Morro del Quer, des de Els Ferrers (Santa Maria de Besora)

Baumes dels Ferrers - Morro del Quer

Com que avui tinc un compromís a les quatre de la tarda a Sant Quirze de Besora, he buscat un tomb curt per les seves rodalies, i entre unes poques possibilitats he triat anar al Morro del Quer des dels Ferrers, a Santa Maria de Besora.
Surto de casa una mica tard sent el lluny d'on vaig. Arribo a l'entrada de la finca de els Ferrers, aparco es un racó d'un tomb, darrera d'altres dos cotxes i començo a les deu en punt del matí.
L'explicació de la ruta no te massa a explicar que no estigui super-explicat en les diverses pàgines d'inet. Jo l'ha he extret del blog de “fermuntanya”, amb alguna petita diferencia.
De pujada entro a visitar la Font dels Ferrers, llàstima d'entorn abandonat, però es natural ja que he llegit que fa anys que no raja aigua.
Fins on s'agafa el sender cap a les baumes es pista, boscana i agradable, a partir d'ara es sender, trillat. He volgut buscar les restes d'algun senderó que tallés els revolts de la pista, i l'únic que he aconseguit es punxar-me de valent, i això que he trobat el rastre del que potser era camí vell, però encara que no ho sembli, forà de la pista està ple d'esbarzers, rosers bords, aranyoners i altres.
Abans d'arribar a les baumes, trobo un rastre que puja a tocar el cingle, pujo i trobo unes baumes, que jo considero que ho son, es veu clar que aquí havien viscut, amb runes d'habitacles, el que m'estranya es que l'entorn està brut, amb moltes punxoses, sobre tot aranyoners. Segueixo amunt fins a sortir un camí mes bo i amb restes d'empedrat, i després de uns petits retombs, trobo el cartell de les baumes, que estan en un lleixa superior a l'anterior. Aquí l'entorn ja està una mica mes net, i aquí a part d'aprofitar la pared, també han fet alguna construcció separada.
Fins el Pla de Marenyol es van alternant els roures, les alzines i els pins, al pla canvia pels prats i del pla fins a El Barretó el bosc es transforma en fageda. Als plans hi ha un abeurador amb un bassot, ambdós estan glaçats, això que ja son les dotze. Al Coll del Barretó em trobo amb caçadors que estant posant les postes, es veu que no finalitza mai la temporada de caça. Al mateix coll hi ha les runes d'un pou, que o era de calç o de era de gel.
El Barretó son dos o tres masies amb els seus magatzems agrícoles i en mig està l'església de Sant Jaume, romànica.
Fins el Morro del Quer va per damunt dels Cingles d'en Cortada. El Morro, dalt es una gran esplanada amb una vista magnífica. D'aquí el camí continua fins a Milany, jo me'n torno per on he vingut, però ara del Pla de Marenyal segueixo per la pista que passa pel costat del Turó de les Tombes. Trobo el que el mapa senyala com a Font del Tell, que es una petita surgència. I de la pista fins el cotxe.
Arribo al cotxe a tres quarts de tres, després de fer quasi tretze quilòmetres. Encara tinc temps de dinar i anar al meu compromís de les quatre a Sant Quirze.
El dia ha estat esplèndid però amb bastant de fred. Es una excursió que val molt la pena, encara que l'hagi fer curta i quasi tota la tornada sigui pel mateix camí d'anada, fet que no m'agrada (m'agraden molt mes les circulars o les travesses). Considero que es una excursió a fer a la primavera amb els colors dels verds i el prats en ple esclat de colors, o a la tardor, amb els colors vermells dels roures i faigs, encara que al ser una excursió una mica forçada per les circumstancies, avui m'ho he passat molt be.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000