Anècdotes dels polítics a Espanya. Què grans miserables

Traduït de la pàgina de Jorge Valín Weblog, amb el mateix títol que he posat. Es possible que hi hagin alguns errors de traducció, però la veritat es que ho he fet el millor que sé:

"Està circulant per Internet un email carregant contra la classe política i els seus múltiples abusos. Gran part de les coses que diu són extretes de notícies que jo mateix he escrit en les meus articles. Crec que en línies generales és creïble Ho copio i ho pego:

TOTS HEM DE SABER:
1.- Amb el que guanya Rajoy en un mes, una pensionista amb quatre fills viu durant dos anys i mig.
2.- Tal és el descontrol, que en espanya no ni una sola institució que conegui quants polítics cobren de l'Estat.
3.- Un espanyol té una pensió màxima de 32.000 euros anuals, però els polítics tenen dret a pensions vitalícies molt superiors. 74.000 euros en el cas dels primers espases de “La Casta”. A més aquestes pensions no són incompatibles amb altres sous de la Administració o amb altres activitats econòmiques. Un diputat o senador ha d'estar només set anys en el càrrec per optar a la pensió màxima, mentre que un treballador autònom o per compte d'altri necessita 35 anys cotitzats.
4.- La retenció de les nòmines dels diputats i senadors és només del 4,5%.
5.- Sap vostè que paga de la seva butxaca les multes que la DGT imposa als polítics?. I que a més les paga amb recàrrec?
6.- Viatges innecessaris? Una comissió del Congrés demana permís perquè 60 diputats viatgin quatre dies a Canàries a estudiar el cultiu del plàtan.
7.- Zapatero és l'únic president de la UE que carrega les seves despeses vacacionals als pressupostos estatals. Viatja amb 100 persones durant tres setmanes.
8.- JOSÉ MARIA AZNAR: és el únic ex-president del Govern que ha sol·licitat el sou vitalici que suposa asseure's en el Consell d'Estat: 74.000 euros anuals. Nòmina que tenia la pretensió de sumar a la d'executiu del magnat de la premsa Rupert Murdoch. L'hi van denegar però li va sortir rentable. Aznar renuncià per un sou de 220.000 euros a l'any, tres vegades més del que cobrava com a conseller d'Estat. [Resulta difícil xifrar, com en el cas d'altres ex-presidents, quants diners sumen les seves activitats privades i públiques].
9.-ABSENTISME: no existeixen dades oficials sobre la falta al treball dels polítics o almenys no s'ha fet públic..
10.-AVIONS: els diputats poden utilitzar al seu antull amb càrrec a les arques de l'Estat avions, trens o vaixells. Disposen de 5.000.000 d'euros a l'any per viatges.
11.- JOSÉ BONO: entre sou i complements, el president del Congrés cobra 13.856 euros al mes: 3.126 per diputat, 3.605 com a complement, 3.915 per a despeses de representació i 3.210 de lliure disposició. Les dos últimes partides sumen mes de 6.000 euros mensuals per a menjars, regals i actes de protocol. Tots aquests diners sense comptar les indemnitzacions previstes per llei per sufragar “despeses que siguin indispensables per a l'exercici de la seva funció”.
12.- JOSÉ BOTELLA: el cunyat de José Maria Aznar va ser fitxat a Brussel·les, des de les oficines del PP en aquesta capital. En el tribunal que ho examinà per funcionari estava un membre determinant, Gerardo Galeote, que presidia la delegació Popular a Europa. En menys de dos any el germà d'Ana Botella es blindà amb un sou europeu per a tota la vida.
13.- JESÚS CALDERA: l'ex-ministre de Treball i Assumptes Socials rep 6.319 euros mensuals pel seu escany a la cambra baixa, on arrodoneix el seu sou com a vocal de la Diputació Permanent i president d'una comissió Quan era ministre va pujar el salari mínim a 600 euros. Quatre anys després, el seu sou és 10 vegades superior a aquesta xifra, que rep simplement per no obrir la boca. Caldera no ha presentat ni una sola iniciativa ni ha intervingut al Congrés des que va començar l'actual legislatura. Al final, va cobra en 2009 mes de 120.000 euros pels serveis prestats.
14.-CÀRRECS: Hi ha 8.112 alcaldes, 65.896 regidors, 1.206 parlamentaris autonòmics, 1.031 diputats provincials, 650 diputats i senadors, 139 responsables de “Cabildos” i Consells insulars i 13 consellers de la Val d'Aran
15.-CÀSTIG: mai s'ha sancionat a cap polític per incomplir el Codi del Bon Govern, que se suposa que controla les bones pràctiques de l'Executiu.
16.-COTXES: el luxe de molts dirigents autonòmics els porta a asseure les seves “posaderes” en automòbils de mes de 100.000 euros. Gallardón, l'alcalde de Madrid, es mou en un Audi A8 de 591.624 euros. Va ser contractat en arrendament fins a 2011, aixi l'alcalde gasta 150.000 euros a l'any de la butxaca dels seus ciutadans per moure's per la ciutat i voltants. Catorze dels 17 presidents autonòmics fan servir Audi. El valencià Francisco Camps té varis a la seva disposició (aquesta comunitat disposa de 200 vehicles per als seus alts càrrecs, la majoria d'ells Volvo S80, de 40.000 euros), el mateix que succeeix amb Chaves a Andalusia, govern del qual compta amb 234 cotxes oficials.
17.- MANUEL CHAVES: cobra a l'any 81,155 euros per ser ministre mes una indemnització de 46.000 a l'any per abandonar la presidència de Andalusia. O sigui, 127.155 euros anuals. Dos sous de l'Estat compatibles només per alts càrrecs. Pels demés espanyols està prohibit per llei.
18.- BALAFIAMENT: el Congrés gasta cada any 160.000 euros en regals de nadal. 11.000 càrrecs públics reben obsequis per aquestes dates, una despesa que suma a l'any 2.20.000 euros.
19.-DEUTES: cada espanyol deu als bancs 566 euros pel deute dels ajuntaments.
20.-DESCONTROL: és tal en la administració de fons públics que en Espanya no ni una sola institució que conegui quants polítics cobren de l'Estat.
21.-DIETES: els parlamentaris que no viuen a Madrid reben, a mes del sou, altres 1.823 euros al mes per les seves suposades despeses de manutenció i allotjament. Els locals, 870 per a despeses, lliures d'impostos. La suma d'aquests senzills complements supera el sou de 12 milions de ciutadans. A mes cobren 150 euros cada dia si surten a l'estranger, i 120 si viatgen pel país
22.-ENDOLLATS: fins a fa tres mesos, cada eurodiputat disposava de 17.140 euros al mes per contractar a familiars. L'ex-president del PP de Catalunya i vicepresident de la càmera europea, Alejo Vidal-Quadras, va posar en nòmina com a secretari a Brussel·les a Albert Fuertes, germà de la seva esposa. I l'eurodiputat de Càceres pel PP, Felipe Camisón (mort al maig de 2009) va contractà al seu cònjuge com a assistent, igual que va fer la també diputada popular Cristina Gutierrez-Cortines amb la seva filla. I el mateix va fer el socialista Enrique Barón amb la filla d'un militant afí. A l'actualitat, els familiars directes han estat eliminats de les plantilles dels diputats espanyols. No obstant això, els parents de sang han estat reemplaçats per personal pròxim al partit.
23.- FUNDACIONS: 52 polítics nacionals ocupen càrrecs en 74 fundacions diferents: 31 pel PSOE, 28 pel PP i 4 per la resta de grups. La conservadora Soledad Becerril sembla la mes activa: és membre del patronat de sis fundacions. No totes tenen un marcat caràcter polític.
24.- ALFONSO GUERRA REINA: fill de l'ex-vicepresident del Govern, Alfonso Guerra. Va ser triat a dit com a assistent del vicepresident del Parlament Europeu, el socialista Miguel Angel Martínez. Mes de 140 milions a l'any marxen en sous d'1.200 recomanats. Amb aquests diners es podria mantenir els serveis d'una ciutat espanyola de 115.000 habitants durant un any.
25.- HISENDA: la retenció de les nòmines dels diputats i senadors és només 4,5%.
26.-HORES EXTRES: en 2008 el Govern de La Rioja va pagar 200.000 euros extres als seus conductors. Van realitzar 870.182 kilòmetres, uns 2.300 al dia, el que seria suficient per creuar tres vegades Espanya de l'est a oest. Una despesa curiosa ja que és la comunitat mes petita del país i la seu població inferior a la de qualsevol ciutat dormitori de Madrid. L'ús de cotxes oficials per a assumptes particulars és una pràctica tan comú com a soterrada.
27.-IBARRETXE, JUAN JOSÉ: l'ex-lehendakari del Govern basc rep uns 45.000 euros a l'any, la meitat del que ingressava quan era president. I ho cobrarà de per vida, igual que tots els membres del seu executiu. Aquest tipus de jubilacions estan molt per sobre del legal per a la resta dels espanyols, que no poden cobrar mes de 32.000 euros anuals, per molt que hagin cotitzat tota la seva vida.
28.-IMPOSTOS: un ciutadà, per exemple, de Madrid sustenta amb els seus impostos el salari de 27 regidors, 120 parlamentaris de l'Assemblea madrilenya, 264 senadors, 350 diputats nacionals i 54 del Parlament Europeu. En total, 815 càrrecs electes amb un sou basi que supera els 3.000 euros. I sense explicar els llocs de confiança que arrossega cadascun.
29.-JUBILAT D'OR: després d'abandonar el FMI, Rodrigo Rato regressà a espanya amb una pensió vitalícia de 80.000 dòlars anuals. Sumats al sou de ex ministre, en 2006 va rebre 37.070 euros mensuals. [Un espanyol necessita cotitzar almenys 35 anys, 15 amb la base mes alta, per poder cobrar la jubilació màxima de 32.000 euros a l'any].
30.-MARISCADES: no hi ha límit legal per als menjars de representació dels polítics espanyols. Tampoc hi ha fiscalització prèvia a l'hora de comprar pernil, xampany o puros d'alta cava. Exemple descontrol és el socialista valencià Vicent Costa. Acabava de perdre les eleccions municipals a favor del PP, però seguia sent alcalde en funcions. I com tal es gastà casi 500 euros dels diners públics en gambes, escamarlans, llagosta, navalles, pernil i caldereta. Un bon comiat.
31.-MÒBILS: els senadors compten amb 1,7 milions d'euros a l'any per despeses de telèfon L'ajuntament de Sanlúcar de Barrameda tenia 270 donats d'alta. Entre els serveis que va pagar hi havien descàrregues de jocs, cridades a Cuba i a diverses línies eròtiques
32.-MOROSOS: els membres de “La Casta” van invertir 66,6 milions d'euros en la celebració de les eleccions general de 2008. D'aquests diners, 44 milions van ser prestats per bancs espanyols per finançar campanyes publicitaries megalòmanes Les mateixes entitats que aquest any de crisis van embargar els habitatges a 60.000 famílies per falta de liquiditat. 180.000 persones es van quedar sense sostre. No obstant això, els partits de “La Casta” deuen als bancs 144,8 milions d'euros.
33.-NEGOCIS: Només el 33% dels diputats del Congrés es dedica en exclusiva a la seva labor política. La resta engreixa els seus comptes corrents amb la participació en empreses privades, fundacions i col·laboracions vàries. Alguns, com el diputat del PP Miguel Angel Cortes aglutina fins a 12 activitats extra-parlamentaries.
34.- NÒMINES: els sous dels polítics electes (80.000 membres de “La Casta”, que omplirien un estadi com el del Reial Madrid) costen als ciutadans uns 720 milions d'euros a l'any, mes que el pressupost anual de tota la xarxa ferroviària, tres vegades superior als diners dedicats a cuidar el patrimoni nacional i 60 vegades mes que el que gasta el país en salut bucodental per a jóvens
35.- LEIRE PAJÍN: en 2000 es coronà com la diputada mes jove d'espanya. Vuit anys després, amb 33 d'edat, ja té dret a una indemnització de 85.000 euros anuals de l'Estat. Rep 5.500 euros al mes pel seu treball al capdavant del PSOE, té dret al 80% del seu sou com a ex secretària d'Estat de Cooperació, 103.000 euros anuals amb tots els complements, al que cal sumar 3.126 com a senadora.
36.-PENSIÓ D'ESCÀNDOL: els ex ministres mantenen durant dos anys una pensió per cessament de 58.000 euros anuals, xifra sis vegades superior a la pensió mitja espanyola. A l'actualitat, quatre ex-ministres compatibilitzen aquests diners amb el sou de diputat: José Antonio Alonso, Fernàndez Bermejo, Maria Antònia Trujillo i Jesús Caldera.
37.-PROSTITUTES: el regidor de Palma de Mallorca, Rodrigo de Santos, va gasta mes 50.000 euros en prostituts i bars d'ambient. En Estepona, diversos membres municipals estan sent investigats per cobrar 42.000 euros a una xarxa investigada per l'Audiència Nacional per obrir un local d'alternació. En 2002, l'ex-alcalde de Dolores (Alacant) va ser condemnat a sis mesos de presó per abonar la factura d'un local d'alternació, al que va anar amb set comensals.
38.-REGALS: no hi ha una llei concreta sobre els obsequis que poden acceptar o no els polítics. A EUA, per exemple, passen a l'Estat. Condolezza Rice va rebre l'any passat en els seus viatges oficials joies per valor de 360.000 euros. Aquí ningú té l'obligació de declarar-los. Es poden quedar amb ells. Sense mes.
39.- PEDRO SOLBES: després de deixar la política a l'abril de 2009, l'ex-ministre de Economia es va trobar amb una renda d'uns 12.000 euros mensuals (una pensió de 2.725 euros per ser funcionari, la seva pensió vitalícia com a ex comissari europeu i altres 5.700 al mes com a compensació per dos anys, per ex-ministre). A Solbes, doncs, li esperava una jubilació cinc vegades major que la de qualsevol espanyol.
40.-SECRETS: l'obscurantisme sobre les despeses arriba a l'absurd. El Parlament Europeu compta amb una Oficina de Lluita Contra el Frau (OLAF, per la seva sigles en angles). No obstant, els seus informes són confidencials i el seu contingut complet nomes es conegut pels parlamentaris. Els votants poden saber de les bones accions dels polítics però només “La Casta” coneix dades sobre el frau.
41.-SENSE LÍMITS: cada parlament autonòmic, diputació o ajuntament fixa el sou dels seus càrrecs electes sense límit ni baremo algun. José Bolarin, alcalde de Ulea (Múrcia), amb 900 habitants, cobra uns 4.000 euros. El de Ricote, prop del poble anterior, es porta 40.000 a l'any en una població que no arriba als 1.300 veïns. I l'alcaldessa de Marbella, Marisol Yagüe, cobrava més que el president del Govern: 84.462 euros a l'any en un ajuntament que estava en fallida.
42.-TAXIS: la comoditat de les seves “senyories” per fer el seu treball és tal que el Congrés regala als quals no disposen de cotxe propi una targeta personalitzada amb un saldo de 250 euros mensuals perquè viatgin en taxi per Madrid.
ACTUALITZACIÓ. Segons informa un usuari en “Menéame”, gran part d'aquestes anècdotes provenen del llibre “La Casta”, de Daniel Montero.
Publicat per Jorge Valín el 28/12/2010 a les 12:16 "

00000000