Juan María Cornejo, del PSOE de Cadis, qui va parlar una vegada a la fi de 2008 en la Comissió de Peticions que s'ocupa de donar el vistiplau a les dedicacions d'activitats privades i compatibles de les seves senyories.
Es podria seguir citant la llista dels 47 inèdits i esmentar per exemple a Juana Iturmendi, del PP basc, que ha intervingut una vegada en la Comissió de Cooperació Internacional davant la compareixença d'un membre del Govern; a Julián Gutiérrez, del PP de Palència, alcalde de Santibáñez, que en tres anys ha parlat uns minuts en la Comissió d'Entitats Locals; a José Luis Lacueva, del PSOE de Terol i regidor d'Alcanyís, que només ha intervingut una vegada en la Comissió Mixta del Tribunal de Comptes; a Manuel Talaia, del PP de Badajoz, qui malgrat ser actor de teatre i guia turístic mai ha obert la boca ni en ple ni en comissió alguna com no hagi estat per badallar. Tampoc l'ha obert ni en ple ni en comissió el seu coreligionari valencià Juan Antonio Rodríguez Marín ni el col·lega del PSOE de Cantabria Jesús Marlote. Si hi hagués un premi als senadors silents, se'l portarien ells.
Alguns dels 27 que només han intervingut una vegada ho han fet en ocasió del debat dels Pressupostos de l'Estat per 2010. Això va ocórrer l'any passat per aquestes dates, però en el present curs, si les forces de l'oposició no canvien de pensament perdran l'ocasió de defensar les seves esmenes als articles i seccions sobre els temes econòmics d'interès per a les seves petites pàtries i per a la gran. Així les coses, el socialista castellonenc Antonio Canedo, el conservador de Salamanca Salvador Cruz García i el murcià, també del PP, Juan José Peñarrubia, que comptabilitzen una intervenció en tres anys gràcies al debat pressupostari de l'any passat, no podran brillar en el Diari de Sessions.
A part els 74 senadors que s'han guanyat el sou amb cap o amb una intervenció en un trienni, altres 16 no han aconseguit la xifra d'una intervenció a l'any i s'han quedat en dos. Els que han intervingut tres vegades són 7, i els que han parlat en quatre i cinc ocasions s'eleven a 27, entre ells, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que ha usat la paraula quatre vegades, tres més que la senadora i ministra de Sanitat, Leire Pajín, qui només va parlar per defensar la llei de l'avortament. El resum llança un curiós balanç: 124 senyories, gairebé la meitat de la Càmera, poden explicar les seves intervencions sense dits o amb els de una mà, la qual cosa pot ser també molt cansat".
M'he esforçat a revisar les fulles “de servei” dels 262 senadors triats per les províncies i designats per les Comunitats Autònomes i he comptat 47 que no han obert la boca en el ple en tres anys. Intervencions, zero. Alguns han parlat en les comissions, però molt poc. És el cas d'Armando Castañosa, del PP de Lugo, alcalde de Cospeito, que ha intervingut dues vegades en una comissió, o el de Matías Conde, del PP d'Huelva, qui va presentar una vegada, ja fa temps, una moció sobre agricultura en la comissió corresponent, o el Juan María Cornejo, del PSOE de Cadis, qui va parlar una vegada a la fi de 2008 en la Comissió de Peticions que s'ocupa de donar el vistiplau a les dedicacions d'activitats privades i compatibles de les seves senyories.
Es podria seguir citant la llista dels 47 inèdits i esmentar per exemple a Juana Iturmendi, del PP basc, que ha intervingut una vegada en la Comissió de Cooperació Internacional davant la compareixença d'un membre del Govern; a Julián Gutiérrez, del PP de Palència, alcalde de Santibáñez, que en tres anys ha parlat uns minuts en la Comissió d'Entitats Locals; a José Luis Lacueva, del PSOE de Terol i regidor d'Alcanyís, que només ha intervingut una vegada en la Comissió Mixta del Tribunal de Comptes; a Manuel Talaia, del PP de Badajoz, qui malgrat ser actor de teatre i guia turístic mai ha obert la boca ni en ple ni en comissió alguna com no hagi estat per badallar. Tampoc l'ha obert ni en ple ni en comissió el seu coreligionari valencià Juan Antonio Rodríguez Marín ni el col·lega del PSOE de Cantabria Jesús Marlote. Si hi hagués un premi als senadors silents, se'l portarien ells.
Alguns dels 27 que només han intervingut una vegada ho han fet en ocasió del debat dels Pressupostos de l'Estat per 2010. Això va ocórrer l'any passat per aquestes dates, però en el present curs, si les forces de l'oposició no canvien de pensament perdran l'ocasió de defensar les seves esmenes als articles i seccions sobre els temes econòmics d'interès per a les seves petites pàtries i per a la gran. Així les coses, el socialista castellonenc Antonio Canedo, el conservador de Salamanca Salvador Cruz García i el murcià, també del PP, Juan José Peñarrubia, que comptabilitzen una intervenció en tres anys gràcies al debat pressupostari de l'any passat, no podran brillar en el Diari de Sessions.
A part els 74 senadors que s'han guanyat el sou amb cap o amb una intervenció en un trienni, altres 16 no han aconseguit la xifra d'una intervenció a l'any i s'han quedat en dos. Els que han intervingut tres vegades són 7, i els que han parlat en quatre i cinc ocasions s'eleven a 27, entre ells, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que ha usat la paraula quatre vegades, tres més que la senadora i ministra de Sanitat, Leire Pajín, qui només va parlar per defensar la llei de l'avortament. El resum llança un curiós balanç: 124 senyories, gairebé la meitat de la Càmera, poden explicar les seves intervencions sense dits o amb els de una mà, la qual cosa pot ser també molt cansat".
Deuen estar molt cansats, per això han tingut que aprovar la prorroga de les llei de les seves pensions de jubilació.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada